Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Complex sanitari construït en diverses fases des de 1927 i fins l'any 1936 que parteix del projecte guanyador del concurs convocat l'any 1917 per la Mancomunitat de Catalunya. Aquest projecte redactat per Rafael Masó i Josep Maria Pericas va ser executat nou anys després quan Masó, afectat per una sanció política, no pot figurar com arquitecte de les obres, tot i que consta que hi està treballant si més no en els anys 1926 i 1927.

Autor: Fundació Rafael Masó

Des del segle XV es té documentada la masia Torribera, també coneguda amb el nom de Can Setantí, a la vall Carcerenya. Es tracta d'una clínica mental formada per cinc pavellons aïllats que, juntament amb la porteria, la casa del director i la capella, formen un espai urbanístic de ciutat-jardí que s'adapta a la topografia del terreny, formant terrasses a diferents nivells per mitjà de plataformes unides per escalinates, amb zones de bosc i jardí a cada costat. L'ordenació general de la clínica mental emfatitza l'eix de simetria que puja, esglaonadament, des de la plaça semicircular d'accés fins al dipòsit que se situa al capdamunt del turó. Així, queden dividides les àrees per a homes i dones. Les altres construccions singulars (casa del director, capella i serveis generals) s'adapten puntualment a la topografia de la gran finca de la Torribera (de la que es conserva l'antic mas), especialment relacionats amb el seu entorn (pèrgoles, terrasses, etc.). La porteria és un recinte de planta rectangular amb ds pisos. Era concebut com la porta d'accés al recinte i conformava l'eix de simetria de tot el conjunt. Els paraments de les façanes principals combinen l'estuc i l'ornamentació de pedra artificial. Al centre té tres arcs i una cornisa envolta tot l'immoble amb gablets neobarrocs. També s'hi representen els bustos de quatre grans doctors en medicina: Marià Cubí, Santiago Ramon y Cajal, Emil Wilhem Magnus Goerg Kraepellin i Jean-Martin Charcot. La coberta és de teula àrab a dos aiguavessos. Destaca la magnífica porta de forja. Respecte la casa del director, la seva concepció està estretament lligada a l'arquitectura de tradició rural. És un edifici a quatre vents de planta quadrada i amb coberta de teula plana ceràmica a quatre aiguavessos i ràfec accentuat. La façana té una jerarquia de triples obertures centrals que es contraposen al parament pla i massís. La porta d'entrada, en forma d'arc de mig punt, està precedida per un porxo amb una obertura al centre i una a cada lateral. A la planta pis i s'obre l'atri hi ha un balcó amb triple finestral. Actualment funciona com a centre d'estudis superiors de la UNED-Terrassa i es coneix com edifici de la Torre. Sobre l'església i el pavelló del convent, sabem que allotjava la residència conventual de les monges que treballaven al centre psiquiàtric. S'uneix a la capella del recinte Torribera a través d'un pont porxat. L'edifici presenta un llenguatge formal i ornamental noucentista i forma part del conjunt de pavellons guanyador del concurs per a la Clínica Mental de 1917. També té trets neoromànics, amb dues absidioles i absis central amb girola, on s'afegeix la sagristia. L'edificació consta de capella amb torre i pavelló de serveis generals. Les façanes són murs de pedra arrebossats i pintats sobre sòcols de pedra natural rústica. Les obertures es fan majoritàriament amb arcs de mig punt amb fusteria i elements ornamentals. La planta del conjunt és allargada i variada; s'adapta a les corbes de nivell i es resol a través d'eixos de simetria i cossos reculats, el que aporta una gran variabilitat de volums. La complexitat volumètrica de l'edifici queda palesa en el joc de cobertes inclinades de teula plana esmaltada amb petits ràfecs. La torre campanar de la capella es corona amb un pinacle de base octogonal. Les edificacions del pavelló Canigó i Montserrat formen part del conjunt de pavellons de la clínica mental guanyador del concurs promogut per la Mancomunitat de Catalunya. El seu llenguatge formal i ornamental s'adapta al projecte de 1917. Són pavellons aïllats de planta baixa rectangular amb jardí geomètric. A les façanes predomina la superfície arrebossada i pintada sobre sòcols de pedra natural i rústica. Les obertures són apaïsades i els porxos s'assenten sobre pilars de formigó amb elements ornamentals neoclàssics. Les cobertes, de quatre aiguavessos, són inclinades i de teula àrab. El pavelló Gaudí i Verdaguer també forma part de l'esmentat concurs. Són els únics que varen construir-se segons el projecte original, tant en situació com en llenguatge formal. Eren dos pavellons aïllats de planta baixa i soterrani amb un jardí geomètric envoltat de bardisses i coberta inclinada de teula plana esmaltada i elements de ferro forjat. Les façanes presenten la mateixa estètica que els pavellons anteriors però en aquest cas les obertures disposen de fusteria anglesa amb profusió de divisòries i elements formals decoratius de pedra sorrenca. Finalment el tanatori, es configura com un edifici d'una única planta rectangular, gairebé quadrada. Les façanes també combinen l'estuc amb l'ornamentació de pedra artificial per la part del sòcol. Les façanes, molt senzilles, combinen petites obertures rectangulars lligades per una llinda d'ampit amb obertures culminades amb arc de mig punt. En tot el conjunt és evident una unitat d'estil i una utilització conjunta i racional dels materials. La Diputació de Barcelona convocà un concurs el 1917 per a la construcció d'una Clínica d'Observació i Hospital per al Tractament de Malalties Nervioses a la finca de Torribera de Santa Coloma de Gramanet. L'avantprojecte guanyador fou el de Pericas i Masó, però restà incomplet en la seva realització. La construcció va iniciar-se al 1926 però va allargar-se fins al 1936 a causa de la dictadura i la impossibilitat de Masó de figurar en el projecte. Masó només va projectar el pavelló de la Immaculada (avui, Pavelló Canigó) i el de Montserrat; la resta de pavellons, l'església i la casa del director van ser projectats per Pericas, i el conjunt de les obres va ser dirigit pel mateix Pericas i pel doctor psiquiatra Tomàs Busquet. Tot i que han sofert molts canvis i modificacions, hi ha dos pavellons que encara conserven la forma externa original. Amb aquest projecte, molt en la línia ideològica de la modernitat noucentista, es va voler acabar amb el contrast entre la Catalunya urbana, culta i oberta al món, i la rural, empobrida i mancada d'oportunitats. Per als noucentistes, els idees polítics i ètics convergien amb els artístics: la modernització i la construcció nacional en un marc europeu i mediterrani. Vers l'any 1970 hi foren afegits nous pavellons, dissonants amb l'ordenació general. Actualment, l'antiga clínica està destinada a funcions de diversa mena. Alguns edificis, com el pavelló d'accés, el del Canigó i el de Montserrat, continuen sent gestionats per la Diputació de Barcelona, i la majoria de la resta, incloent-hi la masia Torribera, han estat cedits a la Universitat de Barcelona, on es desenvolupen matèries relacionades amb la salut i la nutrició.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Arxiu

  • Planta General del Avantprojecte del Recinte Torribera

    Plànol

    Planta General del Avantprojecte del Recinte Torribera

  • Perspectiva General del Recinte Torribera.

    Dibuix

    Perspectiva General del Recinte Torribera.

  •  Planta del Avantprojecte del Pavelló H. Porteria del Recinte Torribera

    Plànol

    Planta del Avantprojecte del Pavelló H. Porteria del Recinte Torribera

  • Alçat del Avantprojecte del Pavelló H. Porteria del Recinte Torribera

    Dibuix

    Alçat del Avantprojecte del Pavelló H. Porteria del Recinte Torribera

  • Planta del Avantprojecte del Edifici T. Casa del Director del  Recinte Torribera

    Plànol

    Planta del Avantprojecte del Edifici T. Casa del Director del Recinte Torribera

  • Alçat del Avantprojecte del Edifici T. Casa del Director del Recinte Torribera

    Dibuix

    Alçat del Avantprojecte del Edifici T. Casa del Director del Recinte Torribera

  • Planta del Avantprojecte Edifici U. Capella del Recinte Torribera

    Plànol

    Planta del Avantprojecte Edifici U. Capella del Recinte Torribera

  • Alçat del Avantprojecte Edifici U. Capella del Recinte Torribera

    Dibuix

    Alçat del Avantprojecte Edifici U. Capella del Recinte Torribera

  •  Planta del Avantprojecte del Pavelló J. Administració del Recinte Torribera

    Plànol

    Planta del Avantprojecte del Pavelló J. Administració del Recinte Torribera

  • Alçat del Avantprojecte del Pavelló J. Administració del Recinte Torribera

    Dibuix

    Alçat del Avantprojecte del Pavelló J. Administració del Recinte Torribera

  •  Alçat del Avantprojecte Edifici L. Cuina del Recinte Torribera

    Dibuix

    Alçat del Avantprojecte Edifici L. Cuina del Recinte Torribera

  •  Alçat del Avantprojecte Edifici E. Pavelló Montserrat del Recinte Torribera

    Dibuix

    Alçat del Avantprojecte Edifici E. Pavelló Montserrat del Recinte Torribera

Obres Relacionades

Conjunt Recinte Torribera