Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • 1969 - 1970

  • Casa Vilanova-Cullell

    Albert Illescas de la Morena, Jeroni Moner i Codina

    Casa Vilanova-Cullell

    El plantejament de la casa aplica a una tipologia tradicional, una planta en L amb la bisectriu orientada al sud, una sèrie de variants destinades a transformar la imatge des del carrer. La sala d’estar, en un dels braços, queda separada de la resta de la casa per un corredor vidrat. L’escala d’accés al primer pis queda fora del gàlib principal, com també el dormitori dels fills, que vola sobre la planta baixa. A la segona planta, un petit estudi restitueix i enlaira l’aresta de la cantonada. La casa mostra un conjunt de volums cecs d’obra vista, en una interpretació atípica de la sensibilitat pròpia de l’arquitectura de l’època.

    1972

  • 1973

  • 1975

  • 1983

  • 1990

  • Pesquera d'en Malagelada

    Joaquim Figa i Mataró, Jeroni Moner i Codina, Josep Riera i Micaló

    Pesquera d'en Malagelada

    Amb la perspectiva de les proves de rem dels Jocs Olímpics de 1992, els autors van dissenyar dues construccions a la vora de l’estany destinades als àrbitres que havien de controlar el punt de sortida de les regates. La pesquera d’en Malagelada, situada en una punta de terra òptima per a la seva funció, adopta una planta triangular, amb la bisectriu encarada al punt de sortida. L’estructura, metàl·lica, suporta una petita terrassa que vola per sobre l’aigua. Els autors es van inspirar en les pesqueres del segle XIX, en tractar-se de construccions que podien satisfer tota mena d’usos, a més de la pesca i les activitats lúdiques.

    1990 - 1991

  • 1989 - 1992

  • Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles (Illa núm. 8)

    Escribà&Nadal, Xavier Canosa, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa

    Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles (Illa núm. 8)

    Quant a l’arquitectura de les diferents construccions s’observa un nivell mig prou satisfactori amb exemples aïllats veritablement notables. La sorpresa personal més agradable l’ha construït el conjunt edificat pels arquitectes Mª Dolors Nadal i Joan Escribà, que em permet una reflexió sobre l’arquitectura actual a Catalunya. Aquests edificis de Nadal i Escribà s’adscriuen al fil conductor de la millor arquitectura d’arrel nacional del nostre país, des del Modernisme, però amb una voluntat de creativitat contemporània que passa pel GATPAC, fins a Coderch, el Grup R i la més significativa arquitectura d’avui. La voluntat de conjugar l’experiència viscuda amb la projecció cap endavant és una constant d’aquestes arquitectures. Nadal i Escribà recullen les ensenyances de les propostes dels anys 60 a Catalunya interpretades en l’actualitat segons una síntesi de contemporaneïtat i de tradició evidentment eficaç. Una obra, aquesta, exemplar de l’avanç d’una cultura arquitectònica com la nostra, sense discontinuïtats abruptes i que no precisa replantejar-se a sí mateixa des de zero cada cinc anys, en una histèrica carrera renovadora que arrisca la superficialitat d’arquitectura de moda. Jo vull confessar aquí que, com a membre del Jurat, en temps del concurs no vaig saber apreciar els valors d’aquest projecte que llavors vaig considerar només correcte i avalat per la qualitat dels seus autors als qui havia conegut ja com a brillants alumnes en la meva docència. Un cop més, l’obra ha estat més eloqüent que el projecte i ha contribuït, sens dubte, a modificar la meva opinió tres anys després d’haver estat jurat en el concurs. * Extret de l’article de Federico Correa, ‘La Vila Olímpica de Banyoles 2 anys després’.
  • Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles (Illa núm. 10)

    Fuses-Viader Arquitectes, Josep Fuses i Comalada, Joan Maria Viader i Martí

    Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles (Illa núm. 10)

    Es tracta d’un dels 10 conjunts d’habitatges realitzats pels Jocs Olímpics del 1992 a la sub-seu de Banyoles, al costat de l’estany. L’ordenació en forma d’U i pati interior enjardinat era prefixada pel Pla. El projecte proposà trencar les dues cantonades per afavorir les visuals cap a l’estany i el parc immediat. L’edifici combina dos tipus d’habitatges; a una planta i dúplex trencant així l’excessiva rigidesa volumètrica. El tractament de façanes, cobertes i volums exteriors intenta donar un gra més petit a l’operació, tot recuperant la idea de les arquitectures provisionals i fragmentades de les construccions dels entorns.
  • Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles (Illa núm. 7)

    Carlos Ferrater i Lambarri

    Habitatges a la Vila Olímpica de Banyoles (Illa núm. 7)

    El projecte intenta desenvolupar una solució basada en la teatralitat de l'arquitectura creant un escenari diferent a aquell que s'havia concebut originalment. Es crearen tres tipologies diferents. El llarg passadís de la planta primera es presenta com el centre de gravetat del projecte. Actua com a element intermedi connectant la part superior i inferior de l'edifici, formant un balcó visual des del qual es veu l'escenari urbà creat. Com a contrapunt a l'espai interior l'ordre rítmic de les façanes al carrer contribueixen a produir un efecte sobri i urbà. L'ús dels materials (acer, alumini, fusta, pedra i murs revocats), formant combinacions, defineixen el diàleg plàstic i cromàtic de l'edifici.
  • 1990 - 1992

