Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Can Negre era una masia, que Jujol reformà entre 1914 i 1926, arrel de l’encàrrec de la família.
La reforma es centrà especialment en la façana, l’escala i la capella. En la primera Jujol dona mostres d’una concepció global i força detallada del seu treball, tot manifestant un respecte evident a la façana existent al mantenir les obertures que expliquen la compartimentació muraria interior.
L’exercici que realitza a la façana principal mostra clarament les seves intencions que quedaren recollides en un sol dibuix de projecte.
S’hi afegeixen diferents filades de teula plana que emfasitzen la corba ondulant de la cornisa. S’hi introdueix també una altra petita cornisa que en recull la de la façana lateral. Apareixen dues tribunes laterals que flanquegen la tribuna principal que evoca la forma d’una carrossa. Aquesta, amb un minuciós treball de forja, treu dues "potes" que es recolzen a banda i banda de la porta principal dotant-la encara més protagonisme.
És present també, un esforç per compensar el desequilibri en l’edificació original, amb la col·locació d’una galeria coberta, com si d’una casa adossada es tractés, i amb l’ús de policromies en la façana.
La casa negre té per Jujol un especial significació tant religiosa com de tradició i cultura popular, i per això s’esforça en evidenciar la transfiguració d’un element anònim i convencional en un altre amb forta presència de la ma de l’arquitecte.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Can Negre
Jujol aborda la reforma d’una masia barroca amb la intenció de canviar-ne els paràmetres estètics, tan importants per a una cultura modernista que s’endinsa fins al començament del segle XX. Les intervencions més importants a l’interior es redueixen a la capella i l’escala. Jujol manté tot el sistema murari existent, com també la disposició de les obertures. Posa tot l’èmfasi en la transfiguració de la façana principal, que queda explicada en un únic dibuix de projecte que en reflecteix prou bé la intenció. S’hi afegeixen més filades de teula plana, totes diferents, a la cornisa ondulada. Les dues finestres laterals de la planta primera esdevenen dues tribunes simètriques, que flanquegen una nova tribuna central que evoca la forma d’una carrossa, feta amb treball de ferro delicat i amb un sistema d’obertures vidrades inèdit. El pla de façana queda repartit per taques policromes tendents a unificar la dissimetria resultant. -
Rehabilitació de Can Negre
Can Negre era una masia, que Jujol reformà entre 1914 i 1926, arrel de l’encàrrec de la família. La reforma es centrà especialment en la façana, l’escala i la capella. En la primera Jujol dona mostres d’una concepció global i força detallada del seu treball, tot manifestant un respecte evident a la façana existent al mantenir les obertures que expliquen la compartimentació muraria interior. L’exercici que realitza a la façana principal mostra clarament les seves intencions que quedaren recollides en un sol dibuix de projecte. S’hi afegeixen diferents filades de teula plana que emfasitzen la corba ondulant de la cornisa. S’hi introdueix també una altra petita cornisa que en recull la de la façana lateral. Apareixen dues tribunes laterals que flanquegen la tribuna principal que evoca la forma d’una carrossa. Aquesta, amb un minuciós treball de forja, treu dues "potes" que es recolzen a banda i banda de la porta principal dotant-la encara més protagonisme. És present també, un esforç per compensar el desequilibri en l’edificació original, amb la col·locació d’una galeria coberta, com si d’una casa adossada es tractés, i amb l’ús de policromies en la façana. La casa negre té per Jujol un especial significació tant religiosa com de tradició i cultura popular, i per això s’esforça en evidenciar la transfiguració d’un element anònim i convencional en un altre amb forta presència de la ma de l’arquitecte.