COAC

Esp

Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Barcelona, 30/12/1849 - 27/12/1923. Títol d'arquitecte: 1873. El juny de 1870 obtingué la llicenciatura en Ciències Exactes per la Universitat de Barcelona , i el 1873 acabà la carrera d’arquitecte a la Reial Acadèmia de San Fernando a Madrid amb la qualificació d’excel·lent. Més endavant va ocupar una càtedra a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona. Cal destacar les seves facetes com a arquitecte, polític i historiador. De jove va ser membre de la Jove Catalunya i del Centre Català i, l’any 1887, va ingressar a la Lliga de Catalunya de la qual fou president el 1888. Posteriorment, ingressà al Centre Nacional Català (1899) i més tard, a la Lliga Regionalista (1901). Com a periodista col·laborà a diverses publicacions com “La Renaixença”, “Lo Catalanista”, “Revista de Catalunya” i “La Veu de Catalunya”. Més endavant va fundar “El Poble Català”. El 1901 fou un dels diputats triomfadors de la candidatura anomenada “dels quatre presidents”, i resultà reelegit el 1903, però el 1904 , desencantat, abandonà la política per dedicar-se a la investigació arqueològica i a la història. Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona 1888, va tenir l’oportunitat de construir les primeres obres que el farien popular com ara el Gran Hotel Internacional (alçat per la dita exposició), o el restaurant del Parc de la Ciutadella (anomenat Castell dels Tres Dragons i actual Museu de Zoologia). També construí d'altres edificis monumentals, en un estil molt personal i innovador, fets de maó, ferro forjat i decorats amb ceràmica envernissada policroma, amb abundor de temes florals. El conjunt de la seva obra arquitectònica fa de Domènech i Montaner una de les màximes figures del modernisme mundial. Les seves construccions més emblemàtiques són l’Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras (33)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (40)

  1. Reforma de la Confiteria del Liceu

    Lluís Domènech i Montaner

    Reforma de la Confiteria del Liceu

    Des del 1852 està documentada l’existència de la Gran Confiteria del Liceu, als baixos del teatre, on avui hi ha el Cercle del Liceu. Als anys 70 la propietat passà a Albert Martorell que encarregà a Domènech i Montaner la reforma per col·locar un aparador amb decoració al gust de l’època i un tendal Aquesta és la primera obra documentada que hi ha de Domènech a Barcelona, sense el seu soci Josep Vilaseca. Es conserven esbossos a l’arxiu de Domènech i Montaner i l’expedient de sol·licitud d’obres a l’ajuntament, però no s’ha pogut constatar si es va arribar a realitzar en la seva totalitat. La decoració era una escenografia de fusta afegida sobre el parament existent. Probablement també tenia decoracions de vitrall i de ceràmica. L'ornamentació estava resolta amb motius florals i amb formes geomètriques d’inspiració mudèjar. El 1883 la confiteria va tancar.

  2. Editorial Montaner i Simón

    Lluís Domènech i Montaner

    Editorial Montaner i Simón

    El edificio aplica los procedimientos de la arquitectura industrial en un programa con un elevado grado de fragmentación. Las dependencias de los talleres se sitúan en una planta semisótano que llega hasta el fondo del solar. La entrada queda enfasizada por un cimborrio octogonal que proporciona luz cenital y la conecta visualmente con el altillo de las oficinas. El segundo tramo se destina al archivo, configurado en una U en torno a una claraboya central. El conjunto constituye una estructura de pilares y vigas de fundición dispuestos en sectores bien diferenciados, y una fachada de fábrica de ladrillo con seis grandes aberturas acristaladas. El dibujo de la fachada adopta los motivos filigranados propios de la arquitectura islámica, uno de los principales referentes de la época. La disposición de las aberturas genera numerosas visuales en sentido vertical y crea unos efectos de luz y espacio que anticipan los intereses propios de la arquitectura moderna.

  3. Ateneu Canetenc

    Lluís Domènech i Montaner

    Ateneu Canetenc

    El 1883 es funda la societat Ateneo de Canet de Mar, entitat social d’arrel catalanista. Encarreguen a Domènech i Montaner el projecte per la seva seu, a la cantonada més cèntrica del poble, entre la Riera i el carrer Ample. Domènech va aprofitar part de les construccions que ocupaven el solar adquirit, i va aixecar un edifici de planta baixa i pis, unint-lo amb el teatre principal del costat. Tenia un saló de sessions, sala de lectura i biblioteca, sala de juntes, saló de billar i sala de “tresillo”. Un balcó corregut arriba fins a la cantonada, on una torre que arrenca des del primer pis el fa girar fins a la façana del carrer ample, que és on hi havia l’accés, donant continuïtat a les dues façanes. La façana a la riera té una clara composició simètrica amb un cos central rematat amb un frontó i una gran rosassa. El balcó corregut pren una doble volada en aquest punt, recolzat sobre mènsules metàl·liques d’inspiració violletiana. Les façanes estan acabades amb estucats decoratius, realitzats per la prestigiós firma de Barcelona Saumell i Vilaró. Els motius decoratius són al·legories mitològiques, en gran part extretes de l’Atlàntida de Verdaguer. També hi ha una rica decoració de forja i planxa de ferro retallada dels serrallers Pujadas de Canet. L’any 1923 I'edifici va acollir I'Ateneu Obrer i durant el franquisme, I'obra sindical d'Educación i Descanso. El 1985 I'edifici va ser adquirit per I'Ajuntament de Canet. L’interior va ser completament modificat al llarg dels anys, i només es conserven les façanes. Des del 1999 és la biblioteca Gual Pujades de Canet de Mar.

  4. Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Restauracions per a l'Exposició Universal de 1888

    Lluís Domènech i Montaner

    El 1887 l’ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per reformar la Casa de la Ciutat com a residència de la família reial durant l’Exposició Universal de 1888. Domènech i Montaner la va dur a terme. L’edifici de la Casa de la Ciutat, d’origen medieval, havia arribat a principis del segle XIX en un estat de conservació deplorable. Diverses obres de restauració i ampliació dutes a terme cap al 1820 l’havien millorat una mica. Però calia allotjar-hi la família reial. Primer el concurs va ser declarat desert, i l’alcalde Rius i Taulet va encarregar el projecte a Antoni Gaudí. Aquest va arribar a presentar uns plànols, però la Comissió de Governació va encarregar d’urgència a Domènech i Montaner el projecte i el seu va tirar endavant. No es va realitzar la totalitat de la seva proposta, i en molts casos es va simplificar per agilitzar la construcció, de poc més de dos mesos. Les aportacions de Domènech van ser de tipus constructiu i distributiu, i la restauració i reinterpretació de la decoració interior. Es va construir una nova escala monumental que dignifiqués l’accés al primer pis i la redistribució de l’espai comprès entre el pati i el Saló de Cent. Es van reubicar el despatx de l’alcalde i altres dependències municipals per destinar-los a la família reial. Domènech va recuperar també l’antiga galeria gòtica d’accés al saló enderrocant tots els envans que tapiaven les arcades i recuperant la geometria dels contraforts que havien estat molt modificats i havien provocat lesions estructurals greus. Es van recuperar les policromies medievals de l’enteixinat, es van destapiar finestrals i col·locar vitralls nous, es van realitzar treballs d’ebenisteria, tapissat, pavimentació i es van crear lluernaris per tenir il·luminació natural i làmpades elèctriques. Un cop acabada la visita reial, Domènech va demanar d'acabar les feines decoratives i reforç estructural pendents, però no es van arribar a executar. Les modificacions que es van anar fent al llarg dels anys en aquests espais van fer desaparèixer gran part de l’obra de Domènech.

  5. Gran Hotel Internacional

    Lluís Domènech i Montaner

    Gran Hotel Internacional

    Per tal de disposar de suficients places hoteleres durant l’Exposició Universal de 1888, l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per construir un gran hotel, de caràcter efímer, que es va adjudicar al promotor Ricard Valentí, amb un projecte de Domènech i Montaner. L’Hotel Internacional no presentava grans innovacions estètiques, però va despertar molta admiració per la velocitat d’execució: 53 dies per acabar l’estructura i un total de 83 per tenir l’edifici enllestit. Domènech va idear una construcció seriada per tal de poder complir els terminis establerts. L’edifici presentava una planta rectangular, de 150 m per 35m, amb un eix de simetria central i cossos sortints als dos extrems i a la part central. Tenia cinc plantes als cossos allargats i sis al cos central i a les torres. Disposava d’ascensor, portes d’accés per vianants i per cotxes, cafè, restaurant, camiseria i guanteria, estanc, telègraf, pati d’honor i grans lluernaris que il·luminaven els passadissos. Podia donar servei a 2000 hostes, amb 600 habitacions i 30 apartaments per famílies. Per tal de poder construir sobre un terreny tan inestable com el terraplè que s’havia format amb l’enderroc de la muralla de Mar, on la fonamentació convencional hauria sigut molt costosa i lenta d’executar, es va fer servir un enginyós sistema. Consistia en una graella de bigues metàl·liques (que en realitat eren rails de tren llogats que es podien recuperar un cop enderrocat l’edifici després de l’exposició) sobre les que recolzaven voltes de maó de pla invertides, creant una llosa contínua de fonamentació. Totes els murs eren de fàbrica de maó, amb un dimensionat dels espais ajustats al format de la peça per minimitzar els talls de la ceràmica. Per tal d’accelerar la construcció es treballava les 24 hores del dia, fent torns dels operaris i dividits en especialitzacions. En el torn de nit es va fer servir il·luminació elèctrica, fet que despertava l’admiració a l’època. Una estructura laboral moderna on Bonaventura Pollés i Vivó i el recent titulat Josep Forteza i Ubach actuaven d’arquitectes ajudants. L’obra comptà amb estucats decoratius a partir de dibuixos d’Alexandre de Riquer, Joan Llimona i Dionís Baixeras, motllures ornamentals, empaperat dels interiors… La pintura va anar a càrrec de l’empresa Bassegoda, i la decoració Saumell i Vilaró. El conjunt decoratiu volia assolir la difícil síntesi d’una arquitectura nacional i moderna, tal i com Domènech havia determinat en el seu article “En busca d’un arqutiectura nacional”. Hi ha clares referències medievals, però també conserva alguns deixos acadèmics i, a la vegada, un aire art nouveau. Un cop acabada l’exposició, malgrat les peticions del promotor per conservar-lo, l’edifici fou enderrocat.

  6. Café-Restaurante de la Exposición Internacional de 1888

    Lluís Domènech i Montaner

    Café-Restaurante de la Exposición Internacional de 1888

    El edificio pone de manifiesto nuevos valores arquitectónicos en el marco de la primera Exposición Universal. Se trata de una gran sala destinada a comedor y un café en la planta baja, una caja rectangular con las fachadas dobladas, por lo que la imagen exterior del edificio se moldea con independencia de los requerimientos interiores. Las cuatro esquinas se enfatizan mediante cuatro torres con los coronamientos distintos. La estructura responde a una aplicación rigurosa de la fábrica de ladrillo y el hierro, protagonistas de la nueva arquitectura. También se resuelve con claridad la relación entre la ornamentación y la estructura: las almenas del muro exterior dan la vuelta al edificio acompañados de unos escudos de cerámica vitrificada con inscripciones herméticas. Se trata del primer edificio-manifiesto del modernismo, que muestra algunas pautas que más tarde otros arquitectos aplicarán a programas más complejos.

  7. Casa Roura

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Roura

    Jacint Capmany i la seva esposa Francesca Roura, cunyats de Lluís Domènech, van encarregar a l’arquitecte una casa-torre d’estiueig l’any 1889, que es va construir finalment el 1891. L’edifici té planta rectangular i coberta a dues aigües, amb façanes de maó vist i una torre circular de cantonada coronada amb una cúpula cònica recoberta d’escates ceràmiques. Aquesta torre que fa girar la façana, reforçada per un balcó-terrassa continu, ja l’havia fet servir a l’Ateneu de Canet i serà una solució habitual en d’altres projectes de Domènech. Té planta baixa i pis, però la part central hi ha un gran saló menjador a doble altura cobert amb una impressionant encavallada de fusta a mode de construcció naval invertida. La resta de l’estructura horitzontal de l’edifici, els altres forjats i els balcons, estan resolts amb estructura metàl·lica. Un extens programa d’arts aplicades decora tot l’interior i l’exterior de la casa: ceràmica vidriada, paviments de mosaic, ebenisteria, forja, escultura en pedra, etc… La ceràmica és obra de Josep Ros i Pau Pujol. Les cites ornamentals al món medieval són contínues, i per exemple les façanes anterior i posterior estan resoltes amb un capcer esglaonat de reminiscències medievals centre europees. Actualment és un restaurant.

  8. Palacio Montaner

    Josep Domènech Estapà, Lluís Domènech i Montaner, Antoni Maria Gallissà Soqué

    Palacio Montaner

    El Palau Montaner, de l’editor Ramon Montaner, es va començar a construir l’any 1889 sota la direcció i projecte de Josep Domènech i Estapà. Però per desavinences amb el propietari, aquest el va acabar encarregant al seu nebot Lluís Domènech i Montaner. Domènech i Montaner no va alterar l’estructura arquitectònica de vil·la palatina de Domènech Estapà, construïda ja en planta baixa i pis, però sí decidí canviar la decoració prevista tant a les façanes com a l’interior. Tal i com es pot observar a les fotografies i els plànols del llegat Domènech, una de les intervencions en l’exterior va consistir en introduir un potent ràfec a coberta i un fris ceràmic a la part superior ricament decorat. El fris decoratiu tenia elements ornamentals de pedra i elements ornamentals de ceràmica vidriada i de reflexos metàl·lics amb motius florals, heràldics i referències a la impremta. Pel que fa a l’interior, va dissenyar un majestuós vestíbul amb una escala imperial cobert amb una espectacular claraboia de vitrall que inunda l’espai de llum natural. Tot palau està decorat amb mosaics, escultures, vitrall, entapissats i cortinatges i ebenisteria realitzades en col·laboració amb Eusebi Arnau, Antoni Rigalt i Gaspar Homar entre d’altres. També va comptar amb l’ajuda del seu col·laborador i amic Gallissà. Actualment és la seu de la Delegació del Govern a Catalunya.

  9. Casa Eduard Agustí Saladrigas

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Eduard Agustí Saladrigas

    La família Agustí Monjonell va encarregar a Domènech el 1893 una casa d’estiueig a Badalona. Eduard Agustí era enginyer civil i cap de la Sociedad Material para Ferrocarriles y Construcciones, l’empresa de metal·lúrgia amb qui Domènech col·laborava habitualment. La construcció devia quedar petita a la familia, perquè el 1898 van comprar el solar del costat i van tornar a encàrregar a Domènech l’ampliació de la casa. L’edifici va començar amb una planta rectangular de 14 metres de profunditat per 8 de façana, que amb l’ampliació va passar a tenir-ne 14, de planta baixa i soterrani. Una torre remata la cantonada, donant continuïtat a les dues façanes principals Domènech planteja un edifici d’una sola planta de maó vist rematat amb una franja estucada acabada amb merlets i una barana de forja amb motius vegetals. En l’ampliació, Domènech va mantenir el traçat i la decoració emprada en l’edifici l’any 1893 i va rematar la cantonada de la nova construcció amb un balconet circular d’obra vista. A l’interior, també va mantenir l’estructura ja feta i va annexionar una espectacular claraboia, a manera de pati de llums, que unia les dues zones. En la dècada dels cinquanta (1950) hostatjà l'Institut Albéniz de Badalona (escola de secundària) i als estius s'hi feien cursos per entretenir els més menuts. A la dècada dels noranta hostatjà una botiga de motocicletes. Actualment hi ha una cafeteria / restaurant.

  10. Farmàcia Duran i España

    Lluís Domènech i Montaner

    El 1897 l’apotecari Joan Duran i España, militant catalanista, encarrega a Domènech la reforma interior de la seva farmàcia a Barcelona. Domènech va projectar un conjunt de prestatgeries de cedre que envoltaven l’establiment, decorades amb elements mitològics, florals i zoomòrfics. El fris superior estava policromat amb representacions de flors medicinals, i les làmpades de la botiga tenien representacions de serps. El taulell de fusta del despatx marcava l’accés al laboratori a través d’una obertura emmarcada per una gelosia neoàrab. El terra era un damer de marbre blanc i negre. Actualment manté el seu ús com a farmàcia.

  11. Casa Thomas

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Thomas

    La Casa Thomas es una obra del arquitecto modernista Lluís Doménech i Montaner construida entre 1895 y 1898. Originalmente era un edificio de tres plantas. En las dos primeras había instalado un taller de grabados y en la planta superior la vivienda de su propietario. La fachada de las plantas dedicadas a taller tiene la forma de un gran arco rebajado con un vitral continuo, protegida por una reja de estilizaciones florales. La fachada original de la vivienda tenía una columnata jónica. En la azotea había dos cuerpos muy imaginativos, uno vidriado y coronado con una crestería de hierro y el otro con un pináculo que sostenía un gran rótulo de hierro forjado.

  12. Ampliació de la Casa Eduard Agustí Saladrigas

    Lluís Domènech i Montaner

  13. Casa Francesc Farreras

    Lluís Domènech i Montaner, Antoni Millàs i Figuerola

    El 1899 es construeix un edifici d’habitatges de renda per encàrrec de Francisco Farreras al carrer Mallorca, davant de la casa Thomas. Tot i que Domènech va signar els plànols, per alguna raó que es desconeix, l’obra s’atribueix a Antoni Millàs. Actualment manté l’ús d’habitatges.

  14. Decoració de la Casa de l'Ardiaca per al Col·legi d'Advocats

    Lluís Domènech i Montaner

    El 1896 Domènech fa algunes reformes a la Casa de l’Ardiaca, com a seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Adapta l’escala d’accés a la porta renaixentista i reforma algunes estances dissenyant-ne els mobles. El 1902 hi torna a intervenir. La intervenció més coneguda és la bústia de marbre de l’entrada, obra d’Alfons Juyol per encàrrec del mateix Domènech, amb diverses al·legories: fulles d’heura/burocràcia, orenetes al vol/rapidesa que hauria de tenir la justícia, tortuga/lentitud real que té la justícia i l’escut del Col·legi d’advocats La Casa de l’Ardiaca és un edifici del segle XII construït sobre les muralles romanes, que en època gòtic va ser un palau i va incorporar elements renaixentistes. El 1870 una gran reforma projectada per l’arquitecte Josep Garriga l’annexiona amb la casa del Degà i construeix el pati actual. Sobre aquest edifici reformat per Garriga, Domènech intervé a nivell decoratiu a la sala d’actes i d’altres estances. També va intervenir col·locant les lluminàries de forja del pati (avui desaparegudes). La intervenció que està documentada a nivell de llicència d’obres, amb la seva signatura, és l’adaptació de l’accés a través d’uns graons de la porta d’entrada. El 1922 va ser remodelat per Josep Goday per ubicar-hi el Museu d’Història de Barcelona, i el 1990 altra vegada per l’equip de B01 i allotja actualment l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Es conserven molts pocs elements de l’obra de reforma de Domènech.

  15. Casa Lamadrid

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Lamadrid

    El 1902 Domènech rep l’encàrrec de l’empresari Vicenç Bofill i Cases per la construcció d’un edifici d’habitatges al carrer Girona, però abans d’acabar l’obra ja la va vendre a Eduard Santos de Lamadrid i Ribalta, empresari cubà, de qui pren el nom. L’edifici consta de planta baixa i cinc plantes pis. L’interior presenta una distribució simètrica de dos habitatges per planta amb dos celoberts centrals per il·luminar totes les estances. La façana està molt ornamentada, amb un estucat amb franges esgrafiades amb motius vegetals, i amb peces ceràmiques de reflex metàl·lic quadrades incrustades. Els balcons estan emmarcats per unes pilastres de pedra que suporten mènsules, i les llosanes de balcó de pedra estan decorades amb pedra esculpida amb motius vegetals. La planta principal present balcons semicircular amb barana de pedra calada de motius florals. Les baranes dels balcons són de fosa, els emmarcaments, les llosanes de balcó i les seves mènsules són de pedra. Actualment manté l’ús d’habitatges.

  16. Reforma Interior de la Fonda Espanya

    Lluís Domènech i Montaner

    Reforma Interior de la Fonda Espanya

    El 1900 Miquel Salvadó, propietari de la Fonda Espanya, va encarregar a Domènech la reforma del seu establiment situat al Raval de Barcelona. Salvadó pretenia ampliar i modernitzar l’establiment, en ús des de 1859, per posar-lo al nivell dels nous restaurants que s’estaven creant al tombant de segle. L’obra va consistir en reformar els menjadors i vestíbul de la fonda, que es va inaugurar el mateix 1900, reformar l’escala i col·locar ascensor, adequar la sala d’espera, el menjador dels hostes, la sala de música i la sala de descans i lectura que es van acabar el 1903. Tot i que en principi només es tractava de canviar la decoració interior, Domènech va acabar fent una reforma integral de la planta baixa reordenant els espais i eliminant murs, fent-hi arribar la llum natural. Els murs que separaven les diverses estances van ser substituïts per grans jàsseres metàl·liques suportades per pilastres amb capitells decorats i es va construir una gran claraboia de vidre. Tots els interiors van ser profusament ornamentats, amb una gran creativitat decorativa, que s’adaptava a cada espai. Especialment remarcables són les sirenes esgrafiades de Ramon Casas al menjador dels hostes. L’any 1903 totes les obres es van donar per acabades i un any després va ser guardonat com el millor establiment comercial del concurs que convocava l’Ajuntament de Barcelona. Al llarg dels anys ha anat canviant de propietaris, i tot i que ha sofert algunes modificacions, es manté gran part de l’obra de Domènech mantenint sempre l’ús original.

  17. Reforma de la Masia de Can Rocosa

    Lluís Domènech i Montaner

    Domènech passava els estius amb la seva família a can Rocosa de Canet de Mar. Per poder ampliar l’espai havien comprat les dues cases del costat que feien xamfrà de la riera de Gavarra amb la Buscarons i va unificar els seus patis en un de sol. L’antiga masia es feia servir com a estudi d’arquitectura i refugi personal. Va mantenir els elements barrocs de la construcció, com els esgrafiats de la façana , els festejadors, l’espiell de l’escala i les llindes de pedra, però a la vegada hi va incorporar nombrosos elements decoratius de les seves obres, a vegades models de guix de les escultures o proves de ceràmica. La gran sala del primer pis encara conserva la seva taula de dibuix i els prestatges de la biblioteca. Actualment forma part del conjunt de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner Canet de Mar.

  18. Casa Lleó Morera

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Lleó Morera

    El proyecto original de Domènech i Montaner contemplaba la reforma de una fachada, pero acabó siendo un edificio de nueva planta. Se trata del tipo de casa modernista destinado a alojar a los propietarios en la planta noble y dejar dos o tres pisos de alquiler. Domènech pone todo el énfasis en romper la repetitividad de los órdenes verticales por medio del trabajo de la piedra, que en su variedad es determinante para definir el aspecto enormemente profuso de la casa. El arquitecto subraya la esquina y da un carácter equilibrado a las fachadas laterales, que carecen de la misma anchura. Aunque otorga un tratamiento áulico a la planta noble, el tratamiento de los dos pisos superiores —con los grandes ventanales circulares y el balcón desdoblado— denota una voluntad de dignificar toda la fachada. La casa Lleó Morera ejemplifica el ideal modernista de la casa de renta que se muestra en la ciudad con una imagen cargada de singularidad.

  19. Reforma per a la Seu del Centre Excursionista de Catalunya

    Lluís Domènech i Montaner

    Reforma per a la Seu del Centre Excursionista de Catalunya

    El temple romà de Barcelona dedicat a August se situava a la part superior del Mont Taber, i part de les seves restes van quedar embegudes dins de construccions medievals. El 1903 Domènech va reformar l’edifici com a seu del Centre Excursionista de Catalunya. Tot i diversos estudis sobre el temple, molts elements es van perdre durant els enderrocs de les antigues cases a finals del segle XIX. L’any 1879 una columna sencera va ser salvada i es va exposar a la Plaça del Rei. Tres columnes més es trobaven a dins de l’edifici medieval que allotjava l’antic casal dels canonges catedralicis, embegudes entre diversos forjats. Aquest edifici va ser llogat el 1878 per l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, actual Centre Excursionista de Catalunya. L’any 1902 l’editor Ramon de Montaner, oncle de Lluís Domènech, va comprar tot l’edifici. La seva intenció inicial era emportar-se les columnes i integrar-les dins del Castell de Santa Florentina. Però finalment el van fer canviar d’opinió, i va encarregar al seu nebot la rehabilitació de l’edifici com a seu del Centre Excursionista de Catalunya. La intervenció va consistir principalment a remodelar l’interior de l’edifici per deixar les columnes romanes al descobert, totalment visibles en un celobert interior protegit amb una claraboia. Es va construir una escala nova d’accés a la planta principal i una galeria per comunicar els dos costats del pati, reinterpretant l’estil gòtic. L’obertura de grans finestrals i la substitució de baranes de pedra per lleugers elements metàl·lics es va fer amb l’objectiu de donar més visibilitat a les columnes des de l’interior de les estances. Domènech va deixar l’espai preparat per la quarta columna trobada, que estava exposada a la plaça del Rei, però la burocràcia no va permetre la seva recol·locació. Finalment el 1956, quan l’Ajuntament de Barcelona ja havia comprat l’immoble, s’hi va traslladar. Actualment segueix essent la seu del CEC.

  20. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Galardonado / Premiado
    Casa Lleó Morera

  21. Casa Navàs

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Navàs

    La casa respon a l’encàrrec de Joaquim Navàs, un important comerciant de teixits que també fou soci fundador de la societat promotora de l’Institut Pere Mata. Navàs volia un edifici ben representatiu per instal·lar-hi el seu negoci i l’habitatge propi. La casa es troba enfrontada a una plaça i fa cantonada amb un carreró estret, la qual cosa porta Domènech a jugar amb la solució de la cantonada. La planta baixa estableix una continuïtat amb les porxades de la plaça, però no continuen al carreró. El pilar de la cantonada genera una composició ascendent que culmina amb l’esvelta torre de la coberta, destruïda durant els bombardejos de l’any 1938.

  22. Casa Macià

    Lluís Domènech i Montaner

    Domènech realitza alguns projectes de reforma per els seus companys de política. Francesc Macià, enginyer militar i polític que arribà a ser president de la Generalitat, li encarregà el 1907 la reforma interior del seu habitatge a Lleida, el xalet Macià. Macià era cunyat de Pau Font de Rubinat, amb qui Domènech tenia vincles d’amistat i de política. Domènech va intervenir al vestíbul i escala i, sobretot, a la sala d’estar principal. Una gran llar de foc de pedra, esculpida per Eusebi Arnau (que actualment es troba exposada al Museu Nacional d’Art de Catalunya), estava entre dos finestrals amb vitrall. El 1924 es va convertir en la Clínica Monserrat, durant la guerra civil es va transformar en hospital provisional i posteriorment en escola. Als anys 70 l’edifici estava molt envellit, i els hereus de la família Macià van fer desmuntar i cedir al Museu Nacional d’Art de Catalunya la llar de foc i algunes finestres amb els seus vitralls. A principis dels anys 80 l’edifici es va enderrocar

  23. Castell de Santa Florentina

    Lluís Domènech i Montaner

    Castell de Santa Florentina

    Ramon Montaner, tiet de Lluís Domènech i copropietari de l’editorial Montaner i Simón, va comprar la Casa Forta de Canet el1881, retornant així a la seva família aquesta propietat. Va encarregar al seu nebot la restauració i ampliació de l’edifici per monumentalitzar-lo i convertir-lo en una representació de la seva nissaga. Amb aquesta intenció l’editor havia adquirit diversos edificis històrics per extreure’n els elements arquitectònics de valor i traslladar-los al seu castell, com el monestir medieval del Tallat. L’edifici original era una antiga domus, la casa Forta de Canet de Mar, que abans de la intervenció presentava un aspecte de masia fortificada compacta. El projecte de Domènech va consistir en construir noves estances al voltant d’un pati que recreaven un castell, reutilitzant elements de pedra d’altres edificacions medievals. Del monestir del Tallat, Ramon Montaner va comprar gran part del claustre i diversos emmarcaments de finestres i portes, que van ser dibuixats, nomenclats peça a peça, desmuntats i traslladats a Sant Florentina on es van tornar a muntar a la seva nova ubicació. El nou pati presentava una escala monumental exterior seguint la tipologia dels palaus gòtics i les torres erigides es remataven amb merlets, barbacanes i matacans. El conjunt presenta moltes escultures en pedra, mènsules decorades, gàrgoles esculpides, vitralls medievalistes, enteixinats de fusta policromats, mobiliari antic, on barrejant peces originals gòtiques amb fragments moderns s’aconseguia una fantasia medievalitzant. Es comptà amb la col·laboració d’Antoni Samarra i Tugues, Carles Flotats i Galtés i Dídac Massana per l’escultura en pedra i de Josep Pujol per als vitralls. El 1905 es van iniciar les obres de la cripta, al subsol d’una de les antigues torres de la casa forta, per la difunta esposa de Ramon Montaner, Florentina Malató. El 1908, amb la reforma del castell quasi acabada, hi va fer estada el rei Alfons XIII, el mateix any que li concedia a Ramon Montaner el títol de Comte de la Vall de Canet. La família Montaner va senyorejar el Castell fins que per matrimoni de la seva filla Júlia va passar a la família dels Capmany. Actualment és propietat d’uns inversors i tot i que manté l’ús d’habitatge privat, està museïtzat i es pot visitar.

  24. Palau de la Música Catalana

    Lluís Domènech i Montaner

    Palau de la Música Catalana

    El proyecto del Palau de la Música está vinculado a la apertura de la Vía Laietana, en la que estuvo fuertemente implicado el propio Domènech i Montaner, y a la fundación del Orfeó Català, en 1891, por parte del compositor Lluís Millet. El Palau se sitúa en la esquina de dos calles estrechas, y el énfasis de todo el proyecto consiste en hacer penetrar la escasa luz natural en todos los rincones del interior por medio de numerosas mamparas policromas que recrean una atmósfera onírica. El gran auditorio se sitúa en el primer piso, accediendo a través de una escalinata transversal que divide todo el edificio en dos partes y favorece el uso de la planta baja para funciones administrativas. Domènech decide tratar con la misma profusión las fachadas de ambas calles, a pesar de su desigual jerarquía, en una demostración de su pericia a la hora de trabajar en emplazamientos desfavorables. La fábrica de obra vista, la piedra trabajada con alegorías musicales, las mamparas de cristales de colores, todo ello hace que el edificio resplandezca de una manera especial bajo la luz diurna, que penetra hasta el gran auditorio. La atención a los aspectos funcionales del programa revela un Domènech moderno que entiende la ornamentación como la culminación necesaria de una obra arquitectónica.

  25. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Galardonado / Premiado
    Palau de la Música Catalana

  26. Fàbrica Jover Serra i Cia

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Fàbrica Jover Serra i Cia

    L'edifici projectat per Domènech i Montaner segueix la mateixa estructura que Josep Puig i Cadafalch va fer servir per la veïna fàbrica Carbonell. El projecte constava de dos naus allargades disposades simètricament amb un edifici entre mig que proporcionava l'energia motriu a tots dos edificis. Finalment però, només es va poder construir una nau de 75 metres de llargada per 15 d'amplada, amb un total de 1000 metres quadrats. Un espai diàfan amb una alçada superior als 7 metres. L'estructura és de bigues de ferro disposades perpendicularment a la llargada de la nau formant revoltons amb una coberta a doble vessant. La coberta es sustenta per pilars de fosa situats al centre de la nau. S'accedeix a la nau mitjançant quatre portes, una a cada façana. Es tracta d'una construcció molt sòbria. El lateral de la nau presenta una senzilla motllura decorativa que emmarca les finestres. Els extrems de la nau hi ha a banda i banda de la porta dos grans medallons circulars decorats amb la imatge d'una barca de vela llatina feta de mosaic. El coronament de l'edifici està resseguit per un fris dentat. A les puntes de la nau hi havia dues estances tancades. En una hi havia el magatzem i en l'altra les oficines. La fàbrica Jover, Serra i Cia de gèneres de punt es va fundar l'any 1894. Per aquesta empresa es van associar Isidre Jover Lavera i Francesc Xavier Serra Font i van començar el negoci en una casa del carrer Sant Benet. Cinc anys més tard, donat que les vendes anaven bé, van decidir construir una fàbrica als afores del poble. Van encomanar el projecte a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner que treballà conjuntament amb el seu fill Pere Domènech i Roura. L'obra va començar el maig de 1900 i al setembre es va inaugurar. Malgrat la rapidesa en què es van fer les obres, no es va ocupar la nova fàbrica fins el 1903. El 1909 es va ampliar la fàbrica. De tota manera, però, no es va construir la nau bessona que s'havia projectat inicialment. Es van bastir dos edificis independents, un magatzem i despatx i l'altre per acollir les maquinària. Es tracta de l'únic edifici de caràcter industrial dissenyat per Lluís Domènech i Montaner.

  27. Monumento al Doctor Robert

    Lluís Domènech i Montaner, Josep Llimona i Bruguera

    Monumento al Doctor Robert

    El gener de 1904 es va col·locar la primera pedra del monument però poc després Domènech abandonava la direcció de l’obra degut a les divergències polítiques amb alguns companys. L’escultor Josep Llimona va continuar l’obra en solitari el monument, s’inaugurà a finals de 1910.

  28. Casa Fuster

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Fuster

    El 1908 la família Fuster Fabra va encarregar a Lluís Domènech i Montaner la construcció d’un luxós edifici en que representés l’estatus social de la família en un punt estratègic del Passeig de Gràcia. Consol Fabra Puig ja havia comprat el 1905 els terrenys, un solar amb façana a tres carrers. Té un emplaçament urbanístic amb un gran impacte visual, com a final del Passeig de Gràcia en el seu punt de transició cap al carrer Gran de Gràcia. L' articulació entre les dues façanes es resol amb un cos cilíndric a mode de torre circular, que arrenca en voladís des de la primera planta. Aquest xamfrà estava rematat amb un gran pinacle ornamental de coronament que no es va arribar a construir. La pell de la façana es resol amb marbre blanc i pedra de Montjuïc. L’interior de l’edifici té una estructura resolta íntegrament en totes les plantes amb voltes de maó de pla. La llum natural arribava a tots els espais gràcies a dos grans patis interiors i al pati posterior que dóna a la quarta façana. S’han conservat molts pocs dels acabats originals dels espais interiors. A la planta baixa hi va funcionar durant molts anys el mític Cafè Vienès. L’edifici va mantenir el seu ús d’habitatge fins que el 1960 va ser adquirit per l’empresa Enher i el van convertir en oficines i l’antic Cafè Vienès de la planta baixa en sala d’exposicions. El 2000 l’empresa Hoteles Center va adquirir l’immoble i en va fer una gran rehabilitació per adequar-ho al seu ús actual, l’Hotel Casa Fuster.

  29. Casa Rull

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Rull

    És el primer encàrrec que rep Domènech i Montaner a Reus, des que es fa càrrec de les obres de l’Institut Pere Mata. La casa és una capsa profusament articulada en tres façanes: la que dóna al carrer és virtualment simètrica, a excepció del pilar de la cantonada i del balcó de la planta noble; la façana posterior genera una simetria regular a partir d’elements diferents, i el balcó ha esdevingut una barana de ferro lleugera, sobre mènsules que enllacen amb les obertures de la planta baixa. L’ús dels elements arquitectònics en l’articulació dels volums constitueix un clar precedent dels procediments compositius de l’arquitectura moderna.

  30. Decoració Interior de les Estances Principals de la Llotja de Mar

    Lluís Domènech i Montaner

    El 1911 es van inaugurar les obres de reforma de les estances principals de la Cambra de comerç a la Llotja de Mar de Barcelona, realitzades per Domènech i Montaner i el seu gendre Francesc Guàrdia Des del 1886 la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona estava allotjada en algunes estances a la Llotja de Mar. El 1909 l’entitat va començar a fer servir gran part dels espais de la planta noble i el primer pis, i van encarregar a Domènech l’arranjament i decoració interior dels espais més nobles. No hi ha documentada amb exactitud la seva intervenció, però actualment molts d’aquests espais s’han remodelat una altra vegada i s’ha perdut el projecte de Domènech.

  31. Casa Gasull

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Casa Gasull

    Domènech i Montaner construeix la casa Gasull uns deu anys més tard que la casa Rull, quan la sensibilitat més radical del modernisme havia deixat pas al gust més auster i refinat de la nova moda noucentista. Domènech havia de combinar un edifici d’habitatges de 882 metres quadrats, amb pisos de 8 metres d’alçària, amb els 1.000 metres quadrats destinats al magatzem d’oli i fruits secs que connecta el carrer de Sant Elies amb el carrer de Sardà i Cailà. La casa Gasull manté algunes reminiscències del modernisme més arrauxat en els esgrafiats i mosaics emprats en la decoració, si bé les línies generals són classicitzants, sense temes florals, vitralls ni decoració pètria.

  32. Panteó Família Font Montaner

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Panteó Família Font Montaner

    El 1912 el navilier Font Torres, oncle de Domènech, va encarregar un panteó familiar al cementiri de Canet. El panteó a quatre vents presenta un estil neo-medieval amb elements modernistes. La cúpula de la coberta està recoberta de trencadís ceràmic. L’interior també està molt decorat.

  33. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Galardonado / Premiado
    Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

  34. Modificació del Pla Baixeras per l'Obertura de la Via Laietana

    Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Ferran Romeu i Ribot

    Domènech projecta la Gran Via Pere el Gran, desenvolupant un tram de la obertura de l’anomenada via B del Pla de Reforma interior de Barcelona de 1892 (Pla Baixeras) que esventrava el teixit històric de la ciutat. No es va arribar a realitzar mai. Hi ha un plànol del desenvolupament urbanístic d’aquesta via, datat de 1905, que refà la imatge d’aquesta zona des de la plaça nova fins a l’antic Hospital de la Santa Creu, enderrocant molts edificis històrics. A la manera dels bulevards de Paris i del Ring de Viena, projecta grans edificis de programes propis de la modernitat: una fàbrica, un gran mercat amb coberta de vidre, un teatre conservatori, un gran bazar, un gran hotel, un edifici per una societat científica, una cambra de diputats, etc Les propostes de Domènech havien arribat a dibuixar plantes i perspectives d’aquests edificis. Per una banda monumentalitzava aquest teixit històric, i per exemple posava en valor les torres de la muralla a la plaça nova. Però per l’altra banda, enderrocava nombrosos edificis històrics d’habitatges i només proposava conservar algun edifici religiós. L’Hospital de la Santa Creu quedava arrasat. Tot i que mai es va arribar a fer, el 1917 encara es parlava del projecte, com a la revista La esfera en un número extraordinària dedicat a Barcelona.

  35. Panteó Família Domènech i Roura

    Lluís Domènech i Montaner

    El 1910 Ricard de Capmany van encarregar un panteó familiar al seu oncle Domènech i Montaner al cementiri de Canet de Mar. Però el 1919 el va oferir a la família Domènech Roura per enterrar el seu fill Ricard.

  36. Casa Solà Morales

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa Solà Morales

    Joaquim Solà Morales era un propietari rural, catalanista i descendent d’una família olotina formada pel matrimoni de la pubilla de can Solà de Batet de la Serra amb la família Morales. La família tenia la residència en un casal d’estil barroc al Firal d’Olot des del segle XVIII. El 1913 Joaquim Solà Morales encarrega a Lluís Domènech i Montaner la rehabilitació d’aquesta casa pairal, amb l’annexió d’una altra contínua. La reforma va consistir en la remodelació de tota la façana principal, la posterior i la reorganització de l’escala i nous accessos a la planta noble. Domènech i Montaner va conservar part de la composició de la façana barroca de l’edifici, mantenint les obertures originals als pisos superiors, però va fer construir una tribuna volada a la planta principal sobre mènsules radials, els enreixats, una llotja a la part superior de dotze columnes i la sotateulada amb la barbacana de ceràmica decorativa. També va reformar tota la planta baixa, perforant la façana amb una gran obertura central amb balcons i columnes de marbre amb cariàtides de pedra que donava llum a la planta semisoterrani i creant una porta nova a imitació de l’existent en posició simètrica. Les rajoles de la barbacana són disseny d’Antoni Gallissà, realitzades a la fàbrica Pujol i Bausis, i les cariàtides són d’Eusebi Arnau. L ’escala principal que comunica la planta pis amb la planta segona estava il·luminada per una gran claraboia zenital. A l’interior de l’edifici es mantenen interessants mostres de decoració dels segles XVIII i XIX. Actualment encara pertany a la mateixa família i manté l’ús d’habitatge. El 1913 Joaquim Solà Morales encarrega a Domènech la rehabilitació de la seva casa pairal del segle XVIII a Olot. La reforma va consistir en la remodelació de tota la façana principal, la posterior i la reorganització de l’escala i nous accessos a la planta noble.

  37. Instituto Pere Mata

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Instituto Pere Mata

    L’Institut Pere Mata és el fruit d’una iniciativa per adequar l’assistència als malalts mentals als nous procediments terapèutics que estaven sorgint a l’època. Domènech i Montaner entrà en contacte amb la Sociedad Manicomio de Reus a través del seu primer president, Pau Font de Rubinat, coreligionari de la Unió Catalanista. Domènech esbossa a l’Institut els criteris d’arquitectura hospitalària que pocs anys més tard desenvoluparia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. Proposa un sistema de pavellons repartits per un gran jardí, de manera que cada pavelló pot acollir diferents malalts segons el tipus de malaltia, la classe social o el sexe. Tots els pavellons són d’obra vista amb sòcols de pedra poligonal, i totes les cobertes són de doble vessant, de teula àrab. Els emmarcaments de portes i finestres són de pedra calcària, més o menys treballada. De vegades s’aplica la ceràmica blanca i blava per decorar les façanes. En total són onze pavellons organitzats al voltant d’un pavelló central, tractat més profusament, que acull els serveis generals. Domènech desenvolupà el projecte sobre la base d’un coneixement a fons de les pràctiques terapèutiques i de les necessitats dels malalts.

  38. Casa Domènech

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura, Francesc Guàrdia i Vial

    Casa Domènech

    Domènech realitza alguns projectes de reforma per els seus companys de política. Francesc Macià, enginyer militar i polític que arribà a ser president de la Generalitat, li encarregà la reforma interior del seu habitatge a Lleida, el xalet Macià. És la darrera obra realitzada per Domènech a Canet de Mar. Com va passar a la majoria de les seves obres d’aquesta època, va comptar amb la col·laboració del seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia. La família Domènech tenia la seva segona residència a Canet de Mar, a l’antiga masia Rocosa. Aquest edifici no tenia suficient espai per allotjar la nombrosa família que va tenir l’arquitecte, així com el seu estudi. El 1877 van adquirir dues cases de cos al xamfrà de la Riera Gavarra amb la de Buscarons, que quedaven comunicades pels patis posteriors amb la masia. La Masia Rocosa passaria a ser el despatx i taller de l’arquitecte i la nova construcció la residència familiar. Es conserva un primer projecte no realitzat al Fons Cabruja de Canet de Mar. El 1918 es va demanar la llicència d’obres per la reforma i remunta de la casa Domènech del projecte que finalment es va executar. L’edifici original, en una cantonada en el punt de confluència entre les dues rieres, eren dues petites construccions del segle XVII. No s’enderroquen les construccions anteriors, sinó que es reaprofiten gran part dels murs. Domènech fa una remunta i redistribueix i ennobleix totes les obertures, afegint una llotja amb arcs d’obra vista a la part superior i monumentalitzant el xamfrà amb una tribuna ornamentada amb elements florals i zoomòrfics. A l’interior de la casa es van reformar totes les estances, garantint que totes les habitacions tenien finestres a l’exterior. Una escala amb contrapetges ceràmiques comunica la planta baixa amb la planta pis, amb arribada a un vestíbul a doble altura. Al terra d’aquest espai hi ha una claraboia trepitjable que fa arribar la llum des del lluernari superior fins a la planta baixa. Una escala de cargol comunica aquest espai amb la balconada perimetral de la segona planta. Diverses estances de l’edifici contenen les proves de guix d’algunes obres escultòriques dels seus edificis. El 1980 va ser reformat per allotjar una entitat bancària, i es va construir un ampliació al jardí. Després de la cessió del conjunt d’edificis a l’Ajuntament i d’una segona reforma del 2011, actualment és un equipament que allotja la Casa-museu Domènech i Montaner de Canet de Mar.

  39. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    Lluís Domènech i Montaner

    Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    El proyecto es el resultado de la fusión del Hospital de Sant Pau y el viejo conjunto gótico del Hospital de la Santa Creu, con lo que se creaba uno de los elementos de mayor repercusión urbanística sobre la ciudad. El hospital ocupa nueve manzanas del Eixample Cerdà, en un extremo de la avenida Gaudí, con la Sagrada Família en el otro extremo. Domènech i Montaner apuesta por la misma organización en pabellones ensayada en el Institut Pere Mata, si bien creando una estructura concentrada enterrada que evita la dispersión funcional de los pabellones, muy criticada por algunos expertos de la época en instalaciones hospitalarias. Se trata de un conjunto de 46 pabellones situados en torno a un eje que atraviesa la gran manzana diagonalmente. Domènech opera así una lectura abierta e innovadora de la manzana tipo del plan Cerdà. La estructura de los pabellones está modulada en elementos que soportan unas bóvedas de ladrillo, favoreciendo la adaptación del sistema de muro con la funcionalidad de cada pabellón. El eje formado por la avenida Gaudí representa un conjunto monumental único, en cuyos extremos se erigen dos concepciones casi antitéticas del sentido de la nueva arquitectura y su funcionalidad en las necesidades sociales de la época.

  40. Panteó a Jaume I

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    El 1906, la Comissió de Monuments de Tarragona va decidir encarregar a Domènech un mausoleu per dipositar-hi les despulles de Jaume I, que fins a la desamortització havien estat al Monestir de Poblet, i un altre per la resta dels membres de la casa reial d’Aragó, a la Catedral de Tarragona. El projecte converteix el sarcòfag en un vaixell amb baldaquí que navega sobre les aigües, realitzant el conjunt de nou metres d’altura amb pedra ricament ornamentada i decoracions ceràmiques amb nombroses referències històriques i heràldiques. El 1923, quan mor Domènech, l’obra no està acabada i se’n fa càrrec el seu fill, Pere Domènech. El 1952 Franco aprovar el trasllat de les despulles de Jaume I una altra vegada a Poblet, de manera que les peces ja construïdes del mausoleu, ara sense sentit es van mantenir emmagatzemades en un racó de la Catedral. Finalment el 1992 es van muntar el mausoleu en un dels patis interiors de l’Ajuntament de Tarragona, on es conserven actualment.

Archivo (44)

  • Ateneu Canetenc

    Dibujo

    Ateneu Canetenc

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior del Palau Montaner.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior del Palau Montaner.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.

    Dibujo

    Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.

    Dibujo

    Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del frontó de la façana de l'Editorial Montaner i Simón.

    Dibujo

    Esbós del frontó de la façana de l'Editorial Montaner i Simón.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.

    Dibujo

    Esbós de la decoració de la Casa Lleó Morera.

    Arxiu Històric del COAC

  • Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888

    Dibujo

    Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888

    Arxiu Històric del COAC

  • Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888.

    Dibujo

    Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888.

    Arxiu Històric del COAC

  • Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888.

    Dibujo

    Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del coronament del frontó de l'Editorial Montaner i Simón.

    Dibujo

    Esbós del coronament del frontó de l'Editorial Montaner i Simón.

    Arxiu Històric del COAC

  • Esbós de la decoració interior del Palau Montaner.

    Dibujo

    Esbós de la decoració interior del Palau Montaner.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat del frontó de la façana de l'Editorial Montaner i Simón.

    Dibujo

    Alçat del frontó de la façana de l'Editorial Montaner i Simón.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la decoració interior del Palau Montaner.

    Dibujo

    Perspectiva de la decoració interior del Palau Montaner.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall d'un plafó ceràmic per a la decoració de façana de l'Institut Pere Mata.

    Dibujo

    Detall d'un plafó ceràmic per a la decoració de façana de l'Institut Pere Mata.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva del recinte de l'Institut Pere Mata.

    Dibujo

    Perspectiva del recinte de l'Institut Pere Mata.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall de l'anagrama de l'Institut Pere Mata.

    Dibujo

    Detall de l'anagrama de l'Institut Pere Mata.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall d'una escultura per a l'Institut Pere Mata.

    Dibujo

    Detall d'una escultura per a l'Institut Pere Mata.

    Arxiu Històric del COAC

  • Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Dibujo

    Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Arxiu Històric del COAC

  • Secció transversal del Pavelló de l'Administració de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Dibujo

    Secció transversal del Pavelló de l'Administració de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Arxiu Històric del COAC

  • Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Dibujo

    Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Arxiu Històric del COAC

  • Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Dibujo

    Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

    Arxiu Històric del COAC

  • Panteó Família Font Montaner

    Esbós

    Panteó Família Font Montaner

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó Família Font Montaner

    Esbós

    Panteó Família Font Montaner

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó Família Font Montaner

    Esbós

    Panteó Família Font Montaner

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó Família Font Montaner

    Esbós

    Panteó Família Font Montaner

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó Família Font Montaner

    Esbós

    Panteó Família Font Montaner

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós detall d'ornamentació de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Dibujo

    Esbós detall d'ornamentació de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Dibujo

    Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Cianotipo de perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Material Gráfico

    Cianotipo de perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Dibujo

    Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Dibujo

    Perspectiva de la façana del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Dibujo

    Esbós del grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Esbós del mosaic i grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Dibujo

    Esbós del mosaic i grup escultòric de l'escenari del Palau de la Música Catalana.

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

Audiovisual

  • Ep. 3 Nets del Modernisme: Lluís Domènech Girbau

    8:48

    Ep. 3 Nets del Modernisme: Lluís Domènech Girbau

  • Lluís Domènech i Montaner a l'Escola d'Arquitectura

    1:11:02

    Lluís Domènech i Montaner a l'Escola d'Arquitectura

Bibliografía (196)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.