Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Adolf Florensa i Ferrer

Memoria

Nascut a Lleida el 15 de maig de 1889 i morí a Barcelona el 14 de juliol de 1968. Va obtenir el títol d’arquitecte el 8 de gener de 1914. Fou arquitecte municipal i l’impulsor de la reforma del barri gòtic de Barcelona. També exercí la docència a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona des de 1914 fins a 1952, any en què es va retirar per raons de salut. Publicà nombrosos treballs sobre història de l’arquitectura i sobre les activitats municipals de restauració i conservació de monuments. Entre les seves obres destaquen el Casal del Metge (1929), les cases Cambó (1921-25), el Palau de Comunicacions de la Plaça Espanya (1929), la reforma de la Capitania General (1928), la Duana Nova o la restauració del castell de Peralada. Va realitzar obres conjuntes amb Alfons Barba i Miracle i Fèlix de Azúa.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Casa Cambó

    Adolf Florensa i Ferrer

    Casa Cambó

  2. Palacio de Comunicaciones y Transporte

    Félix de Azúa Gruart, Adolf Florensa i Ferrer

  3. Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Edifici Nou per a Oficines

    Antoni de Falguera i Sivilla, Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim Vilaseca Rivera

  4. Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Restauracions per a l'Exposició de 1929

    Antoni de Falguera i Sivilla, Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim Vilaseca Rivera

  5. Antic Institut Ravetllat- Pla

    Adolf Florensa i Ferrer

  6. Casal del Metge

    Adolf Florensa i Ferrer

    Casal del Metge

  7. Edificio de Fomento del Trabajo Nacional

    Adolf Florensa i Ferrer, Josep Goday i Casals

    Edificio de Fomento del Trabajo Nacional

  8. Conversión de Espacios del Palacio Real Mayor en el Museo Frederic Marès

    Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim de Ros de Ramis

  9. Les Drassanes. Restauració

    Adolf Florensa i Ferrer

  10. Saló del Tinell

    Pere Benavent de Barberà Abelló, Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim Vilaseca Rivera

  11. Creu de Terme d'Horta

    Adolf Florensa i Ferrer

  12. Rehabilitación de la Casa Berenguer d'Aguilar

    Adolf Florensa i Ferrer, Joaquim de Ros de Ramis

    El carrer de Montcada està configurat en la seva major part per una successió de petits palaus amb orígens als segles xiii ixiv. El Museu Picasso ocupa cinc palaus, on hi destaquen els patis centrals descoberts i accessibles des del carrer. La intervenció uneix els cinc patis entre si mitjançant un passadís central paral·lel al carrer amb el qual està en contacte directe. La construcció del passadís central serveix, també, a altres interessos principals del projecte: ordre visual, establiment de recorreguts clars i obtenció d’un espai representatiu del caràcter públic de l’edifici. Això es fa extensiu a totes les plantes, baixa, principal i primera, i les distribucions interiors s’organitzen en relació a l’espai públic esmentat. El caràcter públic de la planta baixa es reforça per mitjà d’un segon eix perpendicular al ja descrit que organitza l’accés al jardí posterior i converteix així en gest urbanístic el que podria ser una simple transformació interior. Aquest element transversal és el que arriba a constituir la façana oberta del Museu, a la plaça Jaume Sabartés, en el projectat edifici annex de nova planta que contindrà un programa d’activitats externes de gran importància per a la projecció ciutadana del Museu. Els nous carrers interiors afegeixen un valor arquitectònic al conjunt dels palaus sense malmetre les característiques pròpies de cadascun. Aquesta actitud, que intenta afegir sense restar, és la que ha presidit el disseny general. Els elements nous se superposen al context constructiu existent al servei, ambdós, d’una renovada imatge del conjunt.
  13. Casa Meca

    Adolf Florensa i Ferrer

Archivo

  • Perspectiva de l'interior del saló d'actes de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior del saló d'actes de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la biblioteca de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'entrada de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Dibujo

    Perspectiva de l'entrada de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Dibujo

    Perspectiva de l'exterior de l'Edifici de Foment del Treball Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Alçat de la façana del Casal del Metge.

    Dibujo

    Alçat de la façana del Casal del Metge.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliografía