Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

  • Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

Memòria

L'aeroport de Barcelona va ser objecte d'una important remodelació per passar de sis milions de passatgers a l'any a una xifra de dotze milions, doblant també la capacitat d'estacionament d'aeronaus. El projecte va incloure la instal·lació de dotze passarel·les telescòpiques per a l'embarcament directe als avions. La solució adoptada té en compte la configuració del camp de vol i en concret de la plataforma, estreta i allargada, que va haver d'ampliar. L'edifici terminal es va dissenyar en línia, aprofitant gran part de l'estructura existent, amb quatre molls modulars en forma de triangle que penetren el mínim a la plataforma permetent un millor aprofitament de la mateixa. Aquesta solució lineal, determinada també per la situació de la Terminal de càrrega i de l'edifici tècnic, es veu reforçada amb un element que remarca aquesta linealitat: un carrer de vianants elevat que agrupa els elements modulars, serveix de separació entre els costats terra i aire i permet una fàcil separació entre el passatge nacional i internacional. El passatge internacional usarà un edifici relativament separat de la resta de les instal·lacions. Un dels mòduls triangulars es destina especialment al pont aeri amb Madrid.

El disseny modular de l'aeroport va permetre la seva remodelació per fases, ja que no podia interrompre en cap moment el seu funcionament. Es va realitzar una nova façana, que representa una imatge totalment envidriada dels mòduls d'embarcament i del carrer elevat. Els passatgers en espera poden gaudir de l'espectacle de l'enlairament i aterratge dels avions des d'una posició privilegiada. Els mòduls triangulars disposen d'una altra sala d'espera a la planta baixa, destinada aquells passatgers que hagin de embarcar, a través de l'autobús, en aeronaus situades en posicions remotes. El carrer elevat, espina dorsal de l'aeroport, és element de comunicació entre tot l'establiment.

Mentre l'accés des del carrer fins als avions pot realitzar-se en un recorregut mínim, el carrer elevat, inspirada a la Rambla de Barcelona, permet als passatgers en espera passejar i gaudir dels diferents ambients de la mateixa en els seus diferents trams. El passatger té l'accés als edificis terminals a nivell de terra, amb connexió directa a l'aparcament i vials de circulació protegits per grans cobertes. La facturació i recollida d'equipatges es realitza a la planta baixa i la connexió entre plantes s'efectua gràcies a escales, escales mecàniques i ascensors. La ràpida evolució de la tecnologia aèria provocarà noves remodelacions en breu a tots els aeroports del món, encara que això no ha de minimitzar l'estudi del seu disseny arquitectònic, factor important per a la comoditat dels passatgers i la imatge de la ciutat.

Autor: RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Terminal 2 de l'Aeroport del Prat

    L'aeroport de Barcelona va ser objecte d'una important remodelació per passar de sis milions de passatgers a l'any a una xifra de dotze milions, doblant també la capacitat d'estacionament d'aeronaus. El projecte va incloure la instal·lació de dotze passarel·les telescòpiques per a l'embarcament directe als avions. La solució adoptada té en compte la configuració del camp de vol i en concret de la plataforma, estreta i allargada, que va haver d'ampliar. L'edifici terminal es va dissenyar en línia, aprofitant gran part de l'estructura existent, amb quatre molls modulars en forma de triangle que penetren el mínim a la plataforma permetent un millor aprofitament de la mateixa. Aquesta solució lineal, determinada també per la situació de la Terminal de càrrega i de l'edifici tècnic, es veu reforçada amb un element que remarca aquesta linealitat: un carrer de vianants elevat que agrupa els elements modulars, serveix de separació entre els costats terra i aire i permet una fàcil separació entre el passatge nacional i internacional. El passatge internacional usarà un edifici relativament separat de la resta de les instal·lacions. Un dels mòduls triangulars es destina especialment al pont aeri amb Madrid. El disseny modular de l'aeroport va permetre la seva remodelació per fases, ja que no podia interrompre en cap moment el seu funcionament. Es va realitzar una nova façana, que representa una imatge totalment envidriada dels mòduls d'embarcament i del carrer elevat. Els passatgers en espera poden gaudir de l'espectacle de l'enlairament i aterratge dels avions des d'una posició privilegiada. Els mòduls triangulars disposen d'una altra sala d'espera a la planta baixa, destinada aquells passatgers que hagin de embarcar, a través de l'autobús, en aeronaus situades en posicions remotes. El carrer elevat, espina dorsal de l'aeroport, és element de comunicació entre tot l'establiment. Mentre l'accés des del carrer fins als avions pot realitzar-se en un recorregut mínim, el carrer elevat, inspirada a la Rambla de Barcelona, permet als passatgers en espera passejar i gaudir dels diferents ambients de la mateixa en els seus diferents trams. El passatger té l'accés als edificis terminals a nivell de terra, amb connexió directa a l'aparcament i vials de circulació protegits per grans cobertes. La facturació i recollida d'equipatges es realitza a la planta baixa i la connexió entre plantes s'efectua gràcies a escales, escales mecàniques i ascensors. La ràpida evolució de la tecnologia aèria provocarà noves remodelacions en breu a tots els aeroports del món, encara que això no ha de minimitzar l'estudi del seu disseny arquitectònic, factor important per a la comoditat dels passatgers i la imatge de la ciutat.
  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic