Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
  • Casa Planell

    autoria desconeguda

    Edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, amb cornisa i terrat. La façana principal a la Baixada de la Seu està ordenada simètricament segons tres eixos verticals que corresponen als tres portals de planta baixa. Tipologia clàssica amb entresòl, principal i dos pisos, la diferenciació social dels quals ve marcada per la importància dels balcons: a l'entresòl, baranes a pla de façana; a la planta principal, balconada, i a la resta, balcons individuals decreixents en alçada. Té pilastres de separació dels balcons, quasi planes, rematades amb capitells jònics. Cornisa amb permòdols i imbricacions. La façana al carrer del Bisbe és plana, amb escasses obertures.

    1832

  • Cementiri de Manresa

    Antoni Rovira i Trias

    Façana monumental amb la porta principal decorada amb pilastres i gran cornisa, sota la qual hi ha un fris amb un baix relleu que representa Jesús pujant al Calvari. Les parets laterals a dita porta estan decorades amb grans làpides. A l'interior, la porta reprodueix la façana d'un temple grec amb dues columnes de capitells dòrics i frontó triangular. A cada banda es desenvolupa un corredor amb columnes clàssiques (12 a cada costat) d'ordre toscà, fins a trobar l'església. En aquests corredors hi ha practicats els nínxols, alguns de gran valor artístic. Dins el recinte tancat pels pòrtics i l'entrada estant disseminats de manera ordenada els panteons i sepulcres familiars, alguns d'ells veritables obres d'arquitectura i escultura de gran qualitat que fan del conjunt un atractiu mostrari dels estils de finals del XIX i començaments del XX. Cal destacar: el sepulcre de la família Portabella i Argullol, construït per l'arquitecte Bernat Pejoan i l'escultor Josep Llimona; el panteó de la família Serra i Santamans, d'estil neoromànic, i el de la família Borràs, d'estil neogòtic. La capella del cementiri és de composició i formalització clàssiques, molt adient al conjunt de la façana exterior-interior. Projecte de l'edifici del 1846.

    1846

  • Casa de la Caritat de Manresa

    Antoni Rovira i Trias

    Edifici aïllat, envoltat de jardí i situat al centre de la ciutat, en la zona de l'eixample vuitcentista. Té un caràcter monumental, de proporcions considerables i estil classicitzant. El sistema estructural de l'edifici és a base de murs de càrrega i forjat. El sostre és de revoltó ceràmic i biguetes d'acer laminat. Els murs de càrrega són obrats amb blocs de pedra de 50 cm. de gruix. La façana principal presenta un cos central un xic més elevat que la resta i una torre a cada extrem de façana. La decoració és d'estil neoclàssic. Al cos principal hi ha un portalada de mig punt, flanquejada per unes columnes adossades amb capitell jònic; remata el cos un frontó triangular. El campanar és d'espadanya. La resta de façana és també de línia molt clàssica i regular. El seu fundador fou el manresà Francesc Cots i Argullol, que no pogué veure acabada l'obra, ja que va morir poc desprès de començar-se el projecte d'aquesta. El projecte s'encarregà a l'arquitecte barceloní Antoni Rovira i Trias. Es va posar la primera pedra el 3 de maig de 1857 i la part principal de l'edifici s'acabà a l'agost del 1859. El 14 de març de 1879 es van començar les obres de l'església, que fou beneïda el 12 d'octubre de 1881. S'han fet diverses reformes a la construcció, essent la més important la de l'arquitecte Alexandre Soler i March, que reformà la façana principal i construí uns cossos laterals. Actualment es troba en fase de restauració.

    1857 - 1859

  • Fàbrica del Salt

    autoria desconeguda

    Xemeneia d'una antiga fàbrica de filats coneguda també com fàbrica de l'Aranya. De forma troncocònica, bastida en totxo aplantillat i acabat en motllures de secció circular que reforcen el contingut del coronament. 1862.- construcció de la fàbrica. 1863.- entre en funcionament.

    1862 - 1863

  • Museu de la Tècnica de Manresa

    Marià Pontó

    Conjunt de tres dipòsits colgats, de 25 x 40 m cadascun, l'estructura dels quals està formada per dues crugies dividides per 4 pilars i 5 arcs formers de pedra, entrecreuades a la vegada per altres 4 arcs torals, generant unes voltes de pedra rebaixades.

