Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Gabriel Mora Gramunt neix a Barcelona.
Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, l’any 1966.

Treballa com a col·laborador als estudis de Josep Mª Sostres i de Martorell, Bohigas, Mackay.

Inicia la seva activitat professional associat amb Helio Piñón i Albert Viaplana.
Funda la societat Bach/Mora i més endavant la societat Mora-Sanvisens, Arquitectes Associats, S.C.P. en la que desenvolupa actualment els seus treballs.

Coautor de diverses publicacions sobre l’Arquitectura de Barcelona i dels llibres “ Tierras y Templos de los grandes vinos “.

Ha impartit nombrosos seminaris i conferències a Espanya, Alemanya, França, Itàlia, Holanda, Àustria, Eslovènia, Anglaterra, Irlanda, Finlàndia i Amèrica Llatina.

Forma part de la Comissió Delegada del Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès.

Professor d’Història de l’Arquitectura Moderna a l’Escola de Disseny EINA.
Professor encarregat de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB).
Membre del Tribunal de Projecte Fi de Carrera.
Ha estat Professor Convidat a les Escoles d’Arquitectura de Viena, Dublín, Torino i Pamplona.

Autor: Mora-Sanvisens Arquitectes Associats

Obras (59)

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología (75)

  1. Casa Puig

    Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Casa Puig

    La casa satisfà el programa específic per a una mare i el seu fill, reproduint al dictat la disposició de cada estança i la definició del seu ús particular. La integració de tots els espais té lloc a través d’una escala de trams continus situada a l’eix longitudinal, que dóna accés a petits àmbits separats per desnivells. Una segona jerarquia d’escales afavoreix recorreguts específics per a cada habitant. Les cobertes segueixen fidelment els pendents del moviment ascensional interior, i els murs de la façana es prolonguen fins als límits del solar, tancant la parcel·la i deixant només una escletxa per a l’entrada a peu.
  2. Casa Jiménez de Parga

    Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Casa Jiménez de Parga

    La casa es troba en una finca de grans dimensions, al límit entre els municipis de la Garriga i l’Ametlla del Vallès. El projecte respon al caràcter isòtrop i indiferent del lloc per mitjà d’una implantació extensiva pautada per una geometria aleatòria que defineix cadascun dels àmbits. La sala d’estar i el menjador, a la planta baixa, i el dormitori principal, a la planta superior, determinen un clar pla de façana enfront de la piscina. Els dormitoris dels fills i dels convidats formen un cos ben separat a la part posterior. Els espais oberts penetren fins al cor de la casa, on es troba l’escala que comunica totes dues plantes.
  3. Casas Aguirre-Jori

    Gabriel Mora i Gramunt

    Casas Aguirre-Jori

    Dues cases aparellades de 60m2 formen un sol volum recobert de pissarra per integrar-se millor al paisatge. A la casa s'hi entra a través d'una volta recoberta amb una planxa de PVC que separa les dues plataformes d'aparcament. Aquesta volta translúcida dóna llum al vestíbul dels habitatges, protegeix del fred i de la neu i a la nit fa de llanterna per orientar-se a les fosques i fredes nits de l’hivern.
  4. Casa Soler

    Gabriel Mora i Gramunt

    Casa Soler

    Situada en una parcel·la del casc urbà però qualificada de ciutat jardí, la construcció vol expressar la intimitat que les ordenances li neguen. La façana al carrer és cega (només expressa la seva geometria), així com la façana nord ,obrint-se un camí a un jardí orientat a sud on la piscina (element protagonista) es privatitza a través d'una façana foradada que és la prolongació de la casa i que n'augmenta les dimensions.
  5. Edificio de Viviendas Can Bruixa

    Gabriel Mora i Gramunt, Heliodoro Piñón Pallarés, Albert Viaplana i Veà

    Edificio de Viviendas Can Bruixa

    El edificio responde a la necesidad de incluir seis viviendas por planta en un solar que hace esquina y está orientado al norte, con escaso contacto con el patio de la manzana. La solución propone la disposición de cinco viviendas en abanico, que adopta una configuración atípica. De este modo, todas las viviendas tienen garantizado un mínimo de superficie en la fachada. Los patios interiores siguen las directrices del abanico, así como la estructura portante, a base de pilares de sección rectangular que cierran las crujías más pequeñas. En la primera planta, cada par de pilares se unen formando uno solo, más idóneo para el uso de oficinas. Toda la medianera trasera queda liberada para las escaleras de acceso, y los distribuidores reciben la luz del patio de la manzana. La fachada forma una doble piel que filtra el contacto con la calle y permite una composición de las aberturas con independencia de los requerimientos anteriores.
  6. Casa Neeskens

    Josep Emili Hernández-Cros, Gabriel Mora i Gramunt

    Casa Neeskens

    La decisió inicial fou la de construir una casa revestida de pedra, ja que així ho exigien les ordenances de la zona, però intentant fugir del pintoresquisme habitual. Per tal d'aconseguir-ho s'adoptà una geometria molt precisa: el rectangle (per accentuar l'estereotomia de la pedra), que adopta la tipologia de l'impluvium en introduir un pati en diagonal cap al qual s'hi aboquen totes les parts representatives de l'habitatge.
  7. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Edificio de Viviendas Can Bruixa

  8. Casa Arenas

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Casa Arenas

    A Vilanova, als carrers propers a la platja, encara avui trobem els habitatges dels “indianos”, gent que van fer les seves fortunes a les amèriques a finals del s.XIX. Són construccions amb clares referències al món colonial. La casa Arenas fa una interpretació clau, més abstracta, de les qualitats espaials i dinàmiques d’aquelles.
  9. Conjunto Escolar l'Alzina

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Conjunto Escolar l'Alzina

    Grupo escolar que incluye todas las etapas, de parvulario en secundaria. Se ubica en una manzana irregular, estructurada en pabellones, tres de los cuales se mantienen en el nuevo proyecto. Como entre ellos han crecido árboles espléndidos, se respeta la organización aislada sobre el eje principal y se libera un espacioso jardín. Uno de los nuevos edificios tiene fachada a la calle y absorbe la irregularidad del solar, por lo que hace de telón de fondo del segundo, más aislado y definido con precisión por las dimensiones de las dos pistas deportivas de la cubierta. La estructura es de hormigón armado y el ladrillo cubre las fachadas y forma las divisiones y espacios interiores. En las ventanas se adopta la solución de parteluz que permite esconder las guías de dos persianas enrollables, necesarias por sus dimensiones, así como los montantes centrales de las hojas. De esta forma, se insinúan cambios de escala en la fenestración.
  10. Estación Piloto para FGC: Estación de Muntaner

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Estación Piloto para FGC: Estación de Muntaner

    Por encargo de Ferrocarrils Metropolitans de Barcelona, se hizo una propuesta para normalizar y homogeneizar todo el diseño de las líneas de metro. Se trataba de proyectar todo el conjunto de normas y señalizaciones de las estaciones. De esta forma, los técnicos de Ferrocarrils reformaron un gran número de estaciones; pequeñas intervenciones de remodelación de las estaciones enterradas. Estos proyectos se plantean con voluntaria discreción, de forma que ofrezcan un repertorio de tamaños capaces de dignificar estas infraestructuras. Así, el revestimiento pautado con mármol blanco, en alternancia de color, a lo largo de toda la línea. La iluminación que potencia las partes de uso, pero no priva la visión de la cubierta, generalmente una bóveda, que le sirve de soporte. El diseño acanalado del pavimento supone una mejora visual importante, a la vez que permite ser utilizado en exteriores. Por último, cabe destacar el diseño de las taquillas de vidrio, los pasos de control por electroimán y los bancos y papeleras.
  11. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Restauración

    Premio FAD

    Estación Piloto para FGC: Estación de Muntaner

  12. Casa Rodríguez

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Casa Rodríguez

    Casa de molt limitat pressupost que es redueix a allò essencial i s'organitza dins d'una forma elemental en dues plantes, sobre el terreny pla d'una anodina urbanització propera al mar.
  13. Escuela Francesc Aldea

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Escuela Francesc Aldea

    Situada a Terrassa, en el que havia estat un fantàstic paisatge i que, en l'actualitat, és un punt de trobada d'imatges diverses com una autopista, un hipermercat, una zona de blocs i una urbanització d'habitatges marginals, l'escola precisava d’una imatge contundent i unitària que la distingís del caos expressiu que l'envolta. Així doncs, es projecta assemblant-se a les antigues naus industrials o construccions agrícoles de principis de segle, fàcilment identificable i amb un pes específic propi. L'escola se situa paral·lela a l'accés. El pendent del terreny permet un decalatge entre els dos cossos de l'edifici, desnivell que s'aprofita per donar major alçada a la sala d'actes, emfatitzant el caràcter simbòlic d'aquest espai.
  14. Estación de FGC: Universitat Autònoma

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Estación de FGC: Universitat Autònoma

    La petita estació de la Universitat Autònoma de Barcelona a Bellaterra, projectada i construïda en molt poc temps, havia d’adaptar en part una escala i un túnel existents. El projecte pretén dos propòsits: el primer, obtenir una arquitectura amb la dimensió i l’entitat adequades al lloc i a la seva significació tot i el seu reduït programa; el segon, trobar una solució formal als diferents requeriments de les façanes a les andanes i a l’avinguda. Així, l’edifici es projecta a partir d’un mur paral·lel a les vies del tren que articula, per un cantó, una marquesina subjectada amb tirants que cobreix tota l’andana i, per l’altre, un cos adossat, cobert i opac en què s’obre un gran arc rebaixat que acull en el seu interior les petites peces del programa, al mateix temps que, centrat sobre l’eix de l’avinguda, li proporciona un final amb més propietat. En el tram del mur que no té construcció, el vol de la marquesina es compensa amb contraforts. Els acabats, amb petites peces de gres i tires de marbre blanc, segueixen la proposta per a tota la línia.
  15. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Estación de FGC: Universitat Autònoma

  16. Reforma y Mejora de las Plazas de Gràcia

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Reforma y Mejora de las Plazas de Gràcia

    La Vila de Gràcia se anexionó a Barcelona a finales del siglo XIX. Se inició entonces un proceso de densificación que produjo una arquitectura desigual, tanto en altura como en calidades. Distribuida en callejones estrechos llenos de coches y con los pocos espacios públicos ocupados por un mobiliario urbano mal diseñado. Sus nueve pequeñas plazas conservan todavía hoy su índole. Se trataba, dada la poca ayuda de la arquitectura del barrio, de organizar el proyecto desde el interior del espacio de las plazas y reforzar las peculiaridades de cada una de ellas. Subrayando lo específico, pero afirmando la pertenencia a un ambiente común. Se propone sustituir el aparcamiento en superficie de las plazas y reducir los tramos de asfalto al mínimo, para agrandarlas física y visualmente, ordenando con racionalidad los elementos de servicio.
  17. CAP Sant Vicenç dels Horts

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    CAP Sant Vicenç dels Horts

    El centre d'Assistència Primària de Sant Vicenç dels Horts, està situat en un terreny pla, de superfície gairebé quadrada, ubicat dins d'una trama urbana d'escàs interès i amb un únic front digne que dóna a la carretera general. Es proposa una sola planta en tota la superfície i dues en la façana principal, amb la finalitat de crear una imatge apropiada per a un edifici públic. Les altres façanes es configuren per un tancament perimetral pretengudament inexpressiu. La planta gira entorn a un pati circular amb un arbre de copa generosa, que fa de cúpula vegetal, al centre. Al voltant, s'ubiquen les zones de circulació i espera dels pacients. Al perímetre s'allotgen els consultoris, protegits de la visió directa des del carrer per un pati.
  18. Escuela Josep Maria Jujol

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Escuela Josep Maria Jujol

    En una zona con gran densidad del barrio de Gracia de Barcelona, el Ayuntamiento de Barcelona debe construir una escuela CEIP. Se decide utilizar el solar de la fábrica Tallers Manyach obra de José Mª Jujol, construida en 1916, que se encuentra en un pésimo estado de conservación y está a su vez protegida y catalogada. Optando por construir en la fachada de la Riera de Sant Miquel un edificio escuela entre medianeras, utilizando el solar previo a los talleres de Jujol, se construye una escuela de 4 plantas, con la pista polideportiva en la azotea y conservando las naves de la antigua fábrica Manyach convertidas en porches de juego de la escuela. La restauración fue compleja, debido al mal estado de la estructura metálica que sostenía la base de las bóvedas tabicadas. Obligó a sustituir o reforzarla, dependiendo de los casos, se restauraron e impermeabilizaron todas las bóvedas, todos los contrafuertes de obra vista y los lucernarios. La fábrica de Jujol queda independizada de la nueva escuela a través de un patio donde se encuentran los hornos restaurados y se sostiene la parte baja para dar transparencia a las nuevas funciones de la fábrica, convirtiéndola en un gran espacio de juegos cubierto para los niños. Habiendo perdido los colores originales, se repintó con colores extraídos de la paleta del arquitecto y se ofrece como un “objet trouvé” en el patio de manzana.
  19. Viviendas Can Gasset

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Viviendas Can Gasset

    L’edifici completa una illa de cases ocupada per un palau neoclàssic i adopta la seva disposició general a partir d’aquesta referència. El nou edifici respecta l’eix de simetria del vell palau, disposant una única entrada central que condueix a un pati posterior de relació i circulacions. A la mitgera amb l’antic edifici s’hi adossa un cos baix, de planta baixa més un pis, que conté dos habitatges per planta, amb accés directe des del pati. El bloc principal, separat del palau, adopta una configuració de castell, amb els cossos de les cantonades més alts. S’accedeix als habitatges del bloc a través del pati, directament a les caixes d’escala. Les sales d’estar i les cuines donen a la façana interior i emfasitzen la importància del pati com a espai que vertebra tot l’edifici. El conjunt tanca l’illa de cases amb la forta referència del monument a tocar de la mitgera, que determina l’estricta regularitat de la disposició.
  20. Parvulario de la Escuela Torre Balldovina

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Parvulario de la Escuela Torre Balldovina

    Un petit parvulari havia de construir-se al reduït pati de jocs d'una escola pública a la perifèria metropolitana. El projecte proposa construir en alçada tancant el jardí per la seva façana posterior de manera que quedés reduït el mínim possible. En aquest punt i donat que la parcel·la es troba en un xamfrà residencial irregular, entre una mitjana alta i un espai verd esportiu privat no construïble. Es proposa una disposició aterrassada, de manera que les aules tinguin una sortida assolellada a l’exterior amb vistes sobre els arbres veïns. La mitjana queda coberta i el xamfrà, complert amb un final digne ja que no pot arribar a tancar-se sobre si mateix. El conjunt es valora construint una coberta lleugera unitària que li dóna escala i aparença d’edifici públic –ajuda també el rellotge, a més d’oferir una agradable terrassa coberta i a l'ombra pels jocs–.
  21. Premio FAD

    Galardonado / Premiado (ex aequo). Categoría: Interiorismo - Reformas y Rehabilitaciones

    Premio FAD

    Escuela Josep Maria Jujol

  22. Escuela de Viticultura y Enología Mercè Rossell i Domènech

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Escuela de Viticultura y Enología Mercè Rossell i Domènech

