Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
How to get there

In Pictures

  • Sagrada Família Expiatory Temple

  • Sagrada Família Expiatory Temple

  • Sagrada Família Expiatory Temple

  • Sagrada Família Expiatory Temple

  • Sagrada Família Expiatory Temple

  • Sagrada Família Expiatory Temple

  • Sagrada Família Expiatory Temple

  • Sagrada Família Expiatory Temple

  • Sagrada Família Expiatory Temple

  • Sagrada Família Expiatory Temple

  • Sagrada Família Expiatory Temple

Memory

INICIS DEL TEMPLE I PROJECTE DE GAUDÍ Després de la renúncia de Villar, Joan Martorell, que assessorava l’Associació Josefina i era un dels arquitectes més prestigiosos del moment, proposa Antoni Gaudí com a continuador de les obres iniciades. En aquell moment Gaudí era un jove arquitecte que tenia 31 anys, i accepta l’encàrrec d’arquitecte director el 3 de novembre de 1883. Gaudí continua les obres projectades per Villar i a mesura que guanya prestigi com a arquitecte –i alhora la confiança de l’associació josefina– transforma progressivament el projecte inicial fins assolir un gran temple monumental cap a l’any 1890. La nova concepció ja no es limita només a una típica església de creu llatina. N’augmenta l’escala i projecta un cos principal de cinc naus amb un transsepte de tres, i una façana monumental a cada extrem, dedicades al Naixement –transsepte de llevant–, a la Passió –transsepte de ponent– i la Glòria, situada als peus de la nau principal. Per unir les tres façanes situa un claustre perimetral, que rodeja la nau i l’aïlla de l’entorn, amb una construcció a cada cantonada que dedica a sagristies, baptisteri i capella del Sagrament i la Penitència. El nou edifici es dota d’una gran càrrega simbòlica com a manifestació de la fe cristiana –que es manifesta de forma indissociable amb l’art i l’arquitectura- i també guanya en verticalitat. Les tres façanes contenen quatre torres cada una, d’uns 100 metres d’alt, que es dediquen als dotze apòstols. Al centre del creuer es projecta un gran cimbori, format per sis torres encara més altes que les anteriors, dedicades a la Mare de Déu –sobre l’absis-, als quatre Evangelistes –una a cada cantonada del creuer- i la gran torre central de Jesucrist, d’uns 170 metres. Gaudí dedicarà la resta de la seva vida al projecte i la construcció del Temple, i de forma exclusiva a partir de 1914 , quan cessa la seva activitat professional al marge de Sagrada Família. En vida de Gaudí es construeixen la cripta, la façana de l’absis i gran part de la Façana del Naixement.
EL PROJECTE DE GAUDÍ: EL NOU LLENGUATGE ARQUITECTÒNIC A partir del moment que Gaudí es dedica de forma exclusiva a Sagrada Família –des de l’any 1914 fins la seva mort el 1926– es concentra a perfeccionar i a detallar el projecte mentre construeix la Façana del Naixement. Mantindrà el plantejament monumental establert pels voltants de l’any 1890 i hi incorporarà l’aprenentatge adquirit durant tota la seva trajectòria professional. En aquesta etapa Gaudí s’allunya definitivament de la reinterpretació dels estils històrics precedents i incorporarà una nou esquema resistent –que tenia la pretensió de superar el gòtic i culminarà amb l’estructura arborescent– que basteix amb un estil molt personal generat a partir de geometries reglades i la columna de doble gir, que ell idea. La complexitat geomètrica de les solucions proposades per Gaudí va fer necessari el desenvolupament del projecte en maquetes de guix a escala (principalment 1:25 i 1:10), elaborades a l’obrador del propi temple. En aquesta darrera etapa va desenvolupar el projecte amb l’ajuda d’arquitectes col·laboradors, on podem destacar, entre altres, Domènec Sugrañes en els temes estructurals i Francesc de Paula Quintana en els geomètrics, que serien cabdals per a la continuació de les obres després de la seva mort. Des de l’any 1915 Gaudí rebia assíduament joves interessats per la seva obra, entre els quals podem destacar els arquitectes Lluis Bonet Garí, Isidre Puig Boada –que posteriorment serien continuadors de l’obra- i Josep Francesc Ràfols, Francesc Folguera, Cèsar Martinell i Joan Bergós, que es dedicarien a estudiar i difondre la seva obra. Per tant, i probablement sense ser-ne conscient, es va dedicar a crear escola, escola que posteriorment seria decisiva per a la continuació de les obres. L’any 1969 es declara Bé Cultural d’Interès Nacional (llavors Monument Històric-Artístic) la part del Temple Construïda per Gaudí, i l’any 2005 és declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Arquitectes col·laboradors de Gaudí i/o difusors de la seva obra: - Francesc Berenguer Mestres - Joan Bergós Massó - Josep Canaleta i Cuadras - Francesc Folguera i Grassi - Josep Maria Jujol i Gibert - Cèsar Martinell i Brunet - Francesc de Paula Quintana i Vidal - Domènec Sugrañes i Gras - Josep Francesc Ràfols i Fontanals - Joan Rubió i Bellver.

Authors

How to get there

On the Map