Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

  • Meridiana Greyhound Stadium

Memory

El programa d’una pista per a curses de llebrers dóna lloc a un edifici peculiar i amb unes servituds pròpies. Bonet concep una llarga construcció en forma de grill de taronja i amb una coberta unitària. L’element tipus de suport consta d’un únic pilar d’acer col·locat al centre, que suporta una jàssera volada a banda i banda. El desequilibri creat es compensa amb el pes del para-sol que filtra la llum del sud, i uns tirants vinculats als pilars que en contraresten el pes. La coberta, fràgil i inestable, és formada per unes riostes que suporten unes planxes prefabricades, i queda fixada definitivament per un tirant a cada extrem. A sota d’aquest gran pla bombat s’hi disposa la plataforma que acull la circulació dels espectadors, com també l’accés a les taquilles d’apostes i a les grades. Sota la plataforma hi ha les gosseres i les dependències de serveis.

Author: Maurici Pla

Source: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El Canòdrom Meridiana és un exemple paradigmàtic d’edifici realitzat per a una funció específica: servir la pista de curses d’un canòdrom. Per tant, l’edifici és indestriable de l’espai buit al qual serveix i no es pot entendre sense aquest. S’alinea al carrer de la Riera d’Horta, on aboca la façana posterior. S’hi accedeix per un dels extrems. La façana principal no està dissenyada per ser vista, sinó per mirar-hi a través. Les parts públiques de l’edifici estan elevades un nivell sencer i deixen la planta baixa com a espai de servei, amb dependències per a la cura dels gossos. L’espai noble se situa a la planta primera i queda obert a les pistes perquè les grades es disposen des d’aquest nivell cap avall. Un enorme brise-soleil seguit d’obra amb estructura d’acer controla la il·luminació de l’ambient. El tret més remarcable de l’edifici és l'agosarament estructural: tota l’estructura, realitzada completament amb acer, treballa al límit. Les seccions d’acer són les mínimes imprescindibles, els voladissos gairebé impossibles. Les grades estan subjectades per la part superior, sense cap altre suport, completament penjades sobre la planta baixa. La coberta, molt singular, és una closca única, parabòlica, molt lleugera, de geometria reglada (formes corbes realitzades exclusivament amb perfils rectes) que l'emparenta amb experiències modernistes i, alhora, permet cobrir-la amb un mínim de material. Els acabats interiors són molt austers, gairebé pobres. L’estructura, protagonista, es deixa vista arreu. L’edifici va perdre l'ús com a canòdrom. La pista és ara un parc públic, urbanitzat de manera que se’n pugui reconèixer la geometria. Actualment espera ser rehabilitat com a equipament públic. Aquesta nova funció, que demostra la flexibilitat de l’edifici, permet, addicionalment, recórrer-lo i admirar-ne tota la geometria d’una manera desacostumada. Això valora, encara més, la tasca dels arquitectes, que semblen haver pensat cada espai com si es pogués visitar així des del principi: no hi ha ni un sol punt des d’on l’edifici perdi força. Visitar-lo permet gaudir d’una de les estructures més singulars de la ciutat.

Author: Jaume Prat

Source: APP BCN Arquitectura

Este recinto ocupa la totalidad de una manzana rectangular de 10.000 metros cuadrados situada en los terrenos vecinos del barrio del Congrés de Barcelona, un barrio de nueva planta planificado con ocasión del Congreso Eucarístico de 1952. El canódromo se compone de un edificio para las apuestas, que está situado en el lado más largo de la manzana, y una pista de carreras. El edificio consta de dos plantas, la planta baja se ha planteado como una prolongación del terreno y la planta superior como un objeto completamente separado del suelo que sirve de mirador. La estructura de acero proporciona una imagen mucho más esbelta y ligera del conjunto que si fuera de hormigón. El edificio tiene la planta lenticular y es muy transparente, lo que le da al conjunto la imagen de unas alas de avión y un aspecto muy dinámico. El techo de la planta baja está equipado con gradas en el centro y terrazas laterales con buena visibilidad, mientras que el forjado de la cubierta soporta una estructura colgante con lamas de protección solar, a modo de brise soleil. La cubierta está soportada por unos tirantes que atan las jácenas al forjado inferior y evitan el balanceo. El brise soleil hace de contrapeso.

Author: Xavier Llobet i Ribeiro

Source: DOCOMOMO Ibérico

Authors

On the Map