Església d'una sola nau amb capelles laterals entre contraforts. Arcs torals amb volta entre arc a la nau i volta de canó a les capelles laterals. Coberta a dues aigües de teula àrab. Accés per escalinata central. Capella annexa del Santíssim, de planta rectangular amb petita cúpula i llanterna, amb cobertes de teula àrab. Campanar octogonal amb coberta de pavelló de rajols vidriada. L'estil de l'edifici és el neoclassicisme, amb alguns elements historicistes. El sostre i la cúpula de la capella del Santíssim estan organitzat seguint les pautes de la tradició gaudiniana i formen arcs parabòlics i una estrella de vuit punxes al mig de la qual s'obre una claraboia amb vidres de colors. Les parets estan ornamentades amb mosaic de colors amb representacions florals (lliris) i simbòliques (els símbols dels quatre evangelistes). Destaca el retaule compost per una fornícula d'arc de mig punt central, amb la imatge de Sant Pere (de fusta policromada) vestit amb túnica i mantell i portant orla i els seus atributs, emmarcada per relleus de bronze de marcs quadrangulars, amb les representacions de les escenes de la vida del Sant (els miracles, l'estada a la presó, la fugida de la ciutat, etc. També conserva pintures murals, polícromes, figuratives, on es representen dues escenes de la vida de Sant Pere, aqui està dedicada l'església. Una escena representa a Pere pescant i Crist que el crida, en un primer pla, sobre un fons de paisatge marítim. L'altra, disposada en un interior arquitectònic, on Pere rep les funcions de Sant Pere, envoltat dels altres apòstols i deixebles. Ambdues escenes estan emmarcades amb una orla ornamentada de fullatge estilitzats. El 14 de juny de l'any 1857 va col·locar-se la primera pedra de l'església parroquial de Sant Pere. El 16 de novembre del 1860 va enfonsar-se una de les arcades de la nau central (els arquitectes Josep Simó i Fontcuberta i Elies Rogent van visitar Gelida per tal d'obrir l'expedient de responsabilitat per la caiguda de l'arc). El 1862 es reemprenen les obres sota la direcció de Josep Simó i Fontcuberta, i el 1871 (25 de juny) s'acabaren i es va traslladar el sagrari. El 24 d'abril del 1916 es va col·locar la primera pedra de la capella del Santíssim. El projecte de l'església és de l'arquitecte Francesc Vallès. la direcció de les obres va ser encomanada a Josep Nolla i a Ramon Urpí. A partir del 1862 la direcció la va portar Josep Simó. La capella del Santíssim és de l'arquitecte Isidre Puig i Boada.

Gran casal entre mitgeres, amb teulada a dues vessant, de dues plantes, un pis reculat i un espai més enfonsat al darrera. A partir de les formes clàssiques de la façana, existeix una gran sala amb pilastres i voltes i una escala que condueix al pis superior on existeix una espaiosa sala amb motllures, pintures i cel-ras del 1877, i diversos serveis annexos. Al Centre Cultural i Recreatiu de Gelida, s'hi celebraven balls, actes culturals, teatre, etc, etc. fins el 1933, any en que fou inaugurat un nou Cafè (l'actual Cafè de la Pista del Casal Gelidenc). La planta baixa, era ocupada pel Cafè, presidit per un quadre evocant els segadors del Corpus de sang de 1640. El 1939, fou ocupat pel "Frente de Juventudes" i adquirit posteriorment per l'Ajuntament de Gelida.

La Casa de la Vila es troba situada en l'extrem de la illa que fa xamfrà amb els carrers de la Barceloneta i de Colom. És un edifici públic que consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab. L'edifici ha estat sotmès a diverses reformes. El seu interès és representatiu, dintre del llenguatge de l'eclecticisme. La cronologia de la Casa de la Vila de Gelida va iniciar-se el 1879, any de la col·locació de la primera pedra: l'autor del projecte inicial va ser l'arquitecte Laureà Arroyo i Velasco. D'aquest projecte només va realitzar-se una part. L'any 1924 va distribuir l'interior habilitant-lo per a habitatge, sota projecte de Josep Ros i Ros, arquitecte.

