Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat
Qui som
Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Disseny i Programació:
Nubilum EdittioBústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
Memòria
El parc és el resultat de la compra, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la urbanització d’un barri de luxe projectat per Gaudí i promogut per Eusebi Güell que mai no va arribar a ser.
El que actualment es pot visitar són els enjardinaments de seixanta parcel·les no construïdes a la falda de la muntanya Pelada, amb unes vistes magnífiques sobre Barcelona, i les parts comunes del projecte: els camins, l’accés, el mercat, la plaça central.
Gaudí urbanitza la muntanya amb carrers que segueixen les línies de mínim pendent i quatre ponts construïts amb material provinent del desmunt de les parcel·les. Resulten excepcionals els murs de contenció-porxada per l’interior dels quals es pot circular, recoberts amb pedra local. Tant els ponts com la porxada queden coronats per unes columnes úniques coronades al seu torn per unes jardineres on hi ha plantades atzavares.
El cor de la urbanització havia de ser una plaça elevada que en lloc de barana perimetral té un banc ondulat projectat i construït amb formigó prefabricat pel seu col·laborador Josep Maria Jujol, acabat amb uns trencadissos que val la pena anar descobrint detalladament.
Sota la plaça es disposa una sala hipòstila que havia d’allotjar el mercat, amb les columnes torçades perquè treballin amb el mínim esforç possible. Les columnes estan buides i sota d’aquestes es disposa un dipòsit d’aigua que havia d’abastar tot el parc. Algunes se suprimeixen a fi de deixar espai per a les parades més grans i queden substituïdes per uns medallons també dissenyats per Jujol.
S’accedeix al conjunt per una escalinata imperial que té, a l’eix de simetria, un drac espectacular realitzat amb trencadís que ha esdevingut un dels emblemes de Barcelona. La tanca que guarda el parc a l'accés, acabada amb dos pavellons asimètrics, és igualment notable. Un dels pavellons allotja actualment el Museu Gaudí.
Autors
Sobre el mapa
Constel·lació
Cronologia
-
Park Güell
Antoni Gaudí i Cornet
El parc és el resultat de la compra, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la urbanització d’un barri de luxe projectat per Gaudí i promogut per Eusebi Güell que mai no va arribar a ser. El que actualment es pot visitar són els enjardinaments de seixanta parcel·les no construïdes a la falda de la muntanya Pelada, amb unes vistes magnífiques sobre Barcelona, i les parts comunes del projecte: els camins, l’accés, el mercat, la plaça central. Gaudí urbanitza la muntanya amb carrers que segueixen les línies de mínim pendent i quatre ponts construïts amb material provinent del desmunt de les parcel·les. Resulten excepcionals els murs de contenció-porxada per l’interior dels quals es pot circular, recoberts amb pedra local. Tant els ponts com la porxada queden coronats per unes columnes úniques coronades al seu torn per unes jardineres on hi ha plantades atzavares. El cor de la urbanització havia de ser una plaça elevada que en lloc de barana perimetral té un banc ondulat projectat i construït amb formigó prefabricat pel seu col·laborador Josep Maria Jujol, acabat amb uns trencadissos que val la pena anar descobrint detalladament. Sota la plaça es disposa una sala hipòstila que havia d’allotjar el mercat, amb les columnes torçades perquè treballin amb el mínim esforç possible. Les columnes estan buides i sota d’aquestes es disposa un dipòsit d’aigua que havia d’abastar tot el parc. Algunes se suprimeixen a fi de deixar espai per a les parades més grans i queden substituïdes per uns medallons també dissenyats per Jujol. S’accedeix al conjunt per una escalinata imperial que té, a l’eix de simetria, un drac espectacular realitzat amb trencadís que ha esdevingut un dels emblemes de Barcelona. La tanca que guarda el parc a l'accés, acabada amb dos pavellons asimètrics, és igualment notable. Un dels pavellons allotja actualment el Museu Gaudí. -
Intervencions al Park Güell
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
Restauración de la Sala Hipóstila, la plaza y el banco perimetral. El Park Güell fue una operación inmobiliaria de 60 casas para la burguesía barcelonesa que fracasó y que en el año 1922 el ayuntamiento compró y lo convirtió en parque público. El parque nunca ha visto cambiar su arquitectura. Apenas, desde los años veinte, algunas reparaciones y retoques puntuales. La vegetación sí ha cambiado y crecido y ya no se ofrece a la vista aquella imagen rala y pedregosa de pendientes y barrancos; vegetación inmóvil y permanente, podada en piedra. Un jardín arquitectónico y abstracto; naturaleza rocosa, montaña pelada esculpida, cantera de vegetación pétrea. La Sala Hipóstila es un templo a la griega de capiteles dóricos exagerados con un techo abollado de cupulitas y que soporta una plaza de tierra con un ribete-banco ondulado; una cenefa de acroteras de crestas de olas con crustáceos incrustados que aproximan el mar del horizonte a la montaña pelada. Obras de restauración de la Sala Hipóstila y de la plaza. Reparación de los elementos estructurales en mal estado; impermeabilización de la cubierta, y construcción de un sistema de desagüe eficaz; reconstrucción de revestimientos de piedra artificial de fustes de columnas, capiteles y arquitrabe; sustitución de azulejos de dinteles, cúpulas y banco perimetral. -
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura
Intervencions al Park GüellMartínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
Premio Década
Guardonat / Premiat
Intervencions al Park GüellMartínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, Elías Torres Tur
Audiovisual
-
10:00
Passeig virtual per la Casa del Guarda del Park Güell
Obres Relacionades
Conjunt Park Güell
