L'edifici havia d'ocupar un solar amb doble orientació i davant de façana a l'Avinguda Diagonal i al Carrer de Minerva, a l'àrea de negocis més important de la ciutat de Barcelona. Com és natural, la façana principal, amb l'accés per als vianants, es va situar a la Diagonal, mentre que l'accés de vehicles a les plantes subterrànies d'aparcament es va disposar a la façana posterior. Es repeteixen les funcions administratives del model bancari: una successió de nivells diàfans d'oficines plantejats per a la possible distribució flexible, subdivisió, etc. En aquest cas l'entitat pretenia ocupar les dues plantes més properes a l'accés (l'altell i la primera planta) i l'àtic, deixant la resta de la superfície en règim de superfície d'oficines de lloguer. També es va alliberar la planta baixa, dissenyada com a recintes comercials després d'una façana reculada que accentuava l'accés a l'edifici. A causa de la irregularitat del solar, que pràcticament es podia considerar un doble solar, els arquitectes van decidir ubicar el nucli al centre de gravetat de la superfície en planta de la parcel·la. Gairebé per defecte, l'edifici quedava dividit en dos, el bloc amb façana Diagonal, de nou plantes d'alçada, a més dels àtics, i el bloc orientat al carrer Minerva, de quatre nivells i àtic. L'evolució del projecte va acabar definint el nucli com la xarnera entre els dos edificis. La resta de la planta s'organitzava en una retícula que proposava ritmes canviants (80, 120, 160, 140cm), tot i que els eixos principals s'ajustaven a una trama quadrada de 80cm i a les direccions de les diagonals del doble quadrat vertical. Aquest joc diagonal permetia encaixar a la modulació una sèrie de tribunes envidrades en façana. L'estructura era utilitzada com a motiu compositiu de la façana, mitjançant una sèrie de senglars metàl·liques que triangulaven el pòrtic frontal en els dos primers nivells reduint a la meitat el nombre de suports. L'ús d'acer corten remet al passat industrial del lloc d'origen de l'entitat bancària.
