Un cas d'ampliació d'una petita pesquera per aixoplugar una o més barques és el de Jacint Sarquella quan, el 1887, va demanar afegir un cobert a la pesquera que havia construït l'any 1886 per tenir-hi les barques ben resguardades. Aquesta ampliació, tot i això, no consta que es portés a terme. Es tracta del que va derivar d'una forma o altra en la popular pesquera d'en 1810 (núm. 10), avui dedicada a informació municipal. Però atès que en realitat la pesquera d'en Sarquella s'havia demanat i concedit només per banyar-s'hi a l'interior, cal fer un apart per tal de tenir en consideració aquesta nova condició o nou ús de les pesqueres.
Banyar-se o rentar-se a l'estany hauria de ser una de les seves funcions més antigues, però en l'època de què parlem no era gaire ben vist, i van haver de passar uns anys fins que es va arribar a una certa normalització del bany en públic, tot i que fins als anys seixanta del segle XX encara hi havia una important reticència per part d'estaments religiosos banyolins a aquest esplai estival. La pesquera que va acabar sol·licitant en Sarquella, doncs, complia aquesta condició de banyar-s'hi a dins, de manera que era un simple cobert de mínimes dimensions en què, tot i que en el plànol presentat no hi consta, va tenir una part pavimentada per despullar-s'hi, introduir-se a l'aigua i, potser, fins i tot, sortir a l'estany, on ja només es veuria un cap i uns braços.
Es fa difícil esbrinar com va acabar aquella sol·licitud d'en Sarquella d'afegir-hi un cobert tan estrany per a les barques i si el va construir realment, perquè fins al 1895 no hi ha notícies de la pesquera. Llavors sí que un tal Josep Ferrés, veí de Barcelona, va demanar una modificació de la "caseta-pesquera que posee sita a la derecha del origen de la acéquia Rec de Guèmol" presentant un projecte que, de fet, només era una façana, molt semblant a les pesqueres d'en Perpinyà i dels Andreu, que hi havia al seu costat.
Cal suposar que Josep Ferrés havia comprat a Jacint Sarquella els drets sobre la pesquera que aquest havia edificat feia anys i que tenia pensat ampliar-la o reconstruir-la per fer-hi més rendible el negoci com a lloc de bany d'ús públic. Potser ja era així des de bon principi, amb la construcció de la primera pesquera. De fet, en Sarquella no va deixar de tenir relació amb aquesta pesquera, potser perquè el suposat nou titular no era veí de Banyoles, condició fins llavors respectada.
La pesquera va tenir una llarga vida com a lloc de banys, sobretot quan a principi del segle XX el bany a l'estany ja començava a ser un fet molt popular entre el jovent.