El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Josep Gallart i Forgas va néixer a la Bisbal el 1838. Va fer fortuna a Puerto Rico on es va dedicar a les indústries del sucre i del vapor. Quan va tornar a Barcelona va encarregar a August Font una casa a la Rambla Catalunya i una residencia d’estiu prop de Barcelona. Va comprar una masia anomenada Can Duran a Horta, que fou enderrocada per construir el nou edifici.
El Castell de Chambord, a la vall del Loira, podria haver estat una inspiració per Font a l’hora de projectar la casa, atès que la planta i la decoració d’ambdós edificis és molt semblant, resultant a Les Heures un palau afrancesat molt elegant i senyorial: planta rectangular amb quatre torres rodones coronades amb elements cònics, revestits de majòlica blava als angles i façanes de maó vermell. Tot sobre una terrassa que dona al jardí des d’una balustrada. El jardí es disposa en tres nivells aprofitant el desnivell de la muntanya.
Presidia la façana una terracota de Josep Campeny i Santamaria, amb una al·legoria de les Heures: una dona amb un nen als braços, com la caritat, envoltada per la planta enfiladissa. El semisoterrani contenia els serveis d’aigua i gas, calderes de calefacció i dipòsits de carbó. La planta baixa contenia el vestíbul, el menjador, la sala de billar, la sala de ball (decorada pel moblista Francesc Vidal) i el despatx del propietari. Pel que fa al primer pis, tenia els dormitoris amb vistes al jardí. Al segon pis es trobaven els dormitoris per a convidats, per al servei i el laboratori. La capella era unida a l’edifici principal per un pont al primer pis.