Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Memòria
L’edifici ocupa el gàlib determinat estrictament per les ordenances i interpreta el programa d’un centre d’assistència primària tot dividint-lo en dues parts, a banda i banda de l’entrada. La part ocupada per les àrees assistencials es desenvolupa de manera extensiva a partir d’una unitat bàsica, formada per una sala de consulta, una infermeria, una sala d’espera i un pati. El conjunt de dues unitats forma una àrea, que pot ser identificada pel color dels patis. La coberta reflecteix la distribució de la planta i indica les entrades d’aire i de llum. A l’altra banda de l’entrada, la resta del programa se situa de manera compacta i ocupa dues plantes.
El solar està ubicat a un dels extrems d’una illa de l’últim eixample de Castellar del Vallès reservada a equipaments. Està prevista la construcció d’un altre equipament públic a l’extrem contrari del solar, tot reservant l’espai central entre els dos per a un jardí públic.
L’edifici busca la màxima extensió en planta i ocupa el solar fins als límits permesos per les ordenances municipals. S’obté així un recinte de 45 per 26,5 metres que contindrà tot el programa.
L’edifici ocupa tot el solar, però, ho fa de dues formes diferents: les àrees assistencials –que constitueixen l’element programàtic més important- s’estenen sobre el terreny com un pesat tapís que es va buidant per a permetre l’entrada de l’aire i la llum. La resta de les zones d’atenció al públic es compacten a l’altre extrem del recinte. El vestíbul d’accés –un pas a través entre el carrer i el futurs jardí públic- uneix i separa a la vegada aquestes dues parts.
Les àrees assistencials –medecina general, pediatria i àrea polivalent- es formen a través d’un mecanisme d’agregació que parteix de la unitat mínima identificada des de l’anàlisi del programa: una sala de consulta, una infermeria i la seva corresponent sala d’espera. Un pati acompanya a cada sala d’espera, proporcionant així una important entrada de llum natural i una certa identitat. Cada dues d’aquestes unitats operatives forma una unitat major que serà identificada a través del color d’un dels seus patis. D’aquesta manera, els patis es fan únics, reconeixibles i simultàniament –a través de les seves dimensions, la seva posició en planta i la seva textura- parteix d’una sèrie.
Una pell continua de ceràmica embolica l’edifici responent a les seves necessitats de il·luminació, ventilació i privacitat que el sistema requereix.