    L'escola s'ubica prop d'un petit altiplà a la comarca vitícola del Penedès; i completa antigues construccions agrícoles com ara una masia i part de les bodegues annexes. Gran part de les noves edificacions se situen a la cara nord de la finca, configurant així un pati obert al sol a la manera dels tradicionals espais agrícoles. Una vella servitud de pas, obliga a connectar el nou amb l'existent, mitjançant un pont i un pas inferior. Una part de les antigues construccions són absorbides per les noves construccions, com la petita masia integrada a l'entrada principal, o a les runes de l'extrem nord, cuidadosament valorades per l'obertura de la sala d'actes. La construcció s'erigeix amb murs portants de totxo i bigues vistes prefabricades de formigó. L'escola conté: aules, laboratoris, sala d'actes, residència d'estudiants i restaurant.
  23. Cavas Raventós i Blanc

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Cavas Raventós i Blanc

    El nou complex agrícola per a l’elaboració de cava és situat en una finca de grans dimensions, enfront de les velles caves Codorniu, projectades per Josep Puig i Cadafalch. El projecte té en compte la visió de la muntanya de Montserrat, com també la presència d’un roure centenari, símbol ancestral de l’empresa. El complex s’organitza entorn de dos patis, un de circular i un altre de rectangular, que configuren una planta en forma de falç, l’estri utilitzat en els treballs del camp. El pati circular dóna accés als edificis de caire representatiu, mentre que el segon pati és el centre de les tasques pròpiament agrícoles, i té al seu perímetre els cellers i les oficines. Els cellers queden coberts per un sistema de diedres subjectats amb tirants que permeten l’entrada repartida de la llum i recorden les formes de cobriment de les naus industrials del començament de segle. Les cobertes són de teula plana i les volades s’han recobert de gres.
  24. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo - Interiores de Uso Público, Comercial y Profesional

    Premio FAD

    Acondicionamiento de la Planta 5ª del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

  25. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Edificios de nueva planta de uso privado

    Premio FAD

    Cavas Raventós i Blanc

  26. Polideportivo Perill

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Polideportivo Perill

    La falta de espacio en el céntrico barrio de Gràcia en Barcelona daba pie a esta propuesta de edificio polideportivo desarrollado en altura. La posibilidad de uso de la cubierta del patio interior del chaflán, a unos seis metros de altura por encima de la estrecha calle, le añade una cierta complejidad. El edificio yuxtapone racionalmente los variados usos verticalmente: de menor a mayor luz estructural, de menor a mayor necesidad de luz natural y de mayor a menor afluencia de uso. La voluntad de traducir, en un episodio de arquitectura, la relación de todos los diversos espacios origina la aparición de una generosa escalera llena de luz natural sobre un alto muro de alicatado blanco que transcurre entre el vestíbulo y el patio central exterior, donde se abre la piscina.
  27. Acondicionamiento de la Planta 5ª del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Acondicionamiento de la Planta 5ª del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC)

    La planta de Secretaría había sido diseñada por Antoni Moragas i Gallissà. La junta del COAC, considerando que había quedado obsoleta, encargó una renovación total de la misma. En la nueva planta se ha incorporado el antiguo vestíbulo para aumentar el espacio de recepción, creando tres zonas: unos despachos cerrados, una oficina panorámica y la tercera de archivo. En el proyecto se han recuperado partes del antiguo interior para mantener la memoria de la historia del COAC.
  28. Reforma del Centro Cultural de la Fundación Caja de Pensiones

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Reforma del Centro Cultural de la Fundación Caja de Pensiones

    El Centro Cultural “La Caixa” ocupa el Palacio Macaya (Puig i Cadafalch, 1901), un monumento histórico-artístico de interés nacional que fue una residencia privada modernista. Posteriormente, fue adaptado junto a los anexos para su uso cultural y se convirtió en uno de los centros más activos de la ciudad en cuanto a la programación de exposiciones. Aún conserva las fachadas, la entrada y el patio central con la escalera de subida al piso noble, en muy buen estado. Los interiores, sin embargo, han sido profundamente remodelados. El encargo pretende la adecuación de la entrada, la cubrición del patio y que se vuelvan a diseñar las salas de exposición. El punto más delicado es la entrada, que estaba escondida entre prendas de servicios. La disposición de la rampa de entrada y el vaciado de la pared le dan a este espacio un carácter más público. También ocurre con las ventanas de la planta baja que estaban tapiadas y se volvieron a abrir, devolviendo la vida a la fachada al incorporar el servicio de librería.
  29. Premio FAD

    Galardonado / Premiado. Categoría: Interiorismo - Reformas y Rehabilitaciones

    Premio FAD

    Reforma del Centro Cultural de la Fundación Caja de Pensiones

  30. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Edificios de nueva planta de uso público

    Premio FAD

    Polideportivo Perill

  31. Central Telefónica

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Central Telefónica

    En el punt de confluència de les fortuïtes alineacions de carrers d’una barriada vertical contemporània de Reus, es situa aquesta peça composada, com és usual, de dos parts desiguals: equip i oficines. La decisió de tractar-les de forma unitària, en continuïtat, i la corba de la façana com a mitjà de transcendir els límits irregulars del solar, són les dues decisions principals, tot i que, conceptualment, l'horitzontalitat de les finestres es planteja com a opció, des de l'idea del públic, a la verticalitat dominant de la multiplicitat del privat.
  32. Ampliación de la Clínica Corachan (Fase 2)

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Ampliación de la Clínica Corachan (Fase 2)

    La ampliación de la Clínica Corachan se plantea como la necesidad de dar expresión tipológica al heterogéneo conjunto existente. Para ello, se redactó un nuevo plan urbanístico que adaptaba el área contigua al uso hospitalario y permitía la extensión con volumetrías similares a la utilizada en el resto de la plaza Gironella, donde la ampliación tenía la fachada y el complejo, la nueva y significativa entrada. El añadido es un bloque con un pasillo central en forma de U, que continúa en cada planta provocando los pasillos existentes y los estructurales, alrededor de los patios. El tramo curvilíneo que soporta la fachada principal se abre para dar cabida al bloque de ascensores y escaleras que señalan así su final, a la vez que la curva inflexiona la fachada hacia el centro de gravedad del conjunto y señala la pertenencia al cuerpo principal. La fachada principal está aplacada con piezas de mármol blanco y con un zócalo de granito gris. Las partes traseras se revisten con estucado de color ocre. Las piezas de mármol situadas en la esquina de la fachada quedan soportadas por una estructura de acero inoxidable, facilitando la liberación del muro y la iluminación y ventilación de la escalera de forma discreta. El veteado transparente hacia el interior con luz de día y de noche hacia el exterior.
  33. Casa Uriach

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Casa Uriach

    Volumetria simple, grans plans de coberta, voladius que protegeixen la casa del sol i de la pluja, porxos, contraposició entre l’espai exterior i els espais introvertits del pati, aigua emmarcada en ells... temes d’arquitectura vernàcula que es reinterpreten en aquest habitatge situat en una irregular i extensa parcel·la a la localitat de l’Ametlla del Vallès.
  34. Casa MS I

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Casa MS I

    La intervención se desarrolla en un edificio construido en 1917, situado en uno de los pocos pasajes peatonales existentes en la parte alta de Barcelona. En este pasaje se intentó experimentar la compatibilidad del modelo inglés de ciudad jardín con el tipo de casa adosada. De esta arquitectura existente se ha conservado la fachada a la calle, sin duda alguna la mejor referencia testimonial de la época de construcción. Cuando se inició la restauración, la casa se encontraba en un estado ruinoso, conservándose exclusivamente su estructura esencial: fachadas, paredes de carga y la escalera de bóveda catalana. A partir de estos elementos, el espacio interior se distribuyó de nuevo. En la crujía central queda a un lado la escalera, de la que se cambian todos sus acabados superficiales, al otro lado la cocina y comedor-oficina que se ventila e ilumina a través de un pequeño patio interior y en la fachada respectivamente. En la zona que da al jardín se ha suprimido la antigua galería adosada a la fachada. A través de una vidriera corrida, la sala de estar y el comedor se prolongan espacialmente hacia el jardín posterior hasta el porche que cierra el testero opuesto. En la planta piso se ubican los dormitorios. En la azotea se reestructuró de nuevo el volumen existente originariamente, trasladándolo hacia la parte norte para dar cabida a una piscina y un solárium en la parte sur, quedando el espacio posterior como azotea auxiliar de servicio.
  35. Planta Incineradora de Residuos Sólidos Urbanos

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Planta Incineradora de Residuos Sólidos Urbanos

    Una planta incineradora de residus sòlids urbans és bàsicament una fosa o contenidor amb una àrea de descàrrega, un pont-grua que eleva les restes fins els forns i una sèrie d'elements que permeten extreure energia del procés en forma d'aigua calenta i electricitat. Es planteja, doncs, una distinció entre la part “mecànica” del procés i la “tècnica” de transformació, que treballa amb elements manufacturats –tubs, conductes, generadors, filtres... – dissenyats com un conjunt des de l'enginyeria. En conseqüència, es projecta la primera com una arquitectura de grans caixes cúbiques, i simplement s'ordena i exterioritza el potencial expressiu de la segona. Els materials utilitzats per donar textura als diferents volums cúbics són bàsicament el formigó in situ, els prefabricats de formigó en placa i la planxa de ferro galvanitzat col·locada horizontalment en l'interior del bloc de formigó vist.
  36. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Edificios de nueva planta de uso público

    Premio FAD

    Ampliación de la Clínica Corachan (Fase 2)

  37. Estación de FGC: Can Ros

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Estación de FGC: Can Ros

    El petit baixador de Sant Vicenç dels Horts, a les afores de la petita vila rural, ha quedat en el centre de la nova ciutat del cinturó metropolità. La línia, per la topografia, transcorre elevada respecte al nucli històric i a nivell amb la perifèria posterior. Mai ha existit més que una plataforma i un innombrable pas inferior, baix i estret. El projecte fa coincidir l’estació soterrada i el pas peatonal a través. Cadascuna de les dues vies salva en biga pont l’espai del vestíbul i deixa entre elles una entrada de llum natural que coincideix amb l’ample de l’única andana central. La marquesina que el cobreix es prolonga com a coberta d’aquest espai, que ofereix d’aquesta manera una dimensió i un caràcter adient a la seva funció pública. Per a separar els trens d’aquest pou de llum i evitar la pluja s’alcen dues parets exentes retallades com a metàfora del ferrocarril.
  38. Estadio Olímpico de Terrassa

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Estadio Olímpico de Terrassa

    La zona esportiva Abat Marcet a Terrassa, d’unes 14ha d’extensió, havia de ser remodelada per allotjar les competicions de hockey herba del Jocs Olímpics de l’estiu de 1992. El tractament de la peça principal fou l’origen de tota la intervenció. Es tracta d’un inacabat estadi semisoterrat amb dos nivells de grades. Es desaconsella la creació d’un tercer nivell en alçada i es proposa soterrar les que haurien estat parts emergents per a no entrar en competència amb les edificacions veïnes i la vista de la perifèria. Per altre banda, la tribuna principal s’aireja i es distingeixen les estructures de ferro de les de formigó, endarrerint el pilar de tensió de la secció principal i obtenint una llarga i corbada “estoa” de fins pilars com a nova i emblemàtica façana. Quatre altes torres metàl·liques d’il·luminació, contrapesades per lleugeres marquesines en equilibri inestable emfatitzen les cantonades. La resta d’àrees es tracten, conseqüentment, de la mateixa manera: modelat de l’espai horitzontal mitjançant terrasses, murs, cobertes transitables –tals com l’entrada del gimnàs semisoterrat –, puntejat per un camp d’objectes com claraboies triangulars, torres d’il·luminació, grans cobertes corbades en peces aïllades...
  39. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura - Reformas y Rehabilitaciones

    Premio FAD

    Estadio Olímpico de Terrassa

  40. Central Telefónica de la Villa Olímpica

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Central Telefónica de la Villa Olímpica

    El Plan Especial de la Villa Olímpica propone una serie de edificios puerta, a caballo entre el fin del Eixample y la ordenación propia de la Villa, junto al mar. Se trata de edificaciones singulares no destinadas a residencia sino a actividades diversas, como los servicios. La Avenida Icaria se convierte en uno de los principales ejes comerciales de la Vila y cuenta con cuatro de estos edificios singulares. La Central de Telefónica se ubica en la confluencia con Juan de Austria. Lo hemos planteado como la unión de dos cuerpos independientes, tanto en su sentido funcional como estético. Quedan unidos por un puente sobre la calle y un sótano común. El volumen de planta rectangular, prácticamente ciego, contiene los equipos y maquinaria telefónica, mientras que el elíptico y acristalado, las oficinas. El cuerpo prismático queda aplacado en piedra, con una fachada desplomada que se reprocha para conseguir más espacio interior. El elíptico se reviste de plancha ondulada de aluminio, adoptando esta geometría para conseguir esbeltez, pues tiene menor altura. La unión por encima de la calle contiene las rampas de comunicación y una sala polivalente de descanso con vistas a la montaña y al mar. Ambas figuras crean una tensión formal interesante por lo que suponen estos edificios simbólicos de la Villa, resolviendo el pesado problema iconográfico de un paso, puente o portal y ofreciendo una conveniente imagen de edificio público.
  41. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Estación de FGC: Sabadell-Estació

  42. Conjunto de 90 Viviendas Sociales

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Conjunto de 90 Viviendas Sociales

    El barri de Torreguitart, començat a construir a mitjans dels anys vuitanta amb edificis de maó vermell rigorosament alineats, s’havia de completar en un dels seus finals, en una de les principals interseccions del cinturó viari de Sabadell sobre el qual, en gran part, es recolza. La proposta, llògicament, es basa en la continuïtat dels blocs, introduint-hi però un trencament en forma de Z, alliberant així l´espai davanter, assolellat, obert al “desordre perifèric”, allunyat de l’encreuament viari i elevat sobre el trànsit, per tal d’oferir un major comfort i domini visual sobre l’entorn. Pavimentada amb la mateixa argila vermella de la façana s’ofereix com una “plaça” i porta d’entrada a l’ombrívol “parc” posterior. La plaça queda limitada amb el cinturó viari per un bloc d’habitatges més baix de maó clar que s’adapta millor en escala i dóna un final a tot el conjunt. La reglamentació dels habitatges de protecció oficial pràcticament impedeix qualsevol variació tipològica. En aquest projecte s’han obtingut petits avanços mitjançant la col·locació de l’ascensor i les entrades en façana, aconseguint així vestíbuls i replans assolellats i una estructuració de l’habitatge a partir de les estances públiques cap a les privades a mesura que avancem cap a l’ interior.
  43. Estación de FGC: Sabadell-Estació

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Estación de FGC: Sabadell-Estació

    La línia dels FGC, a la seva arribada a Sabadell, es soterra en arribar a l’estació. L’antic edifici, pur català ferroviari, situat en un solar esquitxat de tipus edificatoris diversos, i enfonsat en gran part per la trinxera de la pròpia línia, mal emplaçada i disfuncional; gairebé no deixava espai per alguns arbres ni per l’entrada de carruatges, convertida en aparcament de cotxes. El recobriment de la trinxera i l’emplaçament de la nova estació al punt més proper dels carrers perimetrals que proposa el projecte, permet eliminar en gran part la barrera del ferrocarril, mitjançant el salt peatonal. L’estació, similar en volum al seu context, se situa en l’eix dels dos carrers que uneix. S’ofereix clarament visible, així com des del fons del park & ride proposat. L’edifici s’estructura en murs de totxo vermell i ocre i amplis plans horitzontals de formigó. S’ofereixen espais protegits, aptes per al creuament de circulacions i, al mateix temps s’enmarquen les construccions contigües o el dispers fluïr de trens i autopistes properes. El salt entre l’entrada superior –el vestíbul s’obre visualment cap a les andanes– i les plataformes s’ha realitzat també en horitzontal, a partir de l’àmplia estructura de vidre acabada en un dintell de formigó, suportat per un pilar arbori. Així doncs, es distingeix certa monumentalitat a l’entrada soterrada del tren, oposada al caire més distès de la marquesina de l’aparcament.
  44. Centro Operativo y Talleres Centrales de FGC

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Centro Operativo y Talleres Centrales de FGC

    Tres grans peces i un petit nucli de control fix entre grans paisatges de vies eren el punt de partida del centre operatiu dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Rubí, on es centralitzen els tallers i part de les oficines, allunyats així de la congestió de l’àrea metropolitana central. Es tracta d’ una intervenció de gran escala –la nau gran té més superfície en planta que una illa de l´Eixample de Cerdà– pròxima al casc urbà de Rubí i a l’ autopista B-30. La nau de tallers, de 90x130m queda dividida en tres llums principals, ja que la necessitat de disposar de tres ponts grua treia sentit a una única llum. Cadscuna d’elles està salvada per una encavallada idèntica que es desplaça amb la corbatura de la coberta, valorada per una llum zenital contínua. Aquesta nau d’acer està envoltada per una estructura de dos pisos de formigó prefabricat –dues tècniques diferents i una possibilitat de repartir competències, plaços i treballs–. En conseqüència, s’alternen també les plaques de formigó i les planxes lacades ondulades d’acer. En un dels testers s’acopla al cos d’ oficines, els menjadors, els espais de separació o sales de conferències amb formes més lliures, totes més maclades i adaptades als límits del terreny, i obertes amb un enfinestrament panoràmic a la visió de la mobilitat metropolitana dels propis trens o de les autopistes properes.
  45. Ampliación de la Estación de FGC: Universitat Autònoma

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Ampliación de la Estación de FGC: Universitat Autònoma

    Enfrontar la petita estació de 1984 a una major i complexa estructura necessària per l’establiment de la doble línia –desapareix el cul-de-sac inicial– suposa una dificultat conceptual important. L’estació existent s’havia plantejat com un mur paral·lel a les vies del tren que presentava, en cada un dels seus costats, dos episodis ben diferenciats: la lleugera marquesina, suspesa del propi mur per cables, i el cos compacte en el que s’obria el gran arc rebaixat d’accés i que contenia les dependències de l’estació. En el nou plantejament es manté la idea del mur i de la marquesina, però amb una formalització diferent al primer projecte. La nova estació està concebuda com una gran nau d’una sola llum salvada per bigues vistes de perfil especial que sobrepassen el tancament de la façana principal, permetent, així, un espai exterior de transició en l’accés a l’estació. Aquestes bigues es bifurquen una mica abans de travessar el mur que separa l’andana i suporten, com si fossin tirants, la marquesina que la cobreix. Igual que passava en la primera estació, en les zones del mur que no hi ha edificació, els tirants de la marquesina queden compensats per contraforts. Una lleugera coberta metàl·lica corba, que sobrepassa els tancaments i el propi mur, embolcalla tot el conjunt.
  46. Casa MS II

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Casa MS II

    La reforma consisteix a convertir dos apartaments en un de sol de 80 m2 per habitatge de segona residència. Aquests dos apartaments estan situats en un edifici de 50 apartaments fets als anys 70 per alguns components de l’Estudi PER. Els elements bàsics a l’hora de plantejarse l’actuació, que es considerava que s’havien de preservar, són els següents: les parets estructurals fetes amb gero de 15, deixades vistes i pintades de blanc, formen dues crugies de 4mx9m amb una forma esbiaixada als extrems. Aquestes dues crugies formen una unitat dins el grup d’apartaments i estan separats pels costats dels altres apartaments per uns patis d’il·luminació i ventilació de 50cm d’amplada. Un altre element important és la meravellosa vista cap al poble de Cadaqués i el mar, a través d’uns grans finestrals. Totes les divisions interiors i els terres són fets de fusta contraxapada tipus “Permali”. Les portes, del mateix material, són totes corredisses i permeten unificar o dividir els espais a conveniència. Tot l’habitatge està altament equipada i tecnificada, cosa que permet utilitzar-la indistintament a l’hivern i a l’estiu.
  47. Instituto Mollet del Vallès

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Instituto Mollet del Vallès

    Situat a l’extrem d’un barri de nova creació de disposició i arquitectura molt regular, el nou complex escolar s’organitza al voltant de tres patis que s’adapten al terreny i tenen diferent funció i caràcter. El primer fa d’entrada amb l’accés per sota de l’estructura pont de la biblioteca. Al seu entorn s’obren les peces més públiques: sala d’actes, biblioteca i gimnàs. El segon és el pati central, tranquil i tancat. L’últim, més obert, acull el paisatge i la vegetació dels voltants. El pati de jocs i el d’entrada separen l’ampli i proper conjunt d’habitatges, de manera que el passadís principal se situa en façana, darrera d’un mur de maó amb petites obertures. Les parets que li són ortogonals, es tracten amb planxa de ferro galvanitzada, col·locades horitzontalment, per aconseguir l’efecte de lleugeresa.
  48. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Instituto Mollet del Vallès

  49. Escuela Ramon Fuster (Fase 1)

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Escuela Ramon Fuster (Fase 1)

    L'escola desenvolupava les seves activitats en un petit grup de torres contigües a la ciutat-jardí de Bellaterra. L'associació de pares, en decidir la construcció de nova planta, van proposar un model similar. El projecte planteja tres edificis independents destinats, respectivament, a ensenyament de primària, secundària i serveis. Cadascun d'ells es desenvolupa en tres plantes en alçada, unides en el seu centre de gravetat per un pas exterior adossat al mur de contenció del carrer. Disposen del seu propi accés. Dels edificis plantejats, només se'n construeix un en la primera fase. Les següents fases serien construïdes per l’estudi MORA-SANVISENS Arquitectes Associats.
  50. Manzana Fleming

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Manzana Fleming

    El criterio escogido es el de proyectar tres volúmenes prismáticos de volumetría elemental; de forma rectangular el primero y de planta cuadrada los otros dos. Estos volúmenes armonizan con las edificaciones y tipología de la zona, que es de edificaciones aisladas, dando permeabilidad visual, sobre todo a la Ronda del General Mitre. El interior de la manzana (cubierta de las salas del multicine) es tratada como una zona ajardinada de uso privado y la plaza deprimida enmarca y relaciona las edificaciones en la esquina. Las fachadas, elementos muy relevantes, presentan dos formas discontinuas, soleadas con unas grandes persianas correderas que las hacen continuamente cambiantes y las que dan al cinturón ruidoso y al norte, más ciegas y tectónicas.
  51. Fábrica Sinel

    Bach-Mora Arquitectes, Jaume Bach i Núñez, Gabriel Mora i Gramunt

    Fábrica Sinel

    El complex comprèn: les naus de fabricació, els magatzems logístics de 16m d'alçada, les oficines pròpies de la fàbrica i les que pertanyen al holding d'empreses (situades en primera planta), a més d'un edifici aïllat que conté els vestuaris i la cantina. Les oficines emboliquen la nau de la fàbrica, es situen fent front a un bosc amb magnífiques vistes i formen una T de dos nivells creant un gran porxo d’entrada al conjunt. L’edifici és d’estructura metàl·lica. Pel que fa als materials de tancament, són plaques prefabricades de formigó a la zona de fàbrica i xapa miniona a oficines. El complex està dedicat a la producció d’etiquetes industrials. Conté dues empreses, Caposa i Sinel. Comparteixen les instal·lacions de fabricació i les oficines. Els espais, doncs, s'han hagut d'organitzar de forma dinàmica perque permetin certa flexibilitat, sobretot de cara al futur.
  52. Escuela Ramon Fuster (Fases 2, 3, 4)

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Escuela Ramon Fuster (Fases 2, 3, 4)

    El conjunt, situat en un terreny amb forta pendent, consta de tres edificacions. La més al nord, obra de l'estudi BACH-MORA Arquitectes es va realitzar ja fa temps; el projecte continua el plantejament inicial. Es realitzen, doncs, dos edificis més que segueixen les volumetries i idees del projecte original, modificant-lo per tal de respondre a les necessitats actuals de l'Escola. Les tres edificacions, en conjunt, expressen tres estadis de l'ensenayment (parvulari, primària i secundària), comunicant-se entre si a través d'una passera a cota –1, que fa de terrasses per l'exterior, de porxos, de lloc d'estudi a l'aire lliure, etc. En aquest nivell s'hi troben també els serveis comuns, i és el nivell de sortida per anar al menjador, al gimnàs, etc. Els tres edificis creen entre ells, en el nivell –2, els espais de joc, pistes poliesportives o de terra. Cada edifici té el seu espai i el seu porxo. Les edificacions formalment, expressen, dins d'una unitat de materials i formes, les seves funcions específiques internes, a partir de la variació dins d'una mateixa tipologia. El grup escolar segueix la linia pedagògica marcada per Ramon Fuster, en què l'arquitectura ha d'expressar l'avaluació de l'ensenyança: nois i noies han de viure la seva progressió educativa a través dels canvis espaials. L'altra filosofia de l'escola és que es visqui la naturalesa (gaudir del temps: del sol i de la pluja, del fred i de l’escalfor).
  53. Premio FAD

    Nominado

    Premio FAD

    Fábrica Sinel

  54. Premio FAD

    Nominado

    Premio FAD

    Manzana Fleming

  55. Gimnasio para la Escuela Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Gimnasio para la Escuela Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia

    El edificio polideportivo, que contiene un gimnasio infantil y unos vestuarios, se colocó bajo las pistas deportivas existentes aprovechando el fuerte desnivel del solar, pues debía soterrarse debido a razones circunscritas al Plan Especial. Se crea una fachada a la cara norte, por la que el edificio recibe la luz, los accesos a diferentes niveles del edificio y una entrada independiente por la Avenida Foix.
  56. Escola Ramon Fuster (fase 3)

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Escola Ramon Fuster (fase 3)

    El conjunt, situat en un terreny amb forta pendent, consta de tres edificacions. La més al nord, obra de l'estudi BACH-MORA Arquitectes es va realitzar ja fa temps; el projecte continua el plantejament inicial. Es realitzen, doncs, dos edificis més que segueixen les volumetries i idees del projecte original, modificant-lo per tal de respondre a les necessitats actuals de l'Escola. Les tres edificacions, en conjunt, expressen tres estadis de l'ensenayment (parvulari, primària i secundària), comunicant-se entre si a través d'una passera a cota –1, que fa de terrasses per l'exterior, de porxos, de lloc d'estudi a l'aire lliure, etc. En aquest nivell s'hi troben també els serveis comuns, i és el nivell de sortida per anar al menjador, al gimnàs, etc. Els tres edificis creen entre ells, en el nivell –2, els espais de joc, pistes poliesportives o de terra. Cada edifici té el seu espai i el seu porxo. Les edificacions formalment, expressen, dins d'una unitat de materials i formes, les seves funcions específiques internes, a partir de la variació dins d'una mateixa tipologia. El grup escolar segueix la linia pedagògica marcada per Ramon Fuster, en què l'arquitectura ha d'expressar l'avaluació de l'ensenyança: nois i noies han de viure la seva progressió educativa a través dels canvis espaials. L'altra filosofia de l'escola és que es visqui la naturalesa (gaudir del temps: del sol i de la pluja, del fred i de l’escalfor).
  57. Estación de Metro L4: El Maresme-Fòrum

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Estación de Metro L4: El Maresme-Fòrum

    La estación subterránea de metro Maresme Fòrum se construye para acentuar la llegada del transporte público al recinto del Fórum de las Culturas 2004. Esta estación pertenece al trazado de la línea L4, existente y en funcionamiento. La obra se ejecutó a cielo abierto y con grandes dificultades constructivas, puesto que debía ser compatible con la circulación de los trenes. El proyecto inicial se estructuraba a partir de su sección y consistía en colocar la galería de instalaciones y ventilación bajo los andenes, dejando libre la estructura que cubre la estación. Por razones económicas y de plazos de obra se realizó un segundo proyecto que, pese a disminuir tanto el coste de la estructura como el tiempo de construcción, obligaba a pasar las ventilaciones de la estación por el techo, enmascarando la claridad de la sección principal. Este cambio obligó a replantear el diseño inicial, proyectando un techo intermedio sobre los andenes por el paso de instalaciones (electricidad, ventilación, señalización y telecomunicaciones). Este techo consiste en unas estructuras que soportan bandejas metálicas para servir de filtro y, a la vez, de pantalla difusora de la iluminación de los andenes dejando, en un segundo plano, las instalaciones de renovación de aire. La adecuada decisión del material, el diseño y las correspondientes relaciones se convierten en la clave del proyecto. La estructura es de muros pantalla, con el andén cubierto mediante grandes vigas prefabricadas de hormigón postensado. Los techos están revestidos con cielo-rasos de malla metálica uniendo los espacios de recepción (vestíbulos) y circulación (pasillos y andenes), esta malla continua filtra la luz, esconde las instalaciones y sirve de soporte para la señalización. El revestimiento de los muros pantalla en vestíbulos y pasillos son piezas de granito de 20x100cm soportadas con elementos metálicos. En los andenes las pantallas estructurales están revestidas por losas prefabricadas de hormigón de 126 x 300 colocadas verticalmente. Las zonas en las que no se puede aplicar el módulo de revestimiento, como los espacios destinados a ascensores y escaleras, son de chapa de acero inoxidable. Los objetos funcionales -taquillas, papeleras, señalizaciones y ascensores- se unifican utilizando el vidrio y el acero inoxidable en su diseño. Los bancos de los andenes son piezas de hormigón prefabricado de 60x200cm apoyadas sobre perfiles de hierro. Toda la estación está pensada para que los materiales y diseño de los espacios tengan la máxima durabilidad y seguridad, evitando la degradación y potenciando la movilidad y accesibilidad de todos los tipos de pasajeros.
  58. Casa MPS

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Casa MPS

    La casa es troba al Ros, una de les cales que conformen la gran badia de Cadaqués. Situada davant de mar, a primera filera, i aixecada respecte del passeig de la riba, just per no veure els cotxes i els vianants. Urbanísticament, encara que a prop del casc antic, té una qualificació d'edificació aïllada. La parcel·la és petita, d'uns 480m2, amb una orientació sud-oest. L'edificació és un volum compacte de geometria simple com moltes altres construccions de Cadaqués. A aquest volum se li afegeixen elements lleugers: pèrgoles, tendals, persianes, branes i emmarcats de finestres que protegeixen de la intensa llum i li donen la textura de les ombres. El volum de la casa és esglaonat per l'aplicació de l'ordenança municipal que obliga a retardar la planta pis, recolzant-se sobre unes plataformes o bancals que baixen cap al mar. La coberta està en contrapendent per a donar més alçada a la façana de mar que recull la pèrgola de la planta pis. En la primera plataforma hi ha la zona d'estar-menjador; en la segona, la piscina; i en l’ última, el jardí. Des de la planta primera es veu el conjunt de plans esglaonats que, juntament amb el mar, formen un patchwork de colors i materials diferents. La piscina es desplaça del centre de la parcel·la ocupant un espai lateral entre la casa i el carrer, distorsionant així la seva simetria frontal. L’accés es produeix pel carrer lateral. L'entrada principal s’obre amb una gran vidriera que mostra l'escala que vincula les plantes i dóna llum al soterrani. S'ha donat accés al mar a través d'un conjunt d'escales que van comunicant les plataformes i tenen continuïtat fins a la terrassa de la planta pis. La continuïtat entre l'interior i l'exterior en la façana principal és reafirmada per la unitat del terra amb una pedra caliça de color verd-grisós que es confon amb el mar. Les parets interiors perimetrals són de totxo pintat per tal de donar una textura similar a les construccions antigues de pedra encalada. L'altre material és la fusta de taulell marí amb què es revesteixen els interiors, les divisions, els mobles i els sostres que volen recordar el confort dels camarots dels vaixells.
  59. Casa PS

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Casa PS

    La casa projectada és un volum elemental prismàtic, de dues plantes, amb coberta a dues aigües, empotrat a la pendent del terreny i orientat a sud i a les vistes. Degut a la seva llargària es divideix en dos cossos sota la mateixa coberta, separats per un porxo on es situa l'entrada, en planta baixa. A la planta pis es converteix en una galeria de distribució cap a la zona de dormitoris dels fills o la sala d’estar i apartament dels pares. Aquesta galeria fa, a la vegada, de vestíbul i zona de relax. La casa es construeix amb materials de la zona seguint les estrictes ordenances municipals. La coberta és de teula àrab i les parets de pedra seca i fusta. L'estructura de la casa és, en planta baixa, de pilars i llosa de formigó vist i, en la planta pis, de pilars i coberta d’encavallades, ambdós de fusta, que es converteixen en protagonistes espaials de l'interior de l'habitatge.
  60. Casa Vehí

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Casa Vehí

    En el paratge de s'Alqueria, a Cadaqués, les ordenances són tan restrictives que condicionen tot tipus d'arquitectura. Les edificacions tan sols poden tenir una planta, la coberta ha d'ésser inclinada i amb teula i les parets han d’estar revestides o construïdes en pedra local. Aquestes mesures, que en principi s'estableixen per garantir l'èxit de la integració de les edificacions en el paisatge, no aconsegueixen el seu propòsit, perquè la qualitat arquitectònica, que és el que domina, es independent d’aquestes tres condicions establertes. L’habitatge projectat s’adapta a aquestes mesures proposant tres volums coberts amb una sola pendent, formant dos d'ells una ‘L’ orientada a sud, oberta a les vistes de la cala de s'Alqueria i protegida del vent de tramuntana que bufa del nord. Aquests tres volums recullen un seguit de tres espais: un d'entrada a l'habitatge, on es converteix en porxo pels vehicles; el segon, obert a sud, abraça unes plataformes a diferents nivells a les que s’inclou la piscina; i el tercer, a un nivell més baix, es l'entrada als serveis i al garatge soterrat.
  61. Ampliación y Reforma de la Escuela Caritat Serinyana

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Ampliación y Reforma de la Escuela Caritat Serinyana

    Entrant a Cadaqués, a la riba esquerra i fent front a la vila Vella, es troba l’Escola Caritat Serinyana, edifici construït el 1924 d’estil clàssic d’influència francesa. Cap als anys 80 es realitza una reeixida ampliació amb el nou ordre arquitectònic; una franja blanca allargada. L’última operació consisteix en la segona i definitiva ampliació de l’escola Primària i la nova creació de l’Institut de Secundaria amb els corresponents espais comuns; menjador, sala polivalent, vestidors, administració, etc. i també la ubicació de tres pistes esportives. Aquest conjunt escolar actual representa un augment de superfície important, de més de 4.200m2, un fort impacte per la imatge fragmentada de petit gra que caracteritza la morfologia constructiva de la vila. La nova proposa són unes edificacions lineals i esglaonades en tres nivells amb un llenguatge neutre, emprant la pedra, extreta de la mateixa obra, evocant les “bancades o travesses” agrícoles, característiques del paisatge de Cadaqués que s’adapten perfectament a la topografia del terreny i es mimetitzen amb ell. L’edifici lineal resultant té una longitud de 150m i el conformen exclusivament els espais de les aules, que s’agrupen de dos en dos formant a la vegada una estructura fragmentada que ressalta l’abstracció geomètrica, evitant la monotonia. Sobre els tres nivells i ha amb contacte amb el terreny rocós es situen les pistes esportives separades per les edificacions que contenen els serveis comuns. Les edificacions són d’estructura de formigó deixat vist i els tancaments de pedra extreta de la mateixa obra i executada en sec com es feia antigament. El resultat és un gran conjunt d’edificis que respecten la memòria i harmonitzen amb el lloc; edificis negres que fan un esforç per trobar la mida adequada, per desaparèixer educadament davant de l’esclat blanc de Cadaqués.
  62. Biblioteca Esteve Paluzie y Plaza de la Constitució

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Josep Emili Hernández-Cros, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Biblioteca Esteve Paluzie y Plaza de la Constitució

    L'edificació es situa a la part nord de la Plaça de la Constitució, a l’eix amb l’avinguda del Dr. Moragues i lleugerament desplaçat a un costat per suggerir i connectar el pas cap als carrers Estoril i Nàpols, a l'altre costat de la futura ‘Interpolar’. L'edifici, estructurat en tres plantes desplaçades, de soterrani a planta pis, crea un gran voladís en la zona de connexió entre el dos barris. Una gran part de la biblioteca es preveu soterrada per tal d'aprofitar la màxima superfície de la plaça i per minimitzar l'afectació volumètrica en les actuals construccions de l'entorn. Aquest soterrani està ventilat i il·luminat per un pati de parets totalment vidriades, i cobert amb una pèrgola de lames orientables per tamissar la llum. El pati també il·lumina part de la planta, que ja ha sofert un desplaçament, donant accés a la plaça. Aquest mecanisme d’il·luminació culmina en la planta segona. El pati de llum produeix una fisura al llarg de tot l’edifici; per l’altre part, l’edifici és molt tancat en les seves façanes perimetrals. El conjunt de la planta baixa de la biblioteca està organitzat de forma que sigui accessible i permeable a la circulació dels usuaris. A un extrem es situa el bar-cafeteria i la sala d'exposicions, connectats a la biblioteca, podent ser utilitzat amb total independència d'aquesta. L'accés principal, obert vers la plaça, amb els espais d'informació i referència, l'àrea de fons general, espais de música, imatge i consultes informatitzades també es troben en planta baixa. En planta soterrani es situa la resta de la zona de fons general, espais de suport, espai d'estudi, espai multimèdia i cambra de magatzems, dipòsits i instal·lacions. A la planta pis està la zona infantil i la zona de treball intern. L'espai de zona infantil està connectat al pati-jardí amb un porxo cobert. L’estructura és de murs i pilars portants de formigó armat. La façana és ventilada de peces de granet.
  63. Estación de Metro L9-L10: La Sagrera

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Estación de Metro L9-L10: La Sagrera

    La Generalitat de Catalunya actualmente está llevando a cabo las obras de infraestructura del túnel y estaciones de la nueva línea de Metro L9-L10. Por encargo de GISA, se redacta el proyecto de acondicionamiento interior y accesos de la estación de La Sagrera L9-L10. La intervención se centra en el proyecto de instalaciones propias de las estaciones y el tratamiento de los interiores en relación con cerramientos y divisorias, pavimentos, revestimientos, cielos rasos, diseño de los elementos del andén y previsión de la ubicación de los elementos de equipamiento de peaje y venta y de señalización según prescripciones del proyecto específico para L4 y, temporalmente, L9. La característica principal de esta estación es la profundidad a la que está el andén respecto a los puntos de acceso (aprox. 37m). Esta condición ha sido la que ha definido la geometría, tanto de la estación como de la forma de acceder al andén. El acceso se realiza desde el vestíbulo principal de la L5; por lo tanto, el ámbito del proyecto comienza directamente en el interior de la estación. Los paramentos verticales laterales de las diferentes plantas se revisten con paneles retro iluminados y acero inoxidable, en cambio la pared frontal respecto a las escaleras mecánicas que dan acceso a los andenes se reserva para una composición de paneles de Trespa de diferentes colores del artista Pere Bellès. El falso techo del vestíbulo principal se proyecta de un entramado cuadriculado de perfiles metálicos y enlaza que diferencia esta planta del resto con falso techo de paneles de acero inoxidable prefabricados. Los andenes se revisten con paneles de Trespa prefabricados dispuestos a modo de escamas.
  64. Escola Ramon Fuster (fase 4)

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Escola Ramon Fuster (fase 4)

    L’escola Ramon fuster està construïda per un conjunt de tres edificis aïllats ,units per una passera comuna, que s’han col·locat esglaonadament entre el 1992 i el 2000; ara es construeix un quart edifici per ubicar l’aulari de l’ensenyament secundari, una sala d’actes, un gimnàs i, en coberta, una nova pista poliesportiva. La nova ampliació està situada en un terreny boscós de fort pendent, i separat del conjunt per una rampa d’accés de vehicles. Morfològicament, es tracta com un edifici formalment diferent, ja que no té coberta de planxa com la resta d'edificacions, i té una forma més elemental degut a la ubicació de la pista en coberta. El volum es revesteix amb xapa miniona vertical de color gris fosc, gairebé negre, rascant una imatge oposada i integrada amb el bosc.
  65. Nuevas Estaciones de FGC: Vallparadís Universitat, Terrassa, Terrassa Nacions Unides

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Nuevas Estaciones de FGC: Vallparadís Universitat, Terrassa, Terrassa Nacions Unides

    Per encàrrec d’Infraestructures.cat es redacta el projecte de perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a Terrassa de les estacions de Vallparadís Universitat, Terrassa Estació del Nord, Terrassa Nacions Unides, a més de la reforma de l’estació de Terrassa Rambla i de les sortides d’emergència i túnels. La principal característica d’aquestes estacions és que totes estan soterrades a una profunditat de 20-26m i, en superfície a carrers o parcs, només emergeixen els edicles d’accés, sortides d’emergència i elements de ventilació. Les estacions es realitzen en dues fases. En la primera, realitzada per les enginyeries, preveu les infraestructures d’obra civil del túnel, així com l’estructura i volumetria de les estacions. Aquestes són grans edificis rectangulars soterrats, de diverses plantes i amb diferents usos segons l’estació: terciari, plantes d’aparcament, zones d’instal·lacions, a més dels vestíbuls i andanes de FGC. En la segona fase es realitza l’acondicionament de les estacions. Les intervencions es centren en el projecte d’instal·lacions i el tractament dels interiors en relació a tancaments i divisòries, paviments, revestiments, cel-rasos, disseny dels elements en vestíbuls i andanes i ubicació dels elements d’equipament, peatge, venda i senyalització per a FGC. En el disseny resultant d’aquestes estacions, encara que en situacions i requeriments molt diferents en cadascuna, s’ha intentat donar una imatge comuna i integradora -tant en vestíbuls com en andanes- de forma que el viatger, en entrar al recinte i moure’s pels seus interiors, percep una unitat de materials i acabats, amb lleugeres diferències en els colors -identificatius de cada estació i en l’adaptació de les solucions constructives degut a les diferents característiques de cada estació.
  66. Nau-Museu de Material Històric FGC

    AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor, Carmina Sanvisens Montón

    Nau-Museu de Material Històric FGC

    Es tracta d'una intervenció d'ampliació a gran escala de la nau de tallers i edifici principal del Centre Operatiu de FGC a Rubí amb tres principals objectius: - Cobrir l'antiga via de proves dinàmiques per a emmagatzematge i museïtzació de diverses unitats històriques. - Donar una nova façana i imatge vers el carrer d'accés al Centre, tot donant major privacitat als habitatges del nucli suburbà més proper. - Actuar com a expositor de les unitats històriques vers l'aparcament i accés a les oficines del Centre. L'envergadura de la nau de tallers i oficines —amb major superfície en planta que una illa de l'eixample Cerdà— i la longitud de la via de proves dinàmiques a cobrir, requerien d'una intervenció contundent i simbòlica, que a la vegada donés continuïtat material i volumètrica al Centre i aportés una imatge contemporània en sintonia amb els requeriments actuals de la institució. Es projecta una llarga estructura contigua a la nau de tallers de 173,00m de longitud i secció contínua en forma d'arc que evita el problema de distinció entre façana i coberta i que, recolzant-se al mur de formigó existent que delimita el perímetre del Centre i separant-se formalment de la nau de tallers, crea una òptima transició entre les cobertes corbes i inclinades ja existents i el carrer, vers el qual n'esdevé la nova imatge. Aquesta estructura és revestida per l'exterior amb xapa llisa contínua amb unió de pestanya, evitant qualsevol junta en secció i aportant un ritme continu en tota la longitud de la nova nau, només interromput per l'escala d'emergència —un volum expressament singular, exempt de l'estructura principal— i per la grafia de grans lletres corporatives que subtilment presenten la institució i remarquen l'accés principal. En l'interior, aquesta estructura es presenta de forma racional i totalment nua, potenciant la seva bellesa tectònica i marcant un ritme constant que sorprèn per la seva longitud. El revestiment interior del tancament en arc és també de xapa —aquesta grecada, embotida, micro-perforada i disposada sobre grans gruixos d'aïllament tèrmic i acústic— per tal de minimitzar la reverberació interior i la contaminació acústica vers l'exterior, en cas de moviment puntual de les unitats històriques. En arribar a l'accés principal al Centre, la nova nau s'obre vers les oficines mitjançant una gran façana vidriada de dalt a baix que permet observar les unitats històriques des de l'exterior, a mode de gran aparador patrimonial. Aquesta façana es desintegra en un volum irregular més baix en arribar a l'extrem de la nau, remarcant-ne el seu accés mitjançant un doble pilar i deixant veure part de la cara interior de la coberta en forma d'arc. Aquest final de nau descompost i més lleuger, s'adapta de forma més amable al conjunt d'elements de l'accés principal del Centre i deixa encara entreveure la nau de tallers original des del carrer. En definitiva, una gran i contundent intervenció infraestructural que reforça la imatge ferroviària del Centre per mitjà de la seva extensa longitud i permet allargar la vida útil d'un dels conjunts més singulars de FGC.

Bibliografía (67)

Sociedades