En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Els límits que abasta el present pla són els següents: Alineació Est del carrer de Prim; alineació Sud de la Avinguda de José Antonio Primo de Rivera fins a la plaça de dispersió al costat de l'Besòs; alineació Oest del segon cinturó de Ronda, i alineació Nord del carrer de Llull. El perímetre anteriorment assenyalat abasta terrenys situats al terme municipal de Barcelona i una petita part en el terme municipal de Sant Adrià de Besòs. Aquesta última zona té un traçat urbanístic a base de grans blocs concebuts com a unitats d'habitació i ha estat projectat per tal d'aconseguir una entrada a Barcelona d'acord amb la importància de la ciutat.
Nascut aquest pla parcial de la necessitat de crear un gran polígon destinat a habitatge modest a construir pel Patronat Municipal de l'Habitatge, per les seves especials característiques, ha hagut de conjuminar els següents punts:
a) Economia a la urbanització.
b) Consideració de la dificultat de desguàs per falta de cota.
c) Unió entre la part de Poblat Dirigit i la resta d'edificació que es preveu d'una major categoria.
Els dos primers punts es contraposen. La solució que es projecta és la del just mig, ja que l'economia a la urbanització aconsellava conservar la mateixa rasant del terreny amb la consegüent deficiència en l'evacuació d'aigües residuals i la completa manca de desguàs per a les pluvials. Aquesta solució, poc satisfactòria, ha mogut a elevar les rasants el mínim per obtenir un pendent suficient, a fi que es pogués construir una claveguera de sistema unitari. Per tant, les rasants s'eleven una mitjana d'un metre en tota la zona del Poblat Dirigit.
El joc de volums amb una contraposició de plens i buits alternativa, ha estat la directriu estètica del nucli d'aquest Pla. Aquest tema es troba emmarcat per blocs en sèrie, la disposició dels quals es conjuga amb l'anterior, tot i que amb una lleugera preponderància de la idea «marc», no com enclaustrament d'un tema, sinó com a acabada continuïtat del mateix.
Conjunt Polígon del Sud-Oest del Besòs