About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueExternal Collaborators:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús QuinteroWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
close
close
Memory
Ricardo Bofill va néixer el 1939 a Barcelona, es va graduar en Arquitectura a l’Escola de Barcelona i a l’Escola de Ginebra.
El 1963 va reunir un selecte grup de joves amb talent per formar un equip multidisciplinari que va permetre abordar la complexitat de la pràctica arquitectònica; enginyers, urbanistes, sociòlegs, escriptors, directors de cinema i filòsofs que van conformar el que avui es coneix com el Taller de Arquitectura.
En l’obra de Bofill, la Historia ha estat un manifest constant, no únicament en el continu anàlisi i interpretació de la cultura i de l’arquitectura del passat, sinó pel seu interès per les noves tendències, per la seva implicació en els moviments socials del seu temps i la proposta de respostes alternatives als problemes contemporanis. L’evolució del Taller de Arquitectura, impregnada de l’estímul i la concepció vital, de la enorme vitalitat de Ricardo Bofill, ha experimentat una sèrie de canvis teòrics i pràctics estretament vinculats a les transformacions polítiques i socials de les últimes dècades del segle XX.
En els seus primers anys, Bofill va recuperar els elements artesanals característics de l’arquitectura catalana tradicional. Més tard, va començar a abordar els problemes de planificació urbana a nivell local dins del context polític i social espanyol. La necessitat d’enfrontar-se a projectes de major envergadura, va conduir a l’equip de Bofill a concebre una metodologia basada en la formació geomètrica dels elements en l’espai, desenvolupada de manera teòrica en el projecte “La Ciutat en l’ Espai” i aplicada amb la construcció de “Walden 7”.
Interessat pels problemes urbans dels països en via de desenvolupament, Bofill va traslladar part del seu equip a Algèria, on va col·laborar amb el govern en projectes de planificació urbana i vivenda social. El seu treball va culminar dos anys més tard amb la construcció del Poble Agrícola Houari Boumédienne al sud-est del país.
Com resposta al encàrrec de varius projectes per a les “Noves Ciutats” franceses, el 1971 va formar un equip complementari a Paris. Durant aquesta etapa, Bofill va introduir en les seves propostes arquitectòniques elements simbòlics directament relacionats amb l’arquitectura monumental gala. La “Petite Cathédrale” i la “Maison d’Abraxas” son exemples d’aquests monuments habitats.
A partir de 1979, les activitats del Taller de Arquitectura es van concentrar principalment a França, amb la construcció simultània de quatre projectes: “Les Arcades du Lac” i “Le Viaduc”a Saint-Quentin-en-Yvelines, “Les Espaces d’Abraxas” a Marne-la-Vallée; “Les Echelles du Baroque” al districte XIV de Paris; així com Antigone a Montpellier.
Els estudis de Bofill sobre la utilització d’unitats de formigó prefabricat van contribuir durant els anys 80 a la afirmació de la validesa de les formes clàssiques i la geometria en la arquitectura contemporània. La introducció del vidre i del alumini en els 90, va suposar el resultat d’un procés marcat pel estudi i la investigació de les formes i els materials.
L’any 2000, Bofill va agrupar la seva activitat a Espanya, des de la seva seu instal·lada en una antiga fàbrica de ciment a les afores de Barcelona, el Taller de Arquitectura liderat per Bofill manté l’esperit i la filosofia que van motivar al seu equip a principis dels 60 per realitzar projectes internacionals des de l’escala urbana, contribuint així a un nou “urbanisme integrat”. Projectes com la “Place de l’Europe” a Luxemburg, la “Prolongació de la Castellana” a Madrid, la “Central Artery” a Bòston, infraestructures del transport com la Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona, equipaments culturals, esportius i comercials a Europa, Estats Units i Asia; edificis de vivendes socials i deluxe, des de Dakar a Estocolm, des de Pekín a Paris; edificis d’oficines i seus d’importants companyes als Estats Units, França, Espanya…
La reputació internacional de Ricardo Bofill resideix en la seva capacitat de dissenyar i construir amb èxit en un gran nombre de països i contexts diversos. Les seves obres confirmen la seva capacitat de dissenyar en harmonia amb les diferents cultures locals com resultat de combinar el seu know-how i la seva experiència global.
