Aquest mercat va ser inaugurat el 1888 en una zona d’expansió de l’Eixample de Barcelona. L’edifici és obra de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i és una mostra de les possibilitats tecnològiques del moment: l’estandardització i repetició d’elements estructurals de ferro i vidre.
La remodelació dels espais i de l’estructura es realitza en un edifici que ha quedat entre mitgeres, en una zona urbana ja consolidada, de cara a una de les vies de més trànsit de la ciutat. Amb la rehabilitació, es busca una modernització curosa i respectuosa d’un espai en ús, d’acord amb les necessitats espacials i socials actuals.
Rovira i Trias va pensar el mercat com el centre d’un teixit que havia de recollir una sèrie d’activitats comercials; aquesta idea, que es va perdre amb el temps, es reprèn en retornar la transparència i permeabilitat originals amb aquesta intervenció. Es recuperen i s’incorporen parets de vidre en les dues façanes de l’edifici i remodelen l’estructura de ferro i les teules ceràmiques de la coberta. Es construeixen dos soterranis per a estacionament i per càrrega i descàrrega.
La reforma havia de ser capaç de reactivar l’illa i la seva funció comercial en el barri. El pas del temps sembla confirmar aquest procés i la recuperació del mercat com un element de cohesió urbana. El projecte es va ocupar també de comunicar l'edifici amb la ciutat contemporània al millorar els accessos i la capacitat de l'equipament d'exercir com a espai públic i de centralitat. Aquesta confirmació es reitera deu anys després d'acabada la renovació del mercat, quan el projecte va rebre l'any 2008 el Premi Dècada com el millor edifici construït a Barcelona en 1998.