Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Joan Rubió i Bellver

Memory

Arquitecte. Titulat el 1893. Deixeble i col·laborador de Gaudí, va ser un dels més importants codificadors de les seves idees, potenciant l’anomenat gaudinisme. Fou President del Cercle Artístic de Sant Lluc, i polític. Entre les seves obres, trobem la Casa Macari Golferichs (premi de l’Ajuntament de Barcelona, 1901), la Casa Isabel Pomar (1906), el Frare Blanc (1913), i una sèrie de cases a la Colònia Güell

Source: Arxiu Històric del COAC

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Ca l'Ordal

    Francesc d'Assís Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Bellver

  2. Ca l'Espinal

    Joan Rubió i Bellver

  3. Alemany House

    Joan Rubió i Bellver

    Alemany House

  4. Golferichs House

    Joan Rubió i Bellver

    Golferichs House

    Macari Golferichs, un capriciós enginyer de camins, comerciant en fusta i col·leccionista, sembla que va fer fortuna a les Amèriques, com altres burgesos de l’època. En tornar, va decidir comprar uns terrenys a l’Eixample i fer-s’hi construir una residència d’estil modernista. En aquesta obra, Rubió inicia la seva recerca cap a una línia arquitectònica pròpia. El valor estructural i constructiu de les formes gòtiques és comprovat i experimentat en una investigació genuïna, tal com podem veure en els materials emprats, en la tècnica constructiva i en l’ornamentació ceràmica.
  5. Sanatori Antituberculós - Safareig

    Joan Rubió i Bellver

  6. Roviralta House

    Joan Rubió i Bellver

    Roviralta House

  7. Fornells House

    Joan Rubió i Bellver

    Fornells House

  8. Pomar House

    Joan Rubió i Bellver

    Pomar House

  9. Manuel Dolcet House

    Joan Rubió i Bellver

    Manuel Dolcet House

  10. Hermenegild Casacuberta House

    Joan Rubió i Bellver

    Hermenegild Casacuberta House

  11. Rialp House

    Joan Rubió i Bellver

    Rialp House

  12. Casa Delgado

    Joan Rubió i Bellver

  13. Serra House

    Joan Rubió i Bellver

    Serra House

    L’edifici és el resultat de l’ampliació d’un habitatge construït pocs anys abans per un comerciant de vins anglès. De la vella edificació se’n conserven la torre-mirador i el primer cos de l’edifici. Rubió hi afegeix el cos posterior. A les façanes d’aquest cos afegit es combina l’ús de l’obra vista amb panys de pedra aparellada de forma poligonal. La coberta del menjador, també projectada per Rubió, es recolza sobre quatre arcs torals que arrenquen de quatre columnes de marbre. Dels quatre angles formats per la unió dels arcs en sorgeix un grup de tres revoltons, un esquema que es repeteix tres vegades fins a tancar l’espai cupulat.
  14. Sant Miquel de la Roqueta Chapel

    Joan Rubió i Bellver

    Sant Miquel de la Roqueta Chapel

    Rubió construeix una petita capella dedicada a la devoció de sant Miquel de la Roqueta després de la seva feina al baldaquí de l’església del monestir de Ripoll, envoltada d’una gran polèmica. Rubió va decidir construir un temple cristià modest i reduït amb pedra natural del voltant. Va constituir el seu primer estudi i assaig per a les construccions següents. Hi utilitza la pedra natural, sense filigranes, netes com sortien de la pedrera. En definitiva, complia la seva teoria de la construcció de pedra en sec. La capella combina formes de l’arquitectura tradicional amb altres formes extretes clarament del món gaudinià, com ara el pòrtic apuntat o l’amalgama d’elements cupulars. La planta configura un cercle senzill al qual s’adossa un absis principal i quatre capelles menors, també semicirculars. Les voltes de les capelles i de la coberta de la nau principal també estan fetes amb pedra en sec.
  15. Can Puigdomènech

    Joan Rubió i Bellver

  16. Raventós Raïmat Winery

    Joan Rubió i Bellver

    Raventós Raïmat Winery

    L’any 1914, Manuel Raventós i Domènech, reconegut industrial del vi i el cava, va decidir crear una colònia a les terres de Lleida per tal d’acollir les famílies que havien de conrear els terrenys que havia comprat. Va encarregar a Rubió i Bellver la construcció de l’església de la població i dels cellers que havien d’acollir l’elaboració i l’emmagatzematge dels diferents vins. Rubió dissenyà una zona residencial a prop d’un bosc que hi havia a la mateixa finca. Als afores de la població va construir els cellers. Cal assenyalar el lloc destinat a la càrrega i descàrrega, cobert amb un sostre semblant al que va utilitzar Gaudí a les escoles de la Sagrada Família.
  17. Balmesiana Library

    Joan Rubió i Bellver

  18. Casa Vilella

    Joan Rubió i Bellver

  19. Can Trinxet

    Joan Rubió i Bellver

  20. Nous Pavellons de l'Hospital Psiquiàtric de Salt

    Joan Rubió i Bellver

    Nous Pavellons de l'Hospital Psiquiàtric de Salt

    El 1888, la compra provincial d’unes 3,5 hectàrees al mas Cardell enceta l’equipament en un remot paratge rural. La saturació constant d’orats i un règim controlat per religiosos marquen un conspicu panorama vuitcentista, voltat de fossat i filat i amb algun intent mèdic regeneracionista. La Mancomunitat catalana (1914), l’adveniment d’un poder modernitzador, l’assumeix, el repensa (Dr. Martí i Julià, Dr. Vives) i basteix els edificis de Rubió. Els dos pavellons evoquen trets de la masia, filtrats pel noucentisme que impregna porxos i detalls i encara amb alguns residus del gaudinisme passat, com ara els sòcols «baldufa» dels pilars. El cop reaccionari del 1923 ho atura tot, i els plans republicans del 1933, amb llur renovació de la psiquiatria, moren arran de la convulsió del 1936 i la victòria feixista. L’allau de demències i la penalitat econòmica posteriors marquen una evolució que arriba, vers el 1980, a un canvi radical de mètodes per fer-los més oberts. Cap al 1993, el planteig del trasllat de l’hospital provincial i les necessitats de la psiquiatria clínica susciten un pla que abat edificis i en preveu de nous, sempre en un mosaic extensiu que interactua amb l’arbrat i l’espai obert i que es relaciona amb les traces urbanes veïnes. N’és fill el conjunt del 2003, de tres unitats amb 50 llits cadascuna, que desplega braços des d’un eix principal.
  21. Reforma de l'Edifici del Rellotge

    Joan Rubió i Bellver

  22. Cos Central de l'Escola Industrial

    Joan Rubió i Bellver

  23. Asil del Sant Crist

    Joan Rubió i Bellver

  24. Residència d'Estudiants Ramon Llull

    Joan Rubió i Bellver

  25. Capella de l'Escola Industrial

    Joan Rubió i Bellver

  26. Església del Carme de Manresa

    Joan Rubió i Bellver

Bibliography