Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum EdittioBústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
El conjunt de Maricel és format per diversos edificis organitzats a banda i banda del carrer de Fonollar i units per un pont. Són dos grans blocs coneguts com Maricel de Mar i Maricel de Terra, i es van bastir amb elements artístics de diversos períodes i estils.
Maricel de Mar es construït sobre les roques.
La torre que dóna al baluard, és un element remarcable. Te merlets, porta d'accés d'arc de mig punt, finestra conopial i la imatge de l'arcàngel Sant Miquel. Maricel de Terra és format per un conjunt d'edificis de planta irregular que es troben situats entre el carrer Fonollar, de Sant Joan i de la Davallada. En aquest sector cal esmentar el" Recó de la Calma", amb la porta d'accés i els capitells.
Capitells,, fets per l'escultor Pere Jou, formen una sèrie de cinquanta amb temes variats: faules, personatges de principis del s. XX, costums, etc.
L'any 1910 Charles Deering va adquirir l'edifici de l'antic hospital de Sant Joan Baptista, que havia estat bastit el segle XIV, i engrandit al segle XIX amb la finalitat de transformar-lo, juntament amb altres edificacions , en residència-museu. Miquel Utrillo fou l'encarregat de les obres, a més d'administrador. L'edifici es va construir amb elements arquitectònics de diverses procedències i èpoques i ja el 1913 contenia importants peces artístiques. El 18-10-1915 es va inaugurar el Saló Gran. L'any 1921 Charles Deering va marxar als Estats Units amb una gran part de les obres de Maricel, que va restar buit durant molts anys. L'any 1932, la Junta de Museus de Barcelona, decidí reutilitzar Maricel com a museu, que es va inaugurar el 14-6-1936. En l'actualitat l'edifici és propietat de l'Ajuntament i la Diputació i és dedicat fonamentalment a activitats artístiques i culturals.
Capitells
L'any 1915 l'escultor barceloní Pere Jou va arribar a Sitges cridat per Miquel Utrillo amb la finalitat de decorar els edificis de Maricel amb un conjunt d'una cinquantena de capitells. L'artista va realitzar l'encàrrec i posteriorment va establir-se definitivament a la vila.
En l'actualitat, els capitells, alguns dels quals s'havien malmès en gran manera, es troben en procés de restauració.