El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
A l'inici de la segona meitat del segle XIX es demanen nous permisos per posar barca i pescar, així com els de construir les primeres pesqueres cobertes que coneixem. La llicència més antiga sol·licitada per construir una pesquera data del 2 d'octubre del 1862. És la de Manuel Cabanelles, que resulta interessant, com en el cas suara esmentat, per la desiderata vital que hi mostra, també amb certes pretensions literàries. En la instància demanava construir una pesquera en el lloc en què en Josep Vila abans tenia una horta.
Aquesta horta d'en Vila estava situada al marge esquerre del rec de Guèmol i va constituir fins ben entrat el segle passat l'únic lloc edificat d'aquesta zona de dragues. No es coneix cap plànol que acompanyés la sol·licitud, però per deduccions dels següents titulars, es pot confirmar que aquesta pesquera —actualment d'en Butinyà (núm. 6)— va ser ampliada el 1888 per adossar-hi una embarcació. En aquest cas sí que hi ha un plànol amb la vella pesquera i l'ampliació per a la barca. Més tard, o potser en el mateix moment de l'obra, es va unificar el conjunt i en va resultar la construcció actual, mentre que la traça de la vella pesquera, en quedar-hi integrada, ha desaparegut del tot. Tal com es van començar a bastir la majoria de les pesqueres que anomenem tradicionals, era de planta quadrada de 2,80x2,80 m. Així doncs, tot fa pensar que podria haver estat la primera pesquera tancada i amb teulada de l'estany.
Conjunt Conjunt de les Pesqueres de Banyoles