El 1927, es va donar el cas més extrem d'aquesta nova concepció de les pesqueres encetada per "La Carpa d'Or" amb la construcció de l'anomenada "Santa Rosa" situada al passeig Magdalena Aulina (núm. 14). D'entrada, cal recordar que des del 1888 s'havia respectat la prohibició de construir pesqueres al sud de l'estany, és a dir, des del rec de Ca n'Hort fins a la d'en Malagelada, ara petit pavelló pels àrbitres de les competicions de rem (núm. 16). Però la sol·licitud era molt clara, ja que especificava que s'havia de bastir a 40 metres de la d'en Marimon, no més enllà de la Malagelada, on ja s'hi havien construït les d'en Juncà l'any 1924, enderrocada el 1990, i la d'en Mata (núm. 20), el 1910. La petició la signava una veïna de Barcelona anomenada Adelina Rey Denis, i venia recolzada ni més ni menys que per Emilio Barrera Luyando, Capità General de Catalunya. El projecte, sense signar, tenia un nivell arquitectònic considerable, amb trets propis del noucentisme classicista de l'època. Tant és així, que es podria pensar que podia haver estat redactat pel mateix arquitecte municipal que llavors era Josep Francesc Ràfols i Fontanals, el mateix que havia projectat -i que en aquell moment dirigia- les obres del nou edifici Consistorial. La distribució de les cambres són les d'una veritable estança i no només per a una jornada, si es modifica el teòric menjador per un dormitori. D'altra banda, és molt curiosa la disposició del bany situat a la banda de les millors vistes de l'estany i que, en principi i segons el dibuix, s'hauria d'interpretar com un espai amb una piscina proveïda de la mateixa aigua de l'estany, com els vivers de les pesqueres tradicionals. En qualsevol cas, desconeixem si l'ús que aparentment es pot atribuir a aquest autèntic xalet-pesquera va durar molt o poc, ja que no hi ha històries com les de "La Carpa d'Or", tampoc en temps de guerra. La qüestió és que, el 1941, en va adquirir els drets a l'empresa Moltfort's S. A. que d'alguna manera la va "santificar" posant-li el nom de Santa Rosa, pintat dins un cercle en un remat de la façana i que caldria reposar.