Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

  • Palau de Congressos de Catalunya

Memoria

Malgrat ser fruit d’un conjunt de promocions privades, el projecte reflexiona sobre el lloc i sobre el programa com si es tractés d’un equipament públic. La zona universitària és llegida com una perifèria amb una gran vocació urbana, marcada per la presència de diverses facultats universitàries i alguns equipaments esportius. El lloc és llegit com un entorn carregat de referències, al qual l’edifici respon amb un conjunt de volums edificats que mostren una gran vocació d’unitat. La planimetria s’organitza en tres crugies principals separades per dos carrers longitudinals, que connecten la cota més alta de la Diagonal amb els jardins de la part posterior. El formigó blanc de tota la façana cohesiona els volums de diverses dimensions, i les obertures s’ajusten a un repertori molt estricte per tal de crear una coherència estilística. L’edifici fomenta el caràcter urbà de la zona i presenta una continuïtat amb els usos ja existents.

Autor: Maurici Pla

Fuente: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

El Palau de Congressos de Catalunya es situa a l´extrem sud-occidental de la ciutat de Barcelona, a l’accés per l´autopista A-2. Ubicat al costat de l´Hotel Rei Juan Carlos I i els seus jardins, el Fitness Center, el Club de tenis Turó i el Club de Polo, ofereix les seves dues façanes principals al carrer de Torre Melina (oest), i a l´avinguda Diagonal (nord). Per tant, es situa a una de les portes de Barcelona, proper a molts equipaments universitaris, esportius, financers, comercials i hotelers. L´eix de l´avinguda Diagonal té una gran capacitat hotelera de tres, quatre i cinc estrelles, i la ubicació en un dels extrems, d´un palau de congressos, aprofita al màxim les condicions que ofereix la ciutat. El projecte ha perseguit dotar al conjunt, constituït per edificis de promoció privada, d’una certa vocació institucional de edifici públic. Aquest equipament es troba en una zona de grans àrees de vocació urbana. El conjunt format pels diferents equipaments i els seus jardins accepta aquesta vocació, generant referències formals i funcionals pròpies i autònomes. Un lloc situat a una cota alta que domina el paisatge urbà i obre les vistes a Montjuïc i a la costa. L´edifici es descomposa en cossos facilitant el seu assentament sobre la topografia en pendent, aprofitant el desnivell entre l´avinguda Diagonal i els jardins de Torre Melina. Aquest mecanisme permet situar un gran volum construït amb una presència amable per la ciutat, i descobrint l´espai interior, sorprèn per la seva gran unitat volumètrica i espaial, a la vegada que a l´ exterior es presenta fragmentat. El formigó blanc, com quasi únic material exterior, emfatitza aquest contrast amb una composició per agregació. L’edifici es divideix en tres cossos separat entre ells per dos carrers interiors que permeten una comunicació visual entre l’avinguda Diagonal y els jardins de la Torre Melina, i a més proporcionen llum natural a les diferents sales.

Autor: Carlos Ferrater i Lambarri

Autores

Sobre el Mapa