Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Museu de Granollers

  • Museu de Granollers

  • Museu de Granollers

  • Museu de Granollers

Memòria

L’edifici acull el programa museístic d’una ciutat de formació recent, en un solar entre mitgeres situat al carrer principal, que és el que dóna accés i sortida a la ciutat. La situació de les diverses sales (d’exposicions permanents, temporals, restauració, conferències) porta a inserir dins la parcel·la una malla quadrada de pilars de formigó, dividida en tres parts per cada costat, de manera que queda una crugia petita a la banda de façana i un espai més gran a la part interior. Aquesta estructura allibera les parets mitgeres i la façana de les seves funcions portants, i permet col·locar a cadascuna de les sis plantes un programa especialitzat. Les escales i els ascensors queden fora d’aquesta retícula quadrada, en una part romanent del solar. L’altimetria dels forjats queda separada del carrer per mitjà de l’accés en una planta d’entresòl, que permet ubicar la sala de conferències al semisoterrani.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El Museo de Granollers nace como iniciativa de la sociedad civil en 1932. Ocuparía varias sedes hasta que, en 1979, se traslada al nuevo edificio firmado por unos jovencísimos Bosch, Botey y Cuspinera. El edificio constituye uno de los escasos ejemplos de equipamientos museísticos de nueva planta en la década de 1970 en Cataluña, siendo también singular por su poco habitual estilo brutalista que remite a ejemplos alemanes o ingleses de la época. El emplazamiento es determinante en la concepción del edifico: un privilegiado solar en forma de L con doble fachada: abierto a una de las arterias comerciales principales de la ciudad y a una calle perpendicular formada por pequeñas viviendas unifamiliares entre medianeras. Esto determina el doble carácter del edificio en relación con el espacio público y la disposición del programa en la planta: un volumen con dependencias administrativas, accesos auxiliares y elementos de servicio en relación con la calle lateral y una fachada representativa hacia la calle principal. La fachada pública permite al viandante, a través de un gran paño acristalado en planta baja, la visión de los espacios expositivos y de la rica complejidad espacial del interior, caracterizada por el delicado uso de luz cenital a través de lucernarios en diente de sierra. El resto de la fachada, compuesto por grandes bloques de hormigón prefabricado con disposición irregular, acentúa el carácter público del edificio, evitando la composición tradicional de huecos de los inmuebles residenciales que lo rodean. En el interior, los espacios se interconectan visual y funcionalmente en vertical a través de los vacíos, escaleras y rampas que los recorren. Destaca el uso del hormigón como material prácticamente único, con detalles sorprendentes como el uso de forjados reticulares ejecutados con casetones recuperables, tipología constructiva asociada a aparcamientos o edificios de uso industrial.

Autor: Roger Subirà

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa