Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
  • 1844 - 1848

  • 1847 - 1848

  • Figueres Principal Theatre

    Josep Roca i Bros

    El teatre Principal, construït l’any 1849 per l’arquitecte Roca Bros, va ser destruït en la seva pràctica totalitat pels bombardejos de les tropes franquistes contra les republicanes que fugien cap a França. La iniciativa d’habilitar-lo com a museu personal de Dalí va ser impulsada per l’aleshores alcalde de Figueres, Ramon Guardiola, que va convèncer els ministeris de Turisme i de l’Habitatge perquè recolzessin el projecte. El teatre-museu no és plantejat només com un espai d’exposició d’obres, sinó com una recreació arquitectònica on el mateix Dalí expressa en termes espacials tot el seu món delirant. Malgrat tot, cal assenyalar la sala de la cinquena planta, on s’exposen algunes obres mestres de la col·lecció particular del pintor: el Sant Pau d’El Greco; La visita del metge, de Gérard Dou; el Retrat de Napoleó, de Meissonier; el Tribunal de l’Alhambra, de Marià Fortuny; el Cementiri, de Modest Urgell; la Maleta, de Marcel Duchamp, i un facsímil de les Presons de Piranesi, entre d’altres. L’any 1974 l’arquitecte Oscar Tusquets va col·laborar amb Dalí en la cambra Mae West, un muntatge escenogràfic que recrea el rostre de l’actriu en un dispositiu il·lusori que manté unes qualitats arquitectòniques ben clares.

    1849

  • 1862

  • Teatre Romea

    autoria desconeguda

    1863

  • La Massa Theatre

    Rafael Guastavino Moreno

    L’element més significatiu de l’obra de Guastavino és la cúpula esfèrica que cobreix la platea, feta de maó pla seguint procediments constructius tradicionals, si bé perfeccionant-ne l’execució. La rehabilitació del teatre passa per la restauració dels principals components de l’antiga obra, com també per la seva adequació tecnològica amb vista a l’ús actual. El teatre, un dels principals monuments del centre de Vilassar, juntament amb l’església, l’ajuntament i el futur museu, s’obre a l’espai urbà a través d’uns nous accessos afegits a l’antiga fàbrica. El cos que acull el cafè, annex al teatre, en comparteix l’entrada, juntament amb l’escala d’accés al pis superior. El vestíbul d’entrada forma un altre cos afegit, tangent a la galeria de la platea, que refà la façana del teatre que dóna a la plaça. Una plataforma suspesa al centre de la cúpula fa de corrector acústic, pont d’il·luminació de l’escena i lluminària general de la platea.

    1880 - 1881

  • 1881

  • 1882

  • 1884

  • 1887

  • Fontova Theatre and Ateneu Unió

    autoria desconeguda

    Fontova Theatre and Ateneu Unió

    Set of two buildings with a simple line and structure, which follows the Catalan Art Nouveau principles in its historicist aspect. The theatre presents a two-storey façade with a gable roof and with some finishes simulating a non-existent turret, like Danés i Torras’ type 2-IV country houses. But this is reduced to a vertical extension of the façade wall without any subsequent structure. On the ground floor there is a central door with two large rectangular windows now boarded up that retain their initial forgings and dated from 1903. The first floor has a small central opening and a simple border of sgraffito simulating a pediment that frames the name of the theatre and date of construction. The annex building, the café, also follows the historicist line but more like a manor. It has two floors, with large rectangular openings on the sides of the door on the ground floor and three balconies on the first floor, the central one a little bigger than the lateral but without other extensions. Both the doors and the windows are highlighted by a wide strip of smooth stucco just like in the theatre. This feature and the wide common plinth is the nexus of physical and aesthetic union between the two buildings, probably connected by the interior, as was usual. In the construction of the colony, the recreational aspect could not be neglected in order to achieve an authentic social atmosphere. The creation of the café and the theatre, if we stick to the dates, started earlier. At the beginning of the century, gathering for coffee, playing cards and having small talk were, together with professional or amateur theatre, the most common distraction (someone said that "if Catalans don't go to the theatre much it's because they are all on the 'stage...'). The café still stands to this day and is still the largest and liveliest in the colony.

    1892

  • 1893

  • 1883 - 1894

  • 1897

  • Cercle Mercantil

    Francesc de Paula Sellés Vilaró

    L'edifici del Mercantil pertany a un estil eclèctic. La façana la podem dividir en cinc parts: en la central, més avançada, és on trobem l'entrada principal; en la part alta hi ha el nom de l'entitat i en el centre l'any de la seva fundació; una galeria coberta uneix els dos cossos extrems amb el central. Els elements decoratius són els esgrafiats, col·locats en els timpans de les dues obertures que flanquegen l'edifici, i la ceràmica de reflexes metàl·lics a mode de fris. De l'interior cal destacar el teatre; entrant trobem l'amfiteatre de platea, després la platea voltada lateralment per llotges. Els primer pis té una zona central amb butaques i dues de laterals amb grades. Tot voltat per un jardí molt ben cuidat. El "Centro Mercantil, Industrial y Agrícola" havia estat fundat l'any 1899 com a conseqüència d'una desavinença entre diversos membres de l'antic "Casino de Recreo", uns, partidaris dels "Godó" i els altres, dels "Boyer". El local social de l'entitat va ésser edificat en el solar on antigament hi havia hagut el teatre Tívoli, i la seva inauguració coincidí amb el dia de la Festa Major de l'any 1899. El Cercle Mercantil celebrà el seu cinquantenari l'any 1949. Conté un teatre, un saló-café, una sala de festes i un jardí. Construït seguint un projecte de l'arquitecte Francesc de B. Galtés; dirigides les obres per Francesc Sellés; la decoració a càrrec de Frederic Brunet i la pintura pe Bartomeu Camps i Antoni Tomàs.

    1893 - 1899

  • Ateneu Igualadí de la Classe Obrera

    Pau Riera i Galtés, Pau Salvat i Espasa

    Edifici de planta i un pis. La façana és dividida en tres cossos, un de central amb tres portalades i tres finestres i dos de laterals amb quatre obertures cadascun. Un cop pujades les escales de l'entrada, ens trobem davant un gran atri, en altres temps teatre, i que avui fa de distribuïdor de es diferents dependències: biblioteca, teatre, cafè i secretaria. Vidrieres emplomades de tipus modernista sobre a porta en els que s'alternen les representacions florals amb les al·legories de l'entitat. El teatre, atribuït a l'arquitecte Pau Salvat i Espasa, és la dependència més important. Estructuralment té forma de ferradura i consta i consta d'una platea i dos pisos. A nivell decoratiu destaca la sanefa que rodeja el sostre i les baranes de ferro, decoració realitzada per l'escenògraf igualadí Pere Valls i Bofarull. A l'exterior hi ha l'escola Municipal de Música a l'esquerra de l'edifici i el jardí a la dreta amb una font -peixera de trencadís. L'ateneu nasqué a l'escalf de l'ambient de progressisme romàntic que estava en voga a Catalunya durant la segona meitat del segle passat, i ne la seva conjunció d'activitats culturals, docents i recreatives jugà un paper fonamental en la difusió de l'ideari progressista i de culturització popular. Després de l'incendi de 1873 de l'antiga seu social es construí durant l'any 1877 l'actual edifici. En l'etapa vuitcentista mantingué una escola primària, un teatre i una biblioteca. Durant els anys 1919- 1935 l'entitat prengué una gran embranzida amb l'erecció d'un grup escolar inserit en el moviment pedagògic català, d'un conservatori de música, d'una escola de teixits i d'un camp d'esports. Amb posterioritat a l 1939 les forces nacionals embargaren l'edifici i passà a anomenar-se "Centro Nacional".

    1900

  • 1904

  • 1905

  • Cinematògraf Belio-Graff

    autoria desconeguda

    1906

  • Palau de la Música Catalana

    Lluís Domènech i Montaner

    Palau de la Música Catalana

    The Palau de la Música project is linked to the opening of the Via Laietana, in which Domènech i Montaner himself was strongly involved, and to the founding of the Orfeó Català, in 1891, by the composer Lluís Millet. The Palace is located on the corner of two narrow streets, and the emphasis of the whole project is to penetrate the scant natural light into every corner of the interior through numerous polychrome partitions that recreate a dreamlike atmosphere. The large auditorium is located on the first floor and is accessed via a transverse staircase that divides the entire building into two parts and encourages the use of the ground floor for administrative functions. Domènech decides to treat the façades of the two streets with the same profusion, despite their unequal hierarchy, in a demonstration of his expertise in working in unfavorable locations. The exposed brickwork, the stone worked with musical allegories and the stained glass partitions make the building shine in a special way under the daylight, which penetrates to the large auditorium. Attention to the functional aspects of the program reveals a modern Domènech who understands ornamentation as the necessary culmination of an architectural work.

    1904 - 1908

  • 1909

  • Metropol Theatre

    Josep Maria Jujol Gibert

    Metropol Theatre

    El Patronat Obrer de Tarragona era propietari de dos edificis al carrer d’Armanyà, fins que va decidir comprar l’edifici de la Rambla Nova núm. 46 per tal de disposar d’un teatre amb accés al carrer principal de la ciutat. Jujol havia de salvar el desnivell del nou accés per la Rambla, que es trobava a 2,50 metres per sobre del jardí, i havia d’inserir-hi un espai especialment petit, el nou teatre, de 17 x 20 metres. Per resoldre el primer problema decideix situar l’entrada al teatre al primer pis. I per resoldre el segon, decideix utilitzar com a escenari l’edifici construït per Salas al carrer d’Armanyà. Jujol no es va proposar construir un teatre a la italiana, sinó que el teatre Metropol és concebut com un espai obert capaç d’acollir les diverses activitats d’un ateneu. Opta per emprar el ferro per aconseguir una sensació de lleugeresa. La sala és coberta amb tres jàsseres de 13 metres de llum, separades 4 metres entre elles, que se sostenen sobre tres esvelts pilars de 8 metres d’alçària i 26 centímetres de secció. Això afavoreix la continuïtat espacial des de l’entrada fins al jardí posterior. També el passadís adossat a la mitgera és construït amb una fina estructura metàl·lica que suporta set petites voltes ogivals.

    1908 - 1910

  • Can Roig i Torres

    autoria desconeguda

    Can Roig i Torres

    The building is in the French modernist style. It has its back to the streets that delimit it, where it forms a chamfer, and has its main façade in the garden. The house is made up of two angled bodies, with a ground floor and a first floor (and a semi-basement in the left body) and an attic, joined by the access body with the staircase, crowned by the characteristic spiked tower. The entire roof is made of blue ceramic. The interiors have examples of decorative arts, such as woodwork, ironwork, etc. It was built on the initiative of Rafael Roig i Torres, Uruguayan consul in Barcelona. In 1913, the house received an award from the City Council. During the war it was a hospital, then it was the headquarters of the Falange and, later, a school. In 1987 it was remodelled to become the Municipal School of Music. In 2007, the city's new auditorium was inaugurated in the basement of the building.

    1906 - 1911

  • La Principal Society Theatre

    Andreu Audet i Puig

    The La Principal Society Theatre is a building between partitions composed of a body located on the fçcade and an interior body. The façade body consists of a ground floor, two floors and a basement. It is covered by a gable roof and also has rear roofs. The theatre has a rectangular floor plan, and the audience has a unique height with two floors of perimeter boxes forming a U, with a rear amphitheatre, two stairs on the sides of the stage and two back to access the floors. The ground floor foyer has side stairs leading to the first-floor foyer. The stage has three floors on each side and a basement, accessible via two staircases. It is also covered by a gable roof. The load-bearing walls are of common masonry. The roof is of fiber cement with a structure of wooden slats, and with Arabic tiles on beams and wooden slats. In the boxes we find columns, beams and wooden flooring. The floors are of wood and iron beams and tile and reinforced concrete. The stairs have a wooden structure and a Catalan vault. It is the work of the architect Andreu Audet i Puig. It has a square surrounded by three floors and boxes and a large stage that allows the assembly of large scenographies.

    first half of the 20th century

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!