Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

L'Obra Social de la "Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears" va programar la conversió de l'antic edifici-asil "Amparo de Santa Lucía" en Museu.

L'edifici es composava de dos sectors. El primer, construït per l'arquitecte Domènech i Estepà entre 1904 i 1909, és fàcilment identificable en el conjunt de l'obra. L’altre, dels anys 40, a la zona adjacent a la de Domènech i Estepà que era la menys recuperable a causa de les petites dimensions i disposició dels espais que ho composaven. Aquí es va realitzar la substitució total del volum construït, la qual cosa va permetre arribar, amb la nova obra, a tres objectius primordials simultàniament:

1. Claredat i folga a la distribució interior de l'edifici. Condició imprescindible en un local d'aquest tipus.
2. Imatge exterior novedosa i rotunda molt convenient per a un edifici de recent incorporació al seu paper públic.
3. Transparència de l'edifici a la zona central, que fa possible el trasllat de les qualitats de l'exterior Sud a l'interior de l'edifici i com a conseqüència a l'accés principal orientat a Nord.

Per un altre costat, podem resumir afirmant que la totalitat de l'edifici es composa d'una successió de sales diàfanes, de considerables dimensions, relacionades, totes elles, amb el vestíbul central de gran alçada i els jardins situats al Sud del solar.

Autor: Garcés -Sòria Arquitectes

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia (6)

  1. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Restauració
  2. Museu de la Ciència

    Garcés -Sòria Arquitectes, Jordi Garcés i Brusés, Enric Sòria i Badia

    Museu de la Ciència

    L'Obra Social de la "Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears" va programar la conversió de l'antic edifici-asil "Amparo de Santa Lucía" en Museu. L'edifici es composava de dos sectors. El primer, construït per l'arquitecte Domènech i Estepà entre 1904 i 1909, és fàcilment identificable en el conjunt de l'obra. L’altre, dels anys 40, a la zona adjacent a la de Domènech i Estepà que era la menys recuperable a causa de les petites dimensions i disposició dels espais que ho composaven. Aquí es va realitzar la substitució total del volum construït, la qual cosa va permetre arribar, amb la nova obra, a tres objectius primordials simultàniament: 1. Claredat i folga a la distribució interior de l'edifici. Condició imprescindible en un local d'aquest tipus. 2. Imatge exterior novedosa i rotunda molt convenient per a un edifici de recent incorporació al seu paper públic. 3. Transparència de l'edifici a la zona central, que fa possible el trasllat de les qualitats de l'exterior Sud a l'interior de l'edifici i com a conseqüència a l'accés principal orientat a Nord. Per un altre costat, podem resumir afirmant que la totalitat de l'edifici es composa d'una successió de sales diàfanes, de considerables dimensions, relacionades, totes elles, amb el vestíbul central de gran alçada i els jardins situats al Sud del solar.
  3. CosmoCaixa Barcelona

    Terradas Arquitectes, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola

    CosmoCaixa Barcelona

    La idea fonamental del projecte és treballar amb l’espai i el lloc en el qual el nou edifici s'insereix. El nou edifici havia de realçar els edificis modernistes existents com el Convent de Valldoncella de 1910, l’edifici on se situava l’antic Museu de la Ciència de 1909, i un petit barri d'antigues construccions d’habitatges unifamiliars; devia així mateix crear un punt de trobada al barri on també es troben alguns edificis universitaris. Malgrat la grandària de l’edifici (50.000 m2, deu vegades més gran que l’edifici modernista), aquest no havia d'adoptar una presència excessiva al barri ni desfigurar l’entorn urbà. L’edifici se situa, per tant, sota el nivell del terra, aprofita el pendent natural del terreny i genera una plaça pública, la plaça de la Ciència, just sota ella es troba la gran sala d’exposició delimitada per dos grans lucernaris longitudinals que permeten tenir sempre una referència a l’exterior des dels espais soterrats. D’aquesta manera, l’edifici modernista, una vegada restaurat, recupera el protagonisme de l’espai en presidir la plaça de la Ciència i el barri millora la qualitat dels seus espais urbans.
  4. Premi Ciutat de Barcelona

    Menció Especial. Categoria: Arquitectura i Urbanisme
  5. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura