Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Nascut a Sant Feliu de Llobregat l'any 1878, fill de Salvador Catà i Rossell, d'Arenys de Munt, i de Francisca Catà i Faura, de Sant Feliu de Llobregat, Enric Catà va cursar els seus primers estudis als Escolapis de Terrassa. Durant el curs 1894-1895 va estudiar Batxillerat a Barcelona i el mateix 1895 va iniciar la carrera a l'Escola Superior d'Arquitectura, on l'any 1903 obtingué el títol d'arquitecte presentant com a projecte final de carrera una escola d'arts i oficis.

La carrera professional d'Enric Catà des dels inicis es desdoblarà entre la seva dedicació a la docència i l'exercici de la professió. A l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona hi dedicarà més de vint-i-cinc anys, primer com a professor auxiliar i després com a catedràtic. La seva vessant de projectista estarà marcada pels vint anys d'exercici com a arquitecte municipal d'Arenys de Munt, al costat de notables obres construïdes a diverses poblacions de les demarcacions de Girona i Barcelona.

L'octubre de 1917 fou nomenat arquitecte municipal d'Arenys de Munt, càrrec que desenvoluparà fins a la seva mort el 1937. Per encàrrec de l'Ajuntament projectarà l'escola graduada, amb un primer projecte de l'any 1917 que restarà sense realitzar i, un altre de 1931-1933 que s'inaugura el 1937. Altres obres municipals seran: el pont sobre la riera de 1921, el Pla General d'Urbanització de 1932 i el Mercat i les cases pels mestres de l'any 1936. En data anterior al seu nomenament ja havia intervingut el 1907 en la restauració i ampliació de la casa pairal, Can Pau Bernadó, en el projecte de la capella del Santíssim de l'església parroquial, l'any 1913, i en un projecte de rentadors públics projectats entorn a 1915. Igualment durant l'etapa en que fou arquitecte municipal també redactarà nombrosos projectes d'obra privada a la població.

En els projectes de despatx Catà col·labora sovint amb d'altres arquitectes. Acabada la carrera col·labora en el despatx de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. L'any 1916 amb Eusebi Bona guanyen el concurs per la construcció de l'edifici de Correus i Telègrafs a la ciutat de Girona. També fruit d'un concurs, en aquest cas de l'any 1925, i també en col·laboració, ara amb Pedro Cendoya, és el projecte del Palau Nacional de Montjuïc construït per l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929. Col·laborant amb l'arquitecte Adolf Florensa, Catà construeix el Casal del Metge de Barcelona entre els anys 1929 i 1933.

La producció de Catà en solitari és extensa. A Girona projecta obres tan conegudes com les Destil·leries Regàs (1907) i les Destil·leries Gerunda (1911) del Pont Major i el Teatre Albéniz (1922). A Portbou, la reforma del Casino España (1923). A Palamós, el Grup Escolar (1925). A Reus, la Granja Soldevila (1929). I a Barcelona, diverses cases burgeses malauradament desaparegudes.

Enric Catà i Catà va morir a Barcelona el gener de l'any 1937 quan fou atropellat per un cotxe en una cruïlla del Passeig de Gràcia. Havia arribat amb el tren procedent d'Arenys de Munt on hi estava enllestint les obres del Grup Escolar.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras (6)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (7)

  1. Destil·leries Regàs

    Enric Catà i Catà

    Destil·leries Regàs

    Arran de l’església, l’edifici industrial, de façana ben plana, qualifica el front urbà malgrat la seva heterodòxia. Als eclecticismes de la pedra artificial, Catà hi contraposa l’aire fresc, constructiu i potent dels materials sincers i de les rabassudes estructures de les cooperatives de la Catalunya meridional. L’obra contemporània neteja l’absis veí i reordena l’edifici, seguint-hi l’estructura de parets, en refà els alegres enrajolats, posa en valor l’espai central com a cor del conjunt i organitza els accessos per desplegar, fondària enllà, uns volums sobris i desagregats que contenen sales públiques i una eficient i deliciosa biblioteca i que caracteritzen els nous espais públics i tota l’àrea de ribera. Davant, al núm. 36, la casa Regàs (1916) porta fins al paroxisme i l’ostentació, en tribuna, mènsules i cornisa, allò que en la indústria és serenitat.
  2. Reforma del Teatro Principal de Terrassa

    Enric Catà i Catà, Francesc Guàrdia i Vial

    Reforma del Teatro Principal de Terrassa

    Edificio público de carácter monumental, construido entre medianeras, con la fachada ligeramente romana, siguiendo la alineación de la calle. Fachada de composición clásica. Consta de tres cuerpos, el central más elevado e importante, potenciado con una cúpula de antorcha. En la planta principal se abre un gran ventanal de arco de medio punto, dividido en dos partes mediante un dintel restante la parte baja subdividida verticalmente por columnas jónicas y la parte superior por maineles lisos de sección rectangular. Calle urbanizada de nuevo en 1874 donde había callejones estrechos.
  3. Seu de Correus a Girona

    Eusebi Bona i Puig, Enric Catà i Catà

    Seu de Correus a Girona

    Un concurs de projectes en el qual també va participar R. Masó decantà l’encàrrec a favor de l’associació del novell Bona amb un llavors noucentista Catà. De Masó, un i altre en van recollir el coronament amb cúpula derivada a cilíndrica, lluent i revestida de rajola de València. L’edifici ignora estilísticament l’esmorteït neoclàssic de la plaça de Sant Agustí, encara que hi obre un porxo a la cantonada, repetit a l’altre extrem per tal d’equilibrar el basament. Si bé hi destaquen el gran ordre central, amb arc triomfal inscrit, i altres recursos emblemàtics del monumentalisme, l’interès se centra principalment en la fàbrica i la cal·ligrafia de la façana, on l’encuny esquemàtic d’ordres clàssics, en un joc molt pla sobre rajol, innova realment el llenguatge i el ritme arquitectònics. Els entresolats i altres (i nombroses) alteracions fan poc reconeixedora l’estimable estructuració de l’organisme.
  4. Destil·leries Gerunda

    Enric Catà i Catà

    Destil·leries Gerunda

    El projecte industrial s’expressa a través d’elements innovadors, com ara el gran arc a la romana i el joc de bandes verticals contraposades als balcons; tot i amb això, el resultat formal resulta menys emblemàtic que en l’obra següent. A l’antic magatzem, de factura més simple, les reformes (J. Padró, 1991, i Ricard Turon, 2003) han actualitzat i donat valor a una arquitectura escassa a la ciutat.
  5. Casal del Metge

    Enric Catà i Catà, Adolf Florensa i Ferrer

    Casal del Metge

    El Casal del Metge se emplaza en el distrito de Ciutat Vella, en frente de la Via Laietana y de la calle Tapineria. Se trata de un inmueble entre medianeras de planta rectangular consistente en un edificio de oficinas, formado por planta baja y cinco plantas piso, además de un semisótano. Aunque la fachada principal es la que da a la Via Laietana, el acceso actualmente se produce desde la calle Tapineria, 8-10. Ambas fachadas, con elementos clásicos, están hechas con un rigor florentino traspasado a las escaleras urbanas nuevas. La simetría en los ejes horizontales y verticales es uno de los elementos más relevantes de los edificios, con las aperturas reproducidas a ritmo regular. La que está en frente de la Via Laietana dispone, como veremos, un tramo central ligeramente avanzado en el eje vertical que refuerza la simetría del conjunto. A nivel de planta baja dispone de nueve aperturas. El portal de acceso y los dos ventanales situados a ambos lados están resueltos con arco de medio punto. Esta parte baja de la fachada está realizada con sillares abujardados que dibujan motivos geométricos con sus juntas que destaca respecto al resto de la fachada, acabada con piedra pulida. Por debajo de estas ventanas, el zócalo de piedra pulida, hay otras pequeñas, de dintel plano, que iluminan una planta semisótano. Por encima de una pequeña cornisa que la separa del piso superior encontramos los cinco balcones del primer piso, de los cuales únicamente el central es voladizo. Sobre todas las aperturas se ha dispuesto un frontón triangular, a modo de guardapolvo, sostenido por ménsulas y unidos entre ellos por una pequeña cornisa. El frontón de la apertura central está roto por un escudo de Esculapio flanqueado por sendas jarras rebosantes de florones de piedra y, debajo, un medallón con la fecha "1932". De los pisos superiores destaca el tercero, con un balcón corrido que une las tres aperturas centrales, donde únicamente la del eje presenta un frontón encima y la superior, donde entre las aperturas se han dispuesto columnas dóricas adosadas de fuste de sección semicircular. Sobre estas columnas encontramos el coronamiento, formado por alternancia de triglifos y metopas decoradas con un disco ornado central sobre el que se abre una cornisa sustentada por sencillas ménsulas y todo ello rematado con un frontón central. La fachada de la calle Tapineria reproduce las fórmulas clasicizantes y de simetría, con ligeros cambios en la disposición, orden y finalización de las aperturas. Dejando a un lado las fachadas, destacan también una serie de dependencias representativas, entre las que sobresalen el patio central y el salón de actos, donde Florensa remite, por medio de los elementos arquitectónicos y decorativos, a diversos detalles de la antigua Casa de la Convalescència, que en una época había acogido a la Facultad de Medicina. El Casal del Metge, la Casa Cambó y la sede del Foment del Treball, son, según Oriol Bohigas, los edificios de Barcelona donde el lenguaje clásico se manifiesta con una mayor corrección y eficacia urbanística.

Archivo (6)

  • Alçat de la façana del Casal del Metge.

    Dibujo

    Alçat de la façana del Casal del Metge.

    © Fons Adolf Florensa i Ferrer / Arxiu Històric del COAC

  • Plaça de Catalunya en Construcció

    Dibujo

    Plaça de Catalunya en Construcció

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del saló d'actes del Palau Nacional.

    Dibujo

    Perspectiva interior del saló d'actes del Palau Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'escala d'honor del Palau Nacional.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de l'escala d'honor del Palau Nacional.

  • Perspectiva de l'interior de la sala de festes del Palau Nacional.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la sala de festes del Palau Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Saló dels Passos Perduts del Palau Nacional.

    Dibujo

    Perspectiva interior del Saló dels Passos Perduts del Palau Nacional.

Bibliografía

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.