Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

  • Walden 7

Memòria

Amb un pressupost més baix que l’emprat habitualment als habitatges socials, i amb uns instruments de finançament atípics, Ricard Bofill i el Taller d’Arquitectura aconsegueixen fer realitat un conjunt d’habitatges que parteix de la crítica de la ciutat existent i proposa alternatives arquitectòniques i també existencials. Es tracta de 18 torres que es van corbant a mesura que pugen fins a tocar les torres veïnes, deixant al centre uns grans buits interconnectats que fomenten la relació entre els diferents habitatges. El conjunt mostra a l’exterior uns paraments recoberts de ceràmica vermella i amb les obertures molt petites. Els patis interiors, en canvi, estan tractats amb colors molt vius. Els tipus d’habitatges assagen nombroses combinacions a partir d’un mòdul quadrat, que es pot duplicar o bé formar grups de quatre, establint noves possibilitats d’interrelació entre els habitants de cada unitat.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El projecte de Ciudad en el Espacio, que va fracassar a Madrid, va aconseguir materialitzar-se en un solar industrial de la perifèria de Barcelona anteriorment ocupat per una fàbrica de ciment. Amb un pressupost notablement inferior al dels habitatges socials de l'època, Walden-7 s'aixeca com un monument i un punt de referència en el nus viari que l'envolta. L'edifici és un laberint vertical format per set patis interiors que es comuniquen a tots els nivells mitjançant circulacions horitzontals i verticals. Els habitatges, resultants de la unió de mòduls quadrats de 30 m2, tenen diferents mides: des de l'estudi d'un sol mòdul, fins a l'habitatge de quatre mòduls, situats en una planta o en dos nivells. Programa Conjunt de 446 habitatges, espais públics, sales de reunió, sales de joc, bars i botigues en planta baixa, i dues piscines als terrats.

Autor: RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura

Autors

Sobre el mapa