El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Un cas d'ampliació d'una petita pesquera per aixoplugar una o més barques és el de Jacint Sarquella quan, el 1887, va demanar afegir un cobert a la pesquera que havia construït l'any 1886 per tenir-hi les barques ben resguardades. Aquesta ampliació, tot i això, no consta que es portés a terme. Es tracta del que va derivar d'una forma o altra en la popular pesquera d'en 1810 (núm. 10), avui dedicada a informació municipal. Però atès que en realitat la pesquera d'en Sarquella s'havia demanat i concedit només per banyar-s'hi a l'interior, cal fer un apart per tal de tenir en consideració aquesta nova condició o nou ús de les pesqueres.
Banyar-se o rentar-se a l'estany hauria de ser una de les seves funcions més antigues, però en l'època de què parlem no era gaire ben vist, i van haver de passar uns anys fins que es va arribar a una certa normalització del bany en públic, tot i que fins als anys seixanta del segle XX encara hi havia una important reticència per part d'estaments religiosos banyolins a aquest esplai estival. La pesquera que va acabar sol·licitant en Sarquella, doncs, complia aquesta condició de banyar-s'hi a dins, de manera que era un simple cobert de mínimes dimensions en què, tot i que en el plànol presentat no hi consta, va tenir una part pavimentada per despullar-s'hi, introduir-se a l'aigua i, potser, fins i tot, sortir a l'estany, on ja només es veuria un cap i uns braços.
Es fa difícil esbrinar com va acabar aquella sol·licitud d'en Sarquella d'afegir-hi un cobert tan estrany per a les barques i si el va construir realment, perquè fins al 1895 no hi ha notícies de la pesquera. Llavors sí que un tal Josep Ferrés, veí de Barcelona, va demanar una modificació de la "caseta-pesquera que posee sita a la derecha del origen de la acéquia Rec de Guèmol" presentant un projecte que, de fet, només era una façana, molt semblant a les pesqueres d'en Perpinyà i dels Andreu, que hi havia al seu costat.
Cal suposar que Josep Ferrés havia comprat a Jacint Sarquella els drets sobre la pesquera que aquest havia edificat feia anys i que tenia pensat ampliar-la o reconstruir-la per fer-hi més rendible el negoci com a lloc de bany d'ús públic. Potser ja era així des de bon principi, amb la construcció de la primera pesquera. De fet, en Sarquella no va deixar de tenir relació amb aquesta pesquera, potser perquè el suposat nou titular no era veí de Banyoles, condició fins llavors respectada.
La pesquera va tenir una llarga vida com a lloc de banys, sobretot quan a principi del segle XX el bany a l'estany ja començava a ser un fet molt popular entre el jovent.
Conjunt Conjunt de les Pesqueres de Banyoles