Edifici entre mitgeres que configura una part de la plaça de l'Església. Consta de planta baixa i un pis, amb terrat superior. La façana és de quatre paraments. Totes les obertures presenten arcs de mig punt, amb arquivoltes. El llenguatge emprat en aquesta obra és l'historicisme. L'edifici de la Rectoria va ser bastit l'any 1881, d'acord amb el projecte de Laureà Arroyo i Velasco, que es conserva encara a la rectoria.

Gran casa que recorda un petit palau francès del XVIII. Consta de tres plantes, un soterrani i un mirador elevat. En algun indret, malgrat estar construïda el 1888 en estílistiques decadents d'un classicisme francès, hom hi comença a endevinar el modernisme. Del seu interior, cal destacar uns quadres de tema nàutic i dues grans pintures sobre tela de tema històric de gran valor artístic, col·locades al saló de tres naus, decorat també amb mobles d'estil vienes i un quadre amb una visió de la casa l'any 1915. A l'esplendorós parc -talment arrencat a una casa de Versalles- existeix un monument a Narcís Monturiol, instal·at l'any 1941 amb el seu bust i la llegenda "Monturiol, 1819-1886", un brollador molt bonic, la soca descomunal d'una gran acàcia morta el 1964, i un pou que comunica amb la casa. La vox populi sempre ha rel·lacionat aquesta torre amb l'inventor del submarí, malgrat haver mort el 1886, dos anys abans d'inaugurar la casa, afirmant que havia estat a Gelida. Nosaltres atribuïm la rel·lació d'aquesta casa amb la construcció del monument esmentat, fet el 1941 al jardí.

Espaiós casal de gran solidesa, en forma de U, que consta de cellers amb voltes de rajola, tres plantes i golfes. Els interiors es divideixen entre els serveis als baixos o cellers, aules d'ensenyança, habitacions d'internes i clausura als pisos superiors, disposats a l'entorn del pati en forma de U esmentat. Cal destacar l'harmoniositat monumental de la façana que fa xamfrà, els arquets de les golfes, i la capella d'una sola nau amb espadanya, adossada a l'edifici. Les Monges Franciscanes, a precs del Rector Josep Perera, el qual veient la manca d'instrucció de les noies de la vila, començaren les classes el dia dos de gener de 1888. Dos anys després, durant la Festa Major del 1890, fou beneïda la primera pedra del Col·legi i capella pública franciscana.

Gran casa quadrangular, de coberta plana de terrat, de planta amb voltes i dos pisos. La planta principal presenta una tribuna afegida en època modernista, de cinc cares i escalinates a la part posterior. L'interior ofereix grans espais il·luminats. Amb la darrera República, la casa es convertí en escola nacional i aleshores s'alterà tota l'antiga distribució interior. Cal destacar les restes del gran jardí que l'envolta, al garatge -avui convertit en habitatge del masover- i la cova d'invenció fantàstica, avui aparedada. Durant molts anys, aquest casa va ser la casa d'estiueig de la família Valls. El 1932, l'ajuntament republicà de l'època va llogar l'edifici per convertir-lo en escola tot i que no va funcionar com a escola nacional fins als anys 1940. Aquest ús escolar es va mantenir fins l'any 1976, quan es va inaugurar l'Escola Montcau. Poc després fou salvada de l'enderrocament per a fer-hi pisos, gràcies a la campanya de salvació d'edificis i espais verda portada a terme per l'Assemblea Democràtica de Gelida i d'altres persones sensibilitzades per l'art. A principis dels anys 1990 s'hi va ubicar provisionalment l'institut de secundària fins a la inauguració de l'Institut Gelida l'any 2004. El 15 d'octubre de 2013 l'Ajuntament va aprovar en el ple ordinari l'expedient de contracció de les obres de rehabilitació de l'edifici, que acollirà l'Escola de Música Municipal.

Edifici entre mitgeres, amb jardí i galeries posteriors. Consta de planta soterrani, baixa i un pis, amb terrat i torratxa. La façana presenta una composició simètrica, amb balconada correguda i un coronament amb molta ornamentació, al centre del qual hi ha la inscripció de l'any 1892. L'obra respon a les característiques formals de l'eclecticisme. La Casa Comelles va ser construïda el 1892, d'acord amb la inscripció de la façana. Inicialment era un habitatge unifamiliar. Reformes posteriors van convertir un dels finestrals en porta d'accés al pis superior

Casal que forma part de l'àrea d'estiueig de Gelida. Construïda a finals del segle passat, consta de dues plantes, cellers i un mirador, una amplíssima terrassa, jardí i horts. Com a detalls, cal esmentar les capçaleres voluptuoses de trencadissa de ceràmica marró de regust gaudinià, les reixes clarament seriades, un colomar -al jardí- d'un disseny especial graciosíssim, revestit de mosaics multicolors, i pintures i dibuixos contemproanis fetes pels Pallejà. Des de finals i primeries de segle, aquesta casa ha estat escenari de les festes modernistes a Gelida, on es reunia la burgesia barcelonina que passava els estius a Gelida, amb alguns membres destacats de la societat gelidenca, celebrant jocs florals, representacions teatrals en el teatre de la casa, actuacions de la Coral de Gelida, etc, etc, i paral·lelament, residència del poeta Ramon Pallejà i Camaló.

Edifici entre mitgeres de tres crugies. Consta de soterrani, planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab. Al coronament de la façana es troba un imatge del Sagrat Cor. L'edifici presenta una estructura que s'insereix en l'estètica de l'eclecticisme, tot i que l'ornamentació expressa petites insinuacions modernistes.

Edifici entre mitgeres que ocupa el xamfrà del carrer de la Barceloneta i del carrer de Colom. Consta de soterrani, planta i tres pisos. La coberta és de teula àrab. L'altura dels forjats és decreixent en augmentar el nivell del carrer. La construcció respon a les característiques del llenguatge de l'eclecticisme. La casa Bonaventura Coma es troba situada davant de la Casa de la Vila, en una zona d'eixample de finals del segle XIX.

Casa quadrangular d'un sol pis i soterrani, construïda dins l'estil modernista de gran fantasia, amb baranes i relleus amb les flors tant característiques d'aquest període. L'interior, disposat a l'entorn d'un passadís central acabat amb galeria i habitacions a banda i banda, posseïa mobiliari de l'època, avui desaparegut, i una glorieta amb columnes dòriques que dóna al jardí. Una part molt important dels jardins fou destruïda els anys 60 per a fer-hi una fàbrica. Constava d'una bona pineda, un petit pavelló i escalinates, esdevenint un pulmó verd al centre del població d'interès total.

Construïda els volts de 1911 per Joaquim Jové i Costa, Marquès de Gelida, i protagonista d'una de les èpoques d'or de la fàbrica de paper La Gelidense. És un edifici a quatre vents amb teulades a dues vessants i terrat, d'arquitectura entre modernista i noucentista, doncs s'hi nota encara el moviment. Té tres plantes i un cos elevat, decorades exteriorment amb detalls ceràmics de fantasia que ornamenten obertures d'arrel medievalista. La planta noble interior és d'ambient ciutadà amb un vestíbul general i grans salons on cal destacar els adossaments ceràmics, algunes pintures i mobles i la làmpara del menjador. El gran jardí -circundat per una tanca de disseny especial- és molt interessant, tot i que ha estat mutilat per tal de construir-hi pisos, perdent en molta part l'encís i vegetació originals, així com un altíssim avet.

Edifici entre mitgeres d'una crugia, de soterrani i planta baixa, amb sortida posterior. La coberta és de teula àrab. Les característiques formals de la casa responen al llenguatge modernista popular, amb reminiscències d'un cert medievalisme.

Casa construïda entre mitgeres, de dues plantes i baixos que donen al Passeig Circumval·lació. El pilar sustentant de la façana com element escultòric, ens reparteix un porxo en dos volums iguals, vestits amb reixes de forja especial, febrilment modernistes. La part de la façana superior de l'edifici, consta de rotonda i dues tribunes amb voladissos de ceràmica i ferro. La base de materials aplicats són: el totxo vist, la ceràmica emprada com a ornament, i els palets de riera. El predominant és el ferro com a projecció i embelliment. Aquesta obra és el representant més graciós del Modernisme a Gelida.

Recorregut urbà de cases del primitiu estiueig envoltades de grans jardins. Convivència amb cases d'origen popular i torres d'estiueig més recents. Connexió amb passeig amb arbres i pont-mirador sobre el Funicular i Montserrat. Arquitectura de l'eclecticisme, modernisme i noucentisme. Els edificis que es troben a aquest carrer van ser construïts en general entre els anys 1880 i 1920.

Edifici entre mitgeres, que fa cantonada amb la plaça de l'Església i el carrer del Marquès de Gelida. Consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Té un cos laterals amb torratxa i terrat. Aquestacasa té importància en la imatge de la plaça. L'obra respon a les característiques formals de l'eclecticisme.

Edifici monumental, reproducció d'una masia catalana de tipus basilical, osia, a dues vessant i un cos central més elevat. Es compon de baixos, 2 plantes i l'esmentat cos central que actua de miradors, i galeries, seguint l'estil tradicional català de porta dovellada, grans finestrals i arquets, rellotge de sol i plafons ceràmics a la façana. Hom troba una gran entrada amb salons a banda i banda -un dels quals amb llar de foc- i una escala que condueix al segon pis on hi ha les cambres, dividides per un passadís central, d'on parteix una altra escala que puja al mirador. Construïda pel novel·lista barceloní Alexandre Font amb l'afany de recuperar la nostra arquitectura tradicional, després de sojornar molts estius a Gelida on formava part del nucli que hi arribà a finals i a primeries de segle. La seva construcció i inauguració fou ben coneguda als ambients literaris barcelonins de l'Ateneu i el Cafè Colom, ja que els millors escriptors i poetes del moment, amics de l'amo, li oferiren un llibret (edició de 33 exem.) titulat "La Casa Nova" l'abril del 1929. Aquesta colla d'amics eren Ferran Agulló, Joaquim Cabot, Enrich de Fuentes, Ramon Garriga, pvre., Joan M. Guasch, Francesc Masferrer, Francesc Matheu, n, Puget, Joan Ruic i Porta, Joan Santamaria, Lluís Via, i una cançó amb lletra de J.M. Guasch i música de l'Amadeu Vives, titulada "Cançó del viure feliç".

Casa de forma rectangular a dues vessant, de dues plantes, celler, golfes i dos miradors a Ponent, i un jardí. El seu aspecte més notable és la façana de distribució simètrica i severa, partida per un balcó longitudinal de tres obertures. Com a detalls, cal esmentar les reixes de ferro forjat de procedència semi-industrial, el cancell d'estil Tudor anglès i l'interior gairebé intacte, amb adossament ceràmics i mobles d'interès.

Casa aïllada amb jardí al voltant, d'estil noucentista. Fa cantonada amb el carrer de la Font-freda. Consta de planta baixa i un pis. La coberta és de teula àrab. Són elements remarcables d'aquesta construcció les escalinates d'accés i les balustrades de les terrasses, així com la riquesa de volums i de formes en unes dimensions reduïdes. L'obra es troba en un context de torres d'estiueig.

Gran edifici rectangular de marcada solidesa, cobert a dues vessants, de dues plantes la primera amb voltes de rajola i la segona amb cel ras i decoració "art decó". Cal remarcar l'extraordinària lluminositat deguda als grans finestrals i el balcó longitudinal de l'esquerra de l'edifici, on a la barana hi apareix l'escut de Catalunya, motiu que es repeteix a les dues finestres de les golfes, on a una d'elles ha desaparegut.

Edifici entre mitgeres d'una crugia. Consta de planta principal elevada i un pis, sota coberta de teula àrab. Com a element remarcable es pot esmentar el gran finestral de la planta principal, amb decoració modernista, i el capcer amb esgrafiats i rajoles vidriades.

És una de les primeres torres d'estiueig fetes a Gelida dins el nucli urbà. Ocupa un ampli xamfrà a tres vents, amb cossos esgraonats formant quatre plantes, àmplies terrasses i un jardí. Està coronat per una teulada a dues vessants i un mirador o torratxa-mirador. En estar situat enmig d'altres torres de la mateixa època i dins també de corrents modernistes i noucentistes, aquesta casa ofereix una estètica de conjunt magnífica. A darreries del segle XIX i principis del XX, Gelida es posà de moda entre la classe benestant barcelonina que ja necessitava fugir de la gran ciutat. Aquesta burgesia, aprofitant el clima, la tranquilitat, el paisatge i les fonts de la vila, construí una colla de xalets o torres dins els corrents més al dia d'aleshores. Aquesta casa és fruit d'aquell moviment, que paral·lelament també organitzà festes modernistes, jocs florals i balls i festivals musicals com a Sitges, els quals atragueren poetes, pintors i música de moda a Gelida.