Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Barcelona, 22/01/1881 - Lleida, 08/05/1962. Títol d'arquitecte: 1907. Fill del genial arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, va ser l’autor de l’Estadi Olímpic de Barcelona per l’Exposició Internacional de 1929 i col·laborà en l’edificació del Palau Nacional de Montjuïc. Altres obres destacades són el celler de l’Espluga de Francolí i els pavellons de Santa Victòria, Sant Manel i l’Assumpció de l’Hospital de Sant Pau, construïts després de la mort del seu pare.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras (12)

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología (14)

  1. Fàbrica Jover Serra i Cia

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Fàbrica Jover Serra i Cia

    L'edifici projectat per Domènech i Montaner segueix la mateixa estructura que Josep Puig i Cadafalch va fer servir per la veïna fàbrica Carbonell. El projecte constava de dos naus allargades disposades simètricament amb un edifici entre mig que proporcionava l'energia motriu a tots dos edificis. Finalment però, només es va poder construir una nau de 75 metres de llargada per 15 d'amplada, amb un total de 1000 metres quadrats. Un espai diàfan amb una alçada superior als 7 metres. L'estructura és de bigues de ferro disposades perpendicularment a la llargada de la nau formant revoltons amb una coberta a doble vessant. La coberta es sustenta per pilars de fosa situats al centre de la nau. S'accedeix a la nau mitjançant quatre portes, una a cada façana. Es tracta d'una construcció molt sòbria. El lateral de la nau presenta una senzilla motllura decorativa que emmarca les finestres. Els extrems de la nau hi ha a banda i banda de la porta dos grans medallons circulars decorats amb la imatge d'una barca de vela llatina feta de mosaic. El coronament de l'edifici està resseguit per un fris dentat. A les puntes de la nau hi havia dues estances tancades. En una hi havia el magatzem i en l'altra les oficines. La fàbrica Jover, Serra i Cia de gèneres de punt es va fundar l'any 1894. Per aquesta empresa es van associar Isidre Jover Lavera i Francesc Xavier Serra Font i van començar el negoci en una casa del carrer Sant Benet. Cinc anys més tard, donat que les vendes anaven bé, van decidir construir una fàbrica als afores del poble. Van encomanar el projecte a l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner que treballà conjuntament amb el seu fill Pere Domènech i Roura. L'obra va començar el maig de 1900 i al setembre es va inaugurar. Malgrat la rapidesa en què es van fer les obres, no es va ocupar la nova fàbrica fins el 1903. El 1909 es va ampliar la fàbrica. De tota manera, però, no es va construir la nau bessona que s'havia projectat inicialment. Es van bastir dos edificis independents, un magatzem i despatx i l'altre per acollir les maquinària. Es tracta de l'únic edifici de caràcter industrial dissenyat per Lluís Domènech i Montaner.
  2. Casa Gasull

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Casa Gasull

    Domènech i Montaner construeix la casa Gasull uns deu anys més tard que la casa Rull, quan la sensibilitat més radical del modernisme havia deixat pas al gust més auster i refinat de la nova moda noucentista. Domènech havia de combinar un edifici d’habitatges de 882 metres quadrats, amb pisos de 8 metres d’alçària, amb els 1.000 metres quadrats destinats al magatzem d’oli i fruits secs que connecta el carrer de Sant Elies amb el carrer de Sardà i Cailà. La casa Gasull manté algunes reminiscències del modernisme més arrauxat en els esgrafiats i mosaics emprats en la decoració, si bé les línies generals són classicitzants, sense temes florals, vitralls ni decoració pètria.
  3. Panteó Família Font Montaner

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Panteó Família Font Montaner

    El 1912 el navilier Font Torres, oncle de Domènech, va encarregar un panteó familiar al cementiri de Canet. El panteó a quatre vents presenta un estil neo-medieval amb elements modernistes. La cúpula de la coberta està recoberta de trencadís ceràmic. L’interior també està molt decorat.
  4. Instituto Pere Mata

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    Instituto Pere Mata

    L’Institut Pere Mata és el fruit d’una iniciativa per adequar l’assistència als malalts mentals als nous procediments terapèutics que estaven sorgint a l’època. Domènech i Montaner entrà en contacte amb la Sociedad Manicomio de Reus a través del seu primer president, Pau Font de Rubinat, coreligionari de la Unió Catalanista. Domènech esbossa a l’Institut els criteris d’arquitectura hospitalària que pocs anys més tard desenvoluparia a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona. Proposa un sistema de pavellons repartits per un gran jardí, de manera que cada pavelló pot acollir diferents malalts segons el tipus de malaltia, la classe social o el sexe. Tots els pavellons són d’obra vista amb sòcols de pedra poligonal, i totes les cobertes són de doble vessant, de teula àrab. Els emmarcaments de portes i finestres són de pedra calcària, més o menys treballada. De vegades s’aplica la ceràmica blanca i blava per decorar les façanes. En total són onze pavellons organitzats al voltant d’un pavelló central, tractat més profusament, que acull els serveis generals. Domènech desenvolupà el projecte sobre la base d’un coneixement a fons de les pràctiques terapèutiques i de les necessitats dels malalts.
  5. Casa Domènech

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura, Francesc Guàrdia i Vial

    Casa Domènech

    Domènech realitza alguns projectes de reforma per els seus companys de política. Francesc Macià, enginyer militar i polític que arribà a ser president de la Generalitat, li encarregà la reforma interior del seu habitatge a Lleida, el xalet Macià. És la darrera obra realitzada per Domènech a Canet de Mar. Com va passar a la majoria de les seves obres d’aquesta època, va comptar amb la col·laboració del seu fill Pere i el seu gendre Francesc Guàrdia. La família Domènech tenia la seva segona residència a Canet de Mar, a l’antiga masia Rocosa. Aquest edifici no tenia suficient espai per allotjar la nombrosa família que va tenir l’arquitecte, així com el seu estudi. El 1877 van adquirir dues cases de cos al xamfrà de la Riera Gavarra amb la de Buscarons, que quedaven comunicades pels patis posteriors amb la masia. La Masia Rocosa passaria a ser el despatx i taller de l’arquitecte i la nova construcció la residència familiar. Es conserva un primer projecte no realitzat al Fons Cabruja de Canet de Mar. El 1918 es va demanar la llicència d’obres per la reforma i remunta de la casa Domènech del projecte que finalment es va executar. L’edifici original, en una cantonada en el punt de confluència entre les dues rieres, eren dues petites construccions del segle XVII. No s’enderroquen les construccions anteriors, sinó que es reaprofiten gran part dels murs. Domènech fa una remunta i redistribueix i ennobleix totes les obertures, afegint una llotja amb arcs d’obra vista a la part superior i monumentalitzant el xamfrà amb una tribuna ornamentada amb elements florals i zoomòrfics. A l’interior de la casa es van reformar totes les estances, garantint que totes les habitacions tenien finestres a l’exterior. Una escala amb contrapetges ceràmiques comunica la planta baixa amb la planta pis, amb arribada a un vestíbul a doble altura. Al terra d’aquest espai hi ha una claraboia trepitjable que fa arribar la llum des del lluernari superior fins a la planta baixa. Una escala de cargol comunica aquest espai amb la balconada perimetral de la segona planta. Diverses estances de l’edifici contenen les proves de guix d’algunes obres escultòriques dels seus edificis. El 1980 va ser reformat per allotjar una entitat bancària, i es va construir un ampliació al jardí. Després de la cessió del conjunt d’edificis a l’Ajuntament i d’una segona reforma del 2011, actualment és un equipament que allotja la Casa-museu Domènech i Montaner de Canet de Mar.
  6. Panteó a Jaume I

    Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura

    El 1906, la Comissió de Monuments de Tarragona va decidir encarregar a Domènech un mausoleu per dipositar-hi les despulles de Jaume I, que fins a la desamortització havien estat al Monestir de Poblet, i un altre per la resta dels membres de la casa reial d’Aragó, a la Catedral de Tarragona. El projecte converteix el sarcòfag en un vaixell amb baldaquí que navega sobre les aigües, realitzant el conjunt de nou metres d’altura amb pedra ricament ornamentada i decoracions ceràmiques amb nombroses referències històriques i heràldiques. El 1923, quan mor Domènech, l’obra no està acabada i se’n fa càrrec el seu fill, Pere Domènech. El 1952 Franco aprovar el trasllat de les despulles de Jaume I una altra vegada a Poblet, de manera que les peces ja construïdes del mausoleu, ara sense sentit es van mantenir emmagatzemades en un racó de la Catedral. Finalment el 1992 es van muntar el mausoleu en un dels patis interiors de l’Ajuntament de Tarragona, on es conserven actualment.
  7. Etapa Final de las Obras del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

    Pere Domènech i Roura

    Etapa Final de las Obras del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Archivo (25)

  • Plaça de Catalunya en Construcció

    Dibujo

    Plaça de Catalunya en Construcció

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall de l'anagrama de l'Institut Pere Mata.

    Dibujo

    Detall de l'anagrama de l'Institut Pere Mata.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall d'una escultura per a l'Institut Pere Mata.

    Dibujo

    Detall d'una escultura per a l'Institut Pere Mata.

    Arxiu Històric del COAC

  • Detall d'un plafó ceràmic per a la decoració de façana de l'Institut Pere Mata.

    Dibujo

    Detall d'un plafó ceràmic per a la decoració de façana de l'Institut Pere Mata.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del saló d'actes del Palau Nacional.

    Dibujo

    Perspectiva interior del saló d'actes del Palau Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'interior de l'escala d'honor del Palau Nacional.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de l'escala d'honor del Palau Nacional.

  • Perspectiva de l'interior de la sala de festes del Palau Nacional.

    Dibujo

    Perspectiva de l'interior de la sala de festes del Palau Nacional.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva interior del Saló dels Passos Perduts del Palau Nacional.

    Dibujo

    Perspectiva interior del Saló dels Passos Perduts del Palau Nacional.

  • Perspectiva del recinte de l'Institut Pere Mata.

    Dibujo

    Perspectiva del recinte de l'Institut Pere Mata.

    Arxiu Històric del COAC

  • Panteó Família Font Montaner

    Esbós

    Panteó Família Font Montaner

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó Família Font Montaner

    Esbós

    Panteó Família Font Montaner

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó Família Font Montaner

    Esbós

    Panteó Família Font Montaner

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó Família Font Montaner

    Esbós

    Panteó Família Font Montaner

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  • Panteó Família Font Montaner

    Esbós

    Panteó Família Font Montaner

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

  •  Panteó a Jaume I

    Dibujo

    Panteó a Jaume I

    Fons Lluís Domènech i Montaner / Arxiu Històric del COAC

Bibliografía (13)

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.