Author: RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura
Works (18)
On the Map
Constellation
Cronology (21)
-
El Sargazo Apartments
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
El conjunt, situat en una pineda a prop de la platja de Castelldefels, es compon de 33 apartaments d'estiu agrupats en diversos edificis i una torre que allotja un dipòsit d'aigua i altres instal·lacions. Es tracta de volums compactes, amb finestres racionalistes, revocats i pintats en diferents gammes de vermell. -
Johann Sebastian Bach 28 Apartment Building
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví
The plot’s peculiar conditions lead to a distributive solution that leaves aside the typological repertoire of urban environment housing. The only façade to the street faces north. On the south side, the connection space with the inner courtyard is very small and is located in a corner. Bofill chooses to place the living rooms on the side of the street and direct the bedrooms towards the inner courtyard, creating one of its own which guarantees good lighting and ventilation in the back of the apartments. The two bedroom wings open in a staggered direction, and the master bedroom is at the end, in the best position. In the remaining spaces between both bodies are the kitchens, with an opening to the courtyard, and the bathrooms, at the partitions. The façade facing the street combines some ceramic lattice locks with wooden shutters, which close the living rooms asymmetrically. -
FAD Award
Finalist. Category: Architecture
Johann Sebastian Bach - Francesc Pérez-Cabrero DwellingsFAD Award
Award-Winner / Winner. Category: ArchitectureNicaragua DwellingsNicaragua Dwellings
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví
This is a controlled rent housing program on a north-facing corner plot. The distribution frees up a large courtyard at the back, which allows for lighting and ventilation of the bedrooms in the side homes. The central house faces the street, although it offers almost blind walls on the corner and opens to the east and west. The building offers an image of brick screens that open in a fan towards the two favourable orientations, from where the view is more transparent. A unique housing developed on three levels gives rise to the declining volumes of the roof.Johann Sebastian Bach - Francesc Pérez-Cabrero Dwellings
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví
The building meets a program of 12 rent-free homes and 21 controlled rent homes, plus a secluded penthouse understood as a unique piece. Bofill refers to the traditional construction with a brick factory to fit the circular perimeter of the square and provide it with a defining character. Both hierarchies of houses are reflected on the façade and, in the manner of the local modernist tradition, small-scale elements (drainage pipes, gargoyles, chimney pipes, railings) are used to give expressiveness to the building, understood as a delicate work of brick factory and iron elements that adopt a sculptural quality.Laboratoris Fito-Químics Lafi
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
Designed for the manufacture of phytochemicals, this building is the perfect example of RBTA regionalist period, with large cubic volumes suspended in the void and special attention given to the design details. The building is of exposed traditional red brick, with large glazed window openings. Conceived as a single building, it reveals itself as three pavilions which have been adapted to the undulating site. The different species of plants along the façade and the domestic appearance of the building facilitated its integration into what was a rural setting at the time, and it has been taken to be a private villa for decades. The progressive degradation of the area as a result of indiscriminate industrial development has left the laboratories looking today like a lush green garden amid a sea of eyesores.Club Esportiu Mas Pei
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
Sited on a cliff, this sports club that includes a swimming pool, tennis courts and a restaurant, offers dramatic views over the Catalan Costa Brava. Perfectly integrated in its natural environment, the building’s roof garden has been planted with native vegetation around the swimming pool. Another example of RBTA’s Critical Regionalism period, the design widely incorporates the use of exposed red brick and tiles that resonates with the local culture.Gaudí Neighbourhood
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
El projecte respon a un encàrrec de l’Administració per fer un conjunt d’habitatges socials en un indret perifèric de Reus. Bofill opta per fer una lectura positiva de la vida col·lectiva de la petita localitat industrial, i reprodueix al nou barri l’amalgama de locals comercials, supermercats, bars, equipaments de lleure i els mateixos habitatges. El barri està format per torres de vuit plantes, resultat de la combinació d’un nombre limitat de tipus d’habitatges, que incorporen dos, tres i quatre dormitoris. De l’acoblament dels diferents tipus en surt una varietat de plantes sempre orientades als quatre vents, que poden juxtaposar dues torres en un mateix bloc i que poden variar en alçària d’una planta a l’altra. Totes les torres queden unides per quatre nivells de passeres que permeten circular horitzontalment sense necessitat de baixar al carrer. L’èxit de l’operació va portar a projectar-ne una segona i una tercera fase.El Castell de Kafka Residential Building
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
El plantejament del projecte té l’origen en la influència que el grup Archigram va exercir als anys seixanta sobre alguns membres del Taller d’Arquitectura. Es tractava de separar clarament l’ordre de les circulacions de l’ordre dels habitatges, i de concebre uns cubs en creixement vertical que es poguessin connectar a la xarxa de circulacions sense servituds estructurals pròpies. Les caixes d’escala són fetes amb murs de càrrega de maó, que es prolonguen fins a sostenir la meitat de cada unitat, mentre que l’altra meitat es recolza en un pilar metàl·lic situat en una cantonada. Cada cub conté un ambient —estar-menjar o bé bany-dormir— separat per una diferència de nivell. La llei de creixement vertical segueix les pautes d’una equació matemàtica. Es tractava d’adaptar l’arquitectura a unes formes de lleure poc convencionals, lligades a una concepció dramàtica de l’existència molt pròpia d’aquella dècada.Bofill House
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
Bofill construeix la casa d’estiueig dels seus pares al voltant d’una antiga masia en runes, i reparteix les diferents parts del programa en pavellons independents. Un gran basament es relaciona amb el terreny exterior per mitjà d’escalinates i conté la piscina, que actua com a centre de tot el conjunt. El pavelló principal, en forma de L, conté la sala d’estar, la sala de música i el dormitori principal a la planta baixa, i la biblioteca, la sala de jocs i una segona sala d’estar a la primera planta, que queda connectada amb la piscina a través d’una escalinata. Un segon pavelló a tocar de la piscina conté el menjador, entès com a centre de reunió de tota la casa. Els mòduls restants, de 3 x 6 x 6 metres, contenen els dormitoris dels fills i queden encavallats al basament. A la plataforma central es genera un paisatge d’escalinates i xiprers que alliberen la vida a la casa de qualsevol forma de relació funcional.Walden 7
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
Amb un pressupost més baix que l’emprat habitualment als habitatges socials, i amb uns instruments de finançament atípics, Ricard Bofill i el Taller d’Arquitectura aconsegueixen fer realitat un conjunt d’habitatges que parteix de la crítica de la ciutat existent i proposa alternatives arquitectòniques i també existencials. Es tracta de 18 torres que es van corbant a mesura que pugen fins a tocar les torres veïnes, deixant al centre uns grans buits interconnectats que fomenten la relació entre els diferents habitatges. El conjunt mostra a l’exterior uns paraments recoberts de ceràmica vermella i amb les obertures molt petites. Els patis interiors, en canvi, estan tractats amb colors molt vius. Els tipus d’habitatges assagen nombroses combinacions a partir d’un mòdul quadrat, que es pot duplicar o bé formar grups de quatre, establint noves possibilitats d’interrelació entre els habitants de cada unitat.Taller de Arquitectura
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
El 1973 Ricardo Bofill va descobrir als afores de Barcelona ??una fàbrica de ciment en desús, un complex industrial d'inicis del segle XX. "Davant meu -diu- hi havien 30 immenses sitges, una xemeneia altíssima, quatre quilòmetres de subterranis, unes gegantines sales de maquinària. Durant la meva primera visita a la vella fàbrica de ciment, de sobte vaig pensar que una cosa horrible podria esdevenir quelcom molt bonic, de la mateixa manera que la idiotesa pot, de vegades, transformar-se en genialitat. La fàbrica de ciment correspon al primer període de la industrialització de Barcelona i no ha estat construïda segons una planta general prèvia sinó juxtaposant diferents elements. El resultat fou llavors una sèrie de volums afegits els uns als altres i diferents cadenes de fabricació que recorden la arquitectura vernacla però amb aspecte industrial. Em vaig seguir endinsant i poc a poc em vaig adonar que a la fàbrica eren presents les diferents estètiques desenvolupades des de l'última guerra mundial: el tractament dur i escultural de la matèria, amb volums trencats, escales que no van enlloc, espais potents ja inútils i estranyes proporcions i però plens de màgia. Vaig decidir quedar-me amb aquella fàbrica amb la intenció de transformar la rudesa en una obra d'art i instal·lar-hi el meu Taller d'Arquitectura que, a llarg termini, podria ser utilitzat com a fundació destinada a la investigació sobre la forma i el disseny de la ciutat. Aquesta transformació s'ha dut a terme gradualment i encara ara segueixo afegint nous espais de treball a força d'adaptar les velles ruïnes encara dempeus. No obstant això crec que la fàbrica serà sempre una obra inacabada, fet que forma part de la seva fascinació. " Després d'haver fet una desconstrucció dels volums existents, van quedar vuit sitges que Ricardo Bofill va adaptar perquè acollissin les oficines, laboratori de maquetes, arxius, biblioteca i un espai, el més gran de tots que conserva la pell i l'amplitud de l'antic edifici batejada "La Catedral". Aquesta té la funció de sala expositiva dels projectes, de projeccions multimèdia, de reunió amb clients i visitants i trobades socials i culturals lligades a l'activitat professional de l'arquitecte. Envolten el Taller d'Arquitectura grans espais verds plantats d'oliveres, xiprers, palmeres i eucaliptus.National Physical Education Institute of Catalonia
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
Teacher training school. The gymnasiums are housed in two cloisters joined by a central hall. A staircase connects the south façade of the building with the outdoor courts. The building has 17 classrooms, weight room, wrestling room, 2 sports courts, changing rooms, sauna, offices, library and conference room.El Prat Airport Terminal 2
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
L'aeroport de Barcelona va ser objecte d'una important remodelació per passar de sis milions de passatgers a l'any a una xifra de dotze milions, doblant també la capacitat d'estacionament d'aeronaus. El projecte va incloure la instal·lació de dotze passarel·les telescòpiques per a l'embarcament directe als avions. La solució adoptada té en compte la configuració del camp de vol i en concret de la plataforma, estreta i allargada, que va haver d'ampliar. L'edifici terminal es va dissenyar en línia, aprofitant gran part de l'estructura existent, amb quatre molls modulars en forma de triangle que penetren el mínim a la plataforma permetent un millor aprofitament de la mateixa. Aquesta solució lineal, determinada també per la situació de la Terminal de càrrega i de l'edifici tècnic, es veu reforçada amb un element que remarca aquesta linealitat: un carrer de vianants elevat que agrupa els elements modulars, serveix de separació entre els costats terra i aire i permet una fàcil separació entre el passatge nacional i internacional. El passatge internacional usarà un edifici relativament separat de la resta de les instal·lacions. Un dels mòduls triangulars es destina especialment al pont aeri amb Madrid. El disseny modular de l'aeroport va permetre la seva remodelació per fases, ja que no podia interrompre en cap moment el seu funcionament. Es va realitzar una nova façana, que representa una imatge totalment envidriada dels mòduls d'embarcament i del carrer elevat. Els passatgers en espera poden gaudir de l'espectacle de l'enlairament i aterratge dels avions des d'una posició privilegiada. Els mòduls triangulars disposen d'una altra sala d'espera a la planta baixa, destinada aquells passatgers que hagin de embarcar, a través de l'autobús, en aeronaus situades en posicions remotes. El carrer elevat, espina dorsal de l'aeroport, és element de comunicació entre tot l'establiment. Mentre l'accés des del carrer fins als avions pot realitzar-se en un recorregut mínim, el carrer elevat, inspirada a la Rambla de Barcelona, permet als passatgers en espera passejar i gaudir dels diferents ambients de la mateixa en els seus diferents trams. El passatger té l'accés als edificis terminals a nivell de terra, amb connexió directa a l'aparcament i vials de circulació protegits per grans cobertes. La facturació i recollida d'equipatges es realitza a la planta baixa i la connexió entre plantes s'efectua gràcies a escales, escales mecàniques i ascensors. La ràpida evolució de la tecnologia aèria provocarà noves remodelacions en breu a tots els aeroports del món, encara que això no ha de minimitzar l'estudi del seu disseny arquitectònic, factor important per a la comoditat dels passatgers i la imatge de la ciutat.Vila Olímpica Dwellings
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
This project of 113 multi-family homes is designed according to the general criteria which is common to all projects of this nature built in the Olympic Village: a perimeter building defining the shape of the streets and a more open interior with more autonomous elements, and according to the recommended uses: shops on the ground floor, housing on all floors and a car park in the first basement. The perimeter of the building is made up of two blocks which are in a parallel position regarding Wad-Ras and Pamplona Streets, at the intersection of which stands a square tower and a pedestrian crossing that surrounds it. The south façade of the houses has been set back in order to open the views to the south-east and south-west through a garden space. The main type of housing incorporates the communications core into its geometric centre, which is flanked by the service areas, clearly separating the night area, which faces north, and the day area, which faces south. The north façade is covered with ceramic brick with light concrete additions, while the south façade combines glass surfaces with other opaque concrete ones.FAD Award
Finalist. Category: Buildings of new plant for public useEl Prat Airport Terminal 2National Theatre of Catalonia
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
The National Theatre of Catalonia is conceived as a temple, a cultural symbol of Barcelona. The main volume of the building houses, under a single gable metal roof of 56 metres of light supported by two colonnades, a large entrance hall and the large performance hall: the heart of the theatre. On the main façade, the transparency allows a view of the hall from the outside and is presided over by a staircase, suitable for outdoor performances, in front of the new Les Arts Square. Programme: classic theatre with 900 seats, experimental theatre with 400 seats, open-air theatre, sets workshop, dressing rooms, offices, bar and restaurant.El Prat Airport Terminal 1
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
La vocació de la nova terminal és ser la porta de comunicació de Barcelona amb l'entorn europeu, potenciar el tràfic de connexions i millorar l'accessibilitat a l'aeroport per les diferents maneres de transport (tren d'Alta Velocitat, trens de Rodalies i la futura ampliació de la línia 9 del metro). Tindrà una superfície d'aproximadament 300.000 m2 i podrà absorbir un trànsit de 25 milions de passatgers, el doble que totes les terminals actuals juntes. L'edifici consta de dos blocs principals sota un únic sostre: un bloc de fins a 500 metres d'ample, on es realitzen els processos de facturació, seguretat i recollida d'equipatges, i que connecta els passatgers amb les diferents maneres de transport, i un altre de 700 metres de longitud en el qual s'ubiquen les zones d'embarcament, espera i equipaments comercials. L'arquitectura de l'edifici conjuga un caràcter internacional i multicultural amb la lluminositat i calidesa ambiental de l'arquitectura mediterrània. La seva transparència afavoreix la il·luminació natural de totes les zones destinades a passatgers, permetent una visió àmplia sobre les pistes, amb la vegetació i el mar com a teló de fons. En confluir en el disseny una ordenació de màxima funcionalitat, la incorporació de modernes tecnologies, el respecte pel medi ambient i una arquitectura representativa i singular, el nou edifici terminal de l'Aeroport de Barcelona serà un dels referents de les futures terminals aeroportuàries de passatgers l'entorn europeu.W Hotel
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
The 5-star W Barcelona Hotel, with an area of 42,818 m2, a height of 90 metres, 485 rooms and 67 suites, is located in the port of Barcelona, on the seafront. The hotel has a panoramic bar located on the roof, two restaurants, a terrace with bar and swimming pool, two conference rooms and various other facilities. The building, embedded in the volume of the atrium, enjoys great views over the sea and has natural light.Nexus II
RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví
The Nexus II building, located on the North Campus of the UPC in Barcelona and intended for cooperation and technological transfer between university and companies, is governed by the special development plan of the North Campus of Pedralbes and its occasional modification. The building, with four floors above ground of 6,000 m2 and a parking floor of 1,800 m2, has a horizontal composition and does not exhaust the permitted regulatory height. The square plan, designed for a very flexible use of the interiors, is divided into four spaces of 18m x 18m with autonomy of operation at all levels. Two large spoilers that protect from the sun highlight the horizontal effect of the composition. The façades, with a double skin of transparent glass, allow the user to be acoustically and thermally isolated from the outside, without taking away the light and the view. The Nexus II, located perpendicular to the axis that crosses the Campus from south to north, is installed on a landscaped platform next to the Girona Tower gardens, thus allowing access to the car park without ramps. The building is crossed from the first floor by a staircase that allows a fluid circulation between each floor, and, transversally, by two light gaps that guarantee optimal natural lighting of the interior spaces. The structure of the building is made of concrete and in general noble materials have been used such as clear glass on the façades, lacquered steel on the ceilings, white mats on the windows and marble on the floors. The offices are carpeted. A technical floor houses all the facilities necessary for the proper functioning of the building (air conditioning, electricity, IT, etc.).Audiovisual
-
1:24:31
Conferència: Arquitectures de Ricardo Bofill
-
7:02
RICARDO BOFILL Fundación Arquia
Bibliography (100)
Societies
