El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Barcelona sempre s'ha caracteritzat per tenir una especial sensibilitat i respecte pel seu passat, però alhora per la seva contundent aposta de futur i avantguarda. Las Arenas n'és un clar exemple, i posa de manifest la confluència dels dos conceptes: respecte arquitectònic historicista i aposta tecnològica.
L'antiga plaça de toros, en desús des del 1989, després de més d'un segle havia esdevingut un símbol. No tant pel seu valor arquitectònic com per haver quedat enregistrada a la retina dels ciutadans.
Per això el projecte arquitectònic s'orienta cap al seu manteniment, com una segona pell exterior de la nova edificació. Tanmateix, aquesta preservació comportava una gran complexitat tècnica: en primer lloc, pel seu deteriorament físic evident; i, en segon lloc, pel seu estrany nivell, a 4m d'alçada sobre els carrers perimetrals. L'esforç tècnic tenia com a objectiu presentar la forma cilíndrica, contundent i atípica.
La solució per aconseguir crear una nova façana sota la façana existent va consistir a crear una gran via perimetral de formigó armat vist a la qual es transmet el pes superior. També de manera temporal, tota la façana es recolzava sobre una corona metàl·lica circular. Un cop restaurada, passaria a ser una mena de doble pell exempta de contacte directe amb la nova edificació.
Una passarel·la metàl·lica circular compliria una triple funció: atirantament, passadís d'evacuació contra incendis i serveis, instal·lacions i proveïment de mercaderies.
L'edifici compta amb un enorme buit central com a vestíbul de recepció a totes les activitats del complex, comercials, lúdiques i d'oci, des d'on observar la vida i l'efervescència de moviment del conjunt.
La coberta de l'edifici va ser un altre dels grans reptes de resolució tècnica i estructural, ja que es va independitzar de la resta de l'edificació per remarcar-ne el sentit de flotabilitat. Allà es disposa una de les cúpules més grans d'Europa, amb multitud d'usos i possibilitats, així com un passeig perimetral des del qual gaudir de la magnífica vista de Barcelona, a 27 m d'alçada i amb més de 300 m lineals de recorregut.
Un espai voltat especial en el context d'una ciutat que sempre n’ha mancat d'aquests i que remarca la singularitat del projecte; sempre en línia amb la identitat de Barcelona. I un projecte desenvolupat en col·laboració amb Richard Rogers, aportant i complementant punts de vista per anar més enllà dels objectius marcats inicialment.
Alonso i Balaguer Arquitectes Associats, Rogers Stirk Harbour + Partners, Lluís Alonso Calleja, Sergi Balaguer Barbadillo, Richard Rogers
Conjunt Exposició Internacional de 1929 | Plaça Espanya