Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Sastreria Ramon Canudas

    Manuel Marrón Antón, Albert Viaplana i Veà

  2. Casa Puig

    Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Casa Puig

    La casa satisfà el programa específic per a una mare i el seu fill, reproduint al dictat la disposició de cada estança i la definició del seu ús particular. La integració de tots els espais té lloc a través d’una escala de trams continus situada a l’eix longitudinal, que dóna accés a petits àmbits separats per desnivells. Una segona jerarquia d’escales afavoreix recorreguts específics per a cada habitant. Les cobertes segueixen fidelment els pendents del moviment ascensional interior, i els murs de la façana es prolonguen fins als límits del solar, tancant la parcel·la i deixant només una escletxa per a l’entrada a peu.
  3. Casa Jiménez de Parga

    Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Casa Jiménez de Parga

    La casa es troba en una finca de grans dimensions, al límit entre els municipis de la Garriga i l’Ametlla del Vallès. El projecte respon al caràcter isòtrop i indiferent del lloc per mitjà d’una implantació extensiva pautada per una geometria aleatòria que defineix cadascun dels àmbits. La sala d’estar i el menjador, a la planta baixa, i el dormitori principal, a la planta superior, determinen un clar pla de façana enfront de la piscina. Els dormitoris dels fills i dels convidats formen un cos ben separat a la part posterior. Els espais oberts penetren fins al cor de la casa, on es troba l’escala que comunica totes dues plantes.
  4. Edificio de Viviendas Can Bruixa

    Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Edificio de Viviendas Can Bruixa

    El edificio responde a la necesidad de incluir seis viviendas por planta en un solar que hace esquina y está orientado al norte, con escaso contacto con el patio de la manzana. La solución propone la disposición de cinco viviendas en abanico, que adopta una configuración atípica. De este modo, todas las viviendas tienen garantizado un mínimo de superficie en la fachada. Los patios interiores siguen las directrices del abanico, así como la estructura portante, a base de pilares de sección rectangular que cierran las crujías más pequeñas. En la primera planta, cada par de pilares se unen formando uno solo, más idóneo para el uso de oficinas. Toda la medianera trasera queda liberada para las escaleras de acceso, y los distribuidores reciben la luz del patio de la manzana. La fachada forma una doble piel que filtra el contacto con la calle y permite una composición de las aberturas con independencia de los requerimientos anteriores.
  5. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Edificio de Viviendas Can Bruixa

    Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  6. Plaza de los Països Catalans

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Enric Miralles i Moya, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Plaza de los Països Catalans

  7. Plaza Josep Barangué

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Plaza Josep Barangué

  8. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Plaza de los Països Catalans

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Enric Miralles i Moya, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  9. CAP Sant Hipòlit de Voltregà

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    CAP Sant Hipòlit de Voltregà

    El centre d’assistència primària es troba al límit del municipi de Sant Hipòlit, en un terreny situat entre les parts posteriors de les últimes cases i el camp obert. El projecte dóna resposta a la peculiaritat del lloc: renuncia a la lògica de la forma urbana i determina els seus trets formals bàsics a partir d’una lectura diagramàtica del programa. El centre de salut es configura com un edifici d’una sola planta de forma el·lipsoïdal, si bé el perímetre construeix l’el·lipse per mitjà d’una poligonal de segments de recta. Al nucli de l’el·lipse hi ha la sala d’espera, amb entrada des de tots dos extrems i accés directe a les sales de consulta, que formen una anella perimetral. L’estructura, de pilars i jàsseres de formigó, segueix fidelment aquesta disposició radial, fins i tot en l’orientació dels pilars. L’ordre de les obertures emfasitza aquesta indiferència, ja que arrenquen del terra mateix i la seva composició ve dictada pels para-sols.
  10. Ampliación e Intervenciones en el Cementerio de Sant Pere

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Ampliación e Intervenciones en el Cementerio de Sant Pere

  11. Parque del Besòs

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Parque del Besòs

    Projectàrem un lloc i no un parc. Del plantejament només portàrem al projecte la voluntat de construir-lo. Calia, doncs, inventar el lloc i, en aquesta ocasió, al seu creador. Per uns instants fórem uns gegants capaços d'aïllar el terreny amb una mà per poder dibuixar amb el dit índex de l'altra els passadissos on situar la vegetació que donaria sentit al lloc. El vam protegir del nord y obrir cap al mar. Els espais que quedaren entre aquests amples passos vegetals s'organitzaren segons la vocació que disposà l'atzar: un capriciós sortidor sobre un vas lleugerament humit, un racó amb un banc romàntic, uns prismes i unes boles de formigó abandonades segons un ordre obscur, unes galeries lineals, una porta monumental, una rambla d'insòlit traçat, etc. Dos passeigs en forma de 'Y' creuen el lloc segons la seva exclusiva llei.
  12. Centro Arts Santa Mònica

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Centro Arts Santa Mònica

  13. Anexo Centre d'Arts Santa Mònica

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Anexo Centre d'Arts Santa Mònica

  14. Hotel Hilton

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Rafael Coll Pujol, Ricard Mercadé i Rogel, Jordi Mir Valls, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  15. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura - Espacios Urbanos

    Premio FAD

    Plaza Josep Barangué

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  16. Tres Edificios de Oficinas

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Tres Edificios de Oficinas

  17. 133 Viviendas en la Villa Olímpica

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    133 Viviendas en la Villa Olímpica

    El conjunt d’habitatges ocupa una illa de cases de l’Eixample irregular, truncada per la traça diagonal de l’avinguda del Bogatell. El cos d’edificació principal manté la continuïtat de façana dels carrers Arquitecte Sert i avinguda d'Icària, i construeix el xamfrà com una pantalla que dissimula la separació entre dos edificis independents. Dos cossos més petits, amb la mateixa tipologia d’habitatges, restitueixen la traça diagonal de l’avinguda del Bogatell. El bloc que dóna la façana a l’avinguda d’Icària s’aparta del carrer per mantenir l’ortogonalitat estricta, mentre que una sèrie esglaonada de terrasses restitueix la traça de l’avinguda. La disposició dels blocs, com també el tractament de les façanes, revelen la forma irregular de l’illa de cases per mitjà d’un dispositiu d’adaptació que cerca l’autonomia en la disposició dels habitatges. Les obertures al carrer palesen aquesta fractura entre els blocs i l’ordenació dels carrers.
  18. Premi Ciutat de Barcelona

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura y Urbanismo

    Premi Ciutat de Barcelona

    Centro Arts Santa Mònica

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  19. Biblioteca Pública Montserrat Roig

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Biblioteca Pública Montserrat Roig

    La biblioteca es troba dins un parc en desnivell, a tocar de la via fèrria, i la seva disposició parteix d’una lectura de l’altimetria del lloc que no interfereixi en la continuïtat del parc. S’accedeix a l’edifici des de la cota més alta del parc, a través d’un porxo format per les dues plantes superiors. A sobre del porxo, un tall a 45 graus obre les dues plantes al nord a través d’un gran finestral, alhora que amplia i articula l’extensió del parc. Al carrer lateral, totes dues plantes inicien la formació d’una volta longitudinal, independent dels suports estructurals, que genera un porxo amb la seva concavitat. A la banda oposada, les sales de lectura s’obren al parc a través dels tancaments de vidre. D’aquesta manera, l’edifici adopta una orientació en relació amb el punt que l’ha generat. L’arxiu queda soterrat sota la plaça d’accés a la biblioteca, sempre referida a la cota més elevada del parc.
  20. Moll d'Espanya, Parque del Istme y Rambla de Mar

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Rafael Coll Pujol, Ricard Mercadé i Rogel, Jordi Mir Valls, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  21. Maremagnum

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Rafael Coll Pujol, Ricard Mercadé i Rogel, Jordi Mir Valls, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  22. Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB)

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB)

    El projecte respon a la necessitat de convertir l’antiga casa de la Caritat en un equipament cultural d’abast metropolità, tot respectant el vell edifici i incorporant-hi un programa format per un nou vestíbul, dues sales d’exposicions i un sistema de rampes que connectés totes les plantes. Viaplana opta per construir un cos de nova planta al costat lliure de l’edifici i convertir el soterrani del pati de les Dones en el nou vestíbul. L’accés té lloc baixant per una rampa des del mateix pati, i des del vestíbul s’arriba a les rampes que llisquen per la façana del nou edifici. Es tracta d’una intervenció que atorga una nova funcionalitat i un nou caràcter al pati, tancat per un costat per una gran mampara de vidre. Al punt on la mampara sobrepassa l’edificació existent, es plega sobre el pati tot insinuant un gest de cobriment, alhora que, mitjançant la reflexió, aporta un suggeriment del paisatge urbà que s’estén a l’exterior del pati.
  23. Hotel Barcelona Sants

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Rafael Coll Pujol, Ricard Mercadé i Rogel, Jordi Mir Valls, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  24. Palacio de Congresos de Barcelona

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  25. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB)

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  26. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Biblioteca Pública Montserrat Roig

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Ricard Mercadé i Rogel, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  27. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Espacios Exteriores

    Premio FAD

    Moll d'Espanya, Parque del Istme y Rambla de Mar

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Rafael Coll Pujol, Ricard Mercadé i Rogel, Jordi Mir Valls, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

  28. Biblioteca Central Tecla Sala

    Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Biblioteca Central Tecla Sala

    Conjunt fabril format per diversos edificis de diferents èpoques. El més antic és el molí paperer, però ha sofert moltes modificacions. Consta de dues plantes i les façanes nord i sud han estat tapades per altres construccions. A l'interior, l'escala que porta de la planta baixa a la superior és de pedra i els esglaons tenen la meitat dreta a una alçada diferent de l'esquerra, alternant-se un esglaó amb l'altre. El pis superior és una gran estança amb sostre de bigues i travessers de fusta i amb columnes de ferro; grans finestrals donen llum a l'estança. Annex al molí hi ha un edifici d'habitatges. L'edifici principal està format per tres grans naus de molta llargària, i la central més ampla i alta que les laterals. La teulada és a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal, i l'estructura de l'encavallada de ferro. La façana és de maó vist i està dividida en tres pisos. Hi ha una gran quantitat de finestres disposades de forma regular; les de la planta baixa i el primer pis són molt allargades i les de les golfes quadrangulars, però totes són d'arc rebaixat amb una motllura de maó a la part superior. Separant els diferents nivells hi ha una fina motllura decorada amb un dentellat. Hi ha dos cossos avançats, un a la dreta amb coberta plana i l'altre, en una posició més central, amb coberta a doble vessant. En aquest últim cos les finestres trenquen la composició en horitzontal i estan disposades en diagonal seguint l'escala que hi ha a l'interior. L'interior té columnes de ferro colat i el sostre és de volta catalana amb tirants de ferro. Un pont metàl·lic comunica l'edifici del molí amb el principal. També es conserva la xemeneia, situada al costat de la sala de la màquina de vapor. Hi ha un edifici aïllat, d'estil modernista, que segurament es va construir quan Tecla Sala va adquirir la fàbrica i, potser, era la seva residència. A la façana principal hi ha dos cossos i un d'ells és més alt i està més avançat que l'altre. La llinda i els brancals de les obertures estan emmarcades per relleus florals, igual que sota l'ampit. El coronament, que és esglaonat, està decorat amb un cap de dona amb els cabells embolicats amb flors. Sota la cornisa, entre les mènsules que tenen forma esglaonada, hi ha una franja decorada amb esgrafiats i allà també es troben els respiralls tapats amb relleus calats. Els vidres de la part superior estan gravats amb àcid. L'any 1821 es va començar l'aprofitament dels canals i els torrents de L'Hospitalet com a font energètica. El primer va ser el molí fariner del Canal de la Infanta, que estava en ple funcionament l'any 1824, i el 1856 es va instal·lar al Torrent Gornal el molí paperer d'Antoni Ferrer. L'any 1872, la família Basté adquirí aquest molí i el solar del costat, per construir-hi una fàbrica dedicada a filats i teixits. Quan el 1899 es va construir i va començar a funcionar la filatura, es va respectar l'antiga edificació paperera. L'any 1913, va comprar la fàbrica la senyora Tecla Sala. El 1937 amb les col·lectivitzacions agrícoles i industrials va funcionar com a Casa de Maternitat fins que el 1939 va ser retornada als seus propietaris. L'any 1982, l'Ajuntament comprà l'edifici i el rehabilità com a centre cultural.
  29. Ayuntamiento de Gavà y Biblioteca Josep Soler Vidal

    Viaplana / Piñón Arquitectes, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Ayuntamiento de Gavà y Biblioteca Josep Soler Vidal

  30. Pebetero en el Fossar de les Moreres

    Albert Viaplana i Veà

    Pebetero en el Fossar de les Moreres

  31. Plaza Jaume Balmes

    David Viaplana Canudas, Albert Viaplana i Veà

  32. Planeamiento y Urbanización de la Plaza Europa

    David Viaplana Canudas, Albert Viaplana i Veà

    Planeamiento y Urbanización de la Plaza Europa

Bibliografía

Sociedades