El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El 1927, es va donar el cas més extrem d'aquesta nova concepció de les pesqueres encetada per "La Carpa d'Or" amb la construcció de l'anomenada "Santa Rosa" situada al passeig Magdalena Aulina (núm. 14). D'entrada, cal recordar que des del 1888 s'havia respectat la prohibició de construir pesqueres al sud de l'estany, és a dir, des del rec de Ca n'Hort fins a la d'en Malagelada, ara petit pavelló pels àrbitres de les competicions de rem (núm. 16). Però la sol·licitud era molt clara, ja que especificava que s'havia de bastir a 40 metres de la d'en Marimon, no més enllà de la Malagelada, on ja s'hi havien construït les d'en Juncà l'any 1924, enderrocada el 1990, i la d'en Mata (núm. 20), el 1910. La petició la signava una veïna de Barcelona anomenada Adelina Rey Denis, i venia recolzada ni més ni menys que per Emilio Barrera Luyando, Capità General de Catalunya. El projecte, sense signar, tenia un nivell arquitectònic considerable, amb trets propis del noucentisme classicista de l'època. Tant és així, que es podria pensar que podia haver estat redactat pel mateix arquitecte municipal que llavors era Josep Francesc Ràfols i Fontanals, el mateix que havia projectat -i que en aquell moment dirigia- les obres del nou edifici Consistorial. La distribució de les cambres són les d'una veritable estança i no només per a una jornada, si es modifica el teòric menjador per un dormitori. D'altra banda, és molt curiosa la disposició del bany situat a la banda de les millors vistes de l'estany i que, en principi i segons el dibuix, s'hauria d'interpretar com un espai amb una piscina proveïda de la mateixa aigua de l'estany, com els vivers de les pesqueres tradicionals. En qualsevol cas, desconeixem si l'ús que aparentment es pot atribuir a aquest autèntic xalet-pesquera va durar molt o poc, ja que no hi ha històries com les de "La Carpa d'Or", tampoc en temps de guerra. La qüestió és que, el 1941, en va adquirir els drets a l'empresa Moltfort's S. A. que d'alguna manera la va "santificar" posant-li el nom de Santa Rosa, pintat dins un cercle en un remat de la façana i que caldria reposar.
Conjunt Conjunt de les Pesqueres de Banyoles