COAC

Cercar

Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

La torre forma part de la primera generació d’edificis en alçària construïts a Barcelona al començament dels anys setanta. Es tractava d’incorporar una nova escala d’edificació en uns quants punts estratègics de la ciutat. En aquest cas, l’encàrrec original consistia en la direcció d’obres d’un projecte ja realitzat, que va ser rebutjat per l’ajuntament. Correa i Milà van plantejar un canvi a partir de la planta 17, on es passa de quatre a dos habitatges per planta, amb la qual cosa es genera un ordre totalment innovador en el repartiment de les alçàries. Tot l’edifici és modulat amb una malla d’1 x 1 metres que determina les peces prefabricades de les façanes, com també els elements a petita escala: ampits, llindes, etc. La darrera planta està ocupada totalment per un restaurant que fa de cornisa de tot l’edifici, invertint d’aquesta manera la interpretació de les alineacions pròpies dels gratacels americans.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. 1966 - 1971
  2. 1971

  1. Torre Atalaya

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier, José Luis Sanz-Magallón y Hurtado de Mendoza

    Torre Atalaya

    La torre forma part de la primera generació d’edificis en alçària construïts a Barcelona al començament dels anys setanta. Es tractava d’incorporar una nova escala d’edificació en uns quants punts estratègics de la ciutat. En aquest cas, l’encàrrec original consistia en la direcció d’obres d’un projecte ja realitzat, que va ser rebutjat per l’ajuntament. Correa i Milà van plantejar un canvi a partir de la planta 17, on es passa de quatre a dos habitatges per planta, amb la qual cosa es genera un ordre totalment innovador en el repartiment de les alçàries. Tot l’edifici és modulat amb una malla d’1 x 1 metres que determina les peces prefabricades de les façanes, com també els elements a petita escala: ampits, llindes, etc. La darrera planta està ocupada totalment per un restaurant que fa de cornisa de tot l’edifici, invertint d’aquesta manera la interpretació de les alineacions pròpies dels gratacels americans.

  2. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Torre Atalaya

    Correa Milá Arquitectes, Federico Correa Ruiz, Alfonso Milá Sagnier, José Luis Sanz-Magallón y Hurtado de Mendoza

Arxiu

  • Perspectiva exterior de l'espai públic d'accés a la Torre Atalaya

    Dibuix

    Perspectiva exterior de l'espai públic d'accés a la Torre Atalaya

  • Perspectiva exterior de la Torre Atalaya.

    Dibuix

    Perspectiva exterior de la Torre Atalaya.

  • Perspectiva exterior. Detall de façana de la Torre Atalaya.

    Dibuix

    Perspectiva exterior. Detall de façana de la Torre Atalaya.

  • Perspectiva exterior. Detall de façana de la Torre Atalaya.

    Dibuix

    Perspectiva exterior. Detall de façana de la Torre Atalaya.

  • Perspectiva exterior. Detall del balcó de la Torre Atalaya.

    Dibuix

    Perspectiva exterior. Detall del balcó de la Torre Atalaya.

  • Perspectiva exterior. Detall del balcó de la Torre Atalaya.

    Dibuix

    Perspectiva exterior. Detall del balcó de la Torre Atalaya.

  • Perspectiva exterior. Detall de l'entrada a la Torre Atalaya.

    Dibuix

    Perspectiva exterior. Detall de l'entrada a la Torre Atalaya.

  • Perspectiva exterior del vestíbul de la Torre Atalaya

    Dibuix

    Perspectiva exterior del vestíbul de la Torre Atalaya

  • Perspectiva interior del vestíbul de la Torre Atalaya

    Dibuix

    Perspectiva interior del vestíbul de la Torre Atalaya