Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

  • Rehabilitació de Can Negre

Memòria

Can Negre era una masia, que Jujol reformà entre 1914 i 1926, arrel de l’encàrrec de la família. La reforma es centrà especialment en la façana, l’escala i la capella. En la primera Jujol dona mostres d’una concepció global i força detallada del seu treball, tot manifestant un respecte evident a la façana existent al mantenir les obertures que expliquen la compartimentació muraria interior. L’exercici que realitza a la façana principal mostra clarament les seves intencions que quedaren recollides en un sol dibuix de projecte. S’hi afegeixen diferents filades de teula plana que emfasitzen la corba ondulant de la cornisa. S’hi introdueix també una altra petita cornisa que en recull la de la façana lateral. Apareixen dues tribunes laterals que flanquegen la tribuna principal que evoca la forma d’una carrossa. Aquesta, amb un minuciós treball de forja, treu dues "potes" que es recolzen a banda i banda de la porta principal dotant-la encara més protagonisme. És present també, un esforç per compensar el desequilibri en l’edificació original, amb la col·locació d’una galeria coberta, com si d’una casa adossada es tractés, i amb l’ús de policromies en la façana. La casa negre té per Jujol un especial significació tant religiosa com de tradició i cultura popular, i per això s’esforça en evidenciar la transfiguració d’un element anònim i convencional en un altre amb forta presència de la ma de l’arquitecte.

Autor: Manuel Julià

Autors

Sobre el mapa