Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat
Quiénes somos
Colegio de Arquitectos de Cataluña:
Àrea de CulturaDirectores:
2019-2022 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús QuinteroCon el soporte de:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Diseño y Programación:
Nubilum EdittioBuzón de sugerencias
Solicita la imagen
Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.
El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.
close
Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.
- Autor:
- Lluís Domènech i Montaner
- Fecha:
- 1905 - 1908
- Tipo:
- Dibujo
- Dimensiones:
- 32 x 43cm
- Técnica:
- Llapis, Tinta
- Fondo:
- Fons Lluís Domènech i Montaner : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
close
Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.
- Autor:
- Lluís Domènech i Montaner
- Fecha:
- 1905 - 1908
- Tipo:
- Dibujo
- Técnica:
- Llapis
- Fondo:
- Fons Lluís Domènech i Montaner : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
close
close
Memoria
Barcelona, 30/12/1849 - 27/12/1923. Títol d'arquitecte: 1873. El juny de 1870 obtingué la llicenciatura en Ciències Exactes per la Universitat de Barcelona , i el 1873 acabà la carrera d’arquitecte a la Reial Acadèmia de San Fernando a Madrid amb la qualificació d’excel·lent. Més endavant va ocupar una càtedra a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Cal destacar les seves facetes com a arquitecte, polític i historiador. De jove va ser membre de la Jove Catalunya i del Centre Català i, l’any 1887, va ingressar a la Lliga de Catalunya de la qual fou president el 1888. Posteriorment, ingressà al Centre Nacional Català (1899) i més tard, a la Lliga Regionalista (1901). Com a periodista col·laborà a diverses publicacions com “La Renaixença”, “Lo Catalanista”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya”. Més endavant va fundar “El Poble Català”. El 1901 fou un dels diputats triomfadors de la candidatura anomenada “dels quatre presidents”, i resultà reelegit el 1903, però el 1904 , desencantat, abandonà la política per dedicar-se a la investigació arqueològica i a la història. Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona 1888, va tenir l’oportunitat de construir les primeres obres que el farien popular com ara el Gran Hotel Internacional (alçat per la dita exposició), o el restaurant del Parc de la Ciutadella (anomenat Castell dels Tres Dragons i actual Museu de Zoologia). També construí d'altres edificis monumentals, en un estil molt personal i innovador, fets de maó, ferro forjat i decorats amb ceràmica envernissada policroma, amb abundor de temes florals. El conjunt de la seva obra arquitectònica fa de Domènech i Montaner una de les màximes figures del modernisme mundial. Les seves construccions més emblemàtiques són l’Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana.
Fuente: Arxiu Històric del COAC
Obras
Sobre el Mapa
Constelación
Cronología
-
Editorial Montaner i Simón
Lluís Domènech i Montaner
El edificio aplica los procedimientos de la arquitectura industrial en un programa con un elevado grado de fragmentación. Las dependencias de los talleres se sitúan en una planta semisótano que llega hasta el fondo del solar. La entrada queda enfasizada por un cimborrio octogonal que proporciona luz cenital y la conecta visualmente con el altillo de las oficinas. El segundo tramo se destina al archivo, configurado en una U en torno a una claraboya central. El conjunto constituye una estructura de pilares y vigas de fundición dispuestos en sectores bien diferenciados, y una fachada de fábrica de ladrillo con seis grandes aberturas acristaladas. El dibujo de la fachada adopta los motivos filigranados propios de la arquitectura islámica, uno de los principales referentes de la época. La disposición de las aberturas genera numerosas visuales en sentido vertical y crea unos efectos de luz y espacio que anticipan los intereses propios de la arquitectura moderna. -
Café-Restaurante de la Exposición Internacional de 1888
Lluís Domènech i Montaner
El edificio pone de manifiesto nuevos valores arquitectónicos en el marco de la primera Exposición Universal. Se trata de una gran sala destinada a comedor y un café en la planta baja, una caja rectangular con las fachadas dobladas, por lo que la imagen exterior del edificio se moldea con independencia de los requerimientos interiores. Las cuatro esquinas se enfatizan mediante cuatro torres con los coronamientos distintos. La estructura responde a una aplicación rigurosa de la fábrica de ladrillo y el hierro, protagonistas de la nueva arquitectura. También se resuelve con claridad la relación entre la ornamentación y la estructura: las almenas del muro exterior dan la vuelta al edificio acompañados de unos escudos de cerámica vitrificada con inscripciones herméticas. Se trata del primer edificio-manifiesto del modernismo, que muestra algunas pautas que más tarde otros arquitectos aplicarán a programas más complejos. -
Biblioteca Pere Gual i Pujadas
Lluís Domènech i Montaner
L'edifici consta de dues plantes, amb façana a la Riera de Sant Domènec i al carrer Ample. Té una torratxa a la primera planta, sostinguda des de la planta baixa per una columna exempta rematada, al capdamunt, per un llanternó Un balcó, amb barana de ferro forjat recorre tot l'edifici a nivell del primer pis. A la façana de la Riera de Sant Domènec, el balcó adquireix més importància a l'indret on s'obre una gran vidriera, sobre la qual hom pot veure una gran rosassa L'exterior del Casino era decorat amb pintures que representaven motius heràldics, sanefes i referències literàries, així com elements iconogràfics propis del nacionalisme català. Especialment aquestes darreres foren embreades en moments difícils i presenten un aspecte llastimós. Situat al carrer Ample, núm. 2, cantonada amb el carrer de Sant Domènec, el Casino o Ateneu Obrer de Canet de Mar s'ubicava en l'encreuament de les quatre vies més importants de la Vila "El Casino" va ésser la seu de la LLiga Regionalista i el principal exponent d'una revitalització social,cultural i política que caracteritzà una època Construït per Domènech i Montaner el 1887, fou seu de l'Ateneu Obrer fins el 1939,en què passà a ser-ho d'"Educación y Descanso" El Casino o Ataneu de Canet s'inclou dins del grup de primeres obres deDomènech i Montaner, i és una mica anterior a la realització del "Castell dels Tres Dragons" per a l'Exposició Universal de 1888. Recentment l'edifici ha estat adquirit per l'Ajuntament. -
Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Restauracions per a l'Exposició de 1888
Lluís Domènech i Montaner
-
Casa Roura
Lluís Domènech i Montaner
Es tracta d'un edifici de planta baixa i pis amb teulada a dues vessants i una torre de planta circular adossada a la façana amb coberta cònica. L'edifici és envoltat per un jardí El coronament de les façanes - tant la principal com la posterior - és esglaonat a l'estil de l'arquitectura medieval del Països Baixos Part de la façana principal i la torre angular són resseguides per una balconada que recolza sobre grans carteles d'obra també graonades Tot l'edifici és de maó vist, amb balcons de ferro i cobertes de teules vidriades.Les gàrgoles de la torre - que té un pis més d'alçada - són també de ceràmica vidriada L'entrada principal ha estat mutil.lada per certes reformes en el carrer i la capella que hi havia s'ha subdividit horitzontalment per tal d'encabir-hi dos dormitoris Tanmateix, però, es conserva en molt bon estat el menjador, així com també la galeria alta que el circumda Cal emmarcar l'edifici dins del corrent modernista de reminiscències neogòtiques. La Casa Roura, també dita Ca la Bianga i convertida més tard en la Fonda Canet és situada a la Riera de Sant Domènec de Canet de MarÉs una reforma total de l'antiga casa dels Roura, realitzada per Domènech i Montaner, probablement pel mateix temps que contruïa el cafè-restaurant de l'Exposició Universal del 1888 - Castell dels Tres Dragons -. Ambdós edificis són d'obra vista i presenten una austeritat formal accentuada. Ara s'anomena Fonda Sant Jordi. -
Casa Eduard Agustí Saladrigas
Lluís Domènech i Montaner
Edifici de semisoterrani i planta baixa, va ser construït en dues etapes. La segona inclou la torre circular d'accés al terrat.L'interior ha estat modificat. S'hi conserven alguns sòcols de rajola, paviments de mosaic hidràulic, un sostre de fusta amb motius animals, treballs en ferro, etc. El treball es va fer en dues fases, primer la casa i després el consultori. El metge Eduard Agustí encarregà la primera fase de l'habitatge el 1893. Els plànols els va signar per Lluís Domènech i Muntaner, sense que sigui segura la seva total participació en el projecte. La segona fase data de 1898. -
Casa Thomas
Lluís Domènech i Montaner
La Casa Thomas es una obra de l’arquitecte modernista Lluís Doménech i Montaner construïda entre 1895 i 1898. Originalment era un edifici de tres plantes. En les dues primeres hi havia instal·lat un taller de gravats i a la planta superior la vivenda del seu propietari. La façana de les plantes dedicades a taller té la forma d’un gran arc rebaixat amb un vitrall contínuu protegida per una reixa d’estilitzacions florals. La façana original de la vivenda tenia una columnata jònica. Al terrat hi havia dos cossos molt imagintius, l’un vidriat i coronat amb una cresteria de ferro i l’altre amb un pinacle que sostenia un gran rètol de ferro forjat. -
Instituto Pere Mata
Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura
L’Institut Pere Mata és el fruit d’una iniciativa per adequar l’assistència als malalts mentals als nous procediments terapèutics que estaven sorgint a l’època. Domènech i Montaner entrà en contacte amb la Sociedad Manicomio de Reus a través del seu primer president, Pau Font de Rubinat, coreligionari de la Unió Catalanista. Domènech esbossa a l’Institut els criteris d’arquitectura hospitalària que pocs anys més tard desenvoluparia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. Proposa un sistema de pavellons repartits per un gran jardí, de manera que cada pavelló pot acollir diferents malalts segons el tipus de malaltia, la classe social o el sexe. Tots els pavellons són d’obra vista amb sòcols de pedra poligonal, i totes les cobertes són de doble vessant, de teula àrab. Els emmarcaments de portes i finestres són de pedra calcària, més o menys treballada. De vegades s’aplica la ceràmica blanca i blava per decorar les façanes. En total són onze pavellons organitzats al voltant d’un pavelló central, tractat més profusament, que acull els serveis generals. Domènech desenvolupà el projecte sobre la base d’un coneixement a fons de les pràctiques terapèutiques i de les necessitats dels malalts. -
Casa Navàs
Lluís Domènech i Montaner
La casa respon a l’encàrrec de Joaquim Navàs, un important comerciant de teixits que també fou soci fundador de la societat promotora de l’Institut Pere Mata. Navàs volia un edifici ben representatiu per instal·lar-hi el seu negoci i l’habitatge propi. La casa es troba enfrontada a una plaça i fa cantonada amb un carreró estret, la qual cosa porta Domènech a jugar amb la solució de la cantonada. La planta baixa estableix una continuïtat amb les porxades de la plaça, però no continuen al carreró. El pilar de la cantonada genera una composició ascendent que culmina amb l’esvelta torre de la coberta, destruïda durant els bombardejos de l’any 1938. -
Casa Rull
Lluís Domènech i Montaner
És el primer encàrrec que rep Domènech i Montaner a Reus, des que es fa càrrec de les obres de l’Institut Pere Mata. La casa és una capsa profusament articulada en tres façanes: la que dóna al carrer és virtualment simètrica, a excepció del pilar de la cantonada i del balcó de la planta noble; la façana posterior genera una simetria regular a partir d’elements diferents, i el balcó ha esdevingut una barana de ferro lleugera, sobre mènsules que enllacen amb les obertures de la planta baixa. L’ús dels elements arquitectònics en l’articulació dels volums constitueix un clar precedent dels procediments compositius de l’arquitectura moderna. -
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Lluís Domènech i Montaner
El proyecto es el resultado de la fusión del Hospital de Sant Pau y el viejo conjunto gótico del Hospital de la Santa Creu, con lo que se creaba uno de los elementos de mayor repercusión urbanística sobre la ciudad. El hospital ocupa nueve manzanas del Eixample Cerdà, en un extremo de la avenida Gaudí, con la Sagrada Família en el otro extremo. Domènech i Montaner apuesta por la misma organización en pabellones ensayada en el Institut Pere Mata, si bien creando una estructura concentrada enterrada que evita la dispersión funcional de los pabellones, muy criticada por algunos expertos de la época en instalaciones hospitalarias. Se trata de un conjunto de 46 pabellones situados en torno a un eje que atraviesa la gran manzana diagonalmente. Domènech opera así una lectura abierta e innovadora de la manzana tipo del plan Cerdà. La estructura de los pabellones está modulada en elementos que soportan unas bóvedas de ladrillo, favoreciendo la adaptación del sistema de muro con la funcionalidad de cada pabellón. El eje formado por la avenida Gaudí representa un conjunto monumental único, en cuyos extremos se erigen dos concepciones casi antitéticas del sentido de la nueva arquitectura y su funcionalidad en las necesidades sociales de la época. -
Casa Lleó Morera
Lluís Domènech i Montaner
El proyecto original de Domènech i Montaner contemplaba la reforma de una fachada, pero acabó siendo un edificio de nueva planta. Se trata del tipo de casa modernista destinado a alojar a los propietarios en la planta noble y dejar dos o tres pisos de alquiler. Domènech pone todo el énfasis en romper la repetitividad de los órdenes verticales por medio del trabajo de la piedra, que en su variedad es determinante para definir el aspecto enormemente profuso de la casa. El arquitecto subraya la esquina y da un carácter equilibrado a las fachadas laterales, que carecen de la misma anchura. Aunque otorga un tratamiento áulico a la planta noble, el tratamiento de los dos pisos superiores —con los grandes ventanales circulares y el balcón desdoblado— denota una voluntad de dignificar toda la fachada. La casa Lleó Morera ejemplifica el ideal modernista de la casa de renta que se muestra en la ciudad con una imagen cargada de singularidad. -
Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner
El proyecto del Palau de la Música está vinculado a la apertura de la Vía Laietana, en la que estuvo fuertemente implicado el propio Domènech i Montaner, y a la fundación del Orfeó Català, en 1891, por parte del compositor Lluís Millet. El Palau se sitúa en la esquina de dos calles estrechas, y el énfasis de todo el proyecto consiste en hacer penetrar la escasa luz natural en todos los rincones del interior por medio de numerosas mamparas policromas que recrean una atmósfera onírica. El gran auditorio se sitúa en el primer piso, accediendo a través de una escalinata transversal que divide todo el edificio en dos partes y favorece el uso de la planta baja para funciones administrativas. Domènech decide tratar con la misma profusión las fachadas de ambas calles, a pesar de su desigual jerarquía, en una demostración de su pericia a la hora de trabajar en emplazamientos desfavorables. La fábrica de obra vista, la piedra trabajada con alegorías musicales, las mamparas de cristales de colores, todo ello hace que el edificio resplandezca de una manera especial bajo la luz diurna, que penetra hasta el gran auditorio. La atención a los aspectos funcionales del programa revela un Domènech moderno que entiende la ornamentación como la culminación necesaria de una obra arquitectónica. -
Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans
Galardonado / PremiadoCasa Lleó MoreraLluís Domènech i Montaner
Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans
Galardonado / PremiadoPalau de la Música CatalanaLluís Domènech i Montaner
Fàbrica Jover Serra i Cia
Lluís Domènech i Montaner
L'edifici projectat per Domènech i Montaner segueix la mateixa estructura que Josep Puig i Cadafalch va fer servir per la veïna fàbrica Carbonell. El projecte constava de dos naus allargades disposades simètricament amb un edifici entre mig que proporcionava l'energia motriu a tots dos edificis. Finalment però, només es va poder construir una nau de 75 metres de llargada per 15 d'amplada, amb un total de 1000 metres quadrats. Un espai diàfan amb una alçada superior als 7 metres. L'estructura és de bigues de ferro disposades perpendicularment a la llargada de la nau formant revoltons amb una coberta a doble vessant. La coberta es sustenta per pilars de fosa situats al centre de la nau. S'accedeix a la nau mitjançant quatre portes, una a cada façana. Es tracta d'una construcció molt sòbria. El lateral de la nau presenta una senzilla motllura decorativa que emmarca les finestres. Els extrems de la nau hi ha a banda i banda de la porta dos grans medallons circulars decorats amb la imatge d'una barca de vela llatina feta de mosaic. El coronament de l'edifici està resseguit per un fris dentat. A les puntes de la nau hi havia dues estances tancades. En una hi havia el magatzem i en l'altra les oficines. La fàbrica Jover, Serra i Cia de gèneres de punt es va fundar l'any 1894. Per aquesta empresa es van associar Isidre Jover Lavera i Francesc Xavier Serra Font i van començar el negoci en una casa del carrer Sant Benet. Cinc anys més tard, donat que les vendes anaven bé, van decidir construir una fàbrica als afores del poble. Van encomanar el projecte a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner que treballà conjuntament amb el seu fill Pere Domènech i Roura. L'obra va començar el maig de 1900 i al setembre es va inaugurar. Malgrat la rapidesa en què es van fer les obres, no es va ocupar la nova fàbrica fins el 1903. El 1909 es va ampliar la fàbrica. De tota manera, però, no es va construir la nau bessona que s'havia projectat inicialment. Es van bastir dos edificis independents, un magatzem i despatx i l'altre per acollir les maquinària. Es tracta de l'únic edifici de caràcter industrial dissenyat per Lluís Domènech i Montaner.Casa Gasull
Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura
Domènech i Montaner construeix la casa Gasull uns deu anys més tard que la casa Rull, quan la sensibilitat més radical del modernisme havia deixat pas al gust més auster i refinat de la nova moda noucentista. Domènech havia de combinar un edifici d’habitatges de 882 metres quadrats, amb pisos de 8 metres d’alçària, amb els 1.000 metres quadrats destinats al magatzem d’oli i fruits secs que connecta el carrer de Sant Elies amb el carrer de Sardà i Cailà. La casa Gasull manté algunes reminiscències del modernisme més arrauxat en els esgrafiats i mosaics emprats en la decoració, si bé les línies generals són classicitzants, sense temes florals, vitralls ni decoració pètria.Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans
Galardonado / PremiadoHospital de la Santa Creu i Sant PauLluís Domènech i Montaner
Modificacions del Pla Baixeras
Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Ferran Romeu i Ribot
Casa Domènech
Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura, Francesc Guàrdia i Vial
L'edifici pertany a l'arquitecte Lluís Domenèch i Montaner, que la va construir l'any 1918-1919 amb col·laboració del seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia. A la façana trobem una disposició d'escalinata d'accés a l'edifici i una tribuna a la primera planta. A l'interior trobem elements d'interès com les dues llars de foc, rajoles de vidre, treballs de fusteria i el doble espai a nivell de la primera plantes. La casa presenta una planta en forma de trapezi irregular amb la façana principal situada just al xamfrà. Aquesta es caracteritza per la seva tribuna d'arcs lobulats i un capcer de timpà llis, emmarcat amb maons. A les façanes laterals hi ha finestres coronelles de tradició gòtica en una i balcons amb barana de pedra a l'altra. És de maó vist, amb detalls ceràmics: tot el pis superior és coronat amb una cornisa motllurada. Actualment acull el Museu Domènech i Montaner.Archivo
-
Dibujo
Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.
Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC
-
Dibujo
Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.
Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC
Audiovisual
-
8:48
Ep. 3 Nets del Modernisme: Lluís Domènech Girbau
-
1:11:02
Lluís Domènech i Montaner a l'Escola d'Arquitectura
Bibliografía