How to get there
About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2023 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueExternal Collaborators:
2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
Memory
Ubicat al districte de Ciutat Vella, el gratacels Urquinaona és un edifici mixt d'habitatges i oficines. Va ser projectat amb anterioritat a 1936, dins de l'àmbit funcionalista. Obra de Luís Gutiérrez Soto, l'arquitecte madrileny va reflectir a la perfecció la crisi moral que havia suposat la Guerra Civil Espanyola.
Situat entre els carrers Trafalgar i Jonqueres fa cantonada a la plaça Urquinaona. Consta de planta baixa de doble alçada que integra un entresòl i tretze plantes. Situat en una parcel·la triangular l'edifici entre mitgeres està format per un gran volum al voltant d'un pati central. Aquesta disposició permet ventilar totes les dependències de servei i col·loca els nuclis de comunicació vertical a cada un dels vèrtexs.
La seva façana principal dóna als dos vials públics i resol la cantonada arrodonint el xamfrà. Aquesta façana es divideix en volums més petits que sobresurten respecte al pla de façana i integren uns balcons correguts.
La planta del principal apareix volada respecte de la línia de façana i s'estén com una tribuna correguda en tot el perímetre. Aquesta tribuna marca una component horitzontal que contrasta amb la verticalitat dels tres cossos de balcons. També li aporta un marcat caràcter de modernitat al tenir totes les obertures de vidre contínues sense cap tancament opac, deixant entreveure tota la planta lliure de parets de càrrega. Per altra banda, l'alçada de l'entresòl fa que aquesta planta juntament amb els grans vitralls faci també de planta noble juntament amb el principal.
El pla de façana és una estricta retícula de finestres quadrades repartides a un ritme costant, sense decoració. El coronament i la coberta de l'edifici es resolen creant un joc de volums on participen les tres últimes plantes. Es tracta d'una solució influenciada pels dissenys que ja havia assajat Le Corbusier en blocs d'habitatges. També es denota la influència de l'estètica dels vaixells de l'època.
Decorativament, cal esmentar que en els portals i vestíbuls de planta baixa existeix una decoració molt austera de gust noucentista/academicista. On més clarament destaca aquest corrent és en la decoració de les portes metàl·liques vidriades dels vestíbuls d'accés.
Es tracta d'un interessant exemple d'arquitectura contemporània dels anys trenta que reflecteix la convivència d'un període dominat per l'academicisme amb les noves tendències racionalistes.
Cal destacar la coherència formal d'aquest edifici que sap resoldre la magnitud del seu volum i la integració urbana. També troba unes solucions molt eficaces per dotar a les primeres plantes d'una capacitat comercial pionera en la seva època.
Fou el primer gratacels construït a l'Eixample de Barcelona. Va rebre popularment el nom de Gratacels de la plaça Urquinaona perquè va ser la primera construcció que sobresortia de les alçades pròpies de l'Eixample.