Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
El palau se situa en un terreny d'un marcat pendent, fet que va servir per centralitzar l'accés al bell mig de dues rampes corbades que hi conflueixen. L'organització de l'edifici es basa en crear un cos central que pren la forma d'arc de triomf o de façana renaixentista, coronada amb frontó, i disposar una cúpula amb tambor hexagonal que fa de llanterna d'il·luminació zenital en l'interior. Del cos principal arrenquen, a cada costat, dues loggies o galeries porticades, amb arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes, que en els extrems queden coronades per templets amb cúpules hexagonals. Aquestes galeries porticades amaguen les dues ales en què l'edifici completa el seu espai. El treball que Pelai Martínez portava a terme a la Bisbal d'Empordà com arquitecte municipal i la relació amb la firma Terracota Fuster en la producció de terracotes es posa de manifest en cadascun dels detalls de l'edifici, ja que és per mitjà d'aquests materials que tots els elements d'ornamentació són realitzats i dona al conjunt un fort cromatisme de contrast amb l'estuc llis i blanquinós del parament. Els ressons de Florència es fan evidents i, en aquest sentit, tampoc és aliena l'admiració que ambdós arquitectes sentien per Brunelleschi.
Bastit entre 1927 i 1929 per esdevenir el Palau de les Arts Gràfiques de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, sota projecte de l'arquitecte Pelagi Martínez i Paricio, que comptà amb la col·laboració de Raimon Duran i Reynals. Aquest últim va fer un llarg viatge, el 1920, a la ciutat italiana, acompanyat per Nicolau M. Rubió Tudurí, gran admirador de Brunelleschi.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Palau de les Arts Gràfiques
Raimon Duran i Reynals, Pelayo Martínez Paricio
El palau se situa en un terreny d'un marcat pendent, fet que va servir per centralitzar l'accés al bell mig de dues rampes corbades que hi conflueixen. L'organització de l'edifici es basa en crear un cos central que pren la forma d'arc de triomf o de façana renaixentista, coronada amb frontó, i disposar una cúpula amb tambor hexagonal que fa de llanterna d'il·luminació zenital en l'interior. Del cos principal arrenquen, a cada costat, dues loggies o galeries porticades, amb arcs de mig punt sostinguts per columnes toscanes, que en els extrems queden coronades per templets amb cúpules hexagonals. Aquestes galeries porticades amaguen les dues ales en què l'edifici completa el seu espai. El treball que Pelai Martínez portava a terme a la Bisbal d'Empordà com arquitecte municipal i la relació amb la firma Terracota Fuster en la producció de terracotes es posa de manifest en cadascun dels detalls de l'edifici, ja que és per mitjà d'aquests materials que tots els elements d'ornamentació són realitzats i dona al conjunt un fort cromatisme de contrast amb l'estuc llis i blanquinós del parament. Els ressons de Florència es fan evidents i, en aquest sentit, tampoc és aliena l'admiració que ambdós arquitectes sentien per Brunelleschi. Bastit entre 1927 i 1929 per esdevenir el Palau de les Arts Gràfiques de l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, sota projecte de l'arquitecte Pelagi Martínez i Paricio, que comptà amb la col·laboració de Raimon Duran i Reynals. Aquest últim va fer un llarg viatge, el 1920, a la ciutat italiana, acompanyat per Nicolau M. Rubió Tudurí, gran admirador de Brunelleschi.
Obres Relacionades (70)
Conjunt Exposició Internacional de 1929
