Sobre el proyecto
En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.
El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.
El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.
Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.
El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.
La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC
Quiénes somos
Colegio de Arquitectos de Cataluña:
Àrea de CulturaDirectores:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueComisión Documental:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueColaboradores Externos:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaEntidades Colaboradoras:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Diseño y Programación:
Nubilum Edittioclose
Esbós del grup escultòric del l'escenari del Palau de la Música Catalana.
- Autor:
- Lluís Domènech i Montaner
- Fecha:
- 1905 - 1908
- Tipo:
- Dibujo
- Dimensiones:
- 32 x 43cm
- Técnica:
- Llapis, Tinta
- Fondo:
- Fons Lluís Domènech i Montaner : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
close
Esbós del grup escultòric del l'escenari del Palau de la Música Catalana.
- Autor:
- Lluís Domènech i Montaner
- Fecha:
- 1905 - 1908
- Tipo:
- Dibujo
- Técnica:
- Llapis
- Fondo:
- Fons Lluís Domènech i Montaner : catàleg / Arxiu Històric del COAC.
- Ente dipositario:
- Arxiu Històric del COAC
Memoria
Barcelona, 30/12/1849 - 27/12/1923. Títol d'arquitecte: 1873. El juny de 1870 obtingué la llicenciatura en Ciències Exactes per la Universitat de Barcelona , i el 1873 acabà la carrera d’arquitecte a la Reial Acadèmia de San Fernando a Madrid amb la qualificació d’excel·lent. Més endavant va ocupar una càtedra a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Cal destacar les seves facetes com a arquitecte, polític i historiador. De jove va ser membre de la Jove Catalunya i del Centre Català i, l’any 1887, va ingressar a la Lliga de Catalunya de la qual fou president el 1888. Posteriorment, ingressà al Centre Nacional Català (1899) i més tard, a la Lliga Regionalista (1901). Com a periodista col·laborà a diverses publicacions com “La Renaixença”, “Lo Catalanista”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya”. Més endavant va fundar “El Poble Català”. El 1901 fou un dels diputats triomfadors de la candidatura anomenada “dels quatre presidents”, i resultà reelegit el 1903, però el 1904 , desencantat, abandonà la política per dedicar-se a la investigació arqueològica i a la història. Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona 1888, va tenir l’oportunitat de construir les primeres obres que el farien popular com ara el Gran Hotel Internacional (alçat per la dita exposició), o el restaurant del Parc de la Ciutadella (anomenat Castell dels Tres Dragons i actual Museu de Zoologia). També construí d'altres edificis monumentals, en un estil molt personal i innovador, fets de maó, ferro forjat i decorats amb ceràmica envernissada policroma, amb abundor de temes florals. El conjunt de la seva obra arquitectònica fa de Domènech i Montaner una de les màximes figures del modernisme mundial. Les seves construccions més emblemàtiques són l’Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana.
Fuente: Arxiu Històric del COAC
Obras
Sobre el Mapa
Constelación
Cronología
-
Editorial Montaner i Simón
Lluís Domènech i Montaner
L’edifici aplica els procediments de l’arquitectura industrial a un programa amb un elevat grau de fragmentació. Les dependències dels tallers se situen en una planta semisoterrada que arriba fins al fons del solar. L’entrada queda enfasitzada per un cimbori octogonal que proporciona llum zenital i la connecta visualment amb l’altell de les oficines. El segon tram es destina a l’arxiu, configurat en una U al voltant d’una claraboia central. El conjunt constitueix una estructura de pilars i bigues de fosa disposats en sectors ben diferenciats, i una façana de fàbrica de maó amb sis grans obertures vidrades. El dibuix de la façana adopta els motius filigranats propis de l’arquitectura islàmica, un dels referents principals de l’època. La disposició de les obertures genera nombroses visuals en sentit vertical i crea uns efectes de llum i d’espai que anticipen els interessos propis de l’arquitectura moderna. -
Café-Restaurante de la Exposición Internacional de 1888
Lluís Domènech i Montaner
L’edifici posa de manifest uns nous valors arquitectònics en el marc de la primera Exposició Universal. Es tracta d’una gran sala destinada a menjador i un cafè a la planta baixa, una capsa rectangular amb les façanes doblades, de manera que la imatge exterior de l’edifici es modela amb independència dels requeriments interiors. Les quatre cantonades s’emfasitzen mitjançant quatre torres amb els coronaments diferents. L’estructura respon a una aplicació rigorosa de la fàbrica de maó i el ferro, protagonistes de la nova arquitectura. També es resol amb claredat la relació entre l’ornamentació i l’estructura: els merlets del mur exterior fan la volta a l’edifici acompanyats d’uns escuts de ceràmica vitrificada amb inscripcions hermètiques. Es tracta del primer edifici-manifest del modernisme, que mostra algunes pautes que més tard d’altres arquitectes aplicaran a programes més complexos. -
Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Restauracions per a l'Exposició de 1888
Lluís Domènech i Montaner
-
Casa Thomas
Lluís Domènech i Montaner
La Casa Thomas es una obra de l’arquitecte modernista Lluís Doménech i Montaner construïda entre 1895 i 1898. Originalment era un edifici de tres plantes. En les dues primeres hi havia instal·lat un taller de gravats i a la planta superior la vivenda del seu propietari. La façana de les plantes dedicades a taller té la forma d’un gran arc rebaixat amb un vitrall contínuu protegida per una reixa d’estilitzacions florals. La façana original de la vivenda tenia una columnata jònica. Al terrat hi havia dos cossos molt imagintius, l’un vidriat i coronat amb una cresteria de ferro i l’altre amb un pinacle que sostenia un gran rètol de ferro forjat. -
Instituto Pere Mata
Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura
L’Institut Pere Mata és el fruit d’una iniciativa per adequar l’assistència als malalts mentals als nous procediments terapèutics que estaven sorgint a l’època. Domènech i Montaner entrà en contacte amb la Sociedad Manicomio de Reus a través del seu primer president, Pau Font de Rubinat, coreligionari de la Unió Catalanista. Domènech esbossa a l’Institut els criteris d’arquitectura hospitalària que pocs anys més tard desenvoluparia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. Proposa un sistema de pavellons repartits per un gran jardí, de manera que cada pavelló pot acollir diferents malalts segons el tipus de malaltia, la classe social o el sexe. Tots els pavellons són d’obra vista amb sòcols de pedra poligonal, i totes les cobertes són de doble vessant, de teula àrab. Els emmarcaments de portes i finestres són de pedra calcària, més o menys treballada. De vegades s’aplica la ceràmica blanca i blava per decorar les façanes. En total són onze pavellons organitzats al voltant d’un pavelló central, tractat més profusament, que acull els serveis generals. Domènech desenvolupà el projecte sobre la base d’un coneixement a fons de les pràctiques terapèutiques i de les necessitats dels malalts. -
Casa Rull
Lluís Domènech i Montaner
És el primer encàrrec que rep Domènech i Montaner a Reus, des que es fa càrrec de les obres de l’Institut Pere Mata. La casa és una capsa profusament articulada en tres façanes: la que dóna al carrer és virtualment simètrica, a excepció del pilar de la cantonada i del balcó de la planta noble; la façana posterior genera una simetria regular a partir d’elements diferents, i el balcó ha esdevingut una barana de ferro lleugera, sobre mènsules que enllacen amb les obertures de la planta baixa. L’ús dels elements arquitectònics en l’articulació dels volums constitueix un clar precedent dels procediments compositius de l’arquitectura moderna. -
Casa Navàs
Lluís Domènech i Montaner
La casa respon a l’encàrrec de Joaquim Navàs, un important comerciant de teixits que també fou soci fundador de la societat promotora de l’Institut Pere Mata. Navàs volia un edifici ben representatiu per instal·lar-hi el seu negoci i l’habitatge propi. La casa es troba enfrontada a una plaça i fa cantonada amb un carreró estret, la qual cosa porta Domènech a jugar amb la solució de la cantonada. La planta baixa estableix una continuïtat amb les porxades de la plaça, però no continuen al carreró. El pilar de la cantonada genera una composició ascendent que culmina amb l’esvelta torre de la coberta, destruïda durant els bombardejos de l’any 1938. -
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Lluís Domènech i Montaner
El projecte és el resultat de la fusió de l’Hospital de Sant Pau i el vell conjunt gòtic de l’Hospital de la Santa Creu, amb la qual cosa es creava un dels elements de més repercussió urbanística sobre la ciutat. L’hospital ocupa nou illes de cases de l’Eixample Cerdà, en un extrem de l’avinguda Gaudí, amb la Sagrada Família a l’altre extrem. Domènech i Montaner aposta per la mateixa organització en pavellons assajada a l’Institut Pere Mata, si bé creant una estructura concentrada soterrada que evita la dispersió funcional dels pavellons, molt criticada per alguns experts de l’època en instal·lacions hospitalàries. Es tracta d’un conjunt de 46 pavellons situats a l’entorn d’un eix que travessa la gran illa de cases diagonalment. Domènech opera així una lectura oberta i innovadora de l’illa de cases tipus del pla Cerdà. L’estructura dels pavellons està modulada en elements que suporten unes voltes de maó, tot afavorint l’adaptació del sistema murari amb la funcionalitat de cada pavelló. L’eix format per l’avinguda Gaudí representa un conjunt monumental únic, als extrems del qual s’erigeixen dues concepcions gairebé antitètiques del sentit de la nova arquitectura i la seva funcionalitat en les necessitats socials de l’època. -
Casa Lleó Morera
Lluís Domènech i Montaner
El projecte original de Domènech i Montaner contemplava la reforma d’una façana, però va acabar essent un edifici de nova planta. Es tracta del tipus de casa modernista destinat a allotjar els propietaris a la planta noble i deixar dos o tres pisos de lloguer. Domènech posa tot l’èmfasi a trencar la repetitivitat dels ordres verticals per mitjà del treball de la pedra, que en la seva varietat és determinant per definir l’aspecte enormement profús de la casa. L’arquitecte subratlla la cantonada i dóna un caràcter equilibrat a les façanes laterals, que no tenen la mateixa amplària. Si bé atorga un tractament àulic a la planta noble, el tractament dels dos pisos superiors —amb els grans finestrals circulars i el balcó desdoblat— denota una voluntat de dignificar tota la façana. La casa Lleó Morera exemplifica l’ideal modernista de la casa de renda que es mostra a la ciutat amb una imatge carregada de singularitat. -
Palau de la Música Catalana
Lluís Domènech i Montaner
El projecte del Palau de la Música està vinculat a l’obertura de la Via Laietana, en la qual va estar fortament implicat el mateix Domènech i Montaner, i a la fundació de l’Orfeó Català, l’any 1891, per part del compositor Lluís Millet. El Palau se situa a la cantonada de dos carrers estrets, i l’èmfasi de tot el projecte consisteix a fer penetrar l’escassa llum natural a tots els racons de l’interior per mitjà de nombroses mampares policromes que recreen una atmosfera onírica. El gran auditori se situa al primer pis, i s’hi accedeix a través d’una escalinata transversal que divideix tot l’edifici en dues parts i afavoreix l’ús de la planta baixa per a funcions administratives. Domènech decideix tractar amb la mateixa profusió les façanes dels dos carrers, malgrat la seva jerarquia desigual, en una demostració de la seva perícia a l’hora de treballar en emplaçaments desfavorables. La fàbrica d’obra vista, la pedra treballada amb al·legories musicals, les mampares de vidres de colors, tot plegat fa que l’edifici resplendeixi d’una manera especial sota la llum diürna, que penetra fins al gran auditori. L’atenció als aspectes funcionals del programa revelen un Domènech modern que entén l’ornamentació com la culminació necessària d’una obra arquitectònica. -
Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans
Galardonado / PremiadoCasa Lleó MoreraLluís Domènech i Montaner
Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans
Galardonado / PremiadoPalau de la Música CatalanaLluís Domènech i Montaner
Casa Gasull
Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura
Domènech i Montaner construeix la casa Gasull uns deu anys més tard que la casa Rull, quan la sensibilitat més radical del modernisme havia deixat pas al gust més auster i refinat de la nova moda noucentista. Domènech havia de combinar un edifici d’habitatges de 882 metres quadrats, amb pisos de 8 metres d’alçària, amb els 1.000 metres quadrats destinats al magatzem d’oli i fruits secs que connecta el carrer de Sant Elies amb el carrer de Sardà i Cailà. La casa Gasull manté algunes reminiscències del modernisme més arrauxat en els esgrafiats i mosaics emprats en la decoració, si bé les línies generals són classicitzants, sense temes florals, vitralls ni decoració pètria.Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans
Galardonado / PremiadoHospital de la Santa Creu i Sant PauLluís Domènech i Montaner
Modificacions del Pla Baixeras
Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Ferran Romeu i Ribot
Archivo
-
Dibujo
Esbós del grup escultòric del l'escenari del Palau de la Música Catalana.
Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC
-
Dibujo
Esbós del grup escultòric del l'escenari del Palau de la Música Catalana.
Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC
Bibliografía