Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Elisabeth Galí i Camprubí

  • Elisabeth Galí i Camprubí

Memory

Comença la seva carrera professional en l’àmbit del disseny industrial i, anys més tard, es llicència en l’especialitat d’urbanisme i edificació a l‘escola d’arquitectura de Barcelona.En l’activitat docent, ha estat professora del Laboratori d’Urbanisme de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, entre els anys1994 i 2004 i és professora invitada en diverses universitats estrangeres entre les que cal destacar l’escola d’arquitectura de Lausanne a Suïssa, la de Delf a Holanda i la de Harvard als Estats Units. Beth Galí és internacionalment coneguda pels seus projectes que afavoreixen l’ús peatonal de l’espai públic, com la remodelació dels carrers Saint Patrick i Grand Parade de Cork a Irlanda, els centres històrics de s’Hertogenbosch i Roerdmond a Holanda. Ha projectat diversos espais públics al Port de Dublín, Rotterdam i d’Hamburg. A Catalunya i Espanya ha realitzat diversos projectes com el Parc i el Sot del Migdia, el Fossar de la Pedrera, el Parc i la Biblioteca Joan Miró, la Zona de Banys del Fòrum a Barcelona, el Parc Zafra a Huelva, un edifici geriàtric al Paral·lel a Barcelona així com diversos edificis d’habitatges social o privat i equipaments. Ha obtingut el premi FAD en diverses modalitats, i el Delta de disseny industrial entre altres reconeixements com la Creu de Sant Jordi, la condecoració Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres o el Premi Nacional d’Holanda en Urbanisme. Primera presidenta del FAD del 2005 al 2009 des d’on posà en marxa projectes com Mater-Centre de Materials, el premi internacional City to City, Terminal B, Xarxes d’Opinió, la Incubadora del FAD, l’Observatori del Disseny i l’espai de crítica La Mosca.

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. L'Escorxador Park / Joan Miró Park

    Andreu Arriola Madorell, Elisabeth Galí i Camprubí, Màrius Quintana i Creus, Antoni Solanas

    L'Escorxador Park / Joan Miró Park

    El Parc de l’Escorxador és conseqüència d’un concurs d’idees convocat a l’any 1981 per l’Ajuntament de Barcelona, per a urbanitzar el solar alliberat de l’antic escorxador general de Barcelona. Traslladat a mitjans dels anys 60 fora de la ciutat. Està situat en el límit occidental del Eixample Cerdà i ocupa una superfície de sis hectàrees, equivalent a quatre illes de la trama Cerdà. La consideració de “l’espai lliure con espai fonamentalment urbà”, definit per una envoltant construïda, exerceix tensions diferents sobre cadascun dels límits que formen el solar ocupat per el nou parc. Aquesta envoltant construïda, formada per la trama de l’antic nucli suburbà de Sants i les tres façanes incompletes de l’Eixample Cerdà, si bé la seva ocupació està perfectament planificada, no passa així en la definició de la façana arquitectònica enfront del parc. La renúncia a oferir una façana des del parc, motiva un enfonsament del nivell interior d’aquests, dos metres per sota de la rasant dels carrers. Només el llarg del carrer Vilamarí i enfront a l’eix del carrer Consell de Cent, apareix un edifici de planta baixa, disposat en forma de pavellons amb coberta a diferents nivells i porxos que s’obren al parc. Aquest edifici està en mig d’un llac d’aigua lineal entre el bosc i la vorera del carrer Vilamarí. El parc, com a metafora de ciutat també ofereix una lectura a través dels seus canvis en secció, que s’adapten a la topografia del solar, organitzant-se en terrasses: la més alta, acull l’escultura monumental de Miró. Al les intermitges, una sèrie d’espais per esport i activitats socials es van desplegant acompanyats per una malla regular de palmeres. A la part més baixa, una sèrie de pins plantats de forma irregular creen una successió d’espais tranquils i íntims.
  2. Fossar de la Pedrera

    Elisabeth Galí i Camprubí, Màrius Quintana i Creus

    Fossar de la Pedrera

    El Fossar de la Pedrera és una forta depressió de la Muntanya de Montjuïc conseqüència de l’explotació d’una antiga extracció de pedra. La depressió és va utilitzar com a fossar comú i, per tant hi foren enterrats els cossos dels que moriren en circumstancies d’empresonament i persecució. És, doncs, on reposen els cossos de mòlts immolats per defensar les llibertats de Catalunya. L’accés al recinte es realitza des de l’acabament d’un dels camins antics del cementiri. A partir d’aquí el caminant passa per una zona intermèdia que actua de filtre entre l’espai exterior i el recinte més íntim i en certa manera sacralitzat del fossar, entre una sèrie de xiprers ja existents i pilars de pedra on s’han gravat els noms dels que foren enterrats víctimes dels afusellaments des de 1939. A partir d’aquest filtre s’exten tot l’espai de l’enterrament, que queda emmarcat pels grans espadats de l’antiga cantera i que donen el to dramàtic del paisatge. La banda Est del Fossar és la part monumental que constitueix un fons arquitectònic i un punt de vista sobre la planta continua i homogènia dels enterraments col·lectius. Un mur de pedra suporta els dos plans inclinats que formen l’eix monumental. Aquest queda confirmat per una escalinata d’accés que ens condueix, finalment, a la tomba del president Lluís Companys. El mausoleu està rodejat d’aigua, excepte en el punt d’accés. Es tracta d’una estructura mòlt simple que ha de donar solemnitat a l’emplaçament, però que, al mateix temps, ha d’evitar monumentalismes excessivament presidencials dins de l’estructura fonamental comunitària del conjunt. Es un element fet de dos arcs de formigó que s’alleugeren amb unes planxes arquejades de ferro pavonat. Això determina un espai cobert, dins del qual i a sota d’una llosa de marbre, se situa la tomba. La modèstia de la construcció quedaria, però, subratllada per la qualitat de l’entorn: el mur de pedra i els reflexes de la superfície del llac.
  3. Jover-Sala House

    Elisabeth Galí i Camprubí, Màrius Quintana i Creus

    Jover-Sala House

    La composició de la casa adopta una forma peculiar com a resposta als condicionants del lloc: un petit terreny a la frontera entre una urbanització i el centre del nucli urbà, amb un pendent de 40 graus. Tres murs segueixen fidelment les corbes de nivell, formant dues crugies que organitzen tota la casa: la sala d’estar, la cuina i el menjador a dalt, amb esplèndides vistes sobre Sant Pere de Roda, i els dormitoris a la planta inferior, amb accés directe a l’exterior, on es troba la piscina. La casa segueix retòricament en tots els punts el plantejament inicial: els murs, que es poden foradar amb llibertat segons els requeriments de les circulacions, se separen de l’alineació de les finestres allí on la traça inicial ho exigeix. Des de la llunyania, el coronament dels murs portants sobresurt per damunt de la densa pineda que envolta la casa i reprodueix en termes arquitectònics les traces de la topografia preexistent.
  4. Bathing Area of Forum 2004

    BB+GG Arquitectes, Elisabeth Galí i Camprubí

    Bathing Area of Forum 2004

    La Zona de banys es planteja com una mena de moll ,a la cota +1.50m., equipat amb instal.lacions especials relacionades amb els banys d’aigua de mar. Segueix quasi paral.lelament al passeig marítim o vial de serveis que es troba a la cota +4.00m. i que limita amb el Parc. Es planteja com una alternativa diferenciada de bany a la que ofereixen les platges existents del front litoral de Barcelona. Aquesta diferencia es tradueix en posibilitar l’equipament futur d’instal.lacions relacionades amb la Thalasoteràpia, de forma que aquesta zona es converteixi en una espècie de parc urbà amb amb instal.lacions especials de banys de mar. La relació amb el Parc es produeix mitjançant dos trams d’escalinates en els extrems del moll que salven el desnivell de 2.50m. amb el Parc i l’execució de tres murs de contenció que donen lloc a equipaments de serveis i talusos ajardinats amb formes similars a les del Parc per aconseguir una certa continuïtat. Entre els murs es situen dues rampes per posibilitar l’accés rodat de vehicles de manteniment i de persones discapacitades. Es poden diferència cinc àrees diferenciades: la zona de “mar controlat”, que delimita una zona de bany segur de la del mar obert; la zona de terrassa-pati com una gran plaça arressarada del vent protegida per un mur d’acer corten; la zona de platja, plantejada com una platafora de fusta de pi amb la possibilitat de se retirada per construir-hi piscines salades; la zona de pantalà i illes conformada per plataformes de marbre blanc que permeten els salts; la zona de l’escola de submarinisme situada a prop del port esportiu.
  5. Transformation of Public Spaces Around Esplugues Town Hall and Main Road

    BB+GG Arquitectes, Jaume Benavent, Elisabeth Galí i Camprubí, Andrés Rodríguez, Ruediger Wurth

    Transformation of Public Spaces Around Esplugues Town Hall and Main Road

    Espais públics reparadors i austers: netejar, ordenar, re-pavimentar, enlloc de començar de zero. S’intervé només en punts estratègics per sanejar el vell teixit especialment degradat amb el pas dels anys. L’espai flueix lliure d’obstacles i estableix la relació entre els edificis públics que aquí es concentren. Ens obliguen a mantenir algunes preexistències... responem projectant l’espai com una mena de patchwork: de la vella plaça enjardinada conservem la part central que li atorga un cert caràcter de plaça de poble. El mateix fem amb els espais de joc d’infants que encerclem en un recinte el•líptic. O amb la masia que l’alliberem de les tanques i l’envoltem d’espai públic. L’església, l’edifici de l’ajuntament i la pròpia masia completen el patchwork.
  6. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Shortlisted

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Transformation of Public Spaces Around Esplugues Town Hall and Main Road

    BB+GG Arquitectes, Jaume Benavent, Elisabeth Galí i Camprubí, Andrés Rodríguez, Ruediger Wurth

Bibliography

Societies