-
Edifici d'Habitatges Roger de Flor
Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
En aquest edifici reapareixen els mateixos problemes que tenien els arquitectes del GATCPAC amb les ordenances de l'Eixample de Barcelona, on la profunditat edificable i les mitgeres els obligaven a fer servir petits patis de ventilació. En aquest cas, es va introduir una innovació important en projectar l'edifici com si fossin dos blocs paral·lels, separats per un gran pati intermedi de ventilació de 5 m d'amplada. Aquesta nova distribució assegura que tots els habitatges disposen de dues façanes i ventilació creuada, però s'ha hagut de renunciar a una part de la superfície construïda que permet edificabilitat. Els murs de càrrega són paral·lels a la façana, sense reculades de cap mena. Les façanes són de maó vist, i les de la planta baixa de maó vist vidriat. Les finestres al carrer són de fusteria metàl·lica amb persianes enrotllables; les de les altres façanes són de fusta amb persianes de llibret de lama ampla. Els balcons tenen l'ampit davanter massís, que forma una L amb el voladís, i està revestit de rajola blanca, conformant una composició molt abstracta, estil Bauhaus: una trama uniforme de taques blanques sobre un llenç absolutament pla de color vermell. Les persianes i les baranes són de color blau, i la fusteria metàl·lica s'ha pintat de negre.1954 - 1958
-
Grup d'Habitatges Radio Barcelona / Loreto Burdeus
Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
Grup d'habitatges entre el Carrer de Loreto i el Carrer de Burdeus de Barcelona.1955 - 1959
-
Conjunt d'Habitatges Passeig Maragall / Sagnier
Martorell-Bohigas, Josep Alemany i Barris, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina, Francesc Mitjans Miró, Antonio Perpiñá Sebriá, Josep Maria Ribas i Casas
Aquest projecte fa referència a la construcció de 100 habitatges en dos blocs, situat un al carrer Maragall, i l'altre al carrer Luis de Sagnier. S'obriran les rases necessàries per a la fonamentació dels murs de càrrega. Aquestes rases tindran 60 cm. d'amplada i la seva profunditat, aproximadament, serà d'uns 2,00 metres, i aquestes dimensions poden variar segons el parer de l'arquitecte director, segons sigui la resistència del terreny. Es realitzarà el moviment de terres necessari per efectuar la xarxa de claveguerons que assenyalen els plànols i que es descriu al lloc corresponent d'aquesta memòria. S'efectuaran els rebaixos i terraplenats que necessitin fins a aconseguir les rasants indicades als plànols respectius. Un cop determinada la resistència del terreny i les dimensions exactes de les rases, s'han d'emplenar amb formigó ciclopi de 200 Kgs. de ciment Portland per metre cúbic, amb un 30% de paredats. Les parets interiors de càrrega, de façanes a patis i mitgeres es construiran de fàbrica de maó ceràmic massís rebut amb morter mixt de calç greix i ciment Portland. Les parets de façanes al carrer i jardí, seran de maó ceràmic corrent vist, fins i tot els paraments interiors de vestíbuls de la planta baixa, excepte els murs de tancament de l'Agència, que seran de maó ordinari revestit de "Vitraico" i els ampits de l'entresòl del Passeig de Maragall que es revestiran de gres de 2 x 2 cm. Els pilars de la planta baixa seran de formigó armat buixardat. Els envans de distribució interior es faran mitjançant maó maó buit amb guix comú. Les divisòries dels habitatges es construiran amb paredó de maó doble buit de 10 cms. de gruix, excepte la central de cada bloc, que seran de maó massís de 15 cms. de gruix, sent el morter igual a l'utilitzat per als murs de càrrega.1959
-
Edifici d'Habitatges Calvet
Martorell-Bohigas, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
L'objecte del present projecte és la construcció d'un edifici de Renda Limitada, Grup 1r compost de 15 habitatges a les plantes de pisos, un local comercial en planta baixa i soterranis: serveis comuns de l'immoble (calefacció central i carbonera) al soterrani i entrada a habitatges i un habitatge en planta baixa. Les característiques principals de l'edifici seran: Estructura de soterranis i planta baixa mixta de murs de maó i pilars i jàsseres de formigó armat. Estructura de les restants plantes de parets de maó i sostres de biguetes de formigó i revoltons ceràmics. Mosaic hidràulic en paviments interiors i terratzo al vestíbul entrada i escales. Parets enguixades i pintades al tremp. Sostres amb cielorras de canyís i guix, pintura al tremp. Banys, cuines i oficis amb enrajolats de rajoles de 15 x 15 fins al sostre. Aparells sanitaris de porcellana de 1a qualitat. Instal·lació elèctrica encastada sota tub Bergman amb interruptors, endolls i timbres de baquelita de 1ª qualitat. Instal·lació de xarxa de força. Aparell de cuina mixt de gas i carbó, excepte als habitatges de planta baixa i sobreàtic que seran de programa més reduït i tindran únicament cuina a gas. Instal·lació de calefacció central amb caldera i carbonera al soterrani. Ascensor i muntacàrregues construïts per una casa acreditada. Instal·lació de gas i aigua freda encastada amb tub de plom de pressió dels diàmetres exigits per les companyies subministradores. Instal·lació d'aigua calenta a cada habitatge obtingut amb termos elèctrics de 100l. i 25l. (excepte en sobreàtic i habitatge planta baixa que serà de 15l.) i xarxa de distribució amb ferro galvanitzat encastat. En compliment de l'art. 100 de les vigents ordenances, caselles apartats per a la correspondència. al vestíbul d'entrada, ajustats a les normes dictades a aquest efecte. Forats de façana amb fusteria metàl·lica i massissos revestits amb plaquetes ceràmiques cuites a alta temperatura. L'edifici es destina a la venda de pisos.1958 - 1961
-
Habitatges Navas de Tolosa 296
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, Josep Maria Martorell i Codina
El plantejament econòmic del projecte obligava al màxim aprofitament del solar, situant en planta el nombre més gran possible d'habitatges de 60 a 70 metres quadrats de superfície cadascun. Va ser, doncs, necessari fer un cos volat, pràcticament al voltant de tota la línia de façana del solar. Donada la inclinació a 45 graus de la zona del xamfrà i la necessitat de mantenir als habitatges un paral·lelisme de crugies, el cos volat del xamfrà, avança amb suports a 45 graus. Aquesta exigència purament constructiva és precisament allò que dóna tot el joc expressiu del formigó armat de la planta baixa. Sobre aquesta base de formigó que constitueix la planta baixa i els semisoterranis, es recolzen els murs de maó vist, amb tendència a ser absolutament massissos a la zona orientada més al nord i oberts a la sud. La rematada de la casa es fa amb una coberta de teula que aprofita al màxim les possibilitats d'edificació que ofereixen les ordenances municipals de Barcelona, i es correspon clarament a l'estructura en planta i evita el desordre volumètric consavit que provoquen els àtics i sobreàtics reculats . A la façana només s'utilitza el maó, el formigó i la ceràmica. El maó als paraments massissos. El formigó als suports de planta baixa i els canals de la coberta. La ceràmica vidriada, en qualitats i dibuixos tradicionals de Catalunya, en el revestiment d'elements sense acabat propi: sofita de les volades, faixa extrema dels forjats de sostre, ampits de finestres i balcons, etc. Les baranes dels balcons són de passamà de ferro, utilitzant el sistema tradicional del "tirabussó" retorçat en fred. És un sistema que, independentment del possible valor decoratiu, té l'avantatge d'augmentar segons l'eix feble el moment d'inèrcia del passamà, amb la qual cosa, tot i utilitzar seccions petites, es rigiditza prou en tots dos sentits. Les caixes de les persianes aclaparables són uns simples davantals de granit artificial de color rosa, recolzats sobre el mur mitjançant unes orelles solidàries del mateix material. Als interiors de vestíbuls i caixes d'escala s'ha deixat el totxo vist amb vernís brillant. Els paviments d'entrades i escales són de marbre blanc. La il·luminació es fa amb simples globus de vidre opal i llums de mina amb protecció de reixa i vidre encastades als murs.1962
-
Projecte i Direcció d'una Casa de 27 Habitatges Lepant I
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Sobre els fonaments de formigó ciclopi s'aixequen les parets de maó ceràmic pres amb morter de ciment Portland. Els forjats de pis seran lloses de formigó armat alleugerides amb elements ceràmics. La totalitat de façanes seran de maó vist quedant els pisos marcats per una faixa de formigó als murs vaixells de càrrega; cada tres plantes es construirà un cèrcol de formigó armat que quedarà vist a façana. La coberta de l'edifici serà un terrat a la catalana enrajolada amb rajola mecànica. La totalitat dels habitatges seran enrajolats amb mosaic hidràulic 25x25cm. L'entrada i escala serà íntegrament de granit artificial polit. Els paraments verticals dels patis seran revestits amb estuc arrebossat. Els paraments horitzontals i verticals interiors seran enguixats i pintats al tremp. Els sanitaris i cuines portaran un sòcol de rajola blanca i la resta es pintarà a l'esmalt. Els aparells sanitaris seran de porcellana de primera qualitat. La fusteria serà de primera qualitat i es pintarà a l'esmalt l'interior i l'oli l'exterior.1961 - 1963
-
Bloc de Pisos Via Augusta - Muntaner
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
El punt de partida del programa era el projecte d'un grup d'habitatges d'una superfície de l'ordre dels 200 m2., en una zona cèntrica de Barcelona, en un solar formant cantonada i pràcticament orientat al migdia. Segons l'esquema tradicional que correspon al tipus de vida de l'alta burgesia del país: zones de dia, nit i serveis amb la coneguda independència de circulacions. La façana va ser projectada amb dues idees fonamentals, és a dir: l'adequació formal exacta a una determinada tecnologia i l'intent de reduir i minimitzar l'escala excessiva del conjunt. Pel que fa a la primera idea, cal indicar que la façana forma una pantalla independent de tot l'edifici, amb estructura sustentant pròpia. Això es va fer perquè, atesa l'actual baixa qualitat de la mà d'obra a la construcció, va semblar interessant assajar aquesta independència, que permet dedicar a la feina més compromesa de la façana un sol equip especialitzat durant un temps mínim. Del sòl arrenquen una sèrie de pilars encarats amb el mòdul estructural de tot l'edifici. D'aquests pilars arrenca una lleugera estructura metàl·lica que sosté tota la façana. galeries. A aquestes reculades correspon, lògicament, un pilar en planta baixa, sobre el qual se situa una petita estructura en triangle que sosté aquestes reculades. De l'estructura metàl·lica de façana es pengen en sec les peces de pedra que constitueixen la barana i la tapa dels enrotllaments de les persianes que tanquen exteriorment totes les terrasses. Aquestes peces es posen al màxim, excepte als punts on passa l'estructura, on seria pràcticament impossible. Per tapar aquests punts, se superposen unes tapajuntes de pedra artificial blanca. La longitud d'aquests tapajuntes varien segons que tapin només fins al gruix del forjat o fins al gruix de la jàssera en voladís que sosté aquest forjat. A les dues baranes superiors, que no tenen cap protecció contra l'aigua de pluja, es posen altres tapajuntes a la unió de cada peça. Pel que fa a la segona idea, es va considerar que, per un mínim de continuïtat de l'ambient urbà, calia reduir amb detalls una altra escala, l'escala excessiva del bloc. En general, una part molt important de l'arquitectura moderna peca d'oferir al contacte i a la vista immediata de l'home un tipus de superfícies i textures pensades per a una visió no tan propera o segons un procés de disseny massa abstracte, massa compost sobre el dibuix del projecte. La preocupació contra aquest fet ha estat bàsica a l'obra que ens ocupa, encara que no estem gaire segurs dels resultats positius obtinguts, perquè potser encara l'escala general del bloc sembla dominar d'una manera excessiva.1957 - 1964
-
34 Habitatges Camèlies 54-56
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Aquest projecte té per objecte la construcció d'un immoble amb 33 habitatges al solar que "Habitatges Comtal, Cooperatiu d'Habitatges Protegits" posseeix als núms. 56-54 del carrer Camèlies de Barcelona. La construcció s'ajustarà a les indicacions següents i als plànols i detalls que constitueixen aquest expedient: Els fonaments seran de formigó ciclopi; els murs de maó ceràmic; els forjats de pis de formigó alleugerit amb elements ceràmics. Els paraments de tancament de la façana principal seran de maó amb cambra daire i els de la façana posterior de maó vist. La façana principal alternarà una estructura de formigó armat amb uns massissos revestits de rajola. L'escala serà de formigó armat i portarà un aplacat de marbre aglomerat en esglaons i replans i els paraments laterals es deixaran de maó vist. Els habitatges s'enrajolaran amb mosaic hidràulic de color llis de 30 x 30 cm. Els paraments interiors dels habitatges s'enguixaran a bona vista i pintaran al tremp. La fusteria serà de fusta de bona qualitat i els buits de les façanes es tancaran amb fusteria metàl·lica. Als buits de façana principal es disposaran persianes aclaparables; els altres domitoris portaran volets. A les cuines i banys es col·locarà un sòcol de rajola blanca 15 x 15 i la resta i la totalitat de les dependències es pintaran al tremp picat. Els materials de construcció a emprar seran els següents: ciment 135 Tm.; calç 27 Tm.; guix 92 Tm.; grava i sorra 600 m3.; maons 800 m3.; teules 125 m2.; fusta 30 m3.; ferro en estructura 16 Tm.; ferro en altres elements 2,7 Tm. i conductors elèctrics 54 kg.1959 - 1964
-
Edifici d'Habitatges en Cooperativa Lepant II
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
La idea fonamental del projecte és agrupar una sèrie de vivendes de petita superfície al voltant d'un ampli pati central, donant a aquest pati, no el caràcter d'un simple pou de ventilació, sinó un espai de convivència i circulació. La forma d'aquest pati és la que simplement resulta de col·locar els mateixos tipus d'habitatges en successió ordenada, seguint aproximadament les línies del solar. Aquest espai resultant s'ha tractat amb l'intent d'obtenir un cert ambient de plaça urbana. Així, els diferents compartiments s'han fraccionat i diferenciat, intentant una fluent continuïtat d'espais, de manera que mai no apareguin alhora els seus límits definitius, amb la qual cosa es té una mica la renovació de la continuïtat d'un carrer o d'una successió de petites places. Així mateix, al compartiment més ampli, s'ha situat una petita font, que formalment recorda alguns elements tradicionals dels nostres pobles i que centra una possible vida comunitària del conjunt. A banda d'aquestes consideracions d'ordre psicològic, aquest espai central serveix per al joc de nens, les reunions dels copropietaris agrupats en cooperativa, etc. La resta del projecte està gairebé supeditat totalment a aquesta idea fonamental. Dues consideracions més a tenir en compte són: La necessitat d'utilitzar un tipus d'habitatge que ja estava experimentat amb èxit en aquesta mateixa organització cooperativa i el desig d'utilitzar fins a les últimes conseqüències un sistema constructiu molt simple i econòmic (paret de maó vist i estructura inferior de formigó armat). Aplicant aquests tres criteris, la resta del projecte es va resoldre gairebé automàticament. La façana, sobretot, és un resultat gairebé no meditat. Segurament, fins i tot, excessivament no meditat, perquè potser té massa aridesa, i un punt d'insultant menyspreu a les possibles qualitats formals del carrer.1961 - 1964
-
Habitatges Freixa 46
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
L'edifici projectat es compon de soterranis amb un local comercial i serveis comuns, planta baixa amb un local comercial, un habitatge i entrada als habitatges, quatre pisos, àtic i sobreàtic amb dos habitatges per planta. La façana serà íntegrament de maó vist amb balcons i estructura revestits de granit artificial. Els murs seran de maó ceràmic en part substituïts per una estructura reticulada de formigó armat a la planta comercial. Els sostres seran ceràmics de tipus degudament aprovats per la Direcció General dArquitectura. La coberta serà terrat a la catalana sobre envans conillers. La distribució interior serà amb envans de panderet de maó buits. L'escala, farcits i entreda seran de granit artificial. Als habitatges, el paviment serà de mosaic hidràulic llis de 25 x 25cm. Els paraments interiors verticals i els sostres seran enguixats a bona vista i pintats al tremp en colors clars a triar per la Direcció facultativa. Els materials a emprar seran els següents: 126 Tm ciment; 31,50 Tm calç; 110 Tm. guix; 700 m3, grava i sorra; 952 m3, maons; 44 m3, fusta; 19 Tm, ferro en estructura; 3 Tm ferro en altres elements i 63 kg de conductors elèctrics.1962 - 1964
-
Habitatges Bori i Fontestà
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
L'edifici projectat es compon de soterrani destinat a serveis comuns, planta baixa amb dos locals comercials, un habitatge i entrada comuna a habitatges i locals comercials, entresòl amb un local comercial, set pisos i àtic amb dos habitatges per planta, que resumeixen en total tres locals comercials i quinze habitatges. La façana serà una estructura de ferro laminat amb baranes i jardineres de fulget i persianes venecianes graduables i enrotllables per donar lloc a uns terrenys de qualitat, assolellats i arrecerades de les vistes properes. Els murs seran de maó ceràmic substituïts en part per una estructura de ferro laminat a la planta baixa ia la crugia de façana de tot l'edifici. Els sostres seran ceràmics de tipus degudament aprovats per la Direcció General dArquitectura. La coberta serà terrat a la catalana sobre envans conillers. La distribució interior serà amb envans de panderet de maó buit. L'escala, els replans i l'entrada seran de granit artificial. Als habitatges, el pAviment serà de mosaic hidràulic llis de 25x25cm. Els paraments interiors verticals i els sostres seran enguixats a bona vista i pintats al tremp en colors clars a triar per la Direcció facultativa. -
Habitatges Meridiana
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
L’edifici, orientat de nord a sud, recolza els habitatges a banda i banda i deixa quatre patis ben folgats per on respiren les estances interiors. Un sistema estructural de pantalles de formigó permet encaixar amb una gran netedat quatre habitatges per replà, i cada habitatge s’organitza en dues crugies: la més petita conté la cuina, el menjador i la sala d’estar, mentre que la més gran conté els dormitoris. Un sistema de variants per a les obertures permet esbiaixar les finestres cap al sud i modelar el gran pla de façana com un teixit variat i tridimensional, on la plaqueta ceràmica es combina amb el formigó dels cèrcols i dels díedres que sostenen les tribunes.1959 - 1965
-
Habitatges Secretari Coloma 79-87
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
En un solar a la cantonada d'una poma en sistema d'urbanització tancada contínua, s'ha intentat crear un cert espai interior enjardinat, que aglutini una petita unitat d'habitatge. Aquest jardí interior té un caràcter molt urbà i es comunica amb el carrer mitjançant un porxo on se situa el control general d'entrada, doncs l'accés a tots els habitatges es fa exclusivament des del jardí. En el conjunt hi ha diversos habitatges, que corresponen fonamentalment a dos tipus: el de tres dormitoris i el de quatre, amb algun corresponent a aquest darrer tipus. ampliada amb un altre dormitori, gràcies a les especials possibilitats de la seva situació. A tots els habitatges s'ha intentat crear al costat de la façana la típica "galeria coberta" tradicionalment utilitzada a Barcelona a les façanes dels patis interiors. al llarg de tota la façana, tancat per una màmpara lleugera i envidriada. Aquesta mampara s'ha fet amb una estructura de fusta, amb plafons de vidre i fibrociment. tancaments (persiana arrollable) estan situats a la façana interior. A l'exterior hi ha només uns tendals plegables corresponents a les finestres de les sales d'estar. Els avantatges d'aquesta galeria coberta són múltiples: creació d'un espai d'aïllament, obtenció d'uns racons habitables on es poden refugiar moltes activitats de la família que normalment no disposen d'un lloc especial (costura, estudi de nens, espai per guardar-hi certs elements domèstics, etc...), ampliació de la zona d'estar, creació d'un pas auxiliar entre dormitoris i estada de molta utilitat, etc.1960 - 1965
-
Tallers i Habitatges La Vanguardia
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1962 - 1965
-
Edifici d'Habitatges Gama
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1963 - 1966
-
Habitatges Comte Borrell 87-89
