El Ranxo és un edifici orientat a sud-est, a la vora del riu Ripoll emplaçat a la mateixa finca i al costat sud de can Pèlachs, una masia originària del segle XIII. El Ranxo va ser un edifici concebut en un llenguatge racionalista, seguint els principis internacionals del moviment racionalista d'inicis del segle XX, amb alguns elements compositius i formals noucentistes. No obstant això, a causa de les nombroses intervencions que ha sofert a posteriori, s'ha modificat notablement la volumetria i la composició d'algunes façanes respecte del projecte original. L'edifici està situat en un terreny amb força pendent. Presenta una planta formada per diversos volums rectangulars, a excepció d'una torre de perfil semicircular a la cara est. Consta de planta baixa i tres pisos, malgrat que el tercer fou un afegit d'anys després de la construcció. Al mateix temps, el vessant de llevant presenta dos nivells més per sota la rasant. Les cobertes són de teula, inclinades i amb ràfecs prominents, tot i que en origen eren planes amb terrassa i solàrium. La torre de l'entrada, situada a la cara nord, que presenta un pis més que la resta de l'edifici, està coberta a quatre aigües. La resta de volums tenen una sola coberta inclinada de diferents vessants. Les obertures són majoritàriament rectangulars, però hi consten arcs de mig punt, sobretot a la façana de l'entrada. Aquesta presenta una composició irregular, formada pels diferents cossos d'alçades diverses i amb moltes obertures. L'accés principal és a través d'un porxo, elevat, tres graons del terra, sobre columnes toscanes i una porta en arc rodó. La resta d'obertures són o bé rectangular, algunes verticals, altres horitzontals, o bé d'arc de mig punt, com és el cas de les arcades de la galeria parcialment central del tercer pis. Les cares est i sud presenten dues terrasses-mirador de gran volada al primer i segon pis, respectivament, amb la particularitat que aquesta última té la cantonada circular. La façana de llevant inclou un volum just damunt d'aquest voladís que ha estat molt modificat. Es presenta com una torre o una tribuna de perfil semicircular amb grans obertures de pas que donen a la terrassa. Té un pis superior, afegit posteriorment al projecte original, amb una finestra d'obertura rectangular amb una motllura que l'emmarca rectangular i rematada amb un arc de mig punt. Pel que fa a l'interior, a la planta baixa hi havia la biblioteca, el menjador, la cuina i la sala de billar. L'entrada constava d'una gran escala de caràcter racionalista que conduïa al primer pis, espai on es disposaven deu habitacions, algunes amb banys propis i una cambra de bany principal decorada amb ònix. Al segon pis hi havia els dormitoris del servei i el solàrium. A la planta semisoterrani hi havia el garatge, les instal·lacions i les dependències del servei. Al soterrani constava de sala de jocs, celler, bar i piscina. L'interior estava format, tant pel que fa als mobles, com a les parets, els paviments o elements decoratius, de materials nobles, com diferents marbres i fustes.

Es tracta d'un edifici de divuit habitatges, locals comercials i garatge, situat a la cantonada d'un carrer que desemboca a la Plaça Major de Castellar de Vallès. La posició de les escales —i la valoració comercial del xamfrà en planta baixa— obliga a fer alguns ajustos en la tipologia d'habitatge. La façana es resol amb maó vist donat que l'obra es va haver de realitzar amb molt baix pressupost.