Com anar-hi
Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
El programa d’una pista per a curses de llebrers dóna lloc a un edifici peculiar i amb unes servituds pròpies. Bonet concep una llarga construcció en forma de grill de taronja i amb una coberta unitària. L’element tipus de suport consta d’un únic pilar d’acer col·locat al centre, que suporta una jàssera volada a banda i banda. El desequilibri creat es compensa amb el pes del para-sol que filtra la llum del sud, i uns tirants vinculats als pilars que en contraresten el pes. La coberta, fràgil i inestable, és formada per unes riostes que suporten unes planxes prefabricades, i queda fixada definitivament per un tirant a cada extrem. A sota d’aquest gran pla bombat s’hi disposa la plataforma que acull la circulació dels espectadors, com també l’accés a les taquilles d’apostes i a les grades. Sota la plataforma hi ha les gosseres i les dependències de serveis.
El Canòdrom Meridiana és un exemple paradigmàtic d’edifici realitzat per a una funció específica: servir la pista de curses d’un canòdrom. Per tant, l’edifici és indestriable de l’espai buit al qual serveix i no es pot entendre sense aquest.
S’alinea al carrer de la Riera d’Horta, on aboca la façana posterior. S’hi accedeix per un dels extrems. La façana principal no està dissenyada per ser vista, sinó per mirar-hi a través.
Les parts públiques de l’edifici estan elevades un nivell sencer i deixen la planta baixa com a espai de servei, amb dependències per a la cura dels gossos.
L’espai noble se situa a la planta primera i queda obert a les pistes perquè les grades es disposen des d’aquest nivell cap avall. Un enorme brise-soleil seguit d’obra amb estructura d’acer controla la il·luminació de l’ambient.
El tret més remarcable de l’edifici és l'agosarament estructural: tota l’estructura, realitzada completament amb acer, treballa al límit. Les seccions d’acer són les mínimes imprescindibles, els voladissos gairebé impossibles. Les grades estan subjectades per la part superior, sense cap altre suport, completament penjades sobre la planta baixa.
La coberta, molt singular, és una closca única, parabòlica, molt lleugera, de geometria reglada (formes corbes realitzades exclusivament amb perfils rectes) que l'emparenta amb experiències modernistes i, alhora, permet cobrir-la amb un mínim de material.
Els acabats interiors són molt austers, gairebé pobres. L’estructura, protagonista, es deixa vista arreu.
L’edifici va perdre l'ús com a canòdrom. La pista és ara un parc públic, urbanitzat de manera que se’n pugui reconèixer la geometria. Actualment espera ser rehabilitat com a equipament públic.
Aquesta nova funció, que demostra la flexibilitat de l’edifici, permet, addicionalment, recórrer-lo i admirar-ne tota la geometria d’una manera desacostumada. Això valora, encara més, la tasca dels arquitectes, que semblen haver pensat cada espai com si es pogués visitar així des del principi: no hi ha ni un sol punt des d’on l’edifici perdi força.
Visitar-lo permet gaudir d’una de les estructures més singulars de la ciutat.
Aquest recinte ocupa la totalitat d'una illa rectangular de 10.000 metres quadrats situada als terrenys veïns del barri del Congrés de Barcelona, un barri de nova planta planificat amb ocasió del Congrés Eucarístic del 1952. El canòdrom es compon d'un edifici per a les apostes, que està situat al costat més llarg de l’illa, i una pista de carreres. L'edifici consta de dues plantes, la planta baixa s'ha plantejat com una prolongació del terreny i la planta superior com un objecte completament separat del terra que serveix de mirador.
L'estructura d'acer proporciona una imatge molt més esvelta i lleugera del conjunt que si fos de formigó. L'edifici té la planta lenticular i és molt transparent, cosa que dóna al conjunt la imatge d'unes ales d'avió i un aspecte molt dinàmic. El sostre de la planta baixa està equipat amb grades al centre i terrasses laterals amb bona visibilitat, mentre que el forjat de la coberta suporta una estructura penjant amb lamel·les de protecció solar, a manera de brise soleil. La coberta està suportada per uns tirants que lliguen les jàsseres al forjat inferior i eviten el balanceig. El brise soleil fa de contrapès.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Canòdrom Meridiana
Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné
El programa d’una pista per a curses de llebrers dóna lloc a un edifici peculiar i amb unes servituds pròpies. Bonet concep una llarga construcció en forma de grill de taronja i amb una coberta unitària. L’element tipus de suport consta d’un únic pilar d’acer col·locat al centre, que suporta una jàssera volada a banda i banda. El desequilibri creat es compensa amb el pes del para-sol que filtra la llum del sud, i uns tirants vinculats als pilars que en contraresten el pes. La coberta, fràgil i inestable, és formada per unes riostes que suporten unes planxes prefabricades, i queda fixada definitivament per un tirant a cada extrem. A sota d’aquest gran pla bombat s’hi disposa la plataforma que acull la circulació dels espectadors, com també l’accés a les taquilles d’apostes i a les grades. Sota la plataforma hi ha les gosseres i les dependències de serveis. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaCanòdrom Meridiana
Audiovisual
-
4:52
El canòdrom - Va passar aquí | betevé