Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

Memoria

El projecte és una rehabilitació d’un antic edifici industrial del qual només s’ha recuperat l’estructura principal de forjats. El programa del nou hotel era molt extens per a la dimensió reduïda del solar (8 x 25 metres), de manera que l’esforç inicial es va centrar en encaixar el gran nombre d’habitacions necessàries per al seu funcionament, a més a més de dues noves escales i els serveis comuns. Més tard, la nostra atenció es va centrar en la definició de la part pública de l’edifici, és a dir, els vestíbuls de les plantes tipus, de la planta baixa, amb la recepció i el bar, i de la façana al carrer, reclam principal de l’hotel. La utilització del maó a cara vista per a la façana va ser voluntat del client, que valora en aquest material ceràmic la gran durabilitat, l’escàs manteniment i la calidesa dels seus colors. Aquesta voluntat del client, afegida a la personalitat de l’àrea on s’ubica l’hotel, de marcat caràcter teatral, va donar com a resultat una proposta que experimenta amb els colors del maó ceràmic i les seves possibilitats de col·locació. El nou hotel posa en joc el tema del teatre, amb la seva intensa activitat davant i darrera de l’escena, convertint-lo en protagonista de l’antic edifici industrial. La façana no es composa de finestres, sinó que construeix un teló de bandes de colors que la cobreix totalment. Ara, els habitants de l’hotel apareixen i desapareixen entre el moviment i els plecs d’aquests cortinatges. La façana s’organitza en continuïtat amb la planta baixa. Tractant-se d’un terreny estret i llarg tant en planta com en alçat, essent un pla gairebé mirall de l’altre a noranta graus, el projecte es va desenvolupar en les dues dimensions al mateix temps. La façana baixa des del punt més alt amb tots els maons en fila, a gran velocitat, i en arribar a la planta baixa sembla girar i entrar també molt ràpidament en horitzontal, conduint-nos fins al fons del solar. Les tires de maons fan ressò de les franges verticals de les cases veïnes d’aquest mateix carrer, continuant-ne els colors: grocs, taronges, vermells… Els maons es col·loquen en vertical per a expressar la seva funció no portant, i se subjecten als forjats existents amb perfileria d’acer, com un mur cortina. En el detall constructiu que indica l’ordre de col·locació, els maons semblen llibres en una prestatgeria. Mentre eren manipulats a l’obra, subjectats pel seu costat més alt i atenent a l’ordenació segons els lloms de diferent color, convertien per uns segons els operaris en bibliotecaris. Els diversos colors estan agrupats en faixes més o menys amples, a les quals se sumen les cinc pilastres de pedra artificial que emmarcaven la façana de l’edifici original. Cada faixa, formada per una quantitat variable de files de maons, té la junta horitzontal contínua, no travada, i aquesta junta és diferent per a cada color. Això dóna unitat a cada color, que corre com una banda independent de les altres. En arribar al carrer, aquest teló es replega més per obrir l’entrada a l’hotel i al seu petit cafè. Allà, la façana introdueix el buit del carrer cap a dins en doble altura per deixar entrar i sortir els visitants de l’hotel, creant una escala intermitja entre el carrer i el vestíbul interior. És un vestíbul a l’aire lliure, amb les cortines de maó que fan de gelosia i deixen entreveure les cases del davant. A aquest vestíbul surten a rebre el paviment interior, també de bandes de dos colors, i uns volums que, com ulls que controlen, contenen en el seu interior la recepció i una petita oficina perquè el propietari de l’hotel pugi a fer comptes, o una migdiada. En planta baixa, situem l’escala de clients al fons del solar i a la cantonada diagonal oposada a l’entrada. D’aquesta manera aconseguim que, en entrar, la vista recorri la dimensió màxima del solar, dissimulant les seves dimensions i fent-lo aparèixer més gran del que és. Aquesta direcció diagonal dirigeix els moviments de persones i l’ordenació d’activitats d’aquesta planta. Les diverses accions que succeiran: registrar-se, anar al bar, agafar l’ascensor… es produeixen contra les parets mitgeres, formant gruixos laterals, envoltats de llargues línies que donen velocitat i acompanyen el pas d’un costat a l’altre de l’hotel. Aquestes línies es formen a partir de parets que de vegades arriben al terra i de vegades queden penjant des del sostre, emmarcant el turista en qualsevol d’aquestes situacions, o ajudant-lo a desaparèixer d’escena ràpidament.

Autor: Flores & Prats Arquitectes

Autores

Como ir

Sobre el Mapa