Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Ricardo Bofill va néixer el 1939 a Barcelona, es va graduar en Arquitectura a l’Escola de Barcelona i a l’Escola de Ginebra.

El 1963 va reunir un selecte grup de joves amb talent per formar un equip multidisciplinari que va permetre abordar la complexitat de la pràctica arquitectònica; enginyers, urbanistes, sociòlegs, escriptors, directors de cinema i filòsofs que van conformar el que avui es coneix com el Taller de Arquitectura.

En l’obra de Bofill, la Historia ha estat un manifest constant, no únicament en el continu anàlisi i interpretació de la cultura i de l’arquitectura del passat, sinó pel seu interès per les noves tendències, per la seva implicació en els moviments socials del seu temps i la proposta de respostes alternatives als problemes contemporanis. L’evolució del Taller de Arquitectura, impregnada de l’estímul i la concepció vital, de la enorme vitalitat de Ricardo Bofill, ha experimentat una sèrie de canvis teòrics i pràctics estretament vinculats a les transformacions polítiques i socials de les últimes dècades del segle XX.

En els seus primers anys, Bofill va recuperar els elements artesanals característics de l’arquitectura catalana tradicional. Més tard, va començar a abordar els problemes de planificació urbana a nivell local dins del context polític i social espanyol. La necessitat d’enfrontar-se a projectes de major envergadura, va conduir a l’equip de Bofill a concebre una metodologia basada en la formació geomètrica dels elements en l’espai, desenvolupada de manera teòrica en el projecte “La Ciutat en l’ Espai” i aplicada amb la construcció de “Walden 7”.

Interessat pels problemes urbans dels països en via de desenvolupament, Bofill va traslladar part del seu equip a Algèria, on va col·laborar amb el govern en projectes de planificació urbana i vivenda social. El seu treball va culminar dos anys més tard amb la construcció del Poble Agrícola Houari Boumédienne al sud-est del país.

Com resposta al encàrrec de varius projectes per a les “Noves Ciutats” franceses, el 1971 va formar un equip complementari a Paris. Durant aquesta etapa, Bofill va introduir en les seves propostes arquitectòniques elements simbòlics directament relacionats amb l’arquitectura monumental gala. La “Petite Cathédrale” i la “Maison d’Abraxas” son exemples d’aquests monuments habitats.

A partir de 1979, les activitats del Taller de Arquitectura es van concentrar principalment a França, amb la construcció simultània de quatre projectes: “Les Arcades du Lac” i “Le Viaduc”a Saint-Quentin-en-Yvelines, “Les Espaces d’Abraxas” a Marne-la-Vallée; “Les Echelles du Baroque” al districte XIV de Paris; així com Antigone a Montpellier.

Els estudis de Bofill sobre la utilització d’unitats de formigó prefabricat van contribuir durant els anys 80 a la afirmació de la validesa de les formes clàssiques i la geometria en la arquitectura contemporània. La introducció del vidre i del alumini en els 90, va suposar el resultat d’un procés marcat pel estudi i la investigació de les formes i els materials.

L’any 2000, Bofill va agrupar la seva activitat a Espanya, des de la seva seu instal·lada en una antiga fàbrica de ciment a les afores de Barcelona, el Taller de Arquitectura liderat per Bofill manté l’esperit i la filosofia que van motivar al seu equip a principis dels 60 per realitzar projectes internacionals des de l’escala urbana, contribuint així a un nou “urbanisme integrat”. Projectes com la “Place de l’Europe” a Luxemburg, la “Prolongació de la Castellana” a Madrid, la “Central Artery” a Bòston, infraestructures del transport com la Terminal 1 de l’aeroport de Barcelona, equipaments culturals, esportius i comercials a Europa, Estats Units i Asia; edificis de vivendes socials i deluxe, des de Dakar a Estocolm, des de Pekín a Paris; edificis d’oficines i seus d’importants companyes als Estats Units, França, Espanya…

La reputació internacional de Ricardo Bofill resideix en la seva capacitat de dissenyar i construir amb èxit en un gran nombre de països i contexts diversos. Les seves obres confirmen la seva capacitat de dissenyar en harmonia amb les diferents cultures locals com resultat de combinar el seu know-how i la seva experiència global.

Autor: RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura

Obras (18)

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología (21)

  1. Apartamentos El Sargazo

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Apartamentos El Sargazo

    El conjunt, situat en una pineda a prop de la platja de Castelldefels, es compon de 33 apartaments d'estiu agrupats en diversos edificis i una torre que allotja un dipòsit d'aigua i altres instal·lacions. Es tracta de volums compactes, amb finestres racionalistes, revocats i pintats en diferents gammes de vermell.
  2. Viviendas Johann Sebastian Bach 28

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví

    Viviendas Johann Sebastian Bach 28

    Las peculiares condiciones del solar llevan a una solución distributiva que deja de lado el repertorio tipológico propio de las viviendas en un medio urbano. La única fachada a la calle da al norte. En el lado sur, el espacio de conexión con el patio interior es muy reducido y se localiza en una esquina. Bofill opta por situar las salas de estar al lado de la calle y orientar los cuerpos de los dormitorios hacia el patio interior, creando un patio propio que garantiza la buena iluminación y ventilación de la parte trasera de las viviendas. Las dos alas de dormitorios se abren escalonadamente hacia la buena orientación, y el dormitorio principal se encuentra en el extremo, en la mejor posición. En los espacios restantes entre ambos cuerpos se sitúan las cocinas, con abertura en el patio, y los baños, en las medianeras. La fachada que da a la calle combina algunas cerraduras de celosías cerámicas con persianas de madera, que cierran las salas de estar de forma asimétrica.
  3. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Viviendas Johann Sebastian Bach - Francesc Pérez-Cabrero

  4. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Viviendas Nicaragua

  5. Viviendas Nicaragua

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví

    Viviendas Nicaragua

    Se trata de un programa de viviendas de renta limitada en un solar en esquina orientado al norte. La distribución libera un patio de dimensiones importantes en la parte trasera, que permite la iluminación y ventilación de los dormitorios de las viviendas laterales. La vivienda central da a la calle, si bien ofrece paramentos casi ciegos en la esquina y se abre de sesgo a levante y a poniente. El edificio ofrece una imagen de pantallas de ladrillo que se abren en abanico hacia las dos orientaciones favorables, desde las que la visión es más transparente. Una vivienda singular desarrollada en tres niveles da lugar a los volúmenes retranqueados de la cubierta.
  6. Viviendas Johann Sebastian Bach - Francesc Pérez-Cabrero

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Emili Bofill i Benessat, Ricardo Bofill Leví

    Viviendas Johann Sebastian Bach - Francesc Pérez-Cabrero

    El edificio satisface un programa de 12 viviendas de renta libre y 21 viviendas de renta limitada, más un ático retranqueado entendido como una pieza singular. Bofill se remite a la construcción tradicional con fábrica de ladrillo para ajustarse al perímetro circular de la plaza y darle un carácter definitorio. Ambas jerarquías de viviendas quedan reflejadas en la fachada y, a la manera de la tradición modernista autóctona, se saca partido de los elementos a pequeña escala (conductos de desagüe, gárgolas, tubos de chimenea, barandillas) para dar expresividad al edificio, entendido como un trabajo delicado de fábrica de ladrillo y de elementos de hierro que adoptan una calidad escultórica.
  7. Laboratoris Fito-Químics Lafi

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Laboratoris Fito-Químics Lafi

    Este edificio diseñado para el desarrollo de fitoquímicos es un ejemplo perfecto del periodo regionalista de RBTA, con grandes volúmenes cúbicos suspendidos en el vacío y el cuidadoso diseño de los detalles. Construido con ladrillo rojo visto tradicional y grandes aberturas acristaladas, el edificio fue concebido como un solo volumen, aunque aparenta tres pabellones adaptados a la ondulación del terreno. La plantación de diversas especies junto a las fachadas y la apariencia doméstica del edificio facilitó su integración en el entorno rural, por lo que ha sido tomada durante mucho tiempo como una villa privada. La progresiva degradación de la zona a causa de una implantación industrial indiscriminada ha dejado a los laboratorios como una isla verde en un mar de despropósitos.
  8. Club Esportiu Mas Pei

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Club Esportiu Mas Pei

    Situado sobre un acantilado de la Costa Brava, este club deportivo con piscina, pistas de tenis y restaurante ofrece impresionantes vistas al mar. Sobre la cubierta ajardinada que incluye la piscina se han plantado especies nativas para maximizar la integración del edificio en su entorno natural. El proyecto, otro claro ejemplo del periodo de Regionalismo Crítico de RBTA, incorpora de forma general la utilización del ladrillo visto y baldosas comunes en la cultura local.
  9. Barrio Gaudí

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Barrio Gaudí

    El projecte respon a un encàrrec de l’Administració per fer un conjunt d’habitatges socials en un indret perifèric de Reus. Bofill opta per fer una lectura positiva de la vida col·lectiva de la petita localitat industrial, i reprodueix al nou barri l’amalgama de locals comercials, supermercats, bars, equipaments de lleure i els mateixos habitatges. El barri està format per torres de vuit plantes, resultat de la combinació d’un nombre limitat de tipus d’habitatges, que incorporen dos, tres i quatre dormitoris. De l’acoblament dels diferents tipus en surt una varietat de plantes sempre orientades als quatre vents, que poden juxtaposar dues torres en un mateix bloc i que poden variar en alçària d’una planta a l’altra. Totes les torres queden unides per quatre nivells de passeres que permeten circular horitzontalment sense necessitat de baixar al carrer. L’èxit de l’operació va portar a projectar-ne una segona i una tercera fase.
  10. El Castillo de Kafka

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    El Castillo de Kafka

    El plantejament del projecte té l’origen en la influència que el grup Archigram va exercir als anys seixanta sobre alguns membres del Taller d’Arquitectura. Es tractava de separar clarament l’ordre de les circulacions de l’ordre dels habitatges, i de concebre uns cubs en creixement vertical que es poguessin connectar a la xarxa de circulacions sense servituds estructurals pròpies. Les caixes d’escala són fetes amb murs de càrrega de maó, que es prolonguen fins a sostenir la meitat de cada unitat, mentre que l’altra meitat es recolza en un pilar metàl·lic situat en una cantonada. Cada cub conté un ambient —estar-menjar o bé bany-dormir— separat per una diferència de nivell. La llei de creixement vertical segueix les pautes d’una equació matemàtica. Es tractava d’adaptar l’arquitectura a unes formes de lleure poc convencionals, lligades a una concepció dramàtica de l’existència molt pròpia d’aquella dècada.
  11. Casa Bofill

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Casa Bofill

    Bofill construeix la casa d’estiueig dels seus pares al voltant d’una antiga masia en runes, i reparteix les diferents parts del programa en pavellons independents. Un gran basament es relaciona amb el terreny exterior per mitjà d’escalinates i conté la piscina, que actua com a centre de tot el conjunt. El pavelló principal, en forma de L, conté la sala d’estar, la sala de música i el dormitori principal a la planta baixa, i la biblioteca, la sala de jocs i una segona sala d’estar a la primera planta, que queda connectada amb la piscina a través d’una escalinata. Un segon pavelló a tocar de la piscina conté el menjador, entès com a centre de reunió de tota la casa. Els mòduls restants, de 3 x 6 x 6 metres, contenen els dormitoris dels fills i queden encavallats al basament. A la plataforma central es genera un paisatge d’escalinates i xiprers que alliberen la vida a la casa de qualsevol forma de relació funcional.
  12. Walden 7

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Walden 7

    Amb un pressupost més baix que l’emprat habitualment als habitatges socials, i amb uns instruments de finançament atípics, Ricard Bofill i el Taller d’Arquitectura aconsegueixen fer realitat un conjunt d’habitatges que parteix de la crítica de la ciutat existent i proposa alternatives arquitectòniques i també existencials. Es tracta de 18 torres que es van corbant a mesura que pugen fins a tocar les torres veïnes, deixant al centre uns grans buits interconnectats que fomenten la relació entre els diferents habitatges. El conjunt mostra a l’exterior uns paraments recoberts de ceràmica vermella i amb les obertures molt petites. Els patis interiors, en canvi, estan tractats amb colors molt vius. Els tipus d’habitatges assagen nombroses combinacions a partir d’un mòdul quadrat, que es pot duplicar o bé formar grups de quatre, establint noves possibilitats d’interrelació entre els habitants de cada unitat.
  13. Taller de Arquitectura

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Taller de Arquitectura

    El 1973 Ricardo Bofill va descobrir als afores de Barcelona ??una fàbrica de ciment en desús, un complex industrial d'inicis del segle XX. "Davant meu -diu- hi havien 30 immenses sitges, una xemeneia altíssima, quatre quilòmetres de subterranis, unes gegantines sales de maquinària. Durant la meva primera visita a la vella fàbrica de ciment, de sobte vaig pensar que una cosa horrible podria esdevenir quelcom molt bonic, de la mateixa manera que la idiotesa pot, de vegades, transformar-se en genialitat. La fàbrica de ciment correspon al primer període de la industrialització de Barcelona i no ha estat construïda segons una planta general prèvia sinó juxtaposant diferents elements. El resultat fou llavors una sèrie de volums afegits els uns als altres i diferents cadenes de fabricació que recorden la arquitectura vernacla però amb aspecte industrial. Em vaig seguir endinsant i poc a poc em vaig adonar que a la fàbrica eren presents les diferents estètiques desenvolupades des de l'última guerra mundial: el tractament dur i escultural de la matèria, amb volums trencats, escales que no van enlloc, espais potents ja inútils i estranyes proporcions i però plens de màgia. Vaig decidir quedar-me amb aquella fàbrica amb la intenció de transformar la rudesa en una obra d'art i instal·lar-hi el meu Taller d'Arquitectura que, a llarg termini, podria ser utilitzat com a fundació destinada a la investigació sobre la forma i el disseny de la ciutat. Aquesta transformació s'ha dut a terme gradualment i encara ara segueixo afegint nous espais de treball a força d'adaptar les velles ruïnes encara dempeus. No obstant això crec que la fàbrica serà sempre una obra inacabada, fet que forma part de la seva fascinació. " Després d'haver fet una desconstrucció dels volums existents, van quedar vuit sitges que Ricardo Bofill va adaptar perquè acollissin les oficines, laboratori de maquetes, arxius, biblioteca i un espai, el més gran de tots que conserva la pell i l'amplitud de l'antic edifici batejada "La Catedral". Aquesta té la funció de sala expositiva dels projectes, de projeccions multimèdia, de reunió amb clients i visitants i trobades socials i culturals lligades a l'activitat professional de l'arquitecte. Envolten el Taller d'Arquitectura grans espais verds plantats d'oliveres, xiprers, palmeres i eucaliptus.
  14. Instituto Nacional de Educación Física de Catalunya

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Instituto Nacional de Educación Física de Catalunya

    Escuela de formación de profesorado. Las salas de gimnasia se alojan en dos claustros unidos por un vestíbulo central. Una escalinata comunica la fachada sur del edificio con las pistas al aire libre. El edificio dispone de 17 aulas, sala de musculación, sala de lucha, 2 pistas polideportivas, vestuarios, sauna, oficinas, biblioteca y sala de conferencias.
  15. Terminal 2 del Aeropuerto del Prat

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Terminal 2 del Aeropuerto del Prat

    L'aeroport de Barcelona va ser objecte d'una important remodelació per passar de sis milions de passatgers a l'any a una xifra de dotze milions, doblant també la capacitat d'estacionament d'aeronaus. El projecte va incloure la instal·lació de dotze passarel·les telescòpiques per a l'embarcament directe als avions. La solució adoptada té en compte la configuració del camp de vol i en concret de la plataforma, estreta i allargada, que va haver d'ampliar. L'edifici terminal es va dissenyar en línia, aprofitant gran part de l'estructura existent, amb quatre molls modulars en forma de triangle que penetren el mínim a la plataforma permetent un millor aprofitament de la mateixa. Aquesta solució lineal, determinada també per la situació de la Terminal de càrrega i de l'edifici tècnic, es veu reforçada amb un element que remarca aquesta linealitat: un carrer de vianants elevat que agrupa els elements modulars, serveix de separació entre els costats terra i aire i permet una fàcil separació entre el passatge nacional i internacional. El passatge internacional usarà un edifici relativament separat de la resta de les instal·lacions. Un dels mòduls triangulars es destina especialment al pont aeri amb Madrid. El disseny modular de l'aeroport va permetre la seva remodelació per fases, ja que no podia interrompre en cap moment el seu funcionament. Es va realitzar una nova façana, que representa una imatge totalment envidriada dels mòduls d'embarcament i del carrer elevat. Els passatgers en espera poden gaudir de l'espectacle de l'enlairament i aterratge dels avions des d'una posició privilegiada. Els mòduls triangulars disposen d'una altra sala d'espera a la planta baixa, destinada aquells passatgers que hagin de embarcar, a través de l'autobús, en aeronaus situades en posicions remotes. El carrer elevat, espina dorsal de l'aeroport, és element de comunicació entre tot l'establiment. Mentre l'accés des del carrer fins als avions pot realitzar-se en un recorregut mínim, el carrer elevat, inspirada a la Rambla de Barcelona, permet als passatgers en espera passejar i gaudir dels diferents ambients de la mateixa en els seus diferents trams. El passatger té l'accés als edificis terminals a nivell de terra, amb connexió directa a l'aparcament i vials de circulació protegits per grans cobertes. La facturació i recollida d'equipatges es realitza a la planta baixa i la connexió entre plantes s'efectua gràcies a escales, escales mecàniques i ascensors. La ràpida evolució de la tecnologia aèria provocarà noves remodelacions en breu a tots els aeroports del món, encara que això no ha de minimitzar l'estudi del seu disseny arquitectònic, factor important per a la comoditat dels passatgers i la imatge de la ciutat.
  16. Viviendas Villa Olímpica

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Viviendas Villa Olímpica

    Este proyecto de 113 viviendas plurifamiliares está concebido según los criterios generales comunes a todos los proyectos de este carácter edificados en la Villa Olímpica: una edificación perimetral definiendo la forma de las calles y un interior más abierto y con elementos más autónomos, y también según los usos recomendados: comercios en planta baja, viviendas en todas las plantas y un aparcamiento en el primer sótano. El perímetro de la edificación está compuesto por dos bloques paralelos a las calles Wad-Ras y Pamplona, en cuya intersección destaca una torre de planta cuadrada y un paso de peatones que la rodea. La fachada sur de las viviendas ha sido retranqueada con el fin de abrir vistas al sudeste y suroeste a través de un espacio ajardinado. La vivienda-tipo incorpora el núcleo de comunicaciones en su centro geométrico, que está flanqueado por las zonas de servicio, separando claramente la zona de noche, orientada hacia el Norte, y la zona de día, orientada hacia el sur. La fachada norte está recubierta de ladrillo de cerámica con ligeras incorporaciones de hormigón, mientras que la fachada sur combina superficies de vidrio con otras opacas de hormigón.
  17. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Edificios de nueva planta de uso público

    Premio FAD

    Terminal 2 del Aeropuerto del Prat

  18. Teatro Nacional de Catalunya

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Teatro Nacional de Catalunya

    El Teatre Nacional de Catalunya está concebido como un templo, símbolo cultural para la ciudad de Barcelona. El volumen principal del edificio alberga, bajo un único techo metálico a dos aguas de 56 m. de luz sostenido por dos columnatas, un amplio hall de entrada y la gran sala de representaciones, verdadero corazón del teatro. En la fachada principal, la transparencia permite la visión del hall desde el exterior y está presidida por una escalinata, apta para representaciones al aire libre, frente a la nueva Plaza de las Artes. Programa: Teatro clásico de 900 plazas, teatro experimental de 400 plazas, teatro al aire libre, taller de decorados, camerinos, oficinas, bar y restaurante.
  19. Terminal 1 del Aeropuerto del Prat

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Terminal 1 del Aeropuerto del Prat

    La vocació de la nova terminal és ser la porta de comunicació de Barcelona amb l'entorn europeu, potenciar el tràfic de connexions i millorar l'accessibilitat a l'aeroport per les diferents maneres de transport (tren d'Alta Velocitat, trens de Rodalies i la futura ampliació de la línia 9 del metro). Tindrà una superfície d'aproximadament 300.000 m2 i podrà absorbir un trànsit de 25 milions de passatgers, el doble que totes les terminals actuals juntes. L'edifici consta de dos blocs principals sota un únic sostre: un bloc de fins a 500 metres d'ample, on es realitzen els processos de facturació, seguretat i recollida d'equipatges, i que connecta els passatgers amb les diferents maneres de transport, i un altre de 700 metres de longitud en el qual s'ubiquen les zones d'embarcament, espera i equipaments comercials. L'arquitectura de l'edifici conjuga un caràcter internacional i multicultural amb la lluminositat i calidesa ambiental de l'arquitectura mediterrània. La seva transparència afavoreix la il·luminació natural de totes les zones destinades a passatgers, permetent una visió àmplia sobre les pistes, amb la vegetació i el mar com a teló de fons. En confluir en el disseny una ordenació de màxima funcionalitat, la incorporació de modernes tecnologies, el respecte pel medi ambient i una arquitectura representativa i singular, el nou edifici terminal de l'Aeroport de Barcelona serà un dels referents de les futures terminals aeroportuàries de passatgers l'entorn europeu.
  20. Hotel W

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Hotel W

    El W Barcelona Hotel de 5 estrellas, con una superficie de 42.818 m2, una altura de 90 metros, 485 habitaciones y 67 suites, está situado en el puerto de Barcelona, a orillas del mar. El hotel dispone de un bar panorámico situado en la azotea, dos restaurantes, una terraza con bar y piscina, dos salas de congresos y varios otros equipamientos. El edificio, empotrado en el volumen del atrio, goza de grandes vistas sobre el mar y tiene luz natural.
  21. Nexus II

    RBTA - Ricardo Bofill Taller de Arquitectura, Ricardo Bofill Leví

    Nexus II

    El edificio de Nexus II, situado en el Campus Nord de la UPC de Barcelona y destinado a usos de cooperación y transferencia tecnológica entre universidad y empresas, está regida por el plan especial de urbanización del Campus Nord de Pedralbes y de su modificación puntual. El edificio, de cuatro plantas sobre rasante de 6.000 m2 y una planta de aparcamiento de 1.800 m2, tiene una composición horizontal y no agota la altura reguladora permitida. La planta cuadrada, concebida para un uso muy flexible de los interiores, está dividida en cuatro espacios de 18m x 18m con una autonomía de funcionamiento a todos los niveles. Dos grandes alerones que protegen del sol acentúan el efecto horizontal de la composición. Las fachadas, de doble piel de vidrio transparente, permiten aislar acústica y térmicamente al usuario del exterior, sin sacar la luz y la vista. El Nexus II, situado en perpendicular al eje que atraviesa el Campus de sur a norte, está implantado sobre una plataforma ajardinada a continuación de los jardines de la Torre Gerona, permitiendo así un acceso al parking sin rampas. El edificio está atravesado a partir de la primera planta por una escalera que permite una circulación fluida entre cada planta, y, transversalmente, por dos huecos de luz que garantizan una óptima iluminación natural de los espacios interiores. La estructura del edificio es de hormigón y por lo general se han empleado materiales nobles como vidrio claro en las fachadas, acero lacado en los techos, estores blancos en las ventanas y mármol en los suelos. En las oficinas hay moqueta. Un pavimento técnico aloja todas las instalaciones necesarias para el buen funcionamiento del edificio (aire acondicionado, electricidad, informática, etc.).

Audiovisual

  • Conferència: Arquitectures de Ricardo Bofill

    1:24:31

    Conferència: Arquitectures de Ricardo Bofill

  • RICARDO BOFILL Fundación Arquia

    7:02

    RICARDO BOFILL Fundación Arquia

Bibliografía (100)

Sociedades