-
Església de Sant Esteve de Castellar del Vallès
Joan Martorell Montells, Emili Sala Cortés
Edifici neogòtic de grans proporcions amb una nau central i dues laterals. Les estructures segueixen els elements propis del gòtic francès: planta de creu llatina, arc i volta d'ogiva, gran funcionalitat, existència de contraforts, campanar d'agulla i simplicitat decorativa. La façana principal té una porta amb timpà ogival decorat amb relleus i gablet amb pinacle superior. Al centre de la façana hi ha una gran rosassa calada. El coronament és a dues vessants i amb pinacles als extrems.1885 - 1892
-
1892
-
1897
-
1901
-
1902
-
Botiga Anastasi Miralles
Llenguatge historicista. Emmarcaments de la porta d'entrada i balcó superior dins arcs de ferradura d'influència àrab. Murs arrebossats i façana compartimentada amb esquemes lineals. Planta rectangular allargada. Façana estreta. Teulada a dues vessants, amb el carener paral·lel al carrer. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la planta baixa hi ha la porta d'accés. Al primer pis un balcó i a les golfes 3 obertures. És remarcable l'ús de la ceràmica en la decoració modernista Vivenda unifamiliar: llar que va unida a un espai de terreny lliure destinat a l'hort o jardí particular. Són destinades a totes les classes socials. Les cases s'edifiquen a una distància del límit lateral del carrer.1908 - 1910
-
Cal Palurdo
El conjunt d'habitatges unifamiliars de Castellar del Vallès presenta les característiques típiques de l'arquitectura burgesa de principis de segle i amb tots els elements de l'estil de l'època. Es tracta d'un grup de tres habitatges de la mateixa estructura amb planta baixa i un pis. Tenen dues obertures per planta. Presenta la incorporació d'elements d'ornamentació i de decoració inscrits a les façanes. Les obertures del pis superior presenten decoració floral, en relleu, típica del sentit plàstic del moment, inscrit en el bell mig de la part superior del vano. En els balcons s'aprecia també la presència de motius florals a les reixes i en la part de sota distribuïdes simètricament a sobre de les obertures del pis inferior, en forma de petites mènsules formades per uns conjunts de fulles en relleu que volen representar elements de suport. El conjunt arquitectònic presenta un sentit d'unitat i de coherència.1910
-
Cal Blanquer
La casa Blanquer respon als paràmetres modernistes. El frontis presenta una solució simètrica, marcant l'eix la porta d'entrada. A cada cantó dues finestres envoltades per un marc de línies ondulants de clara factura modernista, completa la decoració un encoixinat de carreus disposats de manera alternant. Motius florals guarneixen porta i finestres. Sobre la porta, un escut amb les inicials del propietari: Blai Blanquer. Arran de terra dues finestres tradueixen en la façana la presència del soterrani. La teula presenta un perfil de línies ondulants barrejat amb una decoració de forja amb motius geomètrics. El frontis està situat a nivell del carrer, per un desnivell del terreny, des de la part de l'eixida canvia la distribució dels pisos. La planta baixa la constitueix el soterrani, queda al primer pis l'habitatge pròpiament dit i al damunt les golfes. El mestre d'obres que portà a terme l'edifici fou el Sr. Puig. La vivenda fou construïda a principis del segle XX per a Blai Blanquer, propietari del molí paparer de Fontscalents (Castellar) durant els anys 1900-1928. En abandonar aquesta industria, Francesc Blanquer, fill de l'anterior, creà Fontscalents, la primera impremta de Castellar : "Gràfiques F. Blanquer. -
1910 - 1914
-
1916
-
Can Turuguet
El conjunt d'edificacions de Can Turuguet contempla l'habitatge i la nau de l'antiga indústria de teixits de vellut que fou propietat de la família Turuguet. Presenta una aparença original, dins de l'estètica modernista, donant l'aparença d'una fortalesa. La part corresponent a l'habitatge mostra una distribució asimètrica, tant en la planta com en el frontis. La teulada presenta diferents nivells. La zona de la indústria és la que presenta una major simetria, la façana es compon per una alternança de pilastres i finestres. Les pilastres acaben en una decoració en pedra a manera de capitell. El remat de la teulada el formen grans merlets esglaonats. Els murs són fets d'obra vista alternada amb pilastres.1914 - 1919
-
Cementiri de Castellar del Vallès
El Cementiri de Castellar del Vallès és un testimoni arquitectònic dins dels diferents estils d'arquitectura que es produïen a la ciutat, sempre, però, a petita escala. D'altra banda són també un inventari simbòlic i psicològic d'un període de la història de l'arquitectura que va des del neoclassicisme romàntic fins els límits postmodernistes. El Cementiri de Castellar del Vallès respon al modernisme darrer quan hi trobem els últims exemples de tombes monumentals tocant a les rengleres de nínxols. Els elements funeraris en aquest període, abandonen la seva triomfalitat i ens demostren solament la pèrdua d'una vida i el manteniment d'un record. L'entrada sembla imitar les formes franceses d'avingudes i jardins. Les capelles-panteó semblen passar del naturalisme floral a l'estructura ciclòpia. L'entrada del cementiri manté un record de les formes franceses d'avingudes i jardins post romàntiques. Aquest cementiri manté una evocació naturalista a les imitacions de les formes franceses. Les característiques dels panteons comporten, a més de la transformació i amalgama d'aspectes artístics que abasten la total decoració en tots els detalls. El projecte de l'entrada és obra d'Antoni de Falguera Sivilla. Es realitzà, l'any 1916. Les tombes-panteó són dels anys vint. Els cementiris urbans sorgiren a partir de la segona meitat del segle XIX.1914 - 1925
-
Casa a Castellar del Vallès
El Ranxo és un edifici orientat a sud-est, a la vora del riu Ripoll emplaçat a la mateixa finca i al costat sud de can Pèlachs, una masia originària del segle XIII. El Ranxo va ser un edifici concebut en un llenguatge racionalista, seguint els principis internacionals del moviment racionalista d'inicis del segle XX, amb alguns elements compositius i formals noucentistes. No obstant això, a causa de les nombroses intervencions que ha sofert a posteriori, s'ha modificat notablement la volumetria i la composició d'algunes façanes respecte del projecte original. L'edifici està situat en un terreny amb força pendent. Presenta una planta formada per diversos volums rectangulars, a excepció d'una torre de perfil semicircular a la cara est. Consta de planta baixa i tres pisos, malgrat que el tercer fou un afegit d'anys després de la construcció. Al mateix temps, el vessant de llevant presenta dos nivells més per sota la rasant. Les cobertes són de teula, inclinades i amb ràfecs prominents, tot i que en origen eren planes amb terrassa i solàrium. La torre de l'entrada, situada a la cara nord, que presenta un pis més que la resta de l'edifici, està coberta a quatre aigües. La resta de volums tenen una sola coberta inclinada de diferents vessants. Les obertures són majoritàriament rectangulars, però hi consten arcs de mig punt, sobretot a la façana de l'entrada. Aquesta presenta una composició irregular, formada pels diferents cossos d'alçades diverses i amb moltes obertures. L'accés principal és a través d'un porxo, elevat, tres graons del terra, sobre columnes toscanes i una porta en arc rodó. La resta d'obertures són o bé rectangular, algunes verticals, altres horitzontals, o bé d'arc de mig punt, com és el cas de les arcades de la galeria parcialment central del tercer pis. Les cares est i sud presenten dues terrasses-mirador de gran volada al primer i segon pis, respectivament, amb la particularitat que aquesta última té la cantonada circular. La façana de llevant inclou un volum just damunt d'aquest voladís que ha estat molt modificat. Es presenta com una torre o una tribuna de perfil semicircular amb grans obertures de pas que donen a la terrassa. Té un pis superior, afegit posteriorment al projecte original, amb una finestra d'obertura rectangular amb una motllura que l'emmarca rectangular i rematada amb un arc de mig punt. Pel que fa a l'interior, a la planta baixa hi havia la biblioteca, el menjador, la cuina i la sala de billar. L'entrada constava d'una gran escala de caràcter racionalista que conduïa al primer pis, espai on es disposaven deu habitacions, algunes amb banys propis i una cambra de bany principal decorada amb ònix. Al segon pis hi havia els dormitoris del servei i el solàrium. A la planta semisoterrani hi havia el garatge, les instal·lacions i les dependències del servei. Al soterrani constava de sala de jocs, celler, bar i piscina. L'interior estava format, tant pel que fa als mobles, com a les parets, els paviments o elements decoratius, de materials nobles, com diferents marbres i fustes.1936 - 1945
-
Habitatges Castellar
Es tracta d'un edifici de divuit habitatges, locals comercials i garatge, situat a la cantonada d'un carrer que desemboca a la Plaça Major de Castellar de Vallès. La posició de les escales —i la valoració comercial del xamfrà en planta baixa— obliga a fer alguns ajustos en la tipologia d'habitatge. La façana es resol amb maó vist donat que l'obra es va haver de realitzar amb molt baix pressupost.1970
-
CAP Castellar del Vallès
Charmaine Lay, Carles Muro i Soler, Joaquim Rosell i Gratacòs
L’edifici ocupa el gàlib determinat estrictament per les ordenances i interpreta el programa d’un centre d’assistència primària tot dividint-lo en dues parts, a banda i banda de l’entrada. La part ocupada per les àrees assistencials es desenvolupa de manera extensiva a partir d’una unitat bàsica, formada per una sala de consulta, una infermeria, una sala d’espera i un pati. El conjunt de dues unitats forma una àrea, que pot ser identificada pel color dels patis. La coberta reflecteix la distribució de la planta i indica les entrades d’aire i de llum. A l’altra banda de l’entrada, la resta del programa se situa de manera compacta i ocupa dues plantes.1995 - 1999














