El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Segons els diaris, a les regates del 1887 totes les embarcacions eren de propietat i tripulació locals. En el comentari de premsa, es parlava de diferents tipus d'embarcacions, com els "perissoirs", una espècie de piragua de lona amb un sol tripulant i fàcil de construir per fusters locals, que va estar molt de moda. Fins aquell moment, l'únic lloc per guardar les embarcacions sense treure-les de l'aigua, era al cobert que havia construït, el 1881, en Carles Vila de Ameller davant del seu camp, la ja esmentada "Horta d'en Vila". Es tracta de l'actual pesquera Padró-Llinàs (núm. 4), la qual, tot i les reformes que s'hi han dut a terme, segueix amb les mateixes característiques formals del que se suposa que va ser la construcció original. Era una senzilla caixa quadrada de 6,00 x 6,00 m bastida amb llosa col·locada verticalment, amb una paret intermèdia coincident amb el carener durant molts anys i coberta a dues aigües amb teula corba, parament que es va mantenir sense cap mena d'arrebossat ni d'obertures laterals. Les dimensions requerien, amb els mitjans de què es disposava en aquell moment, que per suportar la coberta calia bastir la paret intermèdia i que partia en dos la nova pesquera, o bé situar unes encavallades que no suportarien les primes parets de llosa. Això va propiciar una altra singularitat, que van ser les pesqueres compartides, fet que es va donar en aquesta, si no de bon principi, pocs anys després, segons les herències deixades pels propietaris. Durant molts anys es va mantenir així i amb la mateixa descurança exterior, de tal manera que en un article d'El Bañolense del 1886 se l'esmentava com una "barraca". Més tard, s'hi va incorporar el balcó sota del qual podia passar l'embarcació cap a l'interior. Aquest afegitó, que només es va fer en un dels espais en què quedava dividida la pesquera, cosa que permetia pescar des de la mateixa pesquera, a més a més de guardar-hi la barca.
Conjunt Conjunt de les Pesqueres de Banyoles