Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Josep Miàs i Gifré

  • Josep Miàs i Gifré

Memoria

Josep Miàs és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es va graduar em 1992. Del 1990 al 2000 va treballar amb l’arquitecte Enric Miralles com arquitecte associat, on els seus projectes més rellevants van ser: Círculo de Lectores de Madrid, Pavelló Esportiu de Huesca, Centre d’Alt Rendimient a Alacant, Biblioteca de Palafolls, Parc dels Colors a Mollet del Vallès, Cementiri d’Igualada, Parlament Escocès a Edimburgh, Parc de Diagonal Mar, Mercat de Santa Caterina i l’edifici de Gas Natural a Barcelona, gran part d’ells com Director de Projectes i d’Obra. Al 2000, en Josep Miàs funda el seu propi despatx. Destaca per les seves propostes imprevisibles, innovadores i experimentals. Als aspectes socials, culturals, històrics i econòmics, incorpora la investigació formal, la recerca tecnològica i del comportament estructural dels edificis, l’experimentació amb nous materials i la recerca en sostenibilitat, oferint propostes inèdites. D’aquí que l'estudi sigui un referent pels seus projectes i dissenys singulars i per la incorporació dels nous mitjans tecnològics al món de l’arquitectura. L'estudi és conegut internacionalment per projectes com el Club de Golf Fontanals, la transformació del Centre Històric de Banyoles, el nou Mercat de la Barceloneta, les intervencions al Parc d’Atraccions del Tibidabo, el 22@ Plug-in Building i el iGuzzini Illuminazione HQ a Barcelona, entre d'altres. Ha estat guanyador de premis nacionals i internacionals entre els que destaquen el International Stone Architecture Award 2013 , el Architizer Building of the World Award 2013 , el Archdaily Best Building of the Year Award 2011, el Premi al Millor Equipament Educatiu d'Espanya en els Premis Arquitectura A+ 2011, el Premi Catalunya Construcció 2009, el Premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura i Urbanisme 2007, el Premi Comarques de Girona 2007, el COAC Arquitectura Catalunya 2008-2013, el AJAC Premi al Millor Arquitecte Jove de Catalunya 2004, i l'AIA New York City Recognition for International Relevance 2013. L’obra ha estat exposada i publicada internacionalment destacant les exposicions al COAC, Barcelona; Nuevos Ministerios, Madrid, Espanya; Cité de l’Architecture, París, França; Stadelschule, Frankfurt, Alemanya; Architektur Forum, Zurich, Suïssa; TU University, Berlin, Alemanya; House of the Architect, Kiev, Ucraina; Bartlett School of Architecture, London, UK; Anhembi Morumbi , Sao Paulo, Brasil; Biennale di Venezia, Italia; WAF 2012 Singapore; University of Belgrade,Serbia, University of Nis, Serbia; i Biennale di Venezia 2012 i 2014. Aquest 2020, el Centre Pompidou de París ha adquirit 42 maquetes, 14 esbossos i 18 gravats que formen part de la Col·lecció permanent del museu parisenc. Josep Miàs ha estat Professor de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i del Vallès UPC, a la UIC Universitat Internacional de Barcelona i La Salle Ramon Llull de Barcelona; Visiting Professor a l’Stadelschule de Frankfurt, Alemanya, i a Harvard GSD, Cambridge, USA. Actualment és Visiting Professor a la Facoltà di Architettura UNISS, Itàlia i Catedràtic de Pràctica Arquitectònica a la Bartlett School of Architecture, University College London, al Regne Unit.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Tubo Bar

    Josep Miàs i Gifré, Francesc Pla Ferrer, Josep Sallò

    Tubo Bar

    El bar ya existía. El trabajo ha consistido en repensar el bar después de su necesaria insonorización. Se escoge, para aislar acústicamente la sala, una caja de hormigón totalmente exenta, que se extiende a todo lo largo del local. La nueva piel es estructuralmente independiente y se aprovecha el hecho de volver a cimentar para replantearse la nueva sección: se abomba el pavimento, se aumenta la altura en el centro, y se amplia de esta manera todo el interior del local. Todo se construye desde la nueva caja: se suspenden unos altillos, se abren unos lucernarios, se ancla el soporte de las lámparas y acaba moldeando las tarimas de las barras. El bar está lleno. Esta idea acompaña durante todo el proyecto: la fachada es el aparador de la actividad del bar, la propia entrada te coloca en el interior y la pendiente te adentra en él. Pero entre el público sólo están las barras: los “lugares” se construyen desde el techo. La lámpara es el elemento que permite definir estos ámbitos y encadenarlos como una sucesión de lugares. Los altillos hacen real la ocupación del techo colocándose como unos balcones de gente sobre la cabeza de la gente. La lámpara de la entrada inicia la narración. Recoge el ambiente de una barra más tranquila que queda arrinconada entre la ventana-aparador y una gran pantalla de botellas. Sobre las cabezas, un tubo metálico será la infraestructura básica de los aparatos de sonido y de luz. Soportará una estructura de marcos de madera revestida de chapa que se mostrará primero hacia la fachada y después recibirá a los que, resbalando por el otro lado del botellero, aparecen en el interior. Este recibidor funciona con la idea de tránsito. Una segunda lámpara envolverá el altillo del DJ y, junto con una tercera que hace de barandilla del altillo público, quedará enmarcada desde lo alto de una pista de baile. Y será desde lo alto del último altillo desde donde el público contemplará la fiesta: el DJ trabajando, gente bailando, los del billar, la pantalla y justo debajo, como se están sirviendo las copas. La escalera debajo de los lucernarios. La última lámpara iluminada es de cristal y descansa en el pavimento. Son los lavabos. Encima, ocupando toda la sección del local, una continua emisión de imágenes de vídeo niega el final del movimiento que ha tenido lugar a lo largo del TUBO del Bar, entre la calle y la pantalla.
  2. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Tubo Bar

    Josep Miàs i Gifré, Francesc Pla Ferrer, Josep Sallò

  3. Els Banys Vells

    Josep Miàs i Gifré

    Els Banys Vells

    El programa afronta la ubicació d’un bar-restaurant en un indret caracteritzat pels elements naturals, l’aigua i els arbres. El projecte inventa de cap i de nou una topografia artificial construïda per mitjà de seccions successives i crea una nova edificació que atorga singularitat a aquest punt concret. La concepció del quiosc preveu les activitats de bar i restaurant a l’aire lliure, de manera que els espais tancats són de dimensions molt petites. Les activitats es distribueixen ordenadament en els diferents àmbits creats: el dinamisme de les activitats lúdiques a la façana urbana, i els punts de vista més contemplatius mirant al llac.
  4. Adecuación de Espacios Públicos en el Casco Antiguo de Banyoles

    Josep Miàs i Gifré

    Adecuación de Espacios Públicos en el Casco Antiguo de Banyoles

    Una seqüència de places organitzen l'àmbit de casc antic deBanyoles; de la Plaça dels Turers, a la Plaça Major, a la Plaça dels Estudis, de la Font, de Teatre, de l'església de Santa Maria, i de l'Monestir; espais tots ells que deuen el seu nom a l'edifici a què s'ofereixen com a vestíbul. En aquest moment, un àmbit de circulació rodada molt deteriorada pel temps. En aquesta seqüència de carrers i places, les sèquies de de l'estany de Banyoles, que s'utilitzaven per regar els horts estaven en desús i funcionaven com clavegueram en comptes de transportar aigua neta, com en el seu origen. El projecte planteja la recuperació dels espais públics i al mateix temps recuperar els canals en els seus recorreguts originals per la ciutat. Les sèquies es tornen visibles en els seus recorreguts a tot el nucli antic, quedant-se obertes i reconstruint la seva secció per on circula. A uns espais ja de per si interessants, s'incorpora una nova qualitat visual i també el que suposa la incorporació de el so i la percepció de l'aigua. Tot l'àmbit es pavimenta amb pedra de Banyoles, el travertí, pedra calcària que s'ha format al subsòl i amb la qual fossin construïts tot els edificis principals, esglésies, cases medievals i monuments.
  5. Habitatges Ibèria

    Josep Miàs i Gifré

    Habitatges Ibèria

    Disset apartaments distribuïts entre els baixos i les tres plantes pis, amb soterrani d’aparcament i ocupació de les golfes, sobre una peça d’uns 650 m2. Un encaix laboriós, anterior a regulacions posteriors sobre mida mínima i densificació màxima als blocs gironins. El tema principal del projecte és l’excavació interna d’un contínuum exterior, així com el lligam dels celoberts i de la caixa d’escala en un desplegament orgànic de llum i d’accessibilitat a cada planta. Al carrer, unes galeries-capsa fluctuen pel pla de façana i hi eludeixen la lectura d’eixos verticals.
  6. Parking de la Estación Central

    Josep Miàs i Gifré

    Parking de la Estación Central

    El projecte consisteix en la construcció de dues plantes d'aparcament subterrànies a l'àrea de l'estació central de Girona. L'excavació permet definir un espai públic per als usuaris del tren i dels mateixos veïns. Aquesta superfície que cobreix el gran buit previ disposa de talls pels quals la llum arriba als espais inferiors i els transforma. El mateix relleu dels lluernaris es transforma en l'espai exterior públic, en un espai de joc i de descans.
  7. Nuevo Mercado de la Barceloneta

    Josep Miàs i Gifré

    Nuevo Mercado de la Barceloneta

    El projecte va suposar una oportunitat per tornar a al barri d'una forma interessada; es tractava ja no d'una visita lúdica, d'un descobrir la seva gent, els seus bars, el seu aroma ... sinó més aviat d'una comprovació de el lloc amb l'afany d'identificar allò que ens permetés revelar les seves qualitats i poder-lo descriure d'una manera precisa a propòsit d'un projecte. Un intent, en definitiva, de voler explicar una realitat, d'oferir un nou i més complet sentit a un projecte d'arquitectura, més enllà de resoldre un programa, un encàrrec. Ja en el concurs per al mercat vam fer un collage amb uns peixos de Cesar Manrique, uns dibuixos per a nens que podien contenir i explicar l'alegria d'aquesta gent, la seva vivacitat, la seva energia, la seva il·lusió tot i moltes, sovint, dificultats. El Mercat sempre ha estat un element de cohesió social de barri, un referent, de vegades gairebé secret i només visible per als seus habitants. Aquesta condició de densitat que té el mercat en relació a la ciutat devia ser una condició de el projecte, de manera que l'edifici i el seu entorn més immediat realment deviniesen un punt de referència clar d'aquesta petita part de la ciutat de Barcelona. És sorprenent veure ara les fotos que vam fer de l'mercat durant la construcció, quan les peces, els ossos, d'aquest enorme animal, s'anaven transportant pels carrers fins al seu lloc definitiu. És bonic pensar en el record d'aquests trossos transportats al llarg de les mateixes carrers; com un veí, testimoni de la mateixa manera de l'edifici, o al menys d'algun fragment de l'mercat.
  8. Casa Paisaje

    Josep Miàs i Gifré

    Casa Paisaje

    No és una casa de cap de setmana, sinó que es resideix en ella tot l'any. La seva situació respecte del poble de Mollet la singularitza estratègicament. La construcció existent, actualment cuina, permetia fixar un moment per al nou projecte. Els murs s'estendrien a la mateixa cota que els existents, o variant aquesta lleugerament, zigzaguejant, a fi d'obtenir els espais necessaris... canviant de cota per assumir la lleu topografia del solar... La construcció seria horitzontal, allargada... recollint el paisatge, movent-se delicadament per a obtenir les millors vistes... o tancant petits espais... redibuixant... i dibuixant. Els murs es comencen a construir entre els pins, i es dirigeixen a la construcció existent, l'envolten... i baixen cap a les oliveres. Construeixen els espais necessaris i es fragmenten en un moment concret per col·locar per sobre de la casa un estudi, un observatori... Es retallen, simplement, les finestres, quan volen mostrar un fragment del paisatge.
  9. Casa Club del Fontanals Golf

    Josep Miàs i Gifré

    Casa Club del Fontanals Golf

    La gran superfície exigida pel programa ha donat lloc a un edifici dipositat sobre la topografia i que n’adopta el relleu. L’edifici té una part soterrada que acull el centre de salut i esportiu, i una planta superior de caràcter més social, amb les sales de reunió, el bar i el restaurant. Els espais inferiors queden il·luminats amb lluernes i no formen part del paisatge. El nivell superior queda cobert amb una gran superfície fosca, un llençol dipositat sobre l’estructura portant, de fusta, de manera que deixa veure tot el paisatge, ja que no toca a terra. L’estructura de la coberta queda suportada per un sistema de pilars metàl·lics de secció molt petita. L’edifici no ofereix resistència a la topografia ja existent, sinó que permet contemplar-la en continuïtat amb la nova construcció.
  10. Nueva Sede de iGuzzini

    Josep Miàs i Gifré

    Nueva Sede de iGuzzini

    L'edifici es compon de dues parts, que corresponen a les seves diferents funcions: una inferior, semisoterrada, de formigó vist; l'altra esfèrica i vidre, surant en el paisatge. Aprofitant el desnivell de la parcel·la, la plataforma inferior conté el magatzem logístic, l'aparcament, el showroom, l'auditori, el teatre de la llum, una sala de presentacions i les instal·lacions. Tots aquests ambients necessiten foscor, per poder experimentar i exposar la llum artificial. La superfície superior de la plataforma és en realitat un sòl tècnic exterior cablejat, format per una sèrie de panells mòbils de diferents acabats, que permeten la flexibilitat necessària per poder muntar diverses configuracions de l'showroom exterior. Per sobre de la plataforma, en un equilibri dinàmic, sorgeix la part més representativa de l'complex, de forma esfèrica. S'hi troben les oficines, despatxos de direcció i zones d'investigació. L'edifici d'oficines es construeix al voltant d'un pati de llum que es desenvolupa com un complex sistema estructural format per cinc estructures metàl·liques. A l'arribar a la part superior aquest pilar s'uneix a través de cables a tracció amb altres deu elements verticals que subjecten perimetralment l'edifici.
  11. Escuela Puigbert

    Josep Miàs i Gifré

    Escuela Puigbert

    El CEIP Annexe-Joan Puigbert és el nom que rep el centre escolar que ocupa un edifici de la primera meitat de la dècada dels 50 en forma de T, amb un volum principal al llarg del carrer principal i un edifici perpendicular a aquest en un punt més o menys central. L'edifici es troba en una posició topogràficament estranya atès que el terreny presenta un pendent molt important i aquest es troba encastat en aquest desnivell en el sentit del mateix pendent. L'edifici que construeix el carrer estava totalment en ús, contràriament a l'edifici perpendicular, que estava en una situació d'enorme deteriorament, sobretot estructural. El programa proposat pel Departament d'Ensenyament de Catalunya era d'ampliació d'aules ordinàries i aules específiques amb els seus serveis corresponents, amb un gimnàs o sala polivalent. El projecte proposa la demolició del volum perpendicular de manera que pugui donar continuïtat a l'espai exterior, des de la pineda en la seva cota superior al pati a la cota inferior. En aquesta topografia, i en la seva secció longitudinal, s'incorpora l'espai de sala polivalent o gimnàs. La coincidència d'aquest espai incorporat a la secció del terreny, amb el nucli principal d'accés, escala interior de l'edifici, permet definir i descobrir un nou espai de relació entre l'edifici existent, el nou espai lúdic i esportiu del gimnàs, i el mateix pati exterior. L'escala existent es deixa, doncs, suspesa, alliberant-la dels forjats que l'envoltaven, i s'incorpora a un nou espai vertical, que té continuïtat amb la sala polivalent i el mateix pati. El programa d'aules especials permet reorganitzar la proposta del Departament d'Ensenyament, de manera que en lloc d'incorporar al nou edifici aules convencionals i altres especials, es reorganitza l'existent amb la totalitat de les aules convencionals i s'especialitza el nou edifici amb les especials. Aquest nou edifici d'aules especials, tecnologia, biblioteca, informàtica, música, etc., s'adossa a la mitgera veïna, i no a l'edifici existent per a no negar el seu protagonisme i personalitat, connectant-se a aquest de manera puntual. El nou volum serà la nova entrada al centre, amb escales i ascensors, a més d'entrada natural al pati. Aquest plantejament o proposta d'accedir per aquest nou edifici es reforça per l'existència d'una petita plaça arbrada a la part davantera, que fa les funcions de vestíbul a la exterior de l'escola. El trasllat de l'accés a aquest punt, facilita així mateix el funcionament del centre sobretot per deixar i recollir els nens. També permet que aquest nou edifici pugui funcionar de manera independent de la resta del centre i pugui oferir servei nocturn, o un servei més general al públic. Tots dos edificis es dissenyen a partir d'un esquelet metàl·lic estructural clar, el qual es revesteix amb materials i sistemes constructius industrials. En realitat, l'estructura metàl·lica permet una gran rapidesa d'execució i la incorporació de tancaments industrialitzats, panells prefabricats metàl·lics, tant opacs com vidrats a l'interior de la seva geometria. En certa manera, podem parlar d'una intervenció quirúrgica. Tant en el volum de la sala polivalent, previ retallada de l'edifici existent al punt de màxim compromís, és a dir, l'escala principal, deixant-la en l'aire; com a l'edifici d'aules especials en la seva connexió amb l'existent.
  12. Estación del Funicular del Tibidabo

    Josep Miàs i Gifré

    Estación del Funicular del Tibidabo

    L'Edifici del Peu del Funicular és un edifici de l'any 1888 concebut com a estació de tren, des de la part inferior del la muntanya, en aquest cas del tren funicular que dóna accés a la muntanya del Tibidabo, i no només al parc sinó que antigament també als residents de la muntanya. L'edifici té les característiques arquitectòniques de la típica estació de tren. Es tracta d'un edifici-vestíbul a la planta baixa d'accés, amb un habitatge en el seu nivell superior per a la persona encarregada del manteniment de la línia fèrria. Adossat a aquest volum hi ha la coberta a dues aigües que cobreix el tren i les andanes d'accés a aquest, com si fos "la casa del tren". Evidentment l'edifici està en una posició en pendent, ateses les característiques del funicular. L'edifici havia estat modificat al llarg dels anys, afegint petites construccions auxiliars, i fins i tot pintat les seves façanes com a cartells publicitaris. Aquests cartells li conferien a l'edifici un caràcter comercial molt singular. La proposta proposa que aquest edifici vestíbul sigui l'avantsala a la realitat que el públic trobarà al parc, un món de fantasia. Aquesta intervenció consisteix en netejar l'edifici de les construccions afegides, i alliberar tant l'espai interior com l'exterior de construccions innecessàries. L'edifici que cobreix l'andana i el tren es desmunta i es torna a construir com l'anterior, per tal d'impermeabilitzar tot aquest espai, conservant les estructures de fusta, encavallades, i part de les ceràmiques de la coberta policroma. Exteriorment es saneja tot el revestiment existent i es pinta de nou l'estació. Les pintures comercials que s'havien fet sobre els murs de l'edifici no van poder ser recuperades per motius pressupostaris i es varen tornar a pintar amb línies de color blau, sobre una base protectora d'aquests dibuixos, de manera que en qualsevol moment es puguin tornar a fer visibles. A l'espai interior es va recuperar el seu estat inicial, deixant els sostres de ceràmica amb bigueria metàl·lica vistos. Els pilars metàl·lics de forja també es van recuperar, així com el paviment. L'espai del vestíbul s'habita amb uns llençols blancs que serviran de suport de les projeccions d'imatges de l'activitat que es desenvolupa al parc. Esperant el tren el públic podrà gaudir d'aquestes projeccions sobre aquests llençols, construïts amb pladur, que deixen entreveure i respirar a l'edifici existent. Es tracta d'una ocupació fràgil de l'espai, com si d'un fantasma es tractés. El sòl es conserva i s'incorporen unes peces de color simulant unes flors a terra. Aquests fantasmes, els llençols, de color blanc, es construeixen amb llistons de fusta quan aquestes superfícies incorporen espais tancats com la taquilla de venda de bitllets o la mateixa pèrgola que cobreix l'andana d'arribada. El petit lavabo, folrat a les parets i el sostre de panells corbats d'acer inoxidable perfectament reflectant, reinterpreta una habitació de miralls màgics deformants. Les finestres es recuperen i es protegeixen amb uns llençols de xapa, com una pell d'escates de peixos, fragmentant-se en el seu moviment d'obertura, convidant al públic a entrar, com si fos aquest nou edifici una atracció més del parc. La llum natural filtra suaument a través d'aquestes cortines metàl·liques. La intervenció va comprendre també el pintat dels dos trens antics a la manera de dos grans erugues acolorides que es mouen lentament amunt i avall pel bosc, i el portal de xapa que tanca els trens a les nits i que en contrallum és un bosc metàl·lic que es confon el bosc veritable del fons...
  13. Marionetarium

    Josep Miàs i Gifré

    Marionetarium

    L'edifici històric de Parc d'Atraccions del Tibidabo ha estat ocupat durant anys amb diferents programes, amb múltiples i diferents compartimentacions. La intervenció que proposem permet recuperar l'espai central de pilars de fosa i bigues en gelosia, per fer-ho compatible amb la incorporació de nous espais per a ús de el públic. Deixem l'edifici històric respirar, alliberat de totes les seves compartimentacions, falsos sostres i paviments superposats. El nou programa d'aquest edifici consisteix a incorporar un nou teatre de titelles, una sala de festes, una nova botiga de souvenirs, i una sala auditori així com nous accessos a altres atraccions. Tractem la proposta, com uns grans animals que han incorporat el programa definint uns nous espais habitables, i ocupant sigilosament el gran espai lliure. Uns animals que s'han anat construint lentament, des del seu primer esquelet, encara visible en alguns d'ells, per a després ser recoberts, com faríem amb els mateixos ninots de parc. Un paisatge imaginari o simplement un lloc inventat, les referències ja no estan en el món real, sinó en el món dels somnis, dels somnis dels seus habitants: els nens.
  14. Mercado de Rubí, Plaza y Oficinas

    Josep Miàs i Gifré

    Mercado de Rubí, Plaza y Oficinas

    Nuestra intervención en el Mercado Municipal de Rubí interpreta una fuerte ambición de remodelación urbanística: el proyecto de reforma del mercado y su espacio adyacente se propone crear una nueva centralidad en la ciudad, un lugar de encuentro y de referencia. El mercado existente se sitúa, de hecho, en un lugar estratégico, en una manzana de forma triangular, de la cual toma su forma. En el lado norte de éste, previamente a la intervención, había otra parcela triangular donde se ubicaba la vieja guardería municipal, degradada e inadecuada, que necesitaba una reubicación. El proyecto propone liberar este lugar limítrofe con el mercado dejándolo como una grande plaza pública que resuelva el desnivel topográfico de este ámbito a través de varias plataformas con cotas distintas. Al mismo tiempo el proyecto propone girar los accesos del mercado hacia este nuevo espacio público que, además de vestíbulo exterior, se convertirá en la prolongación de la actividad comercial del interior del edificio, para ferias y eventos comerciales puntuales al aire libre. Esta nueva orientación del mercado hacia la plaza topográfica permite pensar en la construcción de un edificio-fachada a lo largo de la fachada norte, que se destina a las nuevas dependencias municipales y de la administración del mercado. Así, el edificio municipal ocupa todo el frente y sobrepasa la altura del mercado actual, desarrollándose en tres niveles y convirtiéndose en un gran rótulo abombado. En la planta baja, el edificio incorpora espacios comerciales ligados al mercado existente, y organiza los accesos principales del mercado y del aparcamiento subterráneo. El área por debajo de la plaza, se ocupa con dos niveles de aparcamiento subterráneo, conectado con el aparcamiento existente del mercado. El proyecto incluye la remodelación de las plantas inferiores existentes con tal de integrarlas en estos nuevos niveles de aparcamiento, con instalación de cámaras frigoríficas y espacios para la gestión de residuos. “Hemos construido una especie de playa urbana, donde la gente se sentará a tomar el sol, pasear y jugar, una nueva topografía, que permite salvar el desnivel entre la calle y el nivel de acceso al mercado, una plaza de arena y pavimento. El edificio, como de agua, es un frente de olas, un gran edificio transparente y de color azul, donde la espuma todavía brilla. En realidad, pensamos en un paisaje marino, de azules y grises, y una cubierta de colores donde el agua debería volver a ser protagonista…”
  15. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Ciudad y Paisaje

    Premio FAD

    Adecuación de Espacios Públicos en el Casco Antiguo de Banyoles

    Josep Miàs i Gifré

  16. Plug-In Building

    Josep Miàs i Gifré

    Plug-In Building

    L’edifici Plug-in es situa al començament del carrer Pere IV, en l’àrea 22@ de Barcelona. Les illes dissenyades per Ildefons Cerdà, i ocupades inicialment per tallers, indústries i alguns blocs residencials han estat parcialment enderrocades, mantenint tan sols aquells edificis que per la seva singularitat arquitectònica mereixien ser conservats. Nous edificis d’oficines, residencials, hotelers i de serveis, han anat ocupant els espais buits entre els que han estat conservats. La irregularitat de l’illa permet, així mateix, que tingui sentit el creuament a través de l’edifici d’un carrer a l’altre. Per això, l’edifici s’organitza a partir d’una crugia òptima per a l’ús d’oficines, resultant en tres volums creuats, del carrer Pere IV a Pujades. La volumetria final és la d’un edifici fragmentat amb espais verticals entre els volums, els carrers-pati, que donen complexitat espacial a aquests butis interiors de comunicació i accés.
  17. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionado

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Plug-In Building

    Josep Miàs i Gifré

Bibliografía