L’indret on s’alça el mercat de Santa Caterina és el resultat de la superposició de nombrosos estrats històrics que arrenquen de l’edat del bronze, amb una necròpoli de la qual encara queden algunes restes. Al segle XIX es va construir el primer mercat sobre les ruïnes d’una estructura monacal, i la darrera intervenció es proposa posar remei als dèficits estructurals i d’organització de l’antic mercat. El projecte es planteja des de la superposició entre el vell i el nou, des d’una concepció de l’actuació que vol establir una continuïtat amb aquest seguit de superposicions històriques. Es redueixen el nombre de parades i es creen unes línies de força a l’interior que generen noves connexions entre els carrers dels voltants. La nova coberta se superposa a la vella fàbrica perimetral i en recupera la imatge des de les cases veïnes, alhora que es basa en un principi estructural de fragilitat estable.

El mercat de Santa Caterina és la peça clau d’un pla urbanístic desenvolupat, també, per Enric Miralles amb Xavier Sust, que pretén connectar l’avinguda Francesc Cambó (i la Catedral) amb el passeig de Sant Joan sense necessitat d’esventrar mig Barri Gòtic, com succeïa en el pla original de Cerdà.
El mercat busca canviar la secció del carrer i reduir-la per entregar-la contra els carrers més estrets que fan la connexió. Per fer-ho desmunta l’edifici original, obra de Josep Mas i Vila, també autor de la pèrgola del mercat de la Boqueria, i avança la coberta fins que desbordi el perímetre original del mercat i s’aboqui sobre l’avinguda Francesc Cambó. La nova coberta recicla bona part de les encavallades de fusta que formaven l’estructura original de coberta, perfectament visibles des de l’interior.
A la part posterior es realitzen una nova plaça i un espai per visitar les ruïnes del convent sobre el qual s’assenta el mercat. Aquesta plaça serveix a uns habitatges que es disposen planant sobre el mercat, obra també d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. Sota els habitatges es disposa una planta de reciclatge.
La nova coberta, amb un intradós de fusta, singularitza l’espai del mercat i el converteix en un lloc càlid, amb les parades disposades en circuits que menen a la plaça posterior. Completa el programa un restaurant interessant.
La part exterior de la coberta forma un mural ceràmic amb dibuixos de fruites, probablement la coberta més singular de la ciutat, colorista i espectacular, un paisatge només visible des de les plantes superiors dels edificis circumdants i des de satèl·lit. El mural s’adapta com una segona pell a la geometria canviant de la coberta, inspirada en la secció de l’Umbracle de la Ciutadella.
Com a secret, la façana al carrer Colomines recicla, en un mural que forma la part posterior del mercat, les piques de bacallaneries i altres materials de rebuig provinents de l’enderroc de les velles parades - L’indret on s’alça el mercat de Santa Caterina és el resultat de la superposició de nombrosos estrats històrics que arrenquen de l’edat del bronze, amb una necròpoli de la qual encara queden algunes restes. Al segle XIX es va construir el primer mercat sobre les ruïnes d’una estructura monacal, i la darrera intervenció es proposa posar remei als dèficits estructurals i d’organització de l’antic mercat. El projecte es planteja des de la superposició entre el vell i el nou, des d’una concepció de l’actuació que vol establir una continuïtat amb aquest seguit de superposicions històriques. Es redueixen el nombre de parades i es creen unes línies de força a l’interior que generen noves connexions entre els carrers dels voltants. La nova coberta se superposa a la vella fàbrica perimetral i en recupera la imatge des de les cases veïnes, alhora que es basa en un principi estructural de fragilitat estable.