  • Pavelló Poliesportiu i Taller de Rem a Banyoles

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Josep Maria Gil i Guitart

    Pavelló Poliesportiu i Taller de Rem a Banyoles

    Un lloc de condicions paisatgístiques extraordinàries, el parc de la Draga, al costat del llac, entre els límits de la Vila Olímpica i l’àrea poblada d’arbres plataners que voreja la carretera d’Olot. La coberta, una estructura d’encavallades de forma lenticular, és un punt singular, no tant per la dimensió a cobrir com pel fet de donar un valor a la imatge de l’edifici a més de qualificar l’espai interior.
  • Els Banys Vells

    Josep Miàs i Gifré

    Els Banys Vells

    El programa afronta la ubicació d’un bar-restaurant en un indret caracteritzat pels elements naturals, l’aigua i els arbres. El projecte inventa de cap i de nou una topografia artificial construïda per mitjà de seccions successives i crea una nova edificació que atorga singularitat a aquest punt concret. La concepció del quiosc preveu les activitats de bar i restaurant a l’aire lliure, de manera que els espais tancats són de dimensions molt petites. Les activitats es distribueixen ordenadament en els diferents àmbits creats: el dinamisme de les activitats lúdiques a la façana urbana, i els punts de vista més contemplatius mirant al llac.

    1995 - 1996

  • Escola Pla de l'Ametller

    Mercè Berengué Iglesias, José Miguel Roldán i Andrade

    Escola Pla de l'Ametller

    L’escola s’emplaça en un terreny completament pla que hi ha al sud de Banyoles, solcat pels recs que equilibren el flux de l’estany. El projecte pren com a referència el parc que hi ha al costat de la parcel·la, com també el caràcter que les construccions rurals atorguen al paisatge. Les activitats comunes se situen en un braç que dóna la façana al parc, del qual parteixen els tres cossos dels aularis, de dues plantes. Tota la disposició respecta la traça dels recs i dels camins existents, i ofereix al parc una façana escalonada que recorda les construccions fabrils aïllades, tan freqüents en els terrenys agrícoles.

    2001 - 2002

  • Caseta de Control del Camp de Regates

    Josep Cargol i Noguer, Ricard Turon

    Caseta de Control del Camp de Regates

    El projecte forma part d’una intervenció paisatgística més general destinada a dissenyar la zona d’arribada del camp de regates del Campionat del Món de Rem, amb la perspectiva d’una permanència posterior. La caseta de control és formada per una estructura vertical, transparent, lleugera i de fusta, ancorada entre joncs dins l’aigua. La torre-mirador, una construcció de palafits clavada amb micropilotis de formigó a una fondària de 15 metres, sura sobre 65 pilars de fusta laminada i tractada fins a 7 metres. La caseta s’assimila a una nova pesquera, incorporada al perfil de les velles construccions que voregen l’estany.

    2001 - 2003

  • Adequació d'Espais Públics al Casc Antic de Banyoles

    Josep Miàs i Gifré

    Adequació d'Espais Públics al Casc Antic de Banyoles

    Una seqüència de places organitzen l'àmbit de casc antic deBanyoles; de la Plaça dels Turers, a la Plaça Major, a la Plaça dels Estudis, de la Font, de Teatre, de l'església de Santa Maria, i de l'Monestir; espais tots ells que deuen el seu nom a l'edifici a què s'ofereixen com a vestíbul. En aquest moment, un àmbit de circulació rodada molt deteriorada pel temps. En aquesta seqüència de carrers i places, les sèquies de de l'estany de Banyoles, que s'utilitzaven per regar els horts estaven en desús i funcionaven com clavegueram en comptes de transportar aigua neta, com en el seu origen. El projecte planteja la recuperació dels espais públics i al mateix temps recuperar els canals en els seus recorreguts originals per la ciutat. Les sèquies es tornen visibles en els seus recorreguts a tot el nucli antic, quedant-se obertes i reconstruint la seva secció per on circula. A uns espais ja de per si interessants, s'incorpora una nova qualitat visual i també el que suposa la incorporació de el so i la percepció de l'aigua. Tot l'àmbit es pavimenta amb pedra de Banyoles, el travertí, pedra calcària que s'ha format al subsòl i amb la qual fossin construïts tot els edificis principals, esglésies, cases medievals i monuments.

    1999 - 2012

  • Restauració Torre del Rem

    Ricard Turon Arquitectura, Ricard Turon

    Restauració Torre del Rem

    Ens demanen de restaurar la torre d’arribada del camp de regates de l’estany de Banyoles, que nosaltres mateixos vam fer el 2004. La manca de manteniment, les inoportunes actuacions i l’inexorable pas del temps hi han deixat la seva empremta. Després de gairebé deu anys sense cap manteniment, la brigada municipal va aplicar una pintura de color vermell que en va canviar l’aspecte, però, per sort, una subvenció del Consejo de Deportes ens dona una nova oportunitat. Fem un plantejament que, malgrat l’aparent modernitat, és ancestral en altres països: carbonitzem la fusta! Aquest tractament consisteix senzillament a protegir la fusta amb una pel·lícula de carbó. Aquest carbó superficial li dona un aspecte noble, protegeix la fusta dels raigs ultraviolats i espanta els xilòfags. Per aconseguir-ho, es tracta de cremar la fusta de forma controlada, raspallar-la i, finalment, aplicar-hi un tractament a base d’olis naturals per fixar millor aquesta pel·lícula de carbó.

    2022

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!