Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Pavelló Alemany de l'Exposició Internacional de 1929

  • Pavelló Alemany de l'Exposició Internacional de 1929

  • Pavelló Alemany de l'Exposició Internacional de 1929

  • Pavelló Alemany de l'Exposició Internacional de 1929

  • Pavelló Alemany de l'Exposició Internacional de 1929

  • Pavelló Alemany de l'Exposició Internacional de 1929

  • Pavelló Alemany de l'Exposició Internacional de 1929

  • Pavelló Alemany de l'Exposició Internacional de 1929

  • Pavelló Alemany de l'Exposició Internacional de 1929

Memòria

La primera proposta de reconstrucció del pavelló d’Alemanya fou realitzada al mateix Mies van der Rohe per part del Grup R, que va rebre la resposta entusiasta de l’arquitecte, però el projecte no va prosperar pel desinterès de l’Administració. Hi ha una segona proposta de Joan Bassegoda i Nonell de l’any 1964, i deu anys més tard el professor Fernando Ramos va organitzar un seminari destinat a conèixer exhaustivament l’edifici, ja que originàriament gairebé no hi havia un projecte. La proposta definitiva neix el 1981, quan alguns estudiosos i historiadors ja tenen un coneixement força complet dels materials arxivats a Barcelona, Berlín, Nova York i Chicago. Aquest coneixement, a més d’algunes hipòtesis de treball i de l’anàlisi de les restes trobades al mateix lloc, va poder garantir la rigorosa fidelitat de la reconstrucció, basada en l’edifici original i no tant en els plànols redibuixats que n’havia fet el mateix Mies per encàrrec de Werner Blaser. La reconstrucció s’aparta de l’original en aspectes com ara la impermeabilització de la coberta, la recollida d’aigües o la seguretat. Actualment l’edifici és la seu de la Fundació Mies van der Rohe i funciona com una petita sala d’actes per a esdeveniments amb poc aforament.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El pabellón alemán representa una nueva manera de concebir el espacio, completamente distinta de la tradicional y coherente con las posibilidades que ofrecen las nuevas estructuras de pilares metálicos. Mies lleva esta innovación constructiva al límite de sus posibilidades visuales permitiendo que los muros de cerramiento se distribuyan libremente por toda la planta. Otro aspecto remarcable del pabellón es la selección de materiales de gran calidad y colores muy intensos, así como la introducción de dos láminas de agua en los espacios exteriores. Bruno Zevi lleva a cabo una investigación donde sitúa estéticamente la arquitectura del pabellón dentro del neoplasticismo, un movimiento anticlásico del que Mies formaba parte. El dinamismo de los planos horizontales y verticales del pabellón responde claramente a los principios estéticos de este movimiento de vanguardia y se contrapone claramente a la concepción estática del arte grecorromano. El pabellón debe leerse como un manifiesto que determinará toda la arquitectura posterior de Mies e influirá en las sucesivas generaciones de arquitectos modernos. Sin embargo, los arquitectos catalanes de la República ya habían tomado partido por Le Corbusier y los CIAM, y la influencia de Mies tendría que esperar hasta los años 50. Contra la opinión generalizada, este pabellón también debería leerse como un nuevo prototipo de vivienda que Mies ha ido presentando sucesivamente en distintas exposiciones internacionales: la Glasraum en Stuttgart, 1927; el Pabellón Alemán en Barcelona, 1929; y la Casa para un Soltero en Berlín, 1931. Todas ellas variaciones de una nueva tipología de casas patio. En los años 50, Oriol Bohigas se puso en contacto con Mies van der Rohe para reconstruir el pabellón de Barcelona. Mies dio su consentimiento y estaba dispuesto a llevarlo a cabo personalmente, sin embargo no autorizó la reconstrucción del monumento a Karl Liebknecht y Rosa Luxemburgo porque no respetaba el emplazamiento original. Ignasi de Solà-Morales, Fernando Ramos y Cristián Cirici completaron la reconstrucción en 1986, con motivo del centenario del nacimiento de Mies. Xavier Llobet i Ribeirio

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa