Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

El passeig de Pere III va néixer el 1891 i en ell es concentren edificis modernistes i noucentistes de qualitat. El Kursaal és un edifici entre mitgeres reculat de la línia del carrer i amb la façana principal oberta a un atri. Consta de planta baixa i quatre pisos, amb composició unitària i simètrica. L'atri està definit per una porxada perimetral d'una planta, recolzada sobre parelles de columnes amb capitell jònic i coronada per una balustrada; l'accés és a través d'una reixa de línies clàssiques amb pilars coronats per fanals de ferro i vidre. La façana té un cos central amb tres eixos verticals de finestrals, tan sols separats pels ampits. Els de les plantes primera i segona són quadrats, i els del pis tercer, en arc de mig punt. Al centre, coronant l'edifici, una torre centrada amb finestra coronella i cimada amb un frontó triangular.

Tot el conjunt participa dels corrents noucentistes de l'època, en el seu vessant monumentalista classicista.

Actualment, restaurat (2007) pels arquitectes Joan Forgas i Víctor Argentí, és l'Espai d'arts escèniques de Manresa, que acull teatre i auditori. L'interior ha estat modificat totalment.

Noticia del periodico el 21/02/2007:

Manresa se vistió anoche de gala en la inauguración del emblemático teatro Kursaal. Después de 19 años de permanecer cerrado, el teatro volvió a levantar el telón para ofrecer el espectáculo preparado para la ocasión, que le devolvió a la vida cultural. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, asistió a la inauguración de la sala, que, en palabras del alcalde del municipio, Josep Camprubí (PSC), debe reforzar Manresa como "capital cultural de la Catalunya central".

INAUGURADO EN 1927

La imagen del teatro con los focos encendidos y la platea de la sala grande llena supuso la culminación de un largo proceso de 11 años para rehabilitar el Kursaal, uno de los proyectos estrella del tripartito municipal. El teatro, en el céntrico Passeig de Pere III, fue inaugurado por primera vez en 1927 y ahora, al estar ubicado junto al Casino, equipamiento convertido hoy en biblioteca y centro cívico, integra un enclave de especial contenido cultural. Después de una época de esplendor, el teatro fue cerrado por su degradación en 1988. La revista Loco, loco musical Hall, con Mary Sampere y la compañía de El Molino, fue la última representación.

En 1995, un grupo de ciudadanos se propuso que Manresa volviera a tener un teatro en condiciones y se constituyó en la asociación El Galliner. Su primera acción fue vender 800 entradas para el hipotético día en que se reinaugurara el Kursaal. Los compradores se encontraban ayer entre el público que asistió al doble estreno --sala y espectáculo-- o acudirá a las representaciones de esta semana.

11,5 MILLONES DE EUROS

Hoy, festividad de la Llum en Manresa, el teatro abrirá las puertas para que el público pueda conocer la rehabilitación, que ha costado 11,5 millones de euros financiados por el consistorio y con subvenciones de la Generalitat y la diputación. Ha conservado la fachada original y en el interior hay ahora dos salas, una con 803 butacas, entre platea y anfiteatro, y otra con 200. El alcalde destacó ayer que en el Kursaal Manresa y la Catalunya central podrá ver espectáculos costosos, "como óperas y orquestas de gran formato".

Hasta ahora, la mayor parte de la programación cultural se hacía en el teatro Conservatori, donde El Galliner ha sacado el máximo provecho de su limitado espacio escénico. Esta asociación se encargará de la programación del Kursaal, y ya tiene concertadas las actuaciones de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Manolo Escobar y estrenos de teatro y de danza. El local lo gestiona una sociedad pública municipal.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Teatre Kursaal

    Josep Firmat i Serramalera

    Teatre Kursaal

    El passeig de Pere III va néixer el 1891 i en ell es concentren edificis modernistes i noucentistes de qualitat. El Kursaal és un edifici entre mitgeres reculat de la línia del carrer i amb la façana principal oberta a un atri. Consta de planta baixa i quatre pisos, amb composició unitària i simètrica. L'atri està definit per una porxada perimetral d'una planta, recolzada sobre parelles de columnes amb capitell jònic i coronada per una balustrada; l'accés és a través d'una reixa de línies clàssiques amb pilars coronats per fanals de ferro i vidre. La façana té un cos central amb tres eixos verticals de finestrals, tan sols separats pels ampits. Els de les plantes primera i segona són quadrats, i els del pis tercer, en arc de mig punt. Al centre, coronant l'edifici, una torre centrada amb finestra coronella i cimada amb un frontó triangular. Tot el conjunt participa dels corrents noucentistes de l'època, en el seu vessant monumentalista classicista. Actualment, restaurat (2007) pels arquitectes Joan Forgas i Víctor Argentí, és l'Espai d'arts escèniques de Manresa, que acull teatre i auditori. L'interior ha estat modificat totalment. Noticia del periodico el 21/02/2007: Manresa se vistió anoche de gala en la inauguración del emblemático teatro Kursaal. Después de 19 años de permanecer cerrado, el teatro volvió a levantar el telón para ofrecer el espectáculo preparado para la ocasión, que le devolvió a la vida cultural. El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, asistió a la inauguración de la sala, que, en palabras del alcalde del municipio, Josep Camprubí (PSC), debe reforzar Manresa como "capital cultural de la Catalunya central". INAUGURADO EN 1927 La imagen del teatro con los focos encendidos y la platea de la sala grande llena supuso la culminación de un largo proceso de 11 años para rehabilitar el Kursaal, uno de los proyectos estrella del tripartito municipal. El teatro, en el céntrico Passeig de Pere III, fue inaugurado por primera vez en 1927 y ahora, al estar ubicado junto al Casino, equipamiento convertido hoy en biblioteca y centro cívico, integra un enclave de especial contenido cultural. Después de una época de esplendor, el teatro fue cerrado por su degradación en 1988. La revista Loco, loco musical Hall, con Mary Sampere y la compañía de El Molino, fue la última representación. En 1995, un grupo de ciudadanos se propuso que Manresa volviera a tener un teatro en condiciones y se constituyó en la asociación El Galliner. Su primera acción fue vender 800 entradas para el hipotético día en que se reinaugurara el Kursaal. Los compradores se encontraban ayer entre el público que asistió al doble estreno --sala y espectáculo-- o acudirá a las representaciones de esta semana. 11,5 MILLONES DE EUROS Hoy, festividad de la Llum en Manresa, el teatro abrirá las puertas para que el público pueda conocer la rehabilitación, que ha costado 11,5 millones de euros financiados por el consistorio y con subvenciones de la Generalitat y la diputación. Ha conservado la fachada original y en el interior hay ahora dos salas, una con 803 butacas, entre platea y anfiteatro, y otra con 200. El alcalde destacó ayer que en el Kursaal Manresa y la Catalunya central podrá ver espectáculos costosos, "como óperas y orquestas de gran formato". Hasta ahora, la mayor parte de la programación cultural se hacía en el teatro Conservatori, donde El Galliner ha sacado el máximo provecho de su limitado espacio escénico. Esta asociación se encargará de la programación del Kursaal, y ya tiene concertadas las actuaciones de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Manolo Escobar y estrenos de teatro y de danza. El local lo gestiona una sociedad pública municipal.

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.