    1861 - 1865

  • Fàbrica Balcells

    Pere Samsó i Heres

    Es tracta d'un edifici industrial amb tres façanes al carrer i una mitgera, de planta quadrada amb baixos i quatre pisos d'alçada. Escala principal amb ascensor situada en un vèrtex on s'aixeca una torratxa. Les quatre façanes són iguals, amb composició de grans obertures segons eixos ortogonals. Remat amb cornisa amb tortugada. Xemeneia adossada a una de les façanes que s'enlaira per damunt de la cornisa. Interior original format de grans espais suportats per columnes de ferro amb sostres alts. Es considera la primera mostra a Manresa de la tipologia industrial anglesa, caracteritzada per la repetició molt regular de les obertures i un desenvolupament vertical. Les façanes són de composició simètrica, amb amplis finestrals que permeten la il·luminació interior. Els murs de la fàbrica són finestrals que permeten la il·luminació interior. Els murs de la fàbrica són obrats amb pedra i arrebossat formant franges. Les finestres estan decorades amb maó arrebossat, amb una funció decorativa, però ben austera. Arrebossat sobre la fusteria original. La planta és diàfana, amb un nucli vertical d'accés, que sobresurt clarament de l'edifici en forma de torre. L'estructura és de pilars de fosa i bigueta metàl·lica. El projecte és obra de Pere Samsó i Heras, i data del 1890. Aquesta fàbrica actualment està tancada i es troba inclosa en un programa de rehabilitació promogut per l'Institut Català del Sòl.

    1890

  • Edifici de les Forces Hidroelèctriques del Segre

    autoria desconeguda

    Edifici Industrial formant part de la trama urbana. Antiga fàbrica tèxtil. Conjunt d'edificis vestits en diferents èpoques. Destaca el cos d'accés entre mitgeres amb façana el carrer Llussà, de planta quadrada amb l'eix de simetria. A un costat hi ha la caixa d'escala. Façanes de totxo vist amb junta seca. Obertures en arc rodó, de totxo col·locat a plec de llibre. Impostes i trencaaigües també de totxo. Remat amb cornisa i baranes. Xemeneia de totxo.

    1894

  • Torre Lluvià

    Ignasi Oms i Ponsa

    Edifici senyorial de caràcter residencial envoltat de conreus. La façana, d'estuc, presenta tres cossos, el central més elevat amb planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües. Destaca una galeria del primer pis a la façana de ponent. La coberta és de teules àrabs i els ràfecs són de fusta treballada. Sobresurt una torre vuitavada de línies neobarroques. Sobre la porta d'entrada d'entrada a la torre i al centre de la façana hi ha la data de construcció i la inscripció "Vil·la Emilia". Dissenyada per l'arquitecte Ignaci Oms i Ponsa, arquitecte municipal de Manresa, per encàrrec de Josep Lluvià i Vidal, fabricant de cintes, sobre uns terrenys en els que ja existia una casa més petita. Coneguda també amb el nom de Vil·la Emília, en honor a l'esposa de Lluvià, Emília Serramalera. El 1954, la finca deixà de ser propietat de la família Lluvià i va passar per diverses mans al llarg dels anys que la deixen en un estat ruïnós fins que el 2012 l'Ajuntament de Manresa decideix adquirir-la i restaurar-la.

    1896

  • Xemeneia de la Fàbrica Cura

    autoria desconeguda

    La xemeneia pertany a una antiga fàbrica d'alcohols. És de base quadrada i té un cos troncocònic, amb un anell al coronament. Bastida en totxo vist. La base (cos prismàtic de totxo) es troba a l'interior d'una nau, destinada actualment a aparcament privat. El cos de xemeneia emergeix per sobre la coberta de la nau.

    second half of the 19th century

  • Can Vinyes

    autoria desconeguda

    Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos, de composició unitària i simètrica. Cobert a quatre aigües, amb una llanterna al carener, de secció quadrada i amb coberta a quatre vessants. Teula àrab. Façanes planes, amb predomini del buit sobre el ple, i amb una distribució simètrica de les obertures. Aquestes presenten com a únic element decoratiu el motlluratge de les llindes als extrems.
  • Casa Gabernet Espanyol

    Ignasi Oms i Ponsa

    Edifici d'habitatges entre mitgeres de composició unitària, i simètrica. De planta baixa, tres pisos amb terrat al damunt. Façana simètrica. Composició ordenada d'obertures segons eixos verticals. Finestres geminades formant arc tribular a la planta baixa. Una obertura damunt el portal d'accés. La resta d'obertures són balcons llindats (baranes de ferro i baranes de gelosia de pedra al tercer pis). L'interior presenta un vestíbul decorat amb elements neogòtics. Obra de totxo arrebossat. Gran ornamentació de la façana. A la cornisa superior hi ha una sèrie d'arcuacions alternades amb magolles.

    1899

  • Casa Puig i Font

    Ignasi Oms i Ponsa

    Edifici de planta baixa i tres pisos. Façana simètrica amb un cos central més destacat mitjançant una tribuna al primer pis i un remat amb capcer escalonat. A banda i banda, dos balcons per pis, amb baranes de ferro corregudes al primer i al tercer pis, i individuals al segon. Cornisa superior amb arcuacions i barana de llenguatge neogòtic. L'interior està molt modificat, per la instal·lació del Cafè i el Restaurant.

