Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Mercado de Santa Caterina

  • Mercado de Santa Caterina

  • Mercado de Santa Caterina

Memoria

L’indret on s’alça el mercat de Santa Caterina és el resultat de la superposició de nombrosos estrats històrics que arrenquen de l’edat del bronze, amb una necròpoli de la qual encara queden algunes restes. Al segle XIX es va construir el primer mercat sobre les ruïnes d’una estructura monacal, i la darrera intervenció es proposa posar remei als dèficits estructurals i d’organització de l’antic mercat. El projecte es planteja des de la superposició entre el vell i el nou, des d’una concepció de l’actuació que vol establir una continuïtat amb aquest seguit de superposicions històriques. Es redueixen el nombre de parades i es creen unes línies de força a l’interior que generen noves connexions entre els carrers dels voltants. La nova coberta se superposa a la vella fàbrica perimetral i en recupera la imatge des de les cases veïnes, alhora que es basa en un principi estructural de fragilitat estable.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El mercat de Santa Caterina és la peça clau d’un pla urbanístic desenvolupat, també, per Enric Miralles amb Xavier Sust, que pretén connectar l’avinguda Francesc Cambó (i la Catedral) amb el passeig de Sant Joan sense necessitat d’esventrar mig Barri Gòtic, com succeïa en el pla original de Cerdà. El mercat busca canviar la secció del carrer i reduir-la per entregar-la contra els carrers més estrets que fan la connexió. Per fer-ho desmunta l’edifici original, obra de Josep Mas i Vila, també autor de la pèrgola del mercat de la Boqueria, i avança la coberta fins que desbordi el perímetre original del mercat i s’aboqui sobre l’avinguda Francesc Cambó. La nova coberta recicla bona part de les encavallades de fusta que formaven l’estructura original de coberta, perfectament visibles des de l’interior. A la part posterior es realitzen una nova plaça i un espai per visitar les ruïnes del convent sobre el qual s’assenta el mercat. Aquesta plaça serveix a uns habitatges que es disposen planant sobre el mercat, obra també d’Enric Miralles i Benedetta Tagliabue. Sota els habitatges es disposa una planta de reciclatge. La nova coberta, amb un intradós de fusta, singularitza l’espai del mercat i el converteix en un lloc càlid, amb les parades disposades en circuits que menen a la plaça posterior. Completa el programa un restaurant interessant. La part exterior de la coberta forma un mural ceràmic amb dibuixos de fruites, probablement la coberta més singular de la ciutat, colorista i espectacular, un paisatge només visible des de les plantes superiors dels edificis circumdants i des de satèl·lit. El mural s’adapta com una segona pell a la geometria canviant de la coberta, inspirada en la secció de l’Umbracle de la Ciutadella. Com a secret, la façana al carrer Colomines recicla, en un mural que forma la part posterior del mercat, les piques de bacallaneries i altres materials de rebuig provinents de l’enderroc de les velles parades - L’indret on s’alça el mercat de Santa Caterina és el resultat de la superposició de nombrosos estrats històrics que arrenquen de l’edat del bronze, amb una necròpoli de la qual encara queden algunes restes. Al segle XIX es va construir el primer mercat sobre les ruïnes d’una estructura monacal, i la darrera intervenció es proposa posar remei als dèficits estructurals i d’organització de l’antic mercat. El projecte es planteja des de la superposició entre el vell i el nou, des d’una concepció de l’actuació que vol establir una continuïtat amb aquest seguit de superposicions històriques. Es redueixen el nombre de parades i es creen unes línies de força a l’interior que generen noves connexions entre els carrers dels voltants. La nova coberta se superposa a la vella fàbrica perimetral i en recupera la imatge des de les cases veïnes, alhora que es basa en un principi estructural de fragilitat estable.

Autor: Jaume Prat Ortells

Fuente: APP BCN Arquitectura

Autores

Sobre el Mapa