Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Fargas House

  • Fargas House

  • Fargas House

  • Fargas House

  • Fargas House

Memory

La casa Fargas és un bon exemple de casa de pisos burgesa del Modernisme tardà a l’Eixample de Barcelona i, alhora, de l’obra primerenca d’Enric Sagnier, arquitecte de trajectòria molt dilatada. Les cases de pisos de l’Eixample s’estratifiquen en alçada des del principal (sobre la planta baixa), l’habitatge del propietari, amb pisos que es van reduint en renda i superfície per a famílies amb ingressos més baixos. La casa Fargas, de tres crugies d’amplada (tres finestres per planta al carrer) presenta una particularitat: de la planta baixa a la quarta (la casa té cinc alçades sobre un semisoterrani aixecat gairebé una planta respecte del carrer), els pisos tenen exactament la mateixa façana. El principal està marcat, només, per la unió dels balcons laterals amb la tribuna central. A la resta de plantes els balcons s’individualitzen i reben unes baranes de forja treballada. La tribuna, al centre de la casa, presenta dues característiques curioses: la principal és que queda formada per la façana de la casa, plegada sobre si mateixa i foradada per una única finestra bombada, de perímetre irregular, orgànic, amb unes fusteries de disseny vertical molt elegant. La segona característica és que queda desalineada respecte a la porta d’accés, situada contra el costat dret de la façana, gairebé a la mitgera, per deixar espai per al desenvolupament de la planta baixa i el semisoterrani. El coronament és singular, a base d’un ràfec projectat sobre els dos laterals de la façana. L’ornamentació, tractada amb subtilitat i mestria, consisteix en petits tocs de decoració sobre les finestres, a la porta d’entrada i a la tribuna. La façana ha estat restaurada recentment i presenta un bon nivell de conservació. L’interior és privat i no visitable.

Author: Jaume Prat Ortells

Source: APP BCN Arquitectura

El modernisme cosmopolita d'Enric Sagnier -inspirat, com molta de l'arquitectura coetània, al rococó francès- obté els seus millors resultats quan s'oblida de models concrets i busca la lògica de les formes lliures. A les façanes, la corba dels seus ornaments s'apodera del conjunt de la composició i, en aquest cas, fins i tot arriba a configurar un element estructural com la tribuna central. El treball escultòric de la planta baixa fusiona la decoració vegetal i el perfilat arquitectònic de les obertures amb un tractament més rude de la pedra, senzillament desbastada al basament de la façana. La base convexa de les finestres de l'entresòl constitueix un feliç troballa que Sagnier s'utilitzarà en altres obres de la primera dècada del segle. El vestíbul tempera una mica aquest caràcter, encara que no falta la feina ornamental (a la barana de ferro, els detalls escultòrics o l'esgrafiat de la paret) que sovint es donava a aquests espais semipúblics. Originalment l'edifici no tenia els actuals pisos afegits. La tribuna constava de quatre nivells que culminaven en un cupulí, a banda i banda del qual corria una rematada de florons. El cinquè pis baix ràfec i l'últim apartament són una mostra de la densificació de la ciutat, tot i que cal agrair que respectessin el caràcter general en les formes de les obertures i en la decoració.

Author: Enric Sagnier i Villavecchia

Authors

On the Map