Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

  • Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

  • Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

  • Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

  • Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

  • Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

  • Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

  • Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

  • Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

  • Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

  • Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

  • Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

  • Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

  • Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

Memòria

Afrontar l’encàrrec d’una restauració suposa d’entrada tenir davant un element existent, un objecte que s’ha de redefinir en la seva pròpia naturalesa. L’operació es pot dur a terme de vàries formes. Així doncs podes simplement reparar, o bé netejar: podem enderrocar quelcom que està malmès, o bé refer, o simplement inventar, afegir.

Els treballs que es van dur a terme a la casa Ximenis van estar motivades per la restauració de la façana al passeig Via de l’Imperi que és la intervenció de J.M. Jujol en aquesta casa juntament amb el nou vestíbul i inici de l’escala. Aquest encàrrec ens va obligar a conèixer l’estat en què es trobava la casa en aquell moment. Tret de l’envelliment natural que podem trobar pel pas dels anys en tots el elements, vam adonar-nos d’un fet del qual no podíem fer-ne cas omís. Es tractava de l’àtic a la planta coberta, afegit sense cap mena de criteri, mal solucionat en general i causant de tota una sèrie de patologies a la resta de la casa. L’estat d’aquell àtic obligava a prendre una decisió.

Només hi havia dues possibilitats raonables: o desapareixia com a element de la casa, retornant a l’estat original de l’obra de Jujol o bé es reconstruïa de nou. Vam optar per aquesta darrera solució tenint en compte que es tractava d’un espai habitable consolidat, però també obligats a inventar un volum i superfícies que no comissionessin amb la façana- tenint en compte que Jujol va acabar la nova façana sense cap volum adossat, creant una espadanya.

El fet d’haver de respectar volum i superfícies existents ens va obligar a pensar en una estructura capaç de recolzar la nova construcció amb la de la casa. ja que es disposava d’espai suficient, en quant a l’alçaria, es va proposar la construcció d’un nou forjat que distribuís adequadament els nous esforços de l’àtic a l’estructura de la casa. El nou forjat, de perfils de ferro, queda per damunt de l’antic, de bigues de fusta, sense substituir-lo. També en el cas de la façana ens trobarem amb el dilema d’optar per dos camins, es podia restaurar el revestiment existent o bé es refeia de nou. La decisió de respectar l’estuc original venia motivada per una sèrie de raons, Quan ens miràvem la façana sempre descobríem coses noves com, per exemple, que no és un pla sinó superfície guerxada mol suau que des del carrer no es percep, El gruix del revestiment no era constant en tota la superfície i això ens feia pensar en una intenció per part de Jujol de suavitzar, de fer etèria aquella pell. Teníem la sensació de que era més una roba que cobria la superfície que no pas un revestiment constructiu.

Els dibuixos, sense relleu i poc contrastats, semblen voler diluir-se en el fons d’aquesta roba i accentuar-ne la seva lleugeresa i amabilitat.

Octubre 2019

Autor: Cinto Hom i Santolaya

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Ximenis

    Josep Maria Jujol Gibert

    Casa Ximenis

    La casa Ximenis forma part d’una filera d’edificacions que perllonguen un tram enderrocat de la vella muralla romana, oposada a un gran parc urbà. Jujol assaja un cop més els efectes del treball de forja sobre les superfícies llises i senzilles. Les obertures segueixen un ordre horitzontal irregular i els emmarcaments estan arrodonits i només decorats amb esgrafiats d’inspiració barroca. A sobre, destaquen les baranes negres que exhibeixen els enllaços entre els barrots; formen fins i tot uns petits seients als extrems, en configuren els respatllers i projecten unes ombres seques i nítides sobre el pla de façana.
  2. Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

    Armand Fernández i Prat, Cinto Hom i Santolaya

    Restauració de la Façana i Rehabilitació de l’Àtic de la Casa Ximenis

    Afrontar l’encàrrec d’una restauració suposa d’entrada tenir davant un element existent, un objecte que s’ha de redefinir en la seva pròpia naturalesa. L’operació es pot dur a terme de vàries formes. Així doncs podes simplement reparar, o bé netejar: podem enderrocar quelcom que està malmès, o bé refer, o simplement inventar, afegir. Els treballs que es van dur a terme a la casa Ximenis van estar motivades per la restauració de la façana al passeig Via de l’Imperi que és la intervenció de J.M. Jujol en aquesta casa juntament amb el nou vestíbul i inici de l’escala. Aquest encàrrec ens va obligar a conèixer l’estat en què es trobava la casa en aquell moment. Tret de l’envelliment natural que podem trobar pel pas dels anys en tots el elements, vam adonar-nos d’un fet del qual no podíem fer-ne cas omís. Es tractava de l’àtic a la planta coberta, afegit sense cap mena de criteri, mal solucionat en general i causant de tota una sèrie de patologies a la resta de la casa. L’estat d’aquell àtic obligava a prendre una decisió. Només hi havia dues possibilitats raonables: o desapareixia com a element de la casa, retornant a l’estat original de l’obra de Jujol o bé es reconstruïa de nou. Vam optar per aquesta darrera solució tenint en compte que es tractava d’un espai habitable consolidat, però també obligats a inventar un volum i superfícies que no comissionessin amb la façana- tenint en compte que Jujol va acabar la nova façana sense cap volum adossat, creant una espadanya. El fet d’haver de respectar volum i superfícies existents ens va obligar a pensar en una estructura capaç de recolzar la nova construcció amb la de la casa. ja que es disposava d’espai suficient, en quant a l’alçaria, es va proposar la construcció d’un nou forjat que distribuís adequadament els nous esforços de l’àtic a l’estructura de la casa. El nou forjat, de perfils de ferro, queda per damunt de l’antic, de bigues de fusta, sense substituir-lo. També en el cas de la façana ens trobarem amb el dilema d’optar per dos camins, es podia restaurar el revestiment existent o bé es refeia de nou. La decisió de respectar l’estuc original venia motivada per una sèrie de raons, Quan ens miràvem la façana sempre descobríem coses noves com, per exemple, que no és un pla sinó superfície guerxada mol suau que des del carrer no es percep, El gruix del revestiment no era constant en tota la superfície i això ens feia pensar en una intenció per part de Jujol de suavitzar, de fer etèria aquella pell. Teníem la sensació de que era més una roba que cobria la superfície que no pas un revestiment constructiu. Els dibuixos, sense relleu i poc contrastats, semblen voler diluir-se en el fons d’aquesta roba i accentuar-ne la seva lleugeresa i amabilitat. Octubre 2019

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.