Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

Memory

Malgrat ser fruit d’un conjunt de promocions privades, el projecte reflexiona sobre el lloc i sobre el programa com si es tractés d’un equipament públic. La zona universitària és llegida com una perifèria amb una gran vocació urbana, marcada per la presència de diverses facultats universitàries i alguns equipaments esportius. El lloc és llegit com un entorn carregat de referències, al qual l’edifici respon amb un conjunt de volums edificats que mostren una gran vocació d’unitat. La planimetria s’organitza en tres crugies principals separades per dos carrers longitudinals, que connecten la cota més alta de la Diagonal amb els jardins de la part posterior. El formigó blanc de tota la façana cohesiona els volums de diverses dimensions, i les obertures s’ajusten a un repertori molt estricte per tal de crear una coherència estilística. L’edifici fomenta el caràcter urbà de la zona i presenta una continuïtat amb els usos ja existents.

Author: Maurici Pla

Source: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El Palau de Congressos de Catalunya es situa a l´extrem sud-occidental de la ciutat de Barcelona, a l’accés per l´autopista A-2. Ubicat al costat de l´Hotel Rei Juan Carlos I i els seus jardins, el Fitness Center, el Club de tenis Turó i el Club de Polo, ofereix les seves dues façanes principals al carrer de Torre Melina (oest), i a l´avinguda Diagonal (nord). Per tant, es situa a una de les portes de Barcelona, proper a molts equipaments universitaris, esportius, financers, comercials i hotelers. L´eix de l´avinguda Diagonal té una gran capacitat hotelera de tres, quatre i cinc estrelles, i la ubicació en un dels extrems, d´un palau de congressos, aprofita al màxim les condicions que ofereix la ciutat. El projecte ha perseguit dotar al conjunt, constituït per edificis de promoció privada, d’una certa vocació institucional de edifici públic. Aquest equipament es troba en una zona de grans àrees de vocació urbana. El conjunt format pels diferents equipaments i els seus jardins accepta aquesta vocació, generant referències formals i funcionals pròpies i autònomes. Un lloc situat a una cota alta que domina el paisatge urbà i obre les vistes a Montjuïc i a la costa. L´edifici es descomposa en cossos facilitant el seu assentament sobre la topografia en pendent, aprofitant el desnivell entre l´avinguda Diagonal i els jardins de Torre Melina. Aquest mecanisme permet situar un gran volum construït amb una presència amable per la ciutat, i descobrint l´espai interior, sorprèn per la seva gran unitat volumètrica i espaial, a la vegada que a l´ exterior es presenta fragmentat. El formigó blanc, com quasi únic material exterior, emfatitza aquest contrast amb una composició per agregació. L’edifici es divideix en tres cossos separat entre ells per dos carrers interiors que permeten una comunicació visual entre l’avinguda Diagonal y els jardins de la Torre Melina, i a més proporcionen llum natural a les diferents sales.

Author: Carlos Ferrater i Lambarri

Authors

On the Map