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Edifici entre mitgeres emplaçat a l'Eixample de Barcelona. El caràcter i l'escala dels edificis de la zona –la majoria de principis de segle– van motivar el disseny de la façana per aconseguir la seva adequació a l'entorn urbà evitant concessions historicistes. Per a això es van utilitzar les "tribunes" vidriades tradicionals com peces sobreposades al pla de façana. L'eix fonamental al voltant del qual es resolen les diferents plantes és un complex de circulacions verticals format per dues escales situades simètricament als costats d'un pati central d'il·luminació i ventilació. A les plantes baixes s'incorpora una tercera escala d'accés exclusiva pes locals comercials, que ocupen una important superfície a causa de la influència comercial del proper mercat de Sant Antoni. -
Casa Galileu Rosés
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1964 - 1969
-
Casa de Pisos Buscarons
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1967 - 1969
-
Habitatges de Renda Limitada i Locals Comercials Xaudiera
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Es tracta d'un intent d'integrar tant com sigui possible el carrer i els edificis, dins de l'estructura rígida de l'Eixample de Barcelona i, alhora, contribuir a donar camins de solució al problema dels xamfrans de les pomes barcelonines la forma de les quals a 45º ha arribat a crear complexes i difícils tipologies. La planta entresòl té un accés públic directe que la integra al´ambient del carrer, amb una zona de circulació i un petit espai d´estada al´aire lliure. Tot això està tractat amb evident timidesa perquè el plantejament econòmic general així ho exigia. D'altra banda, en comptes de fer un edifici amb façana plana lineal, s'han projectat dos blocs relativament aïllats però ben connectats amb les veïnes mitgeres. Pot ser un element de composició urbana espacial a una zona de molt poc atractiu visual.1964 - 1970
-
Habitatges Vallseca
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1973
-
Edifici d'Habitatges Rocafort 246
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1973 - 1974
-
Habitatges Costa 59
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1975
-
Habitatges Astúries 37
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
1976
-
Edificis d'Habitatges Caponata
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Grup de 34 habitatges (112 m2), organitzats en tres edificis independents que delimiten entre ells una plaça i un passatge amb coberta de vidre. El barri on està situat té carrers molt estrets que no aconsegueixen definir espais utilitzables. La col·locació d’aquests espais a l’interior del propi solar és una certa participació a la qualitat urbana de l’entorn. Els habitatges són tots ells de dues plantes, retranquejats cadascun en dos plans a diferent alçada, amb la qual cosa la circulació vertical es fa en trams d'escala de molt poca longitud, creant una certa continuïtat gairebé horitzontal. Els accessos es redueixen així a dos únics plànols: la planta baixa a nivell de plaça i passatge i la segona amb un passadís continu integrat als mateixos edificis.1975 - 1977
-
Habitatges Eduardo Conde 50
MBM Arquitectes, Oriol Bohigas i Guardiola, David Mackay, Josep Maria Martorell i Codina
Conjunt de 50 habitatges (100 - 150 m2), organitzats en dos edificis, articulats pel cos d'escala i ascensors, que s'obren a un jardí interior compartit a l'hora per un altre edifici del carrer Vives i Tutó. Un dels dos edificis s'organitza al llarg d'un passatge vidriat amb doble galeria d’accés als habitatges. L'altre, amb façana al carrer Eduard Conde, és una successió lineal d'apartaments que en contacte amb la mitjanera S, es desdobla en dos per mantenir la continuïtat amb l'edifici veí. L’accés es fa a través d'unes galeries obertes al jardí. Els habitatges són de dos plantes, subdividides cada una en dos plans a diferent nivell, amb el que la circulació vertical es fa en trams d'escala de molt poca longitud, creant una certa continuïtat quasi horitzontal. Els habitatges mes alts augmenten amb una tercera planta, subdividida en una habitació coberta i una terrassa a l'aire lliure.1976 - 1979