    1897 - 1900

  • Hospital de les Germanetes dels Pobres

    Bernat Pejoan i Sanmartí

    Edifici amb planta en forma de H, amb un altre cos travesser i formant un pati central. Té planta baixa i dos pisos. Les façanes estan arrebossades i emblanquinades, i presenten obra de totxo vist marcant el forjat de la primera planta (mitjançant imposta), zones angulars, cornises i finestres. Obertures ordenades de forma regular, de llenguatge neogòtic. Capcers escalonats, de totxo vermell. L'interior ha estat modificat. A la dècada del 1970 es va reformar i ampliar l'edifici amb una nova església. Durant la Guerra Civil va funcionar com a Hospital Militar.

    1899 - 1900

  • Xemeneia de la Fàbrica de Licors de Manresa Alta

    autoria desconeguda

    Xemeneia d'una antiga fàbrica de licors. Base quadrangular i cos troncocònic. Bastida amb totxo aplantillat. Acabat clàssic amb reforços al coronament circular i motllures. Actualment es troba alliberada de construccions adossades.

    1900

  • Col·legi-Asil dels Infants

    Ignasi Oms i Ponsa

    Edifici de planta rectangular amb dues ales laterals i un cos més ampli coincident amb el tram central de la façana que contenia l'escala d'accés al segon pis. Consta de dues plantes en el cos central i en una ala i de tres en l'ala esquerra, tercer pis que dóna a un terrat el qual porta a unes altres dependències. La façana principal tenia 46 metres de llarg, i en ella es mostra la divisió interna dels dos pisos - molt alts- gràcies a les finestres. Tant la cornisa com el contorn de totes les obertures estan remarcades pel treball amb diferent material. Té un pati posterior amb façanes plenes de vidres que contribueixen a donar llum a l'edifici. 1898.- s'accedeix a la construcció d'aquest edifici. 1901.- L'edifici, ja acabat, fou beneit pel mossèn Torres i Bages el dia 31 d'agost.

    1898 - 1901

  • Casa i Magatzem Armengou

    Ignasi Oms i Ponsa

    Habitatge plurifamiliar aïllat, amb façanes a tres carrers. Edifici compacte de planta baixa i dos pisos, i una part de soterrani. La façana principal és simètrica amb un ritme d'obertures ordenades regularment i balcons agrupats de dos en dos, separats per fornícules i pilastres, segons eixos verticals. Remat de l'edifici amb cornisa i permòdols i balustrada. Portal modernista al magatzem. Façana de totxo arrebossat, imitant pedra de fil. Pedra en detall ornamentals. Ferro de fosa. 189?: Construcció del magatzem (C/.Sant Joan Bta.) 1900 : Construcció de l'habitatge.

    1899 - 1903

  • Església de Valldaura

    Antoni Calvet, Josep Firmat i Serramalera, Josep Torres Argullol

    Edifici construït en pedra, amb una nau i capelles laterals comunicades entre si mitjançant arcs apuntats. Coberta a dues vessants. La façana principal és de composició ordenada, llisa, amb predomini del buit sobre el ple: portal en arc rodó i gran finestral tripartit que segueix la línia de façana formant el capcer. Una torre poligonal amb coberta piramidal resol la cantonada i serveix de nexe d'unió amb la façana lateral, plana, amb petites obertures i contraforts. El conjunt exterior utilitza un llenguatge formal divers de l'interior. Les façanes denoten unes certes influències centreeuropees, la qual cosa no és estranya si pensem que estan fetes posteriorment a l'interior i de mans d'un arquitecte més jove. A l'interior, la nau està separada de les capelles laterals mitjançant arcs formers, rebaixats en planta baixa i apuntats al pis superior. Absis poligonal. Cor al tester, a nivell de planta pis. Coberta amb estructura de fusta. Paraments arrebossats. A la capçalera, i damunt de l'altar, hi ha el cambril de la Verge.

  • La Morera

    autoria desconeguda

    L'edifici està format per dos cossos units en forma de L. Un d'ells, el més antic, de llenguatge neoclàssic, consta de planta baixa, pis i golfes. La planta baixa està coberta amb voltes de pedra. Un cos perpendicular a aquest de manera que tanca la L, està destinat a celler. El cos nou, de llenguatge modernista, consta de planta baixa i pis. La planta baixa és de pedra (incloent el garatge i magatzem). A nivell de planta pis, magnífica galeria a migdia i a ponent, amb mirador-tribuna cap a Montserrat, suportada per permòdols de ferro artísticament treballats. L'estructura de la galeria és de ferro de fosa, amb sostres i parets pintades. Obertures ricament decorades amb trencaaigües de totxo i estucs. Una balconada al pis principal uneix els dos edificis. La part modernista presenta una decoració rica en cornises i capcers, amb gelosia sota teulada feta de totxo vist i ceràmica. Els vitralls de galeria són emplomats, i també els d'obertures. Totes les cobertes vessen a dues aigües.
  • Matamala House

    autoria desconeguda

    The building consists of a semi-basement, ground floor and four landings. Out of all the façades, the corner solution stands out, with a rotunda tribune at the level of the first floors, where it forms a terrace with a balustrade and a tower with a conical roof made of ceramic scales. The tribune has arcades on columns with Tuscan (first floor) and Corinthian (second floor) capitals on both floors. The rest of the openings on the façades of both streets are vertical with isolated iron balconies. Those on the third floor are resolved in a Neoclassical style, with pediments and balusters. The upper part is finished with a cornice and balustrade. The façade to the courtyard has curvilinear tribune galleries with wooden shutters. At the end of the courtyard there is a small pavilion with a hipped roof, on the corner with the street.
  • Torre d'en Carreras

    autoria desconeguda

    Edifici situat en un turó, en la zona de la Pujada Roja, amb accés a través del carrer Castelltallat. Es tracta d'un gran casal aïllat format per diversos volums que formen una planta retranquejada. Té cinc plantes per la part més baixa, amb l'accés principal situat a Ponent, corresponent al tercer pis. Les façanes són de totxo arrebossat. Presenta una composició ordenada, amb finestres i balcons alternats, i persianes de llibret. L'edifici s'aixeca sobre un sòcol de paredat comú igual als murs de contenció. La decoració de les façanes és d'estil noucentista, amb les obertures emmarcades amb pedra artificial, balustres als balcons, porta principal amb arc sobre columnes, impostes i un potent ràfec en el cos principal. Les cobertes són de teula àrab. Els diferents cossos estan coberts a quatre aigües, amb barbacanes.

    first half of the 20th century

  • Central Elèctrica La Catalana

    autoria desconeguda

    Situat al sector sud-oest de Manresa, en zona agrícola i al costat de la carretera de Manresa a Igualada (C-37), l'edifici és una bella mostra de l'arquitectura industrial noucentista del municipi. L'edifici és aïllat i està format per diversos volums coberts a diferent alçada que en conjunt dibuixen una planta rectangular. Per l'exterior té l'aspecte d'un edifici de tres plantes, però l'interior és un espai únic, amb un gran pilar, descentrat de la nau, on es recolza l'estructura metàl·lica de cavalls que suporten les voltes de maó visibles a l'exterior. La part anterior de l'edifici forma un cos d'una planta, amb un ritme de finestres-vidrieres emmarcades per un fals arc pentagonal i fusteria metàl·lica, separades per pilastres i amb barana de balustres de secció rombal al damunt. Darrere d'aquest cos, i reculades, resten les altres dues naus. La Central Elèctrica, construïda per Catalana de Gas i Electricitat, va quedar inactiva el 1989. Actualment és propietat d'ENDESA, que l'ha restaurat i ha instal·lat la seva nova seu de la Catalunya central.
  • Casa Fornells de Manresa

    autoria desconeguda

    Edifici de planta baixa i quatre pisos, amb planta en forma de trapezi, simètrica. Solució en cantonada de les façanes, amb tribuna als dos primers pisos i balcons als superiors, rematat amb capcer escalonat. Les façanes laterals, simètriques respecte a la bisectriu, amb balcons a totes les obertures, emmarcades amb pedra de fil i llindes ornamentades amb discrets motius florals. Impostes motllurades marcant els forjats i llosanes dels balcons també motllurades. Remat superior amb barana d'obra i de ferro, simulant merlets.
  • Transformador de la Manresana d'Electricitat al Pont Vilomara

    autoria desconeguda

    Torre de forma prismàtica de secció quadrangular, de 10 x 10 m., de dues plantes d'alçada i soterrani. Sòcol de carreus i paraments de paredat de pedres regulars de forma hexagonal amb juntes de morter. Franges verticals d'obra vista en angles i com a separació d'obertures. Aquestes, emmarcades en totxo vist, col·locat a sardinell en arcs i llindes, que contribueix a realçar l'aspecte artístic de l'edifici. Coberta amb ràfec sobresortint i remats de totxo -continuació de les franges verticals- a manera de magolles.
  • Creu de Terme de l'Agulla

    Alexandre Soler i March

    Creu que presenta una estructura de cos circular a la base, la qual s'eixampla en un collaret i immediatament es torna a fer més petita a mesura que puja en tres cercles concèntrics superposats. El fust de la columna també és cilíndric i està coronat amb un capitell decorat i rematat amb una petitona teulada molt senzilla. Tota aquesta estructura és de pedra, mentre que la creu que la corona és de ferro.

    